Aquest divendres 29 d’abril, a la nova seu d’ICV vaig poder participar en un dels actes més emotius i significatius per la tasca política què fem en el territori, el lliurament del 9è Premi Cipriano Garcia a la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya, la CANC.Aquest guardo què ja fa anys què lliura ICV, amb col.laboració amb CCOO, coincidint amb el 1r de maig i reconeix públicament a entitats, associacions i persones què han destacat per la seva lluita política, social per la transformació i consecució d’un mon més just. En passades edicions ha recaigut en figures tan destacades com l’ex president del Brasil Lula da Silva o la plataforma Aturem la guerra i aquest any en la CANC, una coordinadora què sorgida a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, ha fet sentir la seva veu arreu de Catalunya reobrint el debat nuclear no només al nostre territori.
La CANC ha treballat des del 2006 per impedir què el cementiri nuclear s’instal•lés a Catalunya, fos a Vandellòs o Asco, dos emplaçaments què tenien tots els números atesa la seva condició d’emplaçaments nuclears i els lligams entre el lobbie nuclear i CIU.
Avui, desgraciadament, tornem a veure com és de necessària la feina de la CANC i d’altres entitats, associacions, com Greenpeace o Ecologistes en acció, també de partits com ICV què volem què el govern debati sobre el futur i el present d’aquesta energia. I dic avui perquè un cop més la central d’Ascó ens ha donat un altre ensurt vesant 25.000 litres d’aigua radioactiva durant l’operació de recàrrega, vessament què ha afectat a 14 treballadors.
Si al gener era el fred què congelava els sistemes de control d’unes vàlvules afectant el sistema d’emergència i la realització de maniobres no permeses, incidents catalogats de nivell 1, a l’abril va ser un incendi catalogat de nivell 0, un seguit d’incidències què sembla què ens vulguin avisar, perquè quan més vella és una central més risc acumula i no oblidem què el 2014 Asco complirà els 30 anys de vida útil.
Per això cal ara més què mai, lluitar pel tancament progressiu de les nuclears, primer Ascó I, després Asco II i per últim Vandellòs II i aquesta lluita què perdem al Parlament, com vam veure en el darrer Ple del 14 d’abril en què PP i CIU ens van rebutjar la moció, l’haurem de fer al carrer. Però no la podem lliurar només a Tarragona, a l’Ebre necessitem què la resta del país ens doni suport, com ens el van donar en la batalla de l’aigua.
La realitat és obstinada i cada dia ens està mostrant els perills i conseqüències d’aquest model energètic, però sembla què el diner i la cobdícia d’uns quants poden més, justament això és el què em nego a admetre: NOSALTRES SÓM MÉS I MILLORS i a més la nostra lluita és justa i té futur, per tot plegat rebel•lem-nos i com la CANC poc a poc pas a pas, guanyem les voluntats de tanta gent, què facin possible el tancament de les centrals i per tant la desnuclearització de Tarragona i Terres de l’Ebre.
Article publicat al diari El Punt, edició Tarragona, 21 de març de 2011
Llegeixo amb estupor el fet que mentre el món segueix amb l’ai al cor la situació que està vivint la població del Japó a causa del tsunami, primer, i les posteriors explosions a la central nuclear de Fukushima hi hagi una organització empresarial de les nostres comarques que es despengi (ara!) amb una sol•licitud de perllongar la vida operativa del parc nuclear espanyol i addueixi motius econòmics com una teòrica pujada del rebut de l’electricitat per convèncer de les bondats d’aquesta energia. Em desconcerten aquestes presses –que per cert ratllen en la manca de sensibilitat- en defensar una energia que les càmeres de televisió de tot el planeta estan demostrant molt perillosa i de difícil solució en cas d’algun incident fins i tot en un país caracteritzat per la tecnologia punta.
Són inevitables les comparacions amb el que passa al nostre entorn més immediat que recordem-ho és el més nuclearitzat de tot l’Estat espanyol i que és candidat ferm per acollir un cementiri nuclear que crea profund rebuig de manera majoritària.
