La muntanya màgica

He pogut gaudir d’un dies de muntanya i solitud a un dels meus espais màgics del Piri, a Ordesa. Feia un parell d’anys què no pujava i ja en tenia ganes així què amb la furgoneta m’hi vaig plantar a Torla amb la idea donar-me tota la canya possible i gaudir dels paisatges de calcària i aigua què aquí són magnífics.
El primer dia tenia la intenció de fer la Punta Tobacor, però una tempesta als Llanos de Millaris m’ho va impedir i vaig anar a protegir-me al saturat refugi de Goritz, descobrint amb alegria, què ara el porta una altra gent molt més amable. Vaig pensar què finalment tota la gent què gambem per aquelles terres estàvem de sort amb el canvi, doncs el què busquem en un refugi, justament, és això amabilitat, ajuda i un cop de ma.
El dia següent, pujar i baixar a la bretxa de Roland des de San Nicolas de Bujaruelo, una bona pallissa, fins al Coll, gairebé sola però del coll fins al refugi de Serradets allò era una processo, bàsicament de francesos, perquè a la seva vessant hi ha una pista què et deixa a dalt del coll. Em vaig alegrar que a la vessant espanyola el Pirineu segueixi tenint aquest punt més salvatge i inaccessible i sobretot em va fer il•lusió, què malgrat els avenços del canvi climàtic, aquest any les glaceres estaven conservades, fins i tot la de darrera del Taillon, què no havia vist a l’agost mai tan gran i plena.
Però el miratge d’enguany, degut a la climatologia, no ens pot fer oblidar la fragilitat d’aquests ecosistemes, per això contemplant la bellesa de la paret de Gavarnie a part d’emocionar-me se’m van refermar les conviccions polítiques i l’empenta de lluitar perquè els nostres fills i nets i tot@s @ls què vindran puguin també fruir-ne.

A-27 Valls- Montblanc, aquesta si és una carretera necessària per al territori.

Ja pensava participar en la manifestació convocada aquest diumenge a Montblanc per demanar què el Ministerio de Fomento reprengui les obres de l’A 27 en el tram Valls-Montblanc, tot i què semblava que al final aquesta era una de les obres indultades.
Els companys d’ERC amb l’alcalde al davant tampoc van tirar enrera i vaig pensar què nosaltres també havien d’estar més quan aquesta havia estat una obra què es va començar a moure quan l’Andreu Mayayo era alcalde de Montblanc i una de les poques del territori que des d’ICV veiem necessàries.
La sorpresa ha estat avui en sentir les declaracions del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal què ha passat de l’optimisme al pessimisme en menys d'una setmana i ha mostrat el seu escepticisme respecte el compromís de Madrid de reprendre infraestructures que s’havien suspès per controlar el dèficit. Ha dit clarament què fins què no vegi la represa al BOE no es creurà al president Zapatero.
Ostres !! si això ho diu en Nadal, xungo així què ara si què me’n vaig cap a Montblanc a la mani i he invitat a traves del facebook què més gent s’hi apunti, perquè aquesta batalla no és d’ERC sinó de tota le gent què volem un territori més reequilibrat, què volem veure el túnel del Coll de l’Illa i com facilitem la mobilitat a la gent de la Conca . De la resta d’A 27 també ho tenim molt clar, no cal matxacar el territori ni duplicar infrastructures, tenim l’AP -2 per tant “LLIBREREM EL PEATGE” i rendibilitzem d’una manera sostenible una via, què ara té un us minoritari.
Com què encara crec amb la força de la gent, amb la societat civil què no es vol donar per vençuda, confio què aquesta força farà recapacitar el Ministre Pepiño !!!

Cementiri, perill i pobresa.

Article publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 08-08-2010 Pàgina 7

Sabem que, malgrat l'aparent unanimitat de les forces del Parlament, el projecte d'instal·lar un cementiri nuclear a Ascó té partidaris a casa nostra. Aquestes persones invoquen sovint raons econòmiques per justificar una opció tan discutible com perillosa. El cementiri (ells en diuen magatzem temporal) de residus nuclears crearia suposadament llocs de treball i reactivaria l'activitat d'un municipi i d'una comarca actualment en regressió.

Juntament amb la CANC i mitjançant el Partit Verd Europeu, ICV va facilitar la visita a la Ribera d'Ebre de dos representants de la localitat de Gorleben (Baixa Saxònia, Alemanya), on ja fa 30 anys que gaudeixen d'un magatzem temporal similar a aquell amb el qual alguns ens voldrien obsequiar. Martin Donat, president de la Comissió d'Energia Nuclear del districte de Lüchow-Dannenberg, i Hans Werner Zachow, portaveu de la l'Associació Agrícola de Gorleben, ens van explicar la realitat quotidiana en un entorn rural nuclearitzat. Segons ells, les tres dècades d'existència d'aquesta instal·lació atòmica no han servit per frenar la despoblació del territori. La planta ha creat alguns llocs de treball per a la població local, oferint-los feines de jardineria o de guardes de seguretat, però no ha estat capaç d'oferir mai feines de més qualificació. De manera que no ha servit per frenar l'èxode cap a la ciutat. I els llocs de treballs indirectes? No hi ha aparegut cap altra indústria, ni vinculada al cementiri ni a cap altra activitat. L'arribada del cementiri ha creat un efecte de desertització industrial. Ningú no s'arrisca a fer una inversió important al costat dels residus radioactius.

I l'agricultura, que al cap i a la fi era la forma de vida tradicional de la regió? Doncs tampoc no ha notat, encara, els beneficis del magatzem. Des que les deixalles nuclears de tot el país fan via cap a Gorleben, els seus productes agropecuaris no tenen sortida al mercat. Vet aquí una denominació d'origen en sentit negatiu. I aquesta negativitat ha afectat també el valor patrimonial dels habitatges i els terrenys de la zona, que ha experimentat una caiguda important a causa de la mala imatge que el cementiri irradia.

Una altra qüestió és la incertesa de la temporalitat, ja que existeixen tots els protocols d'entrada dels residus, però en canvi no hi ha cap protocol de sortida. Per això ens van advertir que la zona que aculli el cementiri de residus en superfície té totes les probabilitats per acabar acollint el cementiri subterrani definitiu.

Tot això, i més coses, ens van dir els representants de Gorleben, mentre el debat sobre el magatzem temporal d'Ascó sembla que hagi desaparegut de l'agenda de l'actualitat del nostre país. Nosaltres ens temem que aquest silenci tingui motivacions electoralistes. No seria lògic que el govern central, que ja té massa fronts oberts a Catalunya, volgués ara endarrerir l'anunci fins que passin els comicis? Si la decisió d'enviar a Ascó tots els residus de l'Estat ja està presa, hi tenen un interès personal a mantenir la discreció. Després, esperen que qualsevol actuació en aquest sentit tingui un cost polític menor.

ICV-EUiA insta totes les forces que es comprometin a no donar suport a qualsevol govern que instal·li el cementiri nuclear a Catalunya. Pensem que un compromís d'aquestes característiques, adoptat públicament abans d'anar a votar, seria molt aclaridor respecte a les veritables intencions dels partits. Nosaltres ja ho hem dit, i ho repetim. No al cementiri nuclear. Ni a les Terres de l'Ebre, ni enlloc.