Escoltem el Sindic de Greuges
Article publicat al Diari de Tarragona el 6 de maig de 2013
L’informe
anual del Síndic de Greuges, presentat no fa gaire al Parlament, ens mostra des
de les primeres pàgines una realitat no gens agradable. En paraules del mateix
Rafael Ribó, les actuacions del Síndic durant el darrer any mostren “una
reducció general en el nivell de protecció dels drets dels ciutadans i de
l’abast dels serveis públics corresponents”. Sota aquest epígraf assistim a la
descripció d’una situació social dura i demolidora, i encara em temo que només
sigui la punta de l’iceberg, perquè el Síndic només pot parlar de les queixes
que ha rebut i les actuacions que ha emprès, però no tothom coneix l’existència
d’aquesta institució ni s’hi adreça per
queixar-se, ni el Síndic pot ocupar-se, per ell mateix, de totes les situacions
greus que afecten Catalunya.
No
tenim dades estadístiques, però podem
suposar que les persones que s’adrecen al
Síndic no són generalment els col·lectius més vulnerables, ni els què han vist més afectats els seus drets,
sinó aquelles persones que tot i que també pateixen les polítiques d’austericidi,
tenen recursos i un cert capital
cultural i educatiu. Per tant, la
realitat és encara més punyent, i com es
diu en l’informe els ajustos pressupostaris què s’han acumulat, orientats a disminuir
la despesa pública, han arribat ja al cor dels nostre feble sistema de drets
socials i l’estan afectant en alguns casos de forma irreversible.
Vull
referir-me, però, a coses que estan al nostre abast ara i aquí. Perquè més
enllà de la descripció de les gravíssimes circumstàncies que vivim, l’informe
del Síndic conté recomanacions concretes. Mesures que, si el Parlament
s’atreveix a adoptar-les, poden evitar moltes de les situacions que patim i
redreçar el que encara es pot redreçar.
Per
prestar assistència a un gran nombre de problemàtiques que afecten els drets
socials bàsics, sobre les quals l’informe reclama atenció, hi ha en marxa un
moviment a favor d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que desenvolupi la
Renda Garantida de Ciutadania establerta per l’article 24.3 de l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya. En aquest mateix sentit, el grup parlamentari
d’ICV-EUiA ha formulat una proposició de llei de Mínim Vital Garantit. Es
tracta, en qualsevol cas, de refermar l’obligació de l’administració a garantir
als ciutadans i les ciutadanes les prestacions i subministraments necessaris
per a la seva vida. Per fer efectiu el dret a l’habitatge hem presentat, també,
una Proposta de Resolució perquè es creï un Fons Català d’Habitatge Social.
Seria
d’esperar que, almenys en aquest darrer punt, el govern de Catalunya mostri més
sensibilitat que la que ha mostrat el
govern del PP en la tramitació de la ILP per la dació en pagament. El fons
d’habitatges que recomana el Síndic, i que nosaltres proposem, estaria destinat
a persones que hagin perdut l'habitatge per desnonaments hipotecaris o
arrendataris i també a persones sense sostre.
Un altre
tema relacionat amb l’informe, sobre el qual el Parlament també podria actuar
si tingués la voluntat política de fer-ho, és l’escàndol de les participacions
preferents. Cal activar la comissió d'investigació sobre les possibles
responsabilitats derivades de l'actuació i la gestió de les entitats financeres
i la possible vulneració dels drets dels consumidors. Aquesta comissió ens dóna
l’oportunitat de tractar a fons l’estafa massiva que hem patit, i per això no
s’hauria de vetar cap compareixença. Parlo, concretament, dels màxims responsables de les caixes i dels
bancs implicats. Cal saber perquè i com han fallat tots els mecanismes de
control: l’Agència Catalana de Consum i
les oficines de d’informació al consumidors. Cal posar-hi remei i establir sistemes gratuïts d’arbitratge i
sobretot cal que les persones estafades recuperin els seus estalvis.
I
encara una altra cosa, aquest cop relacionada amb drets, llibertats i garanties
envers les persones: el Síndic ja va recomanar, el desembre del 2012, aplicar una moratòria en l’ús de les pilotes de goma per part dels Mossos
d’Esquadra fins que el Parlament s’hi hagués pronunciat. No cal dir que el
Govern ho va ignorar aleshores, però com que el 26 d’abril passat es va
constituir la Comissió d’estudi sobre l'ús de material antiavalots tenim
una altra oportunitat de fer efectiva la recomanació. És la
seguretat dels ciutadans i ciutadanes qui en sortiria beneficiada.
Aquests
pocs apunts ens marquen una única direcció: cal aprofitar la valuosa informació
què ens ofereix l’informe anual del Síndic de Greuges no com un mer formulisme
o un simple tràmit parlamentari. La Sindicatura ens presenta les dades, però no
és només notari de la realitat. No es
limita a donar fe dels drets vulnerats de la ciutadania o de les males praxis
de l’administració. Tal com va dir
Rafael Ribó al Parlament, No som una institució per establir missatgeriaentre la població i les administracions sinó per solucionar problemes concretsde la gent. Cal que recollim el
repte. Els diputats i les diputades hem de ser capaços de legislar per solucionar
els problemes de la gent. Ara que tenim l’informe, el nostre deure consisteix a
fer propostes parlamentàries per resoldre els problemes, les queixes i els
drets que han estat vulnerats ja sigui
modificant les lleis o fent-ne de noves. És la nostra feina: per això ens han
votat.
1 comentaris:
Attractive section of content. I just stumbled
upon your blog and in accession capital to
assert that I get actually enjoyed account your blog
posts. Anyway I will be subscribing to your augment and even I achievement
you access consistently fast.
Feel free to surf to my weblog - Her Latest Blog
Publica un comentari a l'entrada