Escoltem el Sindic de Greuges

 

Article publicat al Diari de Tarragona el 6 de maig de 2013

 

L’informe anual del Síndic de Greuges, presentat no fa gaire al Parlament, ens mostra des de les primeres pàgines una realitat no gens agradable. En paraules del mateix Rafael Ribó, les actuacions del Síndic durant el darrer any mostren “una reducció general en el nivell de protecció dels drets dels ciutadans i de l’abast dels serveis públics corresponents”. Sota aquest epígraf assistim a la descripció d’una situació social dura i demolidora, i encara em temo que només sigui la punta de l’iceberg, perquè el Síndic només pot parlar de les queixes que ha rebut i les actuacions que ha emprès, però no tothom coneix l’existència d’aquesta institució ni  s’hi adreça per queixar-se, ni el Síndic pot ocupar-se, per ell mateix, de totes les situacions greus que afecten Catalunya.

No tenim dades estadístiques,  però podem suposar  que les persones que s’adrecen al Síndic no són generalment els col·lectius més vulnerables, ni  els què han vist més afectats els seus drets, sinó aquelles persones que tot i que també pateixen les polítiques d’austericidi, tenen  recursos i un cert capital cultural i educatiu. Per tant,  la realitat és encara més punyent,  i com es diu en l’informe els ajustos pressupostaris què s’han acumulat, orientats a disminuir la despesa pública, han arribat ja al cor dels nostre feble sistema de drets socials i l’estan afectant en alguns casos de forma irreversible.

Vull referir-me, però, a coses que estan al nostre abast ara i aquí. Perquè més enllà de la descripció de les gravíssimes circumstàncies que vivim, l’informe del Síndic conté recomanacions concretes. Mesures que, si el Parlament s’atreveix a adoptar-les, poden evitar moltes de les situacions que patim i redreçar el que encara es pot redreçar.

Per prestar assistència a un gran nombre de problemàtiques que afecten els drets socials bàsics, sobre les quals l’informe reclama atenció, hi ha en marxa un moviment a favor d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que desenvolupi la Renda Garantida de Ciutadania establerta per l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. En aquest mateix sentit, el grup parlamentari d’ICV-EUiA ha formulat una proposició de llei de Mínim Vital Garantit. Es tracta, en qualsevol cas, de refermar l’obligació de l’administració a garantir als ciutadans i les ciutadanes les prestacions i subministraments necessaris per a la seva vida. Per fer efectiu el dret a l’habitatge hem presentat, també, una Proposta de Resolució perquè es creï un Fons Català d’Habitatge Social.

Seria d’esperar que, almenys en aquest darrer punt, el govern de Catalunya mostri més  sensibilitat que la que ha mostrat el govern del PP en la tramitació de la ILP per la dació en pagament. El fons d’habitatges que recomana el Síndic, i que nosaltres proposem, estaria destinat a persones que hagin perdut l'habitatge per desnonaments hipotecaris o arrendataris i també a persones sense sostre.

Un altre tema relacionat amb l’informe, sobre el qual el Parlament també podria actuar si tingués la voluntat política de fer-ho, és l’escàndol de les participacions preferents. Cal activar la comissió d'investigació sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació i la gestió de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors. Aquesta comissió ens dóna l’oportunitat de tractar a fons l’estafa massiva que hem patit, i per això no s’hauria de vetar cap compareixença. Parlo, concretament,  dels màxims responsables de les caixes i dels bancs implicats. Cal saber perquè i com han fallat tots els mecanismes de control:  l’Agència Catalana de Consum i les oficines de d’informació al consumidors. Cal posar-hi remei  i establir sistemes gratuïts d’arbitratge i sobretot cal que les persones estafades recuperin els seus estalvis.

I encara una altra cosa, aquest cop relacionada amb drets, llibertats i garanties envers les persones: el Síndic ja va recomanar, el desembre del 2012, aplicar una moratòria en l’ús de  les pilotes de goma per part dels Mossos d’Esquadra fins que el Parlament s’hi hagués pronunciat. No cal dir que el Govern ho va ignorar aleshores, però com que el 26 d’abril passat es va constituir la Comissió d’estudi sobre l'ús de material antiavalots tenim una altra oportunitat  de fer efectiva la recomanació. És la seguretat dels ciutadans i ciutadanes qui en sortiria beneficiada.

Aquests pocs apunts ens marquen una única direcció: cal aprofitar la valuosa informació què ens ofereix l’informe anual del Síndic de Greuges no com un mer formulisme o un simple tràmit parlamentari.  La  Sindicatura ens presenta les dades, però no és només notari  de la realitat. No es limita a donar fe dels drets vulnerats de la ciutadania o de les males praxis de l’administració.  Tal com va dir Rafael Ribó al Parlament,  No som una institució per establir missatgeriaentre la població i les administracions sinó per solucionar problemes concretsde la gent.   Cal que recollim el repte. Els diputats i les diputades hem de ser capaços de legislar per solucionar els problemes de la gent. Ara que tenim l’informe, el nostre deure consisteix a fer propostes parlamentàries per resoldre els problemes, les queixes i els drets que  han estat vulnerats ja sigui modificant les lleis o fent-ne de noves. És la nostra feina: per això ens han votat.

 

No ens negueu el dret a la informació

Us adjunto la carta que vaig enviar a tots els grups polítics per intentar que es replantegin la negativa a que Espadaler comparegui per explicar què implicarà Barcelona World per la gestió del risc.

Benvolgudes i benvolguts, avui a la Comissió d’Interior crec què  hi ha hagut un greu malentès ( vull pensar què ha estat això )  què han tingut com a conseqüència una votació què no afavoreix ni la transparència, ni la participació què requereix la nova política i què la ciutadania demanda.

Seré breu el nostre grup davant de l’anunci instal·lació Barcelona World  i la manca d’informació i atenent el grau de preocupació de diferents sectors del territori va sol·licitar la compareixença dels  4 consellers implicats més directament, pensant en algun tipus de compareixença conjunta com havia passat amb Eurovegas.

És a dir, Economia i Finances per saber del finançament i implicacions canvis legislatius de la llei del joc, Territori i Sostenibilitat per aigua, planificació urbanística, residus, mobilitat, Empresa i Ocupació, per model turístic i comercial, energia i finalment com una part també afectada Interior pels temes de protecció civil i gestió del risc. Perquè sense ser ni molt menys l’element més important, no es pot menystenir, atès que els terrenys estan en escenaris de risc químic tal i com es pot comprovar al PLASEQTA i perquè l’equilibri aconseguit , amb èxit, entre la indústria química de Tarragona i el turisme es podia trencar i arribar fins i tot a posar en risc el futur, ampliació d’aquesta, que no oblidem dona llocs de treball de valor afegit.

 

Es per això què ha estat una llàstima  que en la sessió l’argument dels grups que han votat en contra hagi estat , agafant el rave per les fulles, què aquest era un tema col.lateral el de la protecció civil  i que calia derivar la petició a la comissió de territori. Es que ja esta demanada i del què es tractava era de veure tots els elements conjuntament.

 

Em sap greu que  CIU, ERC  i el PP no ho hagin entès així  i hagin votat en contra i resto a la disposició dels portaveus, el diputat Guinó, la diputada Calvet, el diputat Calbo per a poder-ne parlar  i també del diputat Alonso de C’S que s’ha abstingut per veure si es podrà reconduir d’alguna manera.

Entenc què és treball de tots i totes cadascú des de les seves legítimes posicions defensar  la transparència i una nova manera de fer política què avui ens demana la societat i dignificar així també la nostra feina.

Diu el refrany "rectificar és de savis"

 

Avui dia convuls al Parlament !!

Aquest matí hem votat la composició de les meses de la Comissió d’Afers Institucionals i de la Comissió d’Empresa i ocupació entre d’altres.

En el primer cas PSC ha proposat a un diputat imputat pel cas Mercuri (Dani Fernández) i en l’altra comissió CiU ha presentat a XavierCrespo com a vicepresident.

Hi ha un acord entre tots els grups parlamentaris per acordar les composicions de les comissions i això ho hem respectat, però fins aquest mati no hem conegut les persones concretes en cada Mesa. De fet l’elecció de la Mesa de la Comissió d’Afers Institucionals s’ha produït per unanimitat i la de la Comissió d’Empresa amb el sr. Crespo de vicepresident amb una abstenció.

Les propostes les hem sabut en molt poc temps i no hem estat prou  àgils a reaccionar !

Hores després de la votació hem sabut també que el Sr. Crespo era cridat a declarar pel fiscal del cas de corrupció de Lloret per possible prevaricació i suborn.

Primer no sembla lògic que es presenti precisament a aquests diputats per formar part de les meses de les comissions. I els seus partits respectius hauran de dir també perquè prenen aquesta decisió  què  no afavoreix la transparència ni la nova ètica política què tant reclama, amb raó, la ciutadania.

El nostre grup d’ICV-EUiA hem pecat de formalisme en un moment de composició de les meses, que ordinàriament és un tràmit i on avui haguéssim hagut de ser més conseqüents amb el que hem afirmat reiteradament i mantenim: que els polítics amb imputacions no han d’estar a les llistes electorals. Així ho hem manifestat i ho hem  fet arribar a PSC i CiU per a que reconsiderin el nomenament d’ambdós.  I així ho vàrem denunciar ahir  dilluns en la roda habitual  d’atenció als mitjans també en referència a la continuïtat del sr. Crespo com a diputat.

Ho podem titllar d’error? Sí, aquesta pot ser la lectura i  en la vida i com no en la política, cal reconèixer quan t’equivoques  i sobretot analitzar el perquè o el com per evitar i prevenir  què et pugui tornar a passar .

Però el què està clar és el nostre compromís amb evidenciar i denunciar la corrupció allí on es produeixi i denunciar situacions com les d’avui què encara que no vulnerin la llei, son èticament reprovables i empitjoren la qualitat democràtica i el respecte per les institucions.

A la tarda quan el PSC ha tornat a proposar en Daniel Fernandez ,  com a president de la comissió de polítiques de joventut,   i amb la reflexió dels fets del matí ens hem abstingut, com no podia ser d’una altra manera.

Ara  són PSC i CIU qui hauran de fer palès, no només a nivell de discurs, si realment volen  regenerar l’escena política catalana o fer-li un rentat de cara i mantenir l’insostenible statu quo actual , tenen la pilota a la seva teulada ! Nosaltres amb o sense pilota jugarem aquest partit.

Una diputada què passa comptes

 

Llegeixo en aquest mateix Diari amb astorament  i indignació les declaracions  que el diputat de CIU i alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, va fer  en una entrevista de Catalunya Ràdio segons les quals  “no hi ha marxa al Parlament”,  i que  el seu grup només li havia encarregat la formulació d’ una pregunta que, al final,  va descartar presentar perquè  no tenia temps.

Em pregunto què deuen de pensar els seus companys i companyes de grup, d’una cosa així.

En un context  de precampanya on justament jo , com  candidata a encapçalar la llista d’ICV-EUiA  a Tarragona em trobo fent balanç de govern davant de les nostres agrupacions locals i davant de la ciutadania que ens vulgui escoltar, ens hagi votat o no, trobo que aquestes declaracions sinceres palesen una manera d’entendre la política i el funcionament de les institucions democràtiques que se situa als antípodes del que avui reclama unànimement la ciutadania i també defensem des d’ICV-EUiA

Les persones escollides  en unes eleccions tenim l’obligació de treballar. I no només per a aquells que ens han votat sinó per a tota la gent del territori que representem. Naturalment, amb el nostre programa a la mà, tenim també l’obligació de tirar endavant les propostes que hem dut  a les eleccions i sumar-nos  o esmenar aquelles que,  no formant part del nostre programa originari,  considerem positives i que poden ajudar a millorar la vida dels nostres conciutadans.

Aquesta tasca pot ser diferent en funció que se sigui diputat del grup que dona suport al Govern o bé de l’oposició, això és lògic, però en cap cas s’ha de defugir aquesta feina i responsabilitat, encara què el nostre sistema electoral no estableixi l’obligació de la rendició de comptes, l’accountability, com es diu en anglès.  Aquesta és una qüestió ètica, i està per sobre de diferències ideològiques.

A l’oposició cal fer una tasca de control i seguiment  rigorós del govern i de fer arribar la veu i les justes demandes de la ciutadania, dels col.lectius i dels territoris què veuen vulnerats els seus drets bàsics al treball, a l’educació, a la salut a la mobilitat,... ja sigui en forma de mocions, de propostes de resolució o de preguntes què interpel·lin al govern sobre l’abast i les conseqüències de les seves decisions o, sovint, de la manca de decisions.

És en aquest sentit que el nostre grup parlamentari ha plantejat la feina durant aquests 21 mesos de legislatura, durant els quals de cap manera he tingut temps d’avorrir-me perquè, a diferència de l’única pregunta que el diputat Vila d’Abadal no va arribar a fer, jo en vaig presentar 342 per ser contestades en comissió i 547 per escrit. Tot aquest gruix  de feina recull problemàtiques de les  sis comarques del Camp de Tarragona i les quatre de Terres de l’Ebre.

Tot i que per l’aritmètica parlamentària, a ICV-EUiA només hem tingut dret a una pregunta al Govern en cada Ple, jo mateixa n’he fet quatre. Una altra cosa és el que s’ha aconseguit , i aquí cal reconèixer que el balanç és mes decebedor,  perquè de les 65 propostes de resolució que he presentat, moltes  de les quals no han prosperat per la suma de vots CIU PP o l’abstenció del PP, d’aquelles què sí que s’han aprovat bé per unanimitat o perquè CIU es quedava en minoria, el Govern n’ha passat olímpicament . Ha ignorat el mandat parlamentari aprofundint un dèficit democràtic més què afavoreix la desafecció i la manca de credibilitat del sistema.

És així com, en aquesta legislatura, si bé aconseguíem en una moció blindar la prohibició de cap transvasament d’aigua de l’Ebre i d’altres rius de les conques internes de Catalunya, de la resta  de la moció, què incloïa l’elaboració del Pla Integral de Protecció del Delta, mai no se’n ha sabut res més.

El mateix podríem dir dels compromisos envers els afectats per la fallida de la secció de crèdit de la Cooperativa de l’Aldea. Hi ha una resolució parlamentària que es va aprovar per majoria i què s’ha incomplert.

Podríem parlar de totes les  resolucions  o esmenes al pressupost que hem presentat sobre construcció i/obres d’ampliació o millora d’escoles i Instituts de la demarcació, com l’IES de Segur de Calafell què tot i aprovar-se , tampoc no s’han dut a terme. Això ha passat  fins i tot  en aquells punts que no implicaven cap partida econòmica, sinó que depenien de la voluntat política o la fermesa de negociació de CiU davant l’estat espanyol. Aquí tampoc hi ha hagut cap resposta.

Hi ha moltes coses que cal explicar durant  aquests dies i durant la campanya, encara què CIU  només vulgui parlar d’un tema. Sobretot , a mi em queda un gran dubte:  si en aquesta legislatura,  amb 62 diputats , el govern  de CIU ha menystingut les decisions de la cambra, ara que el president Mas demana  per a  la propera una “àmplia i solida” majoria,  en què es pot convertir el nostre Parlament ?

Aquest govern, que acusa tothom de no complir els compromisos i no assumeix mai cap responsabilitat, ha estat el primer a ignorar la voluntat parlamentària quan no li convenia el que s’havia decidit. És aquesta, la seva democràcia? Els ciutadans ho han de saber, per poder, després, actuar en conseqüència.

Les preferents: un frau massiu

Article publicat al Diari de Tarragona  el 22 de març de 2012

Al voltant de 300.000 persones podrien estar afectades a Catalunya per un cas de frau massiu –un més- realitzat per les entitats financeres a través de les anomenades participacions preferents. Parlo de persones treballadores, en bona part  de persones grans, que, aconsellades per les mateixes entitats, van dipositar els seus estalvis, els estalvis de tota una vida, en un producte financer de caràcter perpetu considerat d’alt risc.

I davant d’això quina és l’opinió del Govern de la Generalitat? Quines actuacions està realitzant en suport a aquestes persones? Cap opinió. Cap actuació. El Govern utilitza excuses burocràtiques per fugir d’estudi i no comprometre’s. Senyal que, o bé fa d’advocat de les entitats financeres o bé les justifica.

Aquí no val a dir que la Generalitat no té competències en la matèria. A ICV-EUiA som del parer que el Govern català s’ha de  preocupar de tot allò que afecta a la ciutadania de Catalunya, amb independència de la distribució de competències. I ens creiem que CiU també pensava així. En qualsevol cas, les participacions preferents s’han convertit en un greu problema social, i per tant polític, que també afecta el Govern de la Generalitat.

És per això que ens preocupa molt el silenci -un silenci ensordidor- que ha mantingut el Govern davant un problema social d’aquesta magnitud: cap iniciativa, cap gest, cap expressió de suport amb les persones afectades, ni cap actuació a favor de qui ho pateix,  ni contra qui ha realitzat aquest frau i abús. 

Milers de persones s’han vist atrapades en una mena de “corralito” financer. Bancs i caixes van ometre informació i van oferir massivament les participacions a clients que desconeixien els riscos que comportava el producte que se’ls oferia, garantint-los, a més, que podrien disposar d’aquests diners quan volguessin. Sembla que les entitats financeres, com en el cas dels abusos amb les hipoteques o amb les comissions bancàries o dels sobresous als seus directius actuen, al nostre país, amb total impunitat, incomplint la normativa i sense un mínim sentit de la responsabilitat social.

És per tot això que el nostre grup parlamentari  ha reclamat al govern de la Generalitat  que realitzi gestions davant el Govern de l’Estat, exigint que quan s’ha incomplert la normativa els contractes de subscripció d’aquests productes financers quedin sense efectes, es retornin els diners i es sancioni a les entitats infractores. Què utilitzin les competències d’inspecció i sanció per pràctiques contra els drets dels consumidors. Què ofereixin suport i assessorament a les persones afectades. O creïn, si més no, un registre de persones afectades. Demanem, finalment, que el  nostre Govern exigeixi a les caixes una solució justa.

Si no es fa res de tot això, és senyal que estem davant d’una nova prova de manca de sensibilitat social del Govern. Perquè aquí, en definitiva, es tracta de saber amb qui està al Govern, si amb la gent afectada o amb les entitats financeres que han perpetrat aquest frau massiu. Malauradament, si segueix  el silenci de CiU i la seva inactivitat pensarem que estan al costat de els entitats financeres i d’esquenes a la gent afectada.

60.000 ocells també víctimes del govern dels millors

La ratificació del DECRET Llei què permet la captura dels ocells fringíl•lids és l’exemple paradigmàtic de la manera de fer del govern de CIU què es caracteritza:

UN per la manca de diàleg, participació i transparència de les decisions, què pren.

DOS per la servitud als lobbys (que els han ajudat a guanyar les eleccions ) i defensen interessos en benefici d’un quants i no de la majoria

TRES per la manca de rigorositat jurídica i tècnica què anteposa els prejudicis ideològics a les constatacions científiques

Respecte al primer punt , referent a la forma com s’ha fet aquesta tramitació i què suposa una nova agressió als ja febles instruments democràtics de què disposem.

Quan aquestes modificacions ja van aparèixer al juny amb la llei òmnibus es van presentar gran quantitat d’al.legacions, després va continuar en el Projecte de Llei de Promoció de l’activitat econòmica amb tràmit d’urgència, escurçant els terminis i dificultant per tant un debat tranquil amb la societat civil, però a l’endarrerir-se la tramitació de les tres hereves de l’omnibus i davant les pressions del sector han optat pel tràmit del Decret Llei ( perquè si no els caçadors aquesta temporada ja la perdien) tràmit què segons l’art 64 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya només s’ha d’utilitzar “ En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, ara resulta Conseller què els moixons són la prioritat nacional número 1, devem viure en països diferents, perquè les prioritats a Catalunya ara per ara són les persones què no tenen feina, què no poden pagar la hipoteca i es queden al carrer ara mes ràpidament amb els desnonaments exprés o què esperen mesos per poder operar-se.

A l’octubre ja varen veure per on anaven les intencions del Departament , gràcies a les webs dels caçadors van provocar què fins i tot en el Diari què vostès subvencionen amb 2 milions d’euros i els hi fa de palmero durant les campanyes electorals , la periodista Pilar Rahola que com tots saben no és molt amiga nostra, en un article titulat Pelegri a la caza crítiques l’actuació del departament i digues que actuava “con nocturnidad y alevosia”

Finalment el Govern aprova el Decret llei el 15 de novembre però curiosament aquest no es publica a les actes dels acords de govern del dia junt amb els altres acords d’aquell mateix dia i també curiosament no es publica al DOGC fins el dia 21 o sigui just el dia després de les eleccions, quina casualitat ! de la mateixa manera què el President Mas anuncia més mesures en contra dels més febles, també després de les eleccions el dia 22.

Un govern què no és sincer, què amaga el què farà i que no vol debatre amb els qui no li donen la raó.

Segon : Un decret llei què es salta el funcionament normal democràtic , el diàleg i la participació d’una part de la societat civil i respon a les pressions d’uns pocs , que exerceixen de lobby, en aquest cas la Federació Catalana de Caça, les societats ocellaires i una Plataforma Tradició Ocellaire què fins i tot en l’escrit què envien a la Presidenta del Parlament parlem de “ la gran il•lusió que els va generar el govern de CIU després de l’etapa convulsa d’ICV al front del Medi Ambient amb les seves polítiques de restriccions indiscriminades contra els col•lectius què ells creien contraris als seus pensaments” ja estem com en el cas del Segarra-Garrigues, potser Conseller diputats i diputades de CIU, ara que ja no estem en campanya , en comptes de demagògia, tots podríem fer una mica de pedagogia política i els hi podrien explicar a aquests col•lectius què això de la protecció del medi ambient , de les directives europees de les aus, o de l’aigua no son manies d’Iniciativa sinó què respon a unes normes i directives europees i internacionals que cal complir.

I de pas també rebre a entitats i ONGs ambientalistes i conservacionistes amb les quals no han estat massa dialogants durant aquest procés. Posant en evidència, un cop més què amb els vots de molts governen per a uns pocs .

I en tercer lloc i entrant ja al contingut del Decret Llei i a la seva adequació normativa, un decret llei què vulnera i entrar en conflicte amb la normativa europea i espanyola , en concret amb la la Ley 42/2007 de Patrimonio Natural i Biodiversidad , amb la Directiva d’Ocells 2009/147/ i amb la jurisprudència dictada pel TJCE Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees , concretament en dues sentències. Però es que a més vostès ho saben perquè quan en l’ORDRE d’11 de febrer d’enguany van deixar derogar l’odre de juliol del 1999 q uè regulava la captura en viu, la tinença i exhibició els tècnics del departament van emetre un Informe justificant què l’autorització de la captura no s’adaptava a la normativa i per això calia derogar-la.

En el Preàmbul del Decret Llei vostès amb una sèrie de piruetes dialèctiques intenten justificar la necessitat extraordinària i urgent de modificar la llei de protecció dels animals vigent, especialment l’art. 34. 2 i la modificació de l’annex i les raons extraordinàries i urgents d’autoritzar un règim de captures per aquest any per tal de poder avançar cap a la reproducció en captivitat d’aquestes espècies què seria la solució satisfactòria i alternativa a la captura en viu segons la normativa actual.