I ara que el debat està candent exposar aquests arguments no té res d’oportunista. M’agradaria saber on queden els que fa tot just uns mesos ens titllaven als antinuclears d’alarmistes. Els convidem a reflexionar sobre les imatges de Fukushima i sobre la impotència amb que l’està vivint el món i la comunitat científica, en particular. És cert que al nostre país la possibilitat d’un tsunami és més que altament improbable. Existeixen, però, altres potencials riscos que hem de tenir en compte i que no podem menysprear de cap de les maneres: possibles inundacions, errors humans en cadena, sabotatges, accident aeri, etc. Convindran amb mi que el que ens juguem és molt per menystenir aquestes possibilitats que afectarien d’una manera o altra a una població d’unes 500.000 persones pel cap baix i que, a banda de l’afectació a la salut de les persones i el medi ambient , externalitzacions d’un valor incalculable, encara què els hi posem un preu, tindria també conseqüències molt importants en l’economia de la nostra zona. Resulta especialment gràfic imaginar-nos un mapa de la demarcació i traçar un cercle de 20 quilòmetres a la rodona de les centrals per imaginar-nos (ni que sigui per un segon) que ens hauria suposat una hipotètica evacuació com la que ha patit el país nipó.
Malgrat les veus que ja han saltat a la palestra pública defensant allò indefensable, és temps de pensar amb el cap fred. Si ara a l'estadística econòmica comarcal, la situació de la Ribera d'Ebre és paradigmàtica: encapçala el rànking de producte interior brut per càpita, però és a la cua en renda per càpita podem pensar que després de Fukushima el tema nuclear tindrà millor premsa? I això significa que d’instal•lar-se efectivament a Ascó el MTC ens abocaria a nous cicles de monocultiu nuclear que farien impossible la diversificació econòmica i la producció de riquesa.
És veritat que no podem caure en el tremendisme i que hem d’aprendre de les lliçons que el drama de Fukushima aporta. Avui, hem de treballar per fer realitat un pla pont que permeti garantir el tancament de les nuclears. I és clar que aquest pla pont s’ha de treballar en clau de futur: avui la producció d’energia d’origen nuclear és el 24% i és impossible per demà prescindir totalment sense conseqüències econòmiques i de subministrament. El que si podem posar en marxa és un esforç inversor important per substituir els Kw/h produïts a les nuclears per altres provinents d’energies alternatives.
Fa falta pensar en energies renovables que puguem tenir dintre de 10 anys i començar a treballar-hi, és per això què el nostre president Joan Herrera, ha enviat avui una carta a la resta de líders de grups parlamentaris traslladant-los la necessitat de celebrar un "debat específic" al Parlament de Catalunya per discutir en seu parlamentària "el present i el futur" de Catalunya i l'ús de l'energia nuclear com a font d'energia. Ara més què mai els ciutadans i ciutadanes de la demarcació de Tarragona, hem d’exigir-ho i seguir treballant per què la nostra terra es deslliuri de la hipoteca nuclear.
Publicat al Diari Digital delCamp 18 de març, deprés de la roda de premsa.
Després de la situació que s'està vivint a la central nuclear de Fukushima, al Japó, s'ha reobert el debat sobre el tancament de les nuclears. La diputada tarragonina d'ICV, Hortènsia Grau, i l'alcaldable d'aquesta formació a l'Ajuntament de Tarragona, Arga Sentís, han anunciat mobilitzacions a diferents municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre per reivindicar el desmantellament d'aquestes infraestructures.
Hortènsia Grau ha explicat que "hi ha qui ens acusa d'oportunistes, donada la situació del Japó, però abans deien que érem alarmistes". En aquest sentit, Grau ha recordat que la demarcació de Tarragona és el lloc més nuclearitzat de l'Estat i ha reiterat que "el risc zero no existeix". "Encara que aquí no tinguem risc de tsunamis, no podem passar per alt altres perills possibles, com ara terratrèmols, sabotatges, o una simple cadena d'errors humans, que és el que va provocar l'incendi a Vandellòs I el 1989 o la fuita de partícules d'Ascó l'any passat", ha afegit.
La diputada d'ICV ha remarcat que "cal abordar el tancament de les nuclears i ens hem de preparar perquè no es pot fer d'avui per demà". Per aquesta raó, ha apuntat que el secretari general de la formació ecosocialista, Joan Herrera, va presentar l'any 2009 al Govern de l'Estat un pla per al tancament de les centrals nuclears el 2020. Hortènsia Grau ha assegurat que actualment ja s'està produint més electricitat a través de les energies renovables i dels sistemes mixtos, que no pas a través de les nuclears.
En aquest context, la diputada ecosocialista ha titllat "d'insensibles" a la CEPTA per apostar per l'allargament de la vida de les nuclears al·legant que és l'energia més econòmica de produir. Segons ha detallat Arga Sentís, "quan diuen que és l'energia més barata, no compatibilitzen el cost de la gestió dels residus, així com tampoc es tenen en compte els danys i les pèrdues que ocasionaria un accident nuclear".
Per totes aquestes raons, els ecosocialistes estan elaborant un calendari de mobilitzacions a la demarcació, juntament amb les entitats ecologistes, per aconseguir el tancament de les centrals. "Ho veiem possible i hem de fer que sigui possible. Es va aconseguir tancar Vandellòs i es va evitar el transvasament de l'Ebre, gràcies a la pressió dels ciutadans", ha manifestat Hortènsia Grau, la qual també ha destacat que fa falta el recolzament de les forces polítiques per aconseguir-ho.
Article publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 08-08-2010 Pàgina 7
Sabem que, malgrat l'aparent unanimitat de les forces del Parlament, el projecte d'instal·lar un cementiri nuclear a Ascó té partidaris a casa nostra. Aquestes persones invoquen sovint raons econòmiques per justificar una opció tan discutible com perillosa. El cementiri (ells en diuen magatzem temporal) de residus nuclears crearia suposadament llocs de treball i reactivaria l'activitat d'un municipi i d'una comarca actualment en regressió.
Juntament amb la CANC i mitjançant el Partit Verd Europeu, ICV va facilitar la visita a la Ribera d'Ebre de dos representants de la localitat de Gorleben (Baixa Saxònia, Alemanya), on ja fa 30 anys que gaudeixen d'un magatzem temporal similar a aquell amb el qual alguns ens voldrien obsequiar. Martin Donat, president de la Comissió d'Energia Nuclear del districte de Lüchow-Dannenberg, i Hans Werner Zachow, portaveu de la l'Associació Agrícola de Gorleben, ens van explicar la realitat quotidiana en un entorn rural nuclearitzat. Segons ells, les tres dècades d'existència d'aquesta instal·lació atòmica no han servit per frenar la despoblació del territori. La planta ha creat alguns llocs de treball per a la població local, oferint-los feines de jardineria o de guardes de seguretat, però no ha estat capaç d'oferir mai feines de més qualificació. De manera que no ha servit per frenar l'èxode cap a la ciutat. I els llocs de treballs indirectes? No hi ha aparegut cap altra indústria, ni vinculada al cementiri ni a cap altra activitat. L'arribada del cementiri ha creat un efecte de desertització industrial. Ningú no s'arrisca a fer una inversió important al costat dels residus radioactius.
I l'agricultura, que al cap i a la fi era la forma de vida tradicional de la regió? Doncs tampoc no ha notat, encara, els beneficis del magatzem. Des que les deixalles nuclears de tot el país fan via cap a Gorleben, els seus productes agropecuaris no tenen sortida al mercat. Vet aquí una denominació d'origen en sentit negatiu. I aquesta negativitat ha afectat també el valor patrimonial dels habitatges i els terrenys de la zona, que ha experimentat una caiguda important a causa de la mala imatge que el cementiri irradia.
Una altra qüestió és la incertesa de la temporalitat, ja que existeixen tots els protocols d'entrada dels residus, però en canvi no hi ha cap protocol de sortida. Per això ens van advertir que la zona que aculli el cementiri de residus en superfície té totes les probabilitats per acabar acollint el cementiri subterrani definitiu.
Tot això, i més coses, ens van dir els representants de Gorleben, mentre el debat sobre el magatzem temporal d'Ascó sembla que hagi desaparegut de l'agenda de l'actualitat del nostre país. Nosaltres ens temem que aquest silenci tingui motivacions electoralistes. No seria lògic que el govern central, que ja té massa fronts oberts a Catalunya, volgués ara endarrerir l'anunci fins que passin els comicis? Si la decisió d'enviar a Ascó tots els residus de l'Estat ja està presa, hi tenen un interès personal a mantenir la discreció. Després, esperen que qualsevol actuació en aquest sentit tingui un cost polític menor.
ICV-EUiA insta totes les forces que es comprometin a no donar suport a qualsevol govern que instal·li el cementiri nuclear a Catalunya. Pensem que un compromís d'aquestes característiques, adoptat públicament abans d'anar a votar, seria molt aclaridor respecte a les veritables intencions dels partits. Nosaltres ja ho hem dit, i ho repetim. No al cementiri nuclear. Ni a les Terres de l'Ebre, ni enlloc.
El divendres 26 de febrer a la Casa de l'Aigua a Tortosa, en Joan Herrera, en Sergi Saladié, i jo mateixa, presentats pel company Jaume Forcadell varem fer un acte en el què es va posar de manifest, una altra vegada, l'oposició d'ICV-EUIA a la instal.lació d'un magatzem de residus d'alta activitat al nostre territori en particular i a Catalunya. A més d'explicar totes les accions què tant al Congreso com al Parlament hem fet i fem al respecte.
El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre amb tres centrals en actiu, una en procés de desmantellament, una central tèrmica de cