dissabte, 9 de novembre de 2013
divendres, 8 de novembre de 2013
Castor: tanquem i no paguem
Perquè s'ha de tancar definitivament i desmantellar el projecte Castor ?
I perquè ha de ser també el Parlament de Catalunya qui exigeixi al govern de Madrid, aquesta decisió ?
La Generalitat s’ha d’implicar per què es part
interessada en aquest procediment, perquè no pot quedar aliena a un projecte
què malgrat està situat a Castelló
format per tres grans infraestructures: una planta marina davant la costa del
delta de l’Ebre, 20 quilòmetres mar endins al davant de la costa del Delta, d’
Alcanar, de la Ràpita i Vinaròs, que aprofita un jaciment petrolífer esgotat a
1.750 metres de profunditat; un gasoducte de 30 quilòmetres, 22 dels quals van
pel subsòl marí i 8 per terra, al costat del riu Sénia, i una planta
d’operacions terrestre situada al terme municipal de Vinaròs (8 km), però físicament més propera als nuclis
de població catalans d’Alcanar (4 km) i d’Ulldecona (6 km).
Perquè diferents ajuntaments del territori com Tortosa o
la Sènia han aprovat mocions en aquest
sentit
Perquè la Plataforma en Defensa de les terres del Sènia,
entitat què està lluitant des del començament
ens ho ha demanat en un escrit que ha adreçat a tots els grups
parlamentaris
Perquè és el què també han fet les Corts Valencianes
Perquè és el què esperen què fem la gent què viu al
territori i què durant aquest mes de setembre ha viscut amb l’angoixa d’uns
terratrèmols què no sabien si podien arribar a posar en perill les seves vides
i els bens materials i naturals
Perquè el Castor s’ha de tancar per molt què
ahir mateix llegíssim què l’empresa ESCAL UGS defensi què la injecció de gas no
ha incrementat el potencial sísmic de la zona , contradint tots els informes de
l’Instituto Geológico Minero, de
l’Observatori de l’Ebre i de prestigiosos catedràtics de geologia i contradint
els informes mateixos què l’empresa
Shell què havia explotat el jaciment havia deixat fets i els estudis fets a Texas què relacionaven
injeccions gas i terratremolsd e fins 4’4 º
I s’ha de tancar
per seguretat però a més perquè és un projecte insostenible
econòmicament i ecològicament i sobretot
innecessari en la nova
cojuntura de crisi com reconeixia el Ministre Soria el passat 10 d’octubre a la
Comissió d’Industria :
En el momento actual, con una coyuntura económica nacional que ha
provocado una caída en la demanda de gas y un exceso de gas en los mercados
internacionales, es necesario realizar un nuevo análisis coste-beneficio de
esta instalación teniendo en cuenta la infrautilización de las infraestructuras
del sistema gasista, en particular de las plantas de regasificación; es
evidente que hay una sobrecapacidad de infraestructuras gasistas.
Es va planificar abans de la crisi en l’època
de boom i creixement bombolla com tantes altres infraestructures què ara es
veuen obsoletes i sense tenir en compte què España ja estava connectada per
gasoducte amb Marroc i des del 2011 amb Argèlia.
Per què és INSOSTENIBLE
ECOLOGICAMENT
Des del punt de vista ecològic no aprofundiré,
afortunadament en el 2007 i 2008 els requeriments dels “maleits ecologistes”
què estaven al Govern de la Generalitat , van exigir una sèrie de requeriments , tant per la
planta terrestre com pel gasoducte i el magatzem marí què hem vist amb
posterioritat que l’empresa ha incomplert
fins el punt què avui està anul.lada per sentència de l’Audiència
Nacional la Resolució del Ministerio de Medio Ambiente del 2009 de no fer
estudi d’impacte ambiental del gasoducte què connecta el magatzem submarí amb la planta terrestre, perquè trossejant el
projecte podien saltar-se normes
Per no parlar de la manca de rigor i seriositat de
l’estudi d’impacte ambiental presentat per l’empresa i aprovat en el què podem
llegir què a l’estar fora de l’àmbit d’aplicació del RD 1254/99 no cal elaborar
ni Política de Prevenció d’Accidents greus, ni Pla d’Emergències Interior, tot
i què l’activitat esta considerada com potencialment contaminant no tenia ni
programa de vigilància ambiental què s’hauria d’haver inclòs, ni pla de gestió
de residus i de desballestament de les instal.lacions.
Per què es INSOSTENIBLE
ECONÒMICAMENT
Pel què fa a la seva insostenibilitat econòmica és
el “Castorate”, com ja s’anomena el
pelotasso econòmic i un forat negre per als contes del sector gasista, d’un projecte què ha triplicat els costos
dels 510 /700 milions inicials als
1.700 milions què xifra Indústria , aquests costos de la infraestructura què si entres en funcionament hauriem de
pagar tots en concepte de costos
regulats en el rebut del gas i que
podrien suposar fins un8% més de peatges .
La Comissió Nacional de l’Energia ja qüestionava la
gestió del projecte partides Adjudicades
a dit que podien suposar costos addicionals per al sistema i denunciava què es comprometia l’interès
general en la mesura que el preu final es traslladava al consumidor amb el què
consideraven una conducta abusiva, de tal forma que finalment el Consell de Ministres va haver de fixar en
1.272,9 milions el màxim del cost reconegut de la inversió perquè no continues pujant el
pressupost.
Però a més en el
Reial Decret 855/2008 mitjançant el qual es va atorgar a Escal UGS la concessió d’explotació es va incloure una clàusula de compensació en
cas de caducitat o extinció de la concessió
i què inclús si era per causa imputable a l’empresa per il.licits o negligència imputable a la mateixa empresa
també se li compensava no el valor net
sinó el valor residual ESCANDOL i expressió legal del “Si guanyo per a mi, si perdo per a l’estat o sigui socialitzem les
pèrdues” ACS l’empresa de
Florentino Perez li donen el somni de
qualsevol empresari, 0 risc
El ministre Soria ho va voler suprimir però la sentència d’aquest passat 14 d’octubre, desestima la demanda del govern però deixa una oportunitat oberta
en indicar que es podria anul•lar la indemnització depenent “en
definitiva, de la concreta
causa que ha llevado al final de la concesión; de en qué haya consistido la
conducta dolosa o negligente de la empresa; de la gravedad o trascendencia de
dicha conducta para la explotación y para las propias instalaciones que
revierten al Estado”.
I això es el què li hem de demanar el Govern de l’Estat
què es depurin responsabilitats
tècniques i polítiques per les qüestions ambientals, econòmiques i es demostri perquè
no hagi de pagar, un cop més, la ciutadania.
Suspensió definitiva el sistema gasista s’estalvia entre
100 i 150 milions d’euros vinculats a costos operatius i el llibera del dèficit
de tarifa, però a part de l’aturada volem el desmantellament.
Gran operació ACS Florentino coordina un projecte què el financia amb deute
( préstec de 19 bancs) després per bons i pel BEI i té pactada la seva sortida mitjançant la
venda de la meitat de la seva
participació a una empresa semipública
Enagas en la que diferents ministres del PSOE i del PP han anat adaptant i si
el projecte fracassava ho acabava pagant l’estat
Per acabar cal exigir també responsabilitats al BEI,
perquè quan va seleccionar el 2010 aquest projecte i es van emetre els Project Bond, el BEI no va estudiar
degudament el projecte ni va atendre els advertiments que des del territori se
li van fer ( Europa garant polítiques ambientals) i avui el BEI té quasi 500
milions d’€ en bons d’aquest projecte d’un total de 1.400 M d’€. Se li ha de demanar què consideri desinvertir el capital per ser un
projecte insostenible sota el marc comunitari. I què la Comissió Europea comprovi què no s’han produït activitats incompatibles
per les empreses no hi ha hagut separació d’activitat entre el sector gasístic
i la xarxa d’interessos econòmics i empresarials.
Per acabar el
Castor ens dona la lliçó de què la transició energètica què haurem de fer, no
pot estar en mans de les grans empreses, l’energia és un bé comú i les decisions
les hem de prendre des de l'àmbit públic i democràtic.
Etiquetes de comentaris:
Castor,
cohesió territorial,
debat energètic,
energies renovables,
medi ambient,
sostenibilitat,
Terres de l'Ebre
dimecres, 23 d’octubre de 2013
Barcelona World : Cui Prodest ?
Alguns es preguntaran com és possible que quan Tarragona pateix una de les taxes d’atur més altes de Catalunya al voltant del 28 % un nombre contractes precaris per sobre de la mitjana catalana i es desplomen el nombre de persones què cotitzen a la seguretat social també per sobre de la mitjana , ICV-EUiA presentem una esmena a la totalitat a un projecte de llei què segons els promotors promet què es crearan suposadament fins a 5000 llocs de treball estables ( bé encara què el Conseller Mas Colell, en privat parli de 4000 xifra què no és gens menyspreable )
Amb Eurovegas també
es parlava en un primer moment de 260.000 llocs de treball ràpidament desinflats
a 15.000 , però eren tantes les amenaces per al futur del desenvolupament
del territori què el Baix Llobregat
malgrat patir també altes taxes d’atur va saber oposar-se perquè aquesta no era
una bona opció de futur per al seu territori.
I és d’això del què avui parlem del futur, de quin model
turístic, de quin model productiu en definitiva de quin model de país volem,
per tant no parlem només de llocs de treball , perquè aquest debat s’inscriu en el repte què tenim
avui a Catalunya per construir un model
turístic sostenible des del punt de vista econòmic però també social i ecològic.
Perquè el debat sobre el model turístic ,com
recollia l’editorial de l’Ara d’aquest diumenge , hauria
de centrar-se en com innovar i crear llocs de treball qualificats què superin la precarietat laboral què pateix aquest sector ?
Perquè el debat hauria d’estar en com desestacionalitzar aquesta activitat econòmica
què cada setembre aboca a l’atur milers de persones i com repartir-la millor en tot el territori català
?
Per això perquè no parlem només d’hipotètics llocs de treball, sinó dels llocs de treball reals què podem perdre o guanyar
en el futur què dibuixa aquesta llei, de
la qualitat d’aquests i de les condicions de vida què construïm per a la gent del nostre
territori.
I creiem que Bcna World, com ho va fer Eurovegas, posa
com a ham xifres inflades de llocs de treball en una mena de xantatge al govern
i l’opinió pública per aconseguir avantatges legislatius en matèria urbanística
i fiscal que maximitzin els seus beneficis. Ens volen fer creure què guanyem
tots i totes però si analitzem Cui prodest ? entendrem el perquè d’aquest
projecte de llei.
Per exemplificar-ho només cal què comptin quanta gent
treballa avui a Port Aventura entre el Parc, els 4 hotels, el Parc Aquàtic i el
Centre de Convencions 2.000 persones entre definitius, fixes discontinus i
eventuals ( havien arribat a ser 4000 al
2007 ) i
I el govern què per
altra part, en els tres anys què governa no ha tingut cap escrúpol en destruir
quasi un miler de llocs de treball en el sector públic a les comarques de
Tarragona ho accepta perquè també sap qui realment guanya en aquest projecte.
Es preguntava el degà de
la Facultat de Geografia i Turisme de la URV el sr. Salvador Anton si Bcna World
tal i com està plantejat és idoni i coherent amb el model territorial i
turístic català i més concretament amb les marques turístiques Costa
Dorada i Barcelona ?
ICVEUIA creiem què no , què l’oferta turística
joc-resort-compres torna a apostar pel totxo, per les infraestructures i no per
les experiències del territori, pels seus productes , però no només no ho
creiem nosaltres, el producte desafina amb el model existent tal i com han
manifestat reiteradament:
el President de la Federació Empresarial d’Hoteleria i Turisme de Tarragona sr. Batalla, es queixava què porten 30 anys esforçant-se
com una de les millors destinacions de turisme familiar i que Bcna world els hi
podria trencar el model
o Eduard Farriol de l’Associació HoteleraSalou-Cambrils-La Pineda que justament la setmana passada presentaven l’estudi
encarregat a la URV per mantenir el lideratge a la Costa Daurada i posicionar-se
com a líders en el turisme de sol i platja per a famílies i què deia cito
textual “No tenim gaire informació. Ens
informem a traves dels mitjans. En cap moment se’ns ha preguntat el nostre
parer. Veiem difícil la combinació del turisme familiar de la Costa Daurada amb
el turisme de Bcna World”
Per això avui la
pregunta que ens hem de fer és si Bcna World representa aquest canvi cap un
model turístic sostenible ? I la resposta la tenen en el projecte de llei què
avui debatem ,fet a mida perquè sense
les facilitats urbanístiques i fiscals què permeten la implantació dels casinos
no es podria desenvolupar, com ha dit reiteradament (el Xavier Adsera a Esade el 19 de setembre)
El projecte de llei és el
paradigma de la cultura política neolliberal què ens ha portat a la crisi econòmica,
financera i de valors en la què estem immersos, reproduïnt-se fins i tot els mateixos actors i les mateixes pràctiques, agreujat per un context
de consens político-econòmic després de
5 anys de crisi, més preocupant.
Els actors : un
govern què no vetlla pel bé comú, govern busssines friendly , la Banca què a
diferència de la resta d’empreses què arrisquen mai perd, propietària dels
terrenys en aquest cas la Caixa i un facilitador , el sr. Bañuelos què gràcies a
l’especulació urbanística què li permetia la legislació valenciana fent d’agent
urbanitzador la seva empresa Astroc va arribar a ser la tercer fortuna d’España. Ben relacionat amb
el poder, amb Noos, investigat per l’Audiencia Nacional, per la Comissió del
Mercat de valors i com li deien en la premsa brasilenya “Antoñita la
Fantastica”, aquesta és la pitjor expressió del què hauria de ser la
col.laboració público-privada
Les pràctiques : improvisació i absència de debat a nivell
local, especulació urbanística, discrecionalitat legislativa, manca de visió de
futur i de previsió, opacitat i manca de transparència i participació de la
ciutadania, manca de sensibilitat social
amb les persones treballadores què avui pateixen l’atur i manca de consciència
dels recursos ambientals
Pel què fa a la FORMA:
3 esborranys, en un
tràmit volgudament fosc i opac, sense
participació del territori , i tràmit d’urgència negant reiteradament la
informació en aquesta cambra , modificant amb un únic procediment vàries lleis
( d’això tenen experiència van batre el record amb les òmnibus) i tal com els hi advertia també el Consell de Treball Econòmic i Social de
Catalunya què no era adequat
jurídicament aprofitar la llei 2/1989 del CRT per introduir qüestions de
fiscalitat, modificacions de la
normativa sectorial de joc i un nou us no previst inicialment a la llei com és
el joc i apostes doncs significa un canvi essencial del model turístic
d’esbarjo i oci familiar què ha estat i
és Port Aventura.
Pel
què fa al FONS , els canvis urbanístics i de
fiscalitat en el joc què inclou respon a les demandes dels qui volen maximitzar
els seus beneficis i no als resultats d’anàlisis i estudis d’impacte i de
costos i beneficis.
Modificacions urbanístiques
Quan Veremonte fa l’opció de compra per 377 milions
d’euros a la Caixa, propietària dels terrenys, si es respectessin els
paràmetres dels Plans Parcials aprovats podrien començar demà mateix a
construir, podrien fins i tot redistribuir la localització dels diferents usos
però el què no podien era augmentar l’edificabilitat, i clar no hi havia negoci però aquest govern
bussines friendly els hi resol amb la llei què avui vostès votant a favor o amb
la seva abstenció aprovaran.
Per què amb aquesta tercera versió del projecte de llei,
han introduït un nou apartat 2 què
juntament amb la disposició derogatòria encara que la llei digui què no es pot
superar el 30 % de sol per a usos residencials, hotelers i de joc , mitjançant
un pla director urbanístic què aprovaria el Conseller, Veremonte
podrà augmentar i multiplicar per 2 o per 3 l’edificabilitat dels terrenys què
ha comprat, passant per sobre del Planejament urbanístic aprovat
en la mateixa llei del CRT, del Pla Territorial parcial del Camp de
Tarragona, i dels 2 Plans Parcials de
Vilaseca i Salou què especifiquen uns
coeficients determinats d’edificabilitat.
Jo em pregunto si els pagesos què van ser expropiats al
seu dia, amb una llei concreta sobre un projecte concret quan vegin que han
canviat les condicions què van justificar l’expropiació i què el rendiment de
les finques es multiplica per 2 o per 3, reclamaran la reversió ?
Però és què si l’apartat 2 permetrà què no es compleixin
cap de les prescripcions urbanístiques contingudes a la mateixa llei el què
encara és més greu és què al derogar els apartats b i c de l’article 5.2.2 del
Decret 152/1989 sense indicar cap criteri alternatiu ja no queden fixats ni el nombre d’hectàrees dedicats a serveis
públics i usos comercials , ni l’edificabilitat màxima per aquest concepte i a
més es pretén que l’edificabilitat destinada a usos hotelers no computi dins
dels usos permesos i per tant les reserves de sol de cessió ja no es
realitzaran per les finalitats què contempla la legislació. V AJA UN NOU
PELOTASSO !!
En definitiva , mitjançant un Pla Director podran
modificar la pròpia llei què avui debatem vulnerant el principi de jerarquia
normativa i excloent el Parlament del debat, aquest és el seu concepte de democràcia i transparència ?
El dubte és si aquest tracte legislatiu de favor
l’empraran també quan s’hagin de realitzar els estudis obligatoris d’avaluació
ambiental i de mobilitat per adaptar-los a la legislació vigent atès què ni el
Port Aventura, ni el Pla Parcial del CRT ni els dels subsectors 1 i 2 on va
Barcelona Dreams han estat mai objecte d’avaluació ambiental , per ser
anteriors a la llei 6/2009.
Modificacions sectorials de joc i apostes
La qüestió del joc, molt breument Conseller, perquè
d’aquest tema ja em vàrem parlar en la interpel.lació i moció què el meu grup va presentar el mes
de juliol i repetim el patró modificacions fetes a la carta en aquest cas
per a Melco Crow, Stanley Ho, empresa vull recordar vetada als Estats Units per
tenir relacions amb la màfia xinesa
1.La reducció del tipus impositiu al 10 % establerta a
l’article 3 no queda justificada en la memòria d’avaluació d’impacte què
acompanya el projecte de llei, 17’3 M € menys de recaptació afecta negativament
els ingressos públics en un moment de fortes retallades en serveis bàsics i discrimina
a la resta d’empreses i treballadors que suporten una fiscalitat més alta.
2. Malgrat les al.legacions presentades en contra modifiquen la normativa en relació a
la visibilitat de les àrees de joc, establint de nou criteris d’excepcionalitat
respecte a la resta d’operadors i a la normativa vigent .
3.Mantenen la concessió d’operacions a crèdit als jugadors,
actualment prohibit tant per la legislació estatal com per la catalana perquè
està reconegut què fomenta la ludopatia i augmenta el risc.
4.Proposen un redactat expressament fosc i confús i amb
manca de garanties en el tema de l’accés dels menors i la preservació de llurs
drets i interessos .
No els hi diu ICV-EUIA, els hi diuen també els 4 casinos
què operen a Catalunya, (tres d’ells del
Grup Perelada) “ han elaborat una
normativa discriminatòria i què infringeix de manera clara i evident els
principis d’igualtat, objectivitat i imparcialitat en el sector”
Per no parlar del perill què un casino d’aquest tipus pot
comportar d’infiltracions mafioses o para mafioses i què Roberto Saviano
explica força bé explicant l’experiència de Nova Gorica a Eslovenia on hi ha
instal.lada la camorra napolitana.
CONCLUSIÓ Què exigim al Govern i a la resta de grups
Per què creiem què el projecte BCN World no respon a un
model turístic sostenible què crearà
llocs de treball de qualitat ni posarà en valor el territori, perquè condiciona la
seva viabilitat a : requeriments urbanístics què comportaran especulació; a
modificacions fiscals discriminatoris, què reduiran els ingressos públics; a canvis en la normativa de joc què augmentaran els riscos psicosocials li
demanem al Govern què retirin aquest projecte
de llei i si creuen què el projecte és una oportunitat per al
territori i el país com ens diuen, presentin la documentació què ho justifiqui:
-informe
econòmic i laboral dels llocs de treball què es crearan i els què es poden
destruir, què avui no tenim
- estudi
d’impacte turístic a 20 anys vista i en
termes de desenvolupament local/regional què avaluï els costos i oportunitats,
les sinèrgies i conflictes amb les vocacions existents al territori, tal
com s’està fent a Paris ( 20 anys implantació Eurodisney)
-estudi
d’impacte mediambiental i urbanístic què identifiqui els conflictes potencials
amb els factors atractius de l’actual marca Costa Dorada
-l’exigència
del compliment de la legislació vigent
en fiscalitat, normes laborals, urbanístiques
Per què amb
tota la informació i mitjançant un procés deliberatiu en què tots els interessos legítims estiguin
representats es pugui realitzar una consulta o referèndum local sobre la
implantació del projecte.
Si no ho
fan estaran un cop més governant per al
1% , alimentant la desafecció política i degradant si cap encara més la nostra
segrestada democràcia.
I
als companys d’ERC , si carreguem el vaixell
amb tant de llast no arribarem a Itaca, embarrancarem a l’Illa dels Pirates
Etiquetes de comentaris:
Barcelona World,
Camp de Tarragona,
creació ocupació,
fiscalitat,
joc,
Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona,
Port Aventura,
Salou,
turisme sostenible,
urbanisme,
Vilaseca
dimecres, 16 d’octubre de 2013
PRESSUPOSTOS ESTAT: MÉS LLENYA AL FOC !!
El fet que
la inversió a l’Estat es retalli en un 8% i a Catalunya en un 25 % , tornant a xifres de fa 20 anys, ja ens
indica quines són les seves intencions, però què poc intel.ligents !
Si jo fos
ells, faria exactament el contrari: justament per intentar demostrar que algunes de les afirmacions que alguns sectors de l’independentisme màgic diuen a Catalunya no són rigoroses i mirar de desfer greuges, en la mesura del
possible Però es veu que el sentit comú no es gaire comú entre els comptables
ministerials del PP, de manera que tenim això: uns percentatges insultants que
ajudaran encara més a empitjorar les balances fiscals, que justificaran de
retruc la dèria retalladora del govern Mas, amb la col·laboració d’en Juncosa,
i que duran al nostre país, i al nostre
territori, més pobresa i manca de
serveis, més recessió i per tant més patiment.
A les
comarques de Tarragona aquest tracte abusiu, per discriminatori, es concreta en
uns pocs exemples que clamen al cel. Hi haurà diners per al tercer fil, certament,
però en la seva versió més nociva i desconsiderada: aquella que trinxa encara
més el territori sense tenir en compte els interessos legítims de la gent que
hi viu. El faran passar per on vulguin, i no destinaran ni un euro a
l’intercanviador que permetria “civilitzar” aquesta infraestructura, facilitant
la circulació de trens de viatgers. Una altra obra més que necessària per a la
població, l’A-27, segueix avançant a pas de formiga. No arribarà a Valls fins
al 2018, al pas que van. I, fins aleshores, no servirà per a gairebé res. Les Terres de l’Ebre, per la seva banda,
reben el tractament que els ha estat tristament habitual. El pressupost de
l’Estat ignora les seves necessitats, viàries i ferroviàries i els segueix
veient com el rebost energètic amb el bunyol del Castor inclòs.
Però,
juntament amb aquesta gasiveria inversora, no podem oblidar la profunda
crueltat social que amaguen el comptes espanyols per a 2014. Les retallades a
tort i a dret tenen un doble efecte: causen el mal concret de les obres i els
serveis que no cobreixen, i al mateix temps mantenen indefinidament el clima de
recessió que causa estralls en la resta del sistema econòmic. I això significa
més atur, menys educació, menys sanitat, menys cobertura social, més agressió
al nivell de vida de la població, més desesperança.
Amb salaris
més curts i amb pensions indignes no hi haurà consum. Sense consum (o sigui,
sense poder-se proveir dels articles indispensables per a viure) no hi haurà
treball. Sense treball, l’atur es consolidarà com el mal endèmic d’aquest país.
I mentre, Montoro somriu i afirma que anem pel bon camí. S’equivoca. La
injustícia és sempre el camí equivocat. Això ho sabem molt bé a ICV-EUiA, i no ho pensem passar per
alt.
Etiquetes de comentaris:
austeritat,
Camp de Tarragona,
Castor,
estat del benestar,
independentisme màgic,
pressupost govern estat,
relacions Catalunya-España
dilluns, 23 de setembre de 2013
LA SOCIETAT NUCLEAR NO TÉ FUTUR
Article publicat al Diari de Tarragona 23 de setembre de 2013
Mentre la
Sociedad Nuclear Española ha triat Reus per fer-hi la seva 39ª trobada, un
seguit d’entitats i organitzacions del territori hem decidit donar-hi resposta
amb diversos actes a la mateixa ciutat, per demostrar que ni l’energia nuclear
és viable ni la població està disposada a acceptar, calladament, que aquest
sistema energètic imposat es perpetuï comprometent la salut, la seguretat i la
vida de la població.
Tal com estan
les coses, que la Sociedad Nuclear Española es reuneixi a Reus només s’explica
per una raó: fer-se propaganda. Organitzar una operació d’imatge justament allà
on pitjor funcionen les seves instal·lacions. Perquè és així. les centrals
nuclears catalanes, situades totes a les comarques del Sud, són precisament les
que pitjor funcionen de l’Estat. ANAV, l’empresa que les gestiona, ha batut
records d’incidències a les seves instal·lacions amb situacions tant greus com
la corrosió dels tubs de refrigeració de Vandellòs II o la pluja de partícules
radioactives d’Ascó.
De manera
que, sense perspectives de futur i amb un present que dóna testimoni cada dia de
la seva incompetència, venen a fer l’únic que poden: inventar excuses per
garantir-se, com a mínim, la seva oportunitat de negoci amb el material
deteriorat de què disposen. Les altres consideracions, com ara el benestar de
la població, l’impacte sobre el medi ambient o el prejudici econòmic que causen
al territori seran sempre secundàries, per a aquesta mena de persones i
d’empreses. Per això responent a l’article què varen publicar en aquest mateix
mitjà els hi diem :què no poden mirar al futur perquè Fukushima, un cop més
,ens ha fet palès que les nuclears no tenen futur.
És per això
que cal, novament, que la població faci sentir la seva veu. La ciutadania,
organitzada en un ric teixit associatiu que cobreix els diversos aspectes
mediambientals, culturals, sindicals i polítics relacionats amb els models
energètics, està en disposició d’oferir i debatre alternatives, i de denunciar
els abusos que es cometen quotidianament. El nostre no a les nuclears esdevé,
al mateix temps, un sí a les energies alternatives. Un sí a la vida.
Etiquetes de comentaris:
ANAV,
Asco,
debat energetic,
energia,
energia nuclear,
energies renovables,
Fukushima,
Tarragona,
Vandellos
dimarts, 30 de juliol de 2013
A TARRAGONA : ECONOMIA DE CASINO, LITERALMENT
Article publicat al Diari de Tarragona el dissabte 27 de juliol de 2013
La política industrial de Catalunya ha estat lligada,
tradicionalment, a l’economia productiva. Les fàbriques van dibuixar en un
primer moment el paisatge laboral del nostre país per donar pas, després, a un altre
tipus de producció lligat al coneixement i la creativitat. Del tèxtil a la
química, passant per l’automoció. I després, del disseny a les energies netes
sense oblidar les diverses aplicacions de les noves tecnologies. Aquesta ha
estat fins ara la síntesi econòmica i social del nostre país, complementada amb
una oferta turística de qualitat, que equilibrava les destinacions de sol i
platja amb una solidíssim ventall d’opcions històriques, estètiques i
culturals.
Tot això passava fins que va arribar el govern que primer
s’anomenava “dels millors”, i que ara ja no du cap nom. En els tres darrers
anys, l’única idea que se’ls ha acudit per atreure inversions a una zona que
comptava amb antecedents tant notables ha estat permetre, o afavorir, la
instal·lació de grans casinos. Primer ho van intentar amb l’Eurovegas de
Sheldon Adelson. Ara, amb el Barcelona World de Stanley Ho. Les famílies del
joc de Las Vegas o les famílies del joc de Macau, les quals han estat
blanquejades per a l’ocasió amb la denominació hipòcrita d’empreses “d’oci
familiar”. Fer passar les ruletes per nòries. Vet aquí la política econòmica de
Convergència i Unió.
Sembla que aquest partit, i els socis que l’acompanyen en
l’aventura, vol compensar el procés de desindustrialització què està sofrint el
país amb la implantació d’un nou sector que no és com els altres, perquè ens
imposa la creació de zones franques regulades per lleis fetes a la seva mida; o
potser desregulades, definides precisament per l’absència de la llei. Un sector
què, si comptem els quatre casinos projectats i la possibilitat de concedir
fins a sis llicències, experimentaria un
increment de més del 150 %. Increïble. No hi ha cap altra activitat econòmica
que tingui aquest creixement.
Per diferenciar-ho d’Eurovegas, es justifiquen amb el
projecte de construcció d’un “ resort” i
una oferta comercial de luxe avalada per la cadena Value Retail. Però cal que
siguem conscients que, en aquest model, l’hotel i el centre comercial no son la part
substancial. Fins i tot l’hotel ha estat dissenyat d’esquena a la costa perquè, tal i com han admès els promotors de
l’invent, sense el joc el projecte no és
viable.
Aquest tipus d’oferta, si prospera, encasellarà Catalunya
en la pitjor de les marques –ara que, segons la dreta, els països i les ciutats
no són més que marques, en comptes del que han estat sempre, agrupacions de
ciutadans i ciutadanes- i pot acabar
posant en perill el model de turisme d’oci familiar què també representa Port Aventura, oci
familiar de veritat, vull dir. Aquest que tants bons resultats ens havia donat
fins ara. I si aquest model avalat per l’èxit s’ensorra sota la pressió de les
ruletes, els daus i tots les altres timbes, es destruirà ocupació, en comptes
de crear-se’n.
Si el govern volgués promoure el territori, Tarragona,
com un tot coherent, ens podríem equiparar a la Provença o la Toscana. No som
més ni menys que aquestes contrades germanes. Port Aventura i el seu entorn
podria ser la porta d’entrada a l’interior, a un rerepaís que inclouria paisatges,
cultura, gastronomia i enologia. Però el sistema d’enclavaments tancats amb tot
inclòs, propi d’altres continents i d’altres èpoques, actuarà en un sentit
contrari, atapeint encara més de ciment la costa i desertificant tot el que
l’envolta. Ni Macau ni Las Vegas actuen com a eixos vertebradors dels
territoris que les envolten. Les úniques coses que irradien són pobresa i
delinqüència.
Pot
sentir-se orgullós un govern que només pot exhibir, en matèria de captació
d’inversions, la instal.lació d’un complex amb sis llicències de casinos? Quin
és el seu concepte de sobirania política
quan es doblega a les imposicions dels senyors del joc en comptes
d’exigir altes taxes fiscals i regulació estricta? Qui i com pagarem els costos psicosocials i econòmics que suposa
l’augment dels risc d’addicció al joc ?
Tarragona
ha sabut resoldre, fins ara, el difícil equilibri entre la química i el
turisme. Però vet aquí que interessos espuris la volen sotmetre a una nova
prova de foc. Per què? Fem-nos aquesta
pregunta: s’haguessin atrevit a plantejar-li a un altre territori què
esdevingui el Parc Temàtic del Joc a Catalunya ?
Etiquetes de comentaris:
Barcelona World,
Camp de Tarragona,
Eurovegas,
joc,
lobby,
model creixement,
model econòmic,
opacitat,
Parlament,
participacio,
Port Aventura,
territori,
treball,
turisme sostenible
divendres, 26 de juliol de 2013
Joves: una dramàtica realitat
Article publicat divendres 26 de juliol a Tarragona 21
Ara bé, si volem realment posar fi a aquesta degradació de la situació vital de la gent jove, com també d’una gran majoria de la societat, cal urgentment un canvi d’arrel, un gir de 180 graus respecte les polítiques que s’han dut a terme, no només en l’àmbit de la joventut, i marcar un horitzó radicalment diferent, basat en tres grans eixos a curt, mig i llarg termini: L’aprovació dels pressupostos que necessita Catalunya i la gent jove; impulsar un pacte per la solidaritat intergeneracional; i canviar el model nacional, social, econòmic i ecològic que ens ha dut fins aquí.
A curt termini necessitem uns pressupostos justos, perquè l’absència de pressupostos a Catalunya vol dir més retallades, però disfressades, menys visibles i sense debat públic. Sóc plenament conscient de que Catalunya té un model de finançament que no evita els incompliments de l’Estat, i que no ha impedit que es distorsioni la solidaritat. Alhora la crisi està sent aprofitada per l’Estat per recentralitzar competències i centrifugar el compromís de dèficit. Resoldre aquesta situació és una prioritat per nosaltres. Però de res serveixen més recursos si no hi ha voluntat. I la pregunta és: estem fent tot el que podem amb els recursos dels que ara disposem? La resposta és que no. El poc que ha fet CiU, de fet, ha estat per empitjorar la situació, amb un govern, en el millor dels casos, desaparegut i immobilitzat.
A mig termini cal un canvi de model nacional, social, econòmic i ecològic. No serveix de res voler fer polítiques de joventut si no s’ataca l’arrel del problema, i avui ja no és la crisi sinó una política neoliberal de retallades de drets i benestar que a més de injusta és demostradament ineficaç. Els efectes perversos de les contrareformes i les retallades en la vida de la gent jove són molt més potents que els efectes pal·liatius que puguin aplicar-se en l’àmbit de les polítiques de joventut. No ens trobem davant d’una crisi conjuntural. Estem davant de la voluntat d’imposar un canvi de model, que comença, i de manera molt accelerada, amb la gent jove. Els joves són víctimes d’una problemàtica social, no d’una problemàtica juvenil.
És per això que cal reformar la Unió Europea i les seves polítiques econòmiques i, en paral•lel, necessitem un canvi nacional. És en aquest sentit que reclamem el dret a decidir: per resoldre la relació amb Espanya, però també per modificar el model de societat.
A llarg termini, a més, proposem un Pacte per la Solidaritat Intergeneracional. Perquè en moments de crisi podríem acceptar ser més pobres tots plegats, però no més desiguals. I això val per classe altes i baixes, per homes i dones, i per joves i adults. Per això cal un Pacte Solidari, un pacte intergeneracional i entre rendes per generar complicitats i sinèrgies entre joves, adults i gent gran que ens permeti col•laborar per compartir la prosperitat. Un pacte que contempli accions com ara:
- Compartir el treball: reduir i flexibilitzar la jornada laboral
- Compartir la formació: al llarg de la vida
- Compartir el temps: redistribuint les tasques entre gèneres i generacions
- Compartir l’espai públic: permeten la convivència dels diferents usos.
- Compartir els coneixements: les competències digitals, la creativitat, l’emprenedoria amb l’impuls de cooperatives.
- Compartir els impostos: amb un sistema més redistributiu, sostenible que sí ens podem permetre si anem a buscar els recursos allà on són.
- I, òbviament, compartir recursos, assegurant que deixem a les generacions més joves i a les que vindran un planeta amb recursos naturals i qualitat ambiental igual o millor a la que tenim ara.
En les polítiques adreçades a la gent jove ens hi juguem molt. Ja hem vist on ens porten unes mesures pensades expressament per tenir una generació que amb sous devaluats i condicions de vida més precàries, acabi mantenint nivells de benefici per un 1% de la societat i garantint nivells de competitivitat internacional que no es busquen per la via de la innovació o la qualitat en la nostra producció o la nostra economia, sinó per la via de ser més barats. En això pretenen que competim. Aquesta és la voluntat política del nostre govern a Barcelona, però també a Madrid o Brussel•les. Volen tenir una societat més barata en costos salarials, en drets socials i en polítiques públiques, i que alhora faci que els serveis públics que es deixen de proveir, especialment en salut i educació, siguin un nou mercat i oportunitat de negoci. Res d’això resoldrà els problemes de la joventut. Canviem, doncs, que encara hi som a temps.
Etiquetes de comentaris:
austeritat,
be comú,
cooperativisme,
crisi,
drets ciutadania,
drets econòmics,
estat del benestar,
intergeneracional,
joves,
Parlament,
sostenibilitat,
treball
dimecres, 24 de juliol de 2013
NO A LA MAT A TARRAGONA, JA EN TENIM PROU !
El passat 27 de juny compareixia el Conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila a la
Comissió del Parlament per respondre tota una sèrie de preguntes que li havia
fet en representació del grup parlamentari d’ICV-EUiA, preguntes orals però també escrites relacionades
amb temes mediambientals , com el vessament de Repsol , la venda de la
incineradora de Constantí,o la línia d’Alta Tensió què ens creuarà el territori
que represento Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.
Perquè són moltes les amenaces mediambientals què ens
afecten i ens amenacen i avui vull parlar d’una d’elles de la línia del molt
alta tensió prevista entre Escatron i La Secuita què entrant per la Terra Alta
ens creua pel bell mig de comarques i espais amb un alt valor natural, però el
pitjor què duplica una línia ja existent
i sobretot ens col.loca una nova
infraestructura elèctrica en un territori que ja tenim 7 línies.
Per tant, el primer dubte és si realment
aquesta infraestructura que ens creua el territori de punt a punta, de manera
transversal, que ens travessa per quatre zones Natura 2000, que posa en risc, espais
d’interés comunitaris, que ens pot posar
en risc el tema de la declaració del Priorat com a patrimoni agrari de la Mediterrània
de la UNESCO i que ens fa una tala d’arbres, de pins, tant en la primera fase
com en la segona, considerable, quasi cent hectàrees a la primera i 37 hectàrees
a la segona, amb tant impacte ambiental es necessària ?
Un altre
dubte l’excusa de la necessitat de la línia per poder evacuar l’electra de les
futures Zones de Desenvolupament Preferent, ZDP, en un moment en què les
reformes energètiques en el sector elèctric què impulsa el PP , la supressió de
les primes a les renovables i la
inseguretat jurídica està fent molt difícil la instal·lació d’aquestes
instal.lacions tan necessàries per poder tancar les nuclears.
I per últim,
quin paper juga la Generalitat de Catalunya ? perquè tot i no tenir les competències
plenes en matèria energètica si què ha d’emetre
Informe sobre les instal.lacions què li afecten i pot i deu exigir què es preservi el
territori, ha de consultar als seus municipis i escoltar i plantar-se davant
del govern central, això és SOBIRANIA.
Etiquetes de comentaris:
Camp de Tarragona,
energia,
linia MAT,
medi ambient,
Parlament,
renovables,
sostenibilitat,
Terres de l'Ebre
divendres, 17 de maig de 2013
Escoltem el Sindic de Greuges
Article publicat al Diari de Tarragona el 6 de maig de 2013
L’informe
anual del Síndic de Greuges, presentat no fa gaire al Parlament, ens mostra des
de les primeres pàgines una realitat no gens agradable. En paraules del mateix
Rafael Ribó, les actuacions del Síndic durant el darrer any mostren “una
reducció general en el nivell de protecció dels drets dels ciutadans i de
l’abast dels serveis públics corresponents”. Sota aquest epígraf assistim a la
descripció d’una situació social dura i demolidora, i encara em temo que només
sigui la punta de l’iceberg, perquè el Síndic només pot parlar de les queixes
que ha rebut i les actuacions que ha emprès, però no tothom coneix l’existència
d’aquesta institució ni s’hi adreça per
queixar-se, ni el Síndic pot ocupar-se, per ell mateix, de totes les situacions
greus que afecten Catalunya.
No
tenim dades estadístiques, però podem
suposar que les persones que s’adrecen al
Síndic no són generalment els col·lectius més vulnerables, ni els què han vist més afectats els seus drets,
sinó aquelles persones que tot i que també pateixen les polítiques d’austericidi,
tenen recursos i un cert capital
cultural i educatiu. Per tant, la
realitat és encara més punyent, i com es
diu en l’informe els ajustos pressupostaris què s’han acumulat, orientats a disminuir
la despesa pública, han arribat ja al cor dels nostre feble sistema de drets
socials i l’estan afectant en alguns casos de forma irreversible.
Vull
referir-me, però, a coses que estan al nostre abast ara i aquí. Perquè més
enllà de la descripció de les gravíssimes circumstàncies que vivim, l’informe
del Síndic conté recomanacions concretes. Mesures que, si el Parlament
s’atreveix a adoptar-les, poden evitar moltes de les situacions que patim i
redreçar el que encara es pot redreçar.
Per
prestar assistència a un gran nombre de problemàtiques que afecten els drets
socials bàsics, sobre les quals l’informe reclama atenció, hi ha en marxa un
moviment a favor d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que desenvolupi la
Renda Garantida de Ciutadania establerta per l’article 24.3 de l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya. En aquest mateix sentit, el grup parlamentari
d’ICV-EUiA ha formulat una proposició de llei de Mínim Vital Garantit. Es
tracta, en qualsevol cas, de refermar l’obligació de l’administració a garantir
als ciutadans i les ciutadanes les prestacions i subministraments necessaris
per a la seva vida. Per fer efectiu el dret a l’habitatge hem presentat, també,
una Proposta de Resolució perquè es creï un Fons Català d’Habitatge Social.
Seria
d’esperar que, almenys en aquest darrer punt, el govern de Catalunya mostri més
sensibilitat que la que ha mostrat el
govern del PP en la tramitació de la ILP per la dació en pagament. El fons
d’habitatges que recomana el Síndic, i que nosaltres proposem, estaria destinat
a persones que hagin perdut l'habitatge per desnonaments hipotecaris o
arrendataris i també a persones sense sostre.
Un altre
tema relacionat amb l’informe, sobre el qual el Parlament també podria actuar
si tingués la voluntat política de fer-ho, és l’escàndol de les participacions
preferents. Cal activar la comissió d'investigació sobre les possibles
responsabilitats derivades de l'actuació i la gestió de les entitats financeres
i la possible vulneració dels drets dels consumidors. Aquesta comissió ens dóna
l’oportunitat de tractar a fons l’estafa massiva que hem patit, i per això no
s’hauria de vetar cap compareixença. Parlo, concretament, dels màxims responsables de les caixes i dels
bancs implicats. Cal saber perquè i com han fallat tots els mecanismes de
control: l’Agència Catalana de Consum i
les oficines de d’informació al consumidors. Cal posar-hi remei i establir sistemes gratuïts d’arbitratge i
sobretot cal que les persones estafades recuperin els seus estalvis.
I
encara una altra cosa, aquest cop relacionada amb drets, llibertats i garanties
envers les persones: el Síndic ja va recomanar, el desembre del 2012, aplicar una moratòria en l’ús de les pilotes de goma per part dels Mossos
d’Esquadra fins que el Parlament s’hi hagués pronunciat. No cal dir que el
Govern ho va ignorar aleshores, però com que el 26 d’abril passat es va
constituir la Comissió d’estudi sobre l'ús de material antiavalots tenim
una altra oportunitat de fer efectiva la recomanació. És la
seguretat dels ciutadans i ciutadanes qui en sortiria beneficiada.
Aquests
pocs apunts ens marquen una única direcció: cal aprofitar la valuosa informació
què ens ofereix l’informe anual del Síndic de Greuges no com un mer formulisme
o un simple tràmit parlamentari. La Sindicatura ens presenta les dades, però no
és només notari de la realitat. No es
limita a donar fe dels drets vulnerats de la ciutadania o de les males praxis
de l’administració. Tal com va dir
Rafael Ribó al Parlament, No som una institució per establir missatgeriaentre la població i les administracions sinó per solucionar problemes concretsde la gent. Cal que recollim el
repte. Els diputats i les diputades hem de ser capaços de legislar per solucionar
els problemes de la gent. Ara que tenim l’informe, el nostre deure consisteix a
fer propostes parlamentàries per resoldre els problemes, les queixes i els
drets que han estat vulnerats ja sigui
modificant les lleis o fent-ne de noves. És la nostra feina: per això ens han
votat.
Etiquetes de comentaris:
drets ciutadania,
fons social habitatge,
Parlament,
participacio,
pobresa,
renda minima garantida,
sindic de greuges,
transparencia
dilluns, 1 d’abril de 2013
Quina és la política mediambiental del Govern ?
Article publicat al Diari de Tarragona 31 de març de 2013

A aquest
fet cal sumar els conflictes laborals en curs en
empreses sensibles des del punt de vista ambiental: la direcció de l’empresa
CLH, que té uns dipòsits gegantins de combustible en plena trama urbana de
Tarragona, pretén fer una reducció de plantilla que reduiria a un sol operari
el nombre de treballadors presents en la instal·lació en els torns de nit, caps
de setmana i festius. Aquesta decisió empresarial implica un considerable
factor de risc, ja que el nombre d'operaris qualificats per torn és un dels
factors més importants per garantir la prevenció d'accidents, i reduir-lo
significa augmentar el perill. Mentre, a la Ribera d’Ebre, els treballadors de
Flix què han portat una lluita exemplar
amb el consistori al costat dels treballadors, han vist com l’empresa què
durant més de 50 anys ha estat abocant residus tòxics al riu, l’empresa
Ercros a la que se li havia donat tot
tipus de facilitats, finalment acomiadava 75 treballadors dels 135 què tenia previst
en un inici.
El cas és que, amb el pretext de la
crisi econòmica, estem assistint a una regressió medi ambiental, què ens situa
en èpoques fins i tot anteriors als 7 anys del govern d’esquerres, queda lluny
la sensibilitat d’aquella CIU què va ser capaç de crear el departament de medi
ambient i iniciar polítiques conservacionistes i de protecció. Però avui encara
no sabem quin és el programa mediambiental,
quina és l’agenda en temes tant centrals com les energies renovables, el canvi
climàtic, la nova cultura de l’aigua i la gestió dels espais protegits , temes
claus també per a generar llocs de treball.
L’únic que sabem és que no paren de
parlar de la manca de finançament i de la crisi, però no pas per plantar-hi
cara ni per protegir els ciutadans i les ciutadanes dels seus efectes
devastadors. En parlen per justificar mesures a favor dels mercats, dels lobis
poderosos, cosa que en el terreny del medi ambient significa, també, desregular
i deixar de protegir. Les lleis òmnibus en són un bon testimoni, d’això que
diem. I allà on no fan caure cap normativa de protecció o de seguretat, la
inacció o tebiesa administrativa permet
que es vulnerin drets ambientals, com el dret a un aire pur , a una aigua neta,
a uns rius sense contaminar i amb prou cabal, sense cap cost per als infractors o amb un
cost molt assumible i de vegades fins i tot rentable.
Aquest Govern què va ser capaç, també, d’aprovar un pla
d’energia que no dedica ni una sola paraula a les centrals nuclears. Amb el
pretext que no són de la seva competència, i què la seva vida útil és fins el 2020 ens situa en una situació de clara
desavantatge respecte a altres economies què amb més intel.ligència i previsió
han començat a preparar-se per a la propera crisi energètica. D’acord amb
aquesta lògica retorçada, ha estat impossible obtenir cap pronunciament, de
part de CiU, sobre què opinen del tema. Hi estan a favor? Són partidaris, en canvi,
de la substitució per energies renovables? Misteri. Convergència i el Govern,
en canvi, no dubten a posicionar-se públicament sobre tota mena d’afers que van
més enllà de l’Estatut i les lleis actuals, i en aquests casos l’excusa de no
tenir competències no els preocupa gaire. Sembla, doncs, que estem davant d’un
intent deliberat d’afavorir el model nuclear sense parlar-ne i sense
admetre-ho. Un cop més inacció, permissivitat i manca de transparència.
Pensem que la ciutadania té dret a
saber què pensa el Govern, i el partit que li dona suport sobre totes les
qüestions de rellevança pública. Demanar que declarin obertament quina és la
seva política mediambiental no és demanar massa: és una qüestió d’estricta
justícia. Per això els emplacem que ho facin com més aviat millor. Les
qüestions mediambientals no afecten només la natura. Són rellevants per a la
salut, la seguretat i la qualitat de vida de les persones i sobretot poden
generar llocs de treball A les Terres de l’Ebre, al Camp de Tarragona i a tota
Catalunya. No podem perdre més temps.
Etiquetes de comentaris:
Camp de Tarragona,
economia verda,
energia nuclear,
Flix,
govern CIU,
lleis omnibus,
medi ambient,
sostenibilitat,
Terres de l'Ebre
dissabte, 23 de febrer de 2013
Qui farà de Conseller de Medi Ambient ?
Li demano al nou Conseller de Terrotori i Sostenibilitat, ex alcalde de Figueras i gironí o sigui d'un territori històricament mimat què miri cap al sud, en tant què
diputada d’una formació ecosocialista però sobretot en tant que diputada de la
demarcació de Tarragona, un territori sotmès a moltes pressions ambientals i
energètiques, un territori amb una gran biodiversitat i amb grans reptes per
resoldre com el tancament progressiu de
les nuclears, el transport i mobilitat
ferroviàri, el cabal ambiental del riu Ebre i el Pla de sostenibilitat del Delta
de l’Ebre entre d’altres .
2 grans
reptes al món , tots els líders europeus Merkel Hollande i discurs d’inauguració del segon mandat d’Obama :
Pobresa, desigualtats socials i accés als serveis bàsics
Canvi climàtic, pèrdua biodiversitat, esgotament del planeta
En els
discursos del president Mas, tant el d’investidura com per explicar estructura del Govern, entre els
reptes de Catalunya aquest segon està absent, no apareix cap referència,
nul, el canvi climàtic, la
biodiversitat, l’energia no forma part de l’agenda política nacional catalana,
perquè per al seu govern aquestes polítiques són marginals.
On es situarà Conseller amb els polítics què
neguen el canvi climàtic, amb els què l’accepten però no com a conseqüència del
model capitalista de creixement
depredador o amb els líders què com Obama creuen què és un repte i què no per
ser aparentment menys urgent què la crisi econòmica és menys important .
De la seva exposició :
Desarrollista, basada en el mateix
model de creixement i desenvolupament què ens ha portat a la crisi actual, una
prova l’aposta pel Barcelona World
Privatitzadora de serveis i recursos i mercantilitzar la natura i els
recursos naturals, la mostra més recent l’hem tingut amb el procés de
privatització d’ATLL
Opaca, poc democràtica i transparent , reduint la participació en els
diferents òrgans a través de les òmnibus i incomplint sistemàticament l’esperit
i la lletra del Conveni Aarhus ( exemple
aprovació Pla Logis Penedes) o la pèrdua de representativitat als Consells de
l’ACA o de l’ACR ( crec que Unió de Pagessos li ha fet arribar la queixa)
En definitiva una Vella política
NO SOSTENIBLE , què encara que
adopti en el discurs paraules com sostenibilitat, economia verda, no posa els
mecanismes ni pren les mesures per a què esdevinguin accions reals. Declaracions d’intencions i de
bona voluntat què es pleguen als interessos
dels lobbys i grups de pressió als interessos del diner i de l’economia
especulativa que va en contra dels interessos generals, en contra DEL BÉ COMU
Són moltes les qüestions però avui
abordaré 2 qüestions què tenen relació amb els reptes què li nomenava al
començament de la lluita contra la pobresa i per l’accés als serveis bàsics i
amb la lluita contra el canvi climàtic i la sostenibilitat del planeta i què a
més estan íntimament relacionats.
RECLAMAR QUE DES DE
LA GENERALITAT S’IMPULSI UNA LLEI CATALANA, que contempli aquestes mesures:
limitació interessos, creació de la comissió d’intermediació,
Conseller què ha fet , què farà davant de la signatura del Fondo Social
de Viviendas del Ministerio de Fomento, quan segons l’EAC la Generalitat té
competències exclusives i quant una part de les minses està a Catalunya , per
exemple Caixabank la rídicula xifra de 850 habitatges què no representa ni el 3% del parc total
d’habitatges buits de Bancs i Caixes
.
Cal dotar-se
d’instruments per intervenir sobre el parc d’habitatges buits en mans de bancs
i caixes, per que vagin al FONS SOCIAL CATALÀ D’HABITATGE, per atendre a
famílies sense sostre: recuperar els instruments de la llei del dret habitatge:
expropiació del dret d’ús, allí on hi hagi demanda acreditada d’habitatge, més
agilitat per posar en disposició habitatges de lloguei i dotacional
Abstenció de CIU a Madrid, dimarts vinent amb la votació de la ILP
presentada per la PAH, patètica la intervenció de la seva companya de files
Lourdes Ciuro al Congrés , és creïble ?? per tant la proposta del seu govern quan el partit que els dona suport fa el contrari ?
Lluita contra el canvi climàtic
Oficina Catalana del Canvi Climàtic , estratègia catalana d’adaptació al
canvi climàtic 2013-2020 , en canvi de polítiques
de mitigació i prevenció, Recoder deia que prioritzarien l’adaptació què
reactivarien la Comissió Interdepartamental contra el canvi climàtic atès que
les polítiques de medi ambient són transversals calen mesures i canvis què
s’han d’impulsar des d’aquest departament
i que han d’implicar la resta del govern i sobretot la complicitat i
col.laboració amb els ajuntaments-
El document què tenim de juny de 2012 “Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic (ESCACC) 2013-2020”
En el Pla d’energia i canvi climàtic 2012-2020 estava fet sobre un
escenari irreal de producció estable de petroli què no es planteja reduccions
ni estalvi energètic, coordinació amb Conseller Puig
Qualitat de l’aire i reducció
d’emissions
Després de
la polèmica retirada d’una de les 73 mesures del Pla d’Actuació per a la
millora de la Qualitat de l’aire dels municipis de l’àrea metropolitana, i em
refereixo a la velocitat variable i exactament als 80 km/h i davant de les
possibles sancions de la Comissió Europea per l’incompliment de les reduccions,
govern ens van presentar el Pla
d’Actuació per a la millora de la qualitat de l’aire 2011-2015 que ja en el seu
dia vàrem ser crítics no repetiré els arguments però bàsicament el seu pla del
que compartim la diagnosi no ataca l’origen del problema i ho resumiré en una qüestió i és què tots els estudis conclouen que la
millor manera de lluitar contra la contaminació urbana de partícules en
suspensió i òxids de nitrogen fixats per la directiva europea és reduint el trànsit de vehicles a motor,
limitar la mobilitat en vehicle privat, limitant la velocitat per reduir les
emissions tant en benzina com en diesel.
Avui tenim
dades de la OMS què relacionen les partícules
en suspensió contaminants i especialment les dels motors diesel amb greus
problemes de salut cardiovascular i
respiratòria i el Comisari de Medi
Ambient de la UE ja ha dit què Brusel.les endurirà la legislació al
respecte, mentre vostès demanen una prorroga la Comissió per poder complir el Pla, què és rebutjada .
El seu Pla
perpetua l’actual model de mobilitat insostenible a banda de traspassar la
responsabilitat als ajuntaments d’imposar mesures què redueixin la contaminació fent deixadesa de les seves
funcions i sense cap finançament per què
ho puguin complir no n’hi ha prou amb la voluntat d’un compromís
per un aire més net , calen mesures coordinades entre els 40 municipis de l’AMB
q ha de liderar el govern. Sense oblidar les centrals tèrmiques de cicle
combinat què augmenten emissions i no qüestiona el model energètic actual,
l’altre gran absent de l’agenda política
de Catalunya però també essencial per abordar el canvi climàtic.
Han o pensen
concertar amb els ajuntaments l’aplicació de les mesures de Pla amb dotació
pressupostària i garanties jurídiques ?
Pensen
aplicar mesures de fiscalitat verda sobre el transport privat i les activitats
emissores d’Oxids de nitrogen NOx i partícules en suspensió i altres gasos
contaminants , tal i com va anunciar el President Mas durant el debat
d’investidura ?
Llei de biodiversitat
15 febrer
2011 deia el Recoder aprovar la Llei de
biodiversitat i del patrimoni natural de
Catalunya, ara també en l’annex 2 ens parlen d’un Pacte Nacional
sobre polítiques de sostenibilitat què
inclou la llei de biodiversitat2 anys i res i a més quan vàrem presentar la
nostra Proposició de Llei , una llei
procedimental que intentava ordenar i sobre la que després caldria dissenyar estratègia de preservació a partir
dels plans sectorials, indicadors concrets
amb l’elaboració d’un Pla Estratègic per a la conservació de la
biodiversitat que transposi les Metes
d’Aichi de la Convenció de la Biodiversitat aprovades a la conferència de
Nagoya què pretenen aturar la pèrdua de biodiversitat el 2020
L pregunto
Conseller Han començat a escriure en
aquest full en blanc una proposta de llei de biodiversitat i patrimoni natural
?
Catalunya ateses les seves competències gairebé
exclusives en matèria de biodiversitat va tard, perquè de les decisions que es
van aprovar a la Conferència de les Parts a Nagoya estava la de subscriure
estratègies i plan d’acció sobre biodiversitat a escala subnacional, què és on
s’encaixaria Catalunya, de moment, i li
pregunto
Què ha fet i què pensa fer el govern per concretar les 20
metes d’Aichi a la realitat nacional de Catalunya, quins plans d’accció ha
desenvolupat o té previst desenvolupar
per complir aquests compromisos internacionals abans del 2015.
Actual situació d’excepcionalitat en la qual sembla que
cap dels instruments de planificació existents tingui vigència, doncs es tracta
de sacrificar-ho tot per tal de reimpulsar el mateix model de creixement
econòmic ( que ens ha portat aquí) a qualsevol preu.
Cas Eurovegas i ara Barcelona World, què potser no en
tenim prou de màfies connexions entre màfies ruses i turisme, home per una
vegada què els hi toca a Girona no ens ho vulguin exportar
I per acabar Conseller el tema de l’aigua que potser es
el que resumeix millor els 2 reptes dels què li parlava a l’inici
Un tractament a part mereix la política de l’aigua
portada a terme per CiU en aquests dos anys que ha empitjorat la qualitat de
l’aigua dels nostres rius, dels aqüífers i de les platges, deixant sense acabar
les depuradores que l’anterior govern va deixar pràcticament acabades, no
construint-ne de noves i rebaixant els nivells de tractament a les plantes
existents, abocant aigües menys depurades. S’ha tornat a sobre-explotar els
recursos disponibles de rius i aqüífers
en tant es deixaven sense funcionar les dues plantes dessaladores i
s’ha deixat sense efecte el
“compromís del Ter” per retornar progressivament a aquest riu i a les comarques
gironines, els cabals actualment
transvasats a la Regió metropolitana de Barcelona. El objectiu confés de CiU ha estat
privatitzar l’abastament d’aigua en alta a la Regió metropolitana, lliurant
ATLL per cinquanta anys a empreses
privades, i desmantellar l’Agència Catalana de l’Aigua en un procediment
administratiu precipitat, barroer i què vulnera normes bàsiques
Tot això CiU ha intentat encobrir-ho amb un discurs
demagògic sobre els “dèficits” deixats per l’anterior govern a l’ACA i ATLL,
per així justificar la privatització i el increment exagerat de les tarifes i
el cànon de l’aigua.
Pe això Conseller davant d’aquest procés de privatització de l’ATLL, d’un bé públic
què és un dret humà fonamental quina
serà la seva posició ?
Pensa reconstituir i
mantenir ATLL com a empresa pública , atès què ja és un estructura d’estat de
la que disposem i un recurs estratègic ?
Pensa aprovar i aplicar els plans i programes que
falten per implementar a Catalunya el Pla de Gestió del Districte de Conca
Fluvial de Catalunya conques internes de Catalunya, en especial el pla de
cabals de manteniment, els plans d’abastament a poblacions, la recuperació
d’aqüífers contaminats, la regeneració i reutilització d’aigües, els plans
d’estalvi i eficiència dels sistemes de regadius de Catalunya i en general
totes les actuacions que peetin
millorar i preservar el cicle de
l’aigua, els recursos hídrics i la qualitat de les aigües, aplicant els
criteris i objectius de la nova cultura de l’aigua per donar compliment a la
Directiva Marc de l’Aigua ?
Pensen
millorar els mecanismes de tarifació social , que incorporin de forma efectiva
el dret a l’abastament de l’aigua amb una tarifa super-reduïda per a persones i
famílies en situació d’insolvència, que ningú es pugui veure privat d’aquest
abastament, i una escala de cànon i tarifes integrades i més progressiva, que
estimuli l’estalvi i l’ús eficient de l’aigua tant en usos domèstics com
industrials, terciaris, agraris i ramaders. ?
Pensen actualitzarem i reactivar el PLA DE
SANEJAMENT D’AIGÜES RESIDUALS URBANES (PSARU) de Catalunya, iniciant el projectes pendents més urgents en
les poblacions i nuclis urbans que encara no disposen de sistemes de
sanejament; reactivarem els sistemes de
depuració terciària de les plantes existents que ara els tenen paralitzats, per
tal de permetre la reutilització de l’aigua i l’alimentació dels cabals de rius
i aqüífers ?
I per últim tot i què ja se
què la competència és del Conseller d’empresa i ocupació del qual depenen les
qüestions energètiques, però la tècnica del fracking , fractura
hidràulica per extreure petroli i gas planteja molts interrogants ambientals,
implica un alt consum d’aigua, aprofundeix en el mateix model energètic a
partir dels combustibles fòssils és per això que nombrosos països del mon i de
la UE aplicant el principi de precaució l’han prohibit o han aplicat una
moratòria . Davant de les sol.licituds de diverses empreses a vàries zones de
Catalunya per iniciar estudis de prospeccions, pensa aturar –lo com Conseller de Territori i Sostenibilitat ?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)