A nivell europeu aquestes especies què regula el Decret Llei el pinsà , la cadernera, el verdum i el passerell no son considerades especies cinegètiques i per tant l’autorització s’ha de fer per l’article 9 de la Directiva d’Aus que marca les excepcions

Però com queda pales en les mateixes sentències i en l’Informe del Ministerio de Medi Ambiente del 2010 què serveix de base per a les directrius sobre la captura de fringíl•lids del medi natural que aproven totes les CCAA, per acollir-se a aquesta excepcionalitat de, de l’article 9 de la Directiva d’Aus s’ha de demostrar que no hi ha cap altre mètode alternatiu, cap solució satisfactòria i en aquest cas la cria en captivitat si és una solució satisfactòria com dicta la Sentencia de 8 de juliol del 1987 contra Bèlgica i tot i en el cas que aquesta cria en captivitat comportes problemes de consanguinitat al creuar de forma endogàmica els exemplars, caldria demostrar

- Que la diversitat genètica de la població captiva és insuficient per evitar la consanguinitat

- Què no es poden aplicar altres solucions com l’intercanvi d’exemplars d’altres poblacions captives de la Unió Europea o entre granges del mateix país,

I si tot i amb això no es poguessin garantir aquestes solucions alternatives satisfactòries l’autorització de la captura en viu s’hauria de sotmetre a tots les limitacions previstes a la normativa, això vol dir entre altres coses què el nombre d’exemplars que es poden capturar ha de ser el que es fixi objectivament per pal•liar els inconvenients de la consanguinitat i sempre dins dels límits de les petites quantitats.

Com recull el TJCE en dues preguntes que se li van adreçar i que recull una segons sentència de 1996.

I aquí és on també el Decret Llei i concretament l’article 2 què estableix el règim de captures per al 2011 vulnera la llei fixant un nombre màxim de captures de 60.246 exemplars, 75 % mascles i 25 % femelles, sense un informe previ de l’estat d’aquestes poblacions i sobretot sense conèixer aquestes necessitats objectives que facin possible la cria en captivitat què se suposa què és el què ha de permetre la modificació de la llei què avui discutim

Així doncs perquè 60.000 i no 30.000 o 70.000 ? en base a quin criteri científic o tècnic ? En base a quin informe emès pels òrgans competents ?

Segons l’Institut Català d’Ornitologia des de l’any 2000 a excepció del pinsà les altres tres espècies estan perdent població des de l’any 2000 i poden quedar reduïdes a la meitat durant els pròxims 20 anys amb el prejudici per als ecosistemes doncs aquests ocells són importants per la cadena tròfica son aliment de rapinyaires com els esparvers, falcons, xoriguera i petits mamífers i rèptils i a l’estiu en l’època de cria es mengen els insectes. Però és què a més per poder fixar quotes autonòmiques l’article 58 de la Llei Estatal de Patrimonio Natural y Biodiversidad exigeix que es fixi abans un nivell màxim a l’estat de captures, nivell que no està fixat.

Aquesta constatació de pèrdua de població tampoc justifica l’eliminació d’aquestes espècies de l’Annex d’espècies protegides de la Llei de Protecció dels animals.

I per acabar pel que fa a aquest article 2 del Decret Llei el Govern torna a deixar en mans de la Federació Catalana de Caça, com també ha fet en el cas de la pesca continental la gestió de les autoritzacions, la distribució i repartiments dels exemplars a capturar , amb uns requisits mínims per als titulars de les autoritzacions i què suposen un greuge comparatiu amb el sistema d’anellament científic i l’acreditació dels anelladors, a més d’obrir la porta al furtivisme difícil d’evitar.

Per tot l’exposat , per la discrepància jurídica, per la forma de tramitació, pel contingut referit al nombre de captures autoritzables i altres aspectes què són molt millorables ICV-EUiA hem votat en contra de la convalidació d’aquest Decret Llei i atès què el Conseller ha comunicat què es la seva intenció què es tramiti com a Projecte de Llei, si el Projecte de Llei es manté en els mateixos termes ho portarem al Consell de Garanties Estatutàries.

Per altra part com què creiem què aquest Decret Llei incompleix la Directiva d’Aus i la legislació estatal ho DENUNCIAREM a la Comissió Europea i si un cop més la Comissió torna a obrir expedient sancionador al Govern de Catalunya per vulnerar una directiva referent al medi Ambient, esperem què el Conseller d’Agricultura i Medi Natural n’assumeixi les conseqüències.