Li demano al nou Conseller de Terrotori i Sostenibilitat, ex alcalde de Figueras i gironí o sigui d'un territori històricament mimat què miri cap al sud, en tant què
diputada d’una formació ecosocialista però sobretot en tant que diputada de la
demarcació de Tarragona, un territori sotmès a moltes pressions ambientals i
energètiques, un territori amb una gran biodiversitat i amb grans reptes per
resoldre com el tancament progressiu de
les nuclears, el transport i mobilitat
ferroviàri, el cabal ambiental del riu Ebre i el Pla de sostenibilitat del Delta
de l’Ebre entre d’altres .
2 grans
reptes al món , tots els líders europeus Merkel Hollande i discurs d’inauguració del segon mandat d’Obama :
Pobresa, desigualtats socials i accés als serveis bàsics
Canvi climàtic, pèrdua biodiversitat, esgotament del planeta
En els
discursos del president Mas, tant el d’investidura com per explicar estructura del Govern, entre els
reptes de Catalunya aquest segon està absent, no apareix cap referència,
nul, el canvi climàtic, la
biodiversitat, l’energia no forma part de l’agenda política nacional catalana,
perquè per al seu govern aquestes polítiques són marginals.
On es situarà Conseller amb els polítics què
neguen el canvi climàtic, amb els què l’accepten però no com a conseqüència del
model capitalista de creixement
depredador o amb els líders què com Obama creuen què és un repte i què no per
ser aparentment menys urgent què la crisi econòmica és menys important .
De la seva exposició :
Desarrollista, basada en el mateix
model de creixement i desenvolupament què ens ha portat a la crisi actual, una
prova l’aposta pel Barcelona World
Privatitzadora de serveis i recursos i mercantilitzar la natura i els
recursos naturals, la mostra més recent l’hem tingut amb el procés de
privatització d’ATLL
Opaca, poc democràtica i transparent , reduint la participació en els
diferents òrgans a través de les òmnibus i incomplint sistemàticament l’esperit
i la lletra del Conveni Aarhus ( exemple
aprovació Pla Logis Penedes) o la pèrdua de representativitat als Consells de
l’ACA o de l’ACR ( crec que Unió de Pagessos li ha fet arribar la queixa)
En definitiva una Vella política
NO SOSTENIBLE , què encara que
adopti en el discurs paraules com sostenibilitat, economia verda, no posa els
mecanismes ni pren les mesures per a què esdevinguin accions reals. Declaracions d’intencions i de
bona voluntat què es pleguen als interessos
dels lobbys i grups de pressió als interessos del diner i de l’economia
especulativa que va en contra dels interessos generals, en contra DEL BÉ COMU
Són moltes les qüestions però avui
abordaré 2 qüestions què tenen relació amb els reptes què li nomenava al
començament de la lluita contra la pobresa i per l’accés als serveis bàsics i
amb la lluita contra el canvi climàtic i la sostenibilitat del planeta i què a
més estan íntimament relacionats.
RECLAMAR QUE DES DE
LA GENERALITAT S’IMPULSI UNA LLEI CATALANA, que contempli aquestes mesures:
limitació interessos, creació de la comissió d’intermediació,
Conseller què ha fet , què farà davant de la signatura del Fondo Social
de Viviendas del Ministerio de Fomento, quan segons l’EAC la Generalitat té
competències exclusives i quant una part de les minses està a Catalunya , per
exemple Caixabank la rídicula xifra de 850 habitatges què no representa ni el 3% del parc total
d’habitatges buits de Bancs i Caixes
.
Cal dotar-se
d’instruments per intervenir sobre el parc d’habitatges buits en mans de bancs
i caixes, per que vagin al FONS SOCIAL CATALÀ D’HABITATGE, per atendre a
famílies sense sostre: recuperar els instruments de la llei del dret habitatge:
expropiació del dret d’ús, allí on hi hagi demanda acreditada d’habitatge, més
agilitat per posar en disposició habitatges de lloguei i dotacional
Abstenció de CIU a Madrid, dimarts vinent amb la votació de la ILP
presentada per la PAH, patètica la intervenció de la seva companya de files
Lourdes Ciuro al Congrés , és creïble ?? per tant la proposta del seu govern quan el partit que els dona suport fa el contrari ?
Lluita contra el canvi climàtic
Oficina Catalana del Canvi Climàtic , estratègia catalana d’adaptació al
canvi climàtic 2013-2020 , en canvi de polítiques
de mitigació i prevenció, Recoder deia que prioritzarien l’adaptació què
reactivarien la Comissió Interdepartamental contra el canvi climàtic atès que
les polítiques de medi ambient són transversals calen mesures i canvis què
s’han d’impulsar des d’aquest departament
i que han d’implicar la resta del govern i sobretot la complicitat i
col.laboració amb els ajuntaments-
El document què tenim de juny de 2012 “Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic (ESCACC) 2013-2020”
En el Pla d’energia i canvi climàtic 2012-2020 estava fet sobre un
escenari irreal de producció estable de petroli què no es planteja reduccions
ni estalvi energètic, coordinació amb Conseller Puig
Qualitat de l’aire i reducció
d’emissions
Després de
la polèmica retirada d’una de les 73 mesures del Pla d’Actuació per a la
millora de la Qualitat de l’aire dels municipis de l’àrea metropolitana, i em
refereixo a la velocitat variable i exactament als 80 km/h i davant de les
possibles sancions de la Comissió Europea per l’incompliment de les reduccions,
govern ens van presentar el Pla
d’Actuació per a la millora de la qualitat de l’aire 2011-2015 que ja en el seu
dia vàrem ser crítics no repetiré els arguments però bàsicament el seu pla del
que compartim la diagnosi no ataca l’origen del problema i ho resumiré en una qüestió i és què tots els estudis conclouen que la
millor manera de lluitar contra la contaminació urbana de partícules en
suspensió i òxids de nitrogen fixats per la directiva europea és reduint el trànsit de vehicles a motor,
limitar la mobilitat en vehicle privat, limitant la velocitat per reduir les
emissions tant en benzina com en diesel.
Avui tenim
dades de la OMS què relacionen les partícules
en suspensió contaminants i especialment les dels motors diesel amb greus
problemes de salut cardiovascular i
respiratòria i el Comisari de Medi
Ambient de la UE ja ha dit què Brusel.les endurirà la legislació al
respecte, mentre vostès demanen una prorroga la Comissió per poder complir el Pla, què és rebutjada .
El seu Pla
perpetua l’actual model de mobilitat insostenible a banda de traspassar la
responsabilitat als ajuntaments d’imposar mesures què redueixin la contaminació fent deixadesa de les seves
funcions i sense cap finançament per què
ho puguin complir no n’hi ha prou amb la voluntat d’un compromís
per un aire més net , calen mesures coordinades entre els 40 municipis de l’AMB
q ha de liderar el govern. Sense oblidar les centrals tèrmiques de cicle
combinat què augmenten emissions i no qüestiona el model energètic actual,
l’altre gran absent de l’agenda política
de Catalunya però també essencial per abordar el canvi climàtic.
Han o pensen
concertar amb els ajuntaments l’aplicació de les mesures de Pla amb dotació
pressupostària i garanties jurídiques ?
Pensen
aplicar mesures de fiscalitat verda sobre el transport privat i les activitats
emissores d’Oxids de nitrogen NOx i partícules en suspensió i altres gasos
contaminants , tal i com va anunciar el President Mas durant el debat
d’investidura ?
Llei de biodiversitat
15 febrer
2011 deia el Recoder aprovar la Llei de
biodiversitat i del patrimoni natural de
Catalunya, ara també en l’annex 2 ens parlen d’un Pacte Nacional
sobre polítiques de sostenibilitat què
inclou la llei de biodiversitat2 anys i res i a més quan vàrem presentar la
nostra Proposició de Llei , una llei
procedimental que intentava ordenar i sobre la que després caldria dissenyar estratègia de preservació a partir
dels plans sectorials, indicadors concrets
amb l’elaboració d’un Pla Estratègic per a la conservació de la
biodiversitat que transposi les Metes
d’Aichi de la Convenció de la Biodiversitat aprovades a la conferència de
Nagoya què pretenen aturar la pèrdua de biodiversitat el 2020
L pregunto
Conseller Han començat a escriure en
aquest full en blanc una proposta de llei de biodiversitat i patrimoni natural
?
Catalunya ateses les seves competències gairebé
exclusives en matèria de biodiversitat va tard, perquè de les decisions que es
van aprovar a la Conferència de les Parts a Nagoya estava la de subscriure
estratègies i plan d’acció sobre biodiversitat a escala subnacional, què és on
s’encaixaria Catalunya, de moment, i li
pregunto
Què ha fet i què pensa fer el govern per concretar les 20
metes d’Aichi a la realitat nacional de Catalunya, quins plans d’accció ha
desenvolupat o té previst desenvolupar
per complir aquests compromisos internacionals abans del 2015.
Actual situació d’excepcionalitat en la qual sembla que
cap dels instruments de planificació existents tingui vigència, doncs es tracta
de sacrificar-ho tot per tal de reimpulsar el mateix model de creixement
econòmic ( que ens ha portat aquí) a qualsevol preu.
Cas Eurovegas i ara Barcelona World, què potser no en
tenim prou de màfies connexions entre màfies ruses i turisme, home per una
vegada què els hi toca a Girona no ens ho vulguin exportar
I per acabar Conseller el tema de l’aigua que potser es
el que resumeix millor els 2 reptes dels què li parlava a l’inici
Un tractament a part mereix la política de l’aigua
portada a terme per CiU en aquests dos anys que ha empitjorat la qualitat de
l’aigua dels nostres rius, dels aqüífers i de les platges, deixant sense acabar
les depuradores que l’anterior govern va deixar pràcticament acabades, no
construint-ne de noves i rebaixant els nivells de tractament a les plantes
existents, abocant aigües menys depurades. S’ha tornat a sobre-explotar els
recursos disponibles de rius i aqüífers
en tant es deixaven sense funcionar les dues plantes dessaladores i
s’ha deixat sense efecte el
“compromís del Ter” per retornar progressivament a aquest riu i a les comarques
gironines, els cabals actualment
transvasats a la Regió metropolitana de Barcelona. El objectiu confés de CiU ha estat
privatitzar l’abastament d’aigua en alta a la Regió metropolitana, lliurant
ATLL per cinquanta anys a empreses
privades, i desmantellar l’Agència Catalana de l’Aigua en un procediment
administratiu precipitat, barroer i què vulnera normes bàsiques
Tot això CiU ha intentat encobrir-ho amb un discurs
demagògic sobre els “dèficits” deixats per l’anterior govern a l’ACA i ATLL,
per així justificar la privatització i el increment exagerat de les tarifes i
el cànon de l’aigua.
Pe això Conseller davant d’aquest procés de privatització de l’ATLL, d’un bé públic
què és un dret humà fonamental quina
serà la seva posició ?
Pensa reconstituir i
mantenir ATLL com a empresa pública , atès què ja és un estructura d’estat de
la que disposem i un recurs estratègic ?
Pensa aprovar i aplicar els plans i programes que
falten per implementar a Catalunya el Pla de Gestió del Districte de Conca
Fluvial de Catalunya conques internes de Catalunya, en especial el pla de
cabals de manteniment, els plans d’abastament a poblacions, la recuperació
d’aqüífers contaminats, la regeneració i reutilització d’aigües, els plans
d’estalvi i eficiència dels sistemes de regadius de Catalunya i en general
totes les actuacions que peetin
millorar i preservar el cicle de
l’aigua, els recursos hídrics i la qualitat de les aigües, aplicant els
criteris i objectius de la nova cultura de l’aigua per donar compliment a la
Directiva Marc de l’Aigua ?
Pensen
millorar els mecanismes de tarifació social , que incorporin de forma efectiva
el dret a l’abastament de l’aigua amb una tarifa super-reduïda per a persones i
famílies en situació d’insolvència, que ningú es pugui veure privat d’aquest
abastament, i una escala de cànon i tarifes integrades i més progressiva, que
estimuli l’estalvi i l’ús eficient de l’aigua tant en usos domèstics com
industrials, terciaris, agraris i ramaders. ?
Pensen actualitzarem i reactivar el PLA DE
SANEJAMENT D’AIGÜES RESIDUALS URBANES (PSARU) de Catalunya, iniciant el projectes pendents més urgents en
les poblacions i nuclis urbans que encara no disposen de sistemes de
sanejament; reactivarem els sistemes de
depuració terciària de les plantes existents que ara els tenen paralitzats, per
tal de permetre la reutilització de l’aigua i l’alimentació dels cabals de rius
i aqüífers ?
I per últim tot i què ja se
què la competència és del Conseller d’empresa i ocupació del qual depenen les
qüestions energètiques, però la tècnica del fracking , fractura
hidràulica per extreure petroli i gas planteja molts interrogants ambientals,
implica un alt consum d’aigua, aprofundeix en el mateix model energètic a
partir dels combustibles fòssils és per això que nombrosos països del mon i de
la UE aplicant el principi de precaució l’han prohibit o han aplicat una
moratòria . Davant de les sol.licituds de diverses empreses a vàries zones de
Catalunya per iniciar estudis de prospeccions, pensa aturar –lo com Conseller de Territori i Sostenibilitat ?
Darrerament s’han succeït una sèrie
d’esdeveniments relacionats amb la seguretat mediambiental que ens fan témer,
un altre cop, que el Govern de la Generalitat no estigui fent el deures com
seria d’esperar: al febrer es va saber que s’havia produït un vessament a
Repsol l’octubre de l’any passat, que s’havia mantingut ocult a la població i
potser també, en els primers moments, a les autoritats. Per aclarir-ho, hem
reclamat la presència al Parlament dels titulars dels departaments de Territori i Sostenibilitat, d'Empresa i
Ocupació i Agricultura, Ramaderia i
Pesca, a més dels directius de la firma i de moment CIU i ERC ja han votat en
contra de la compareixença del Conseller d’Interior Ramon Espadaler, últim responsable
de la protecció civil a casa nostra. 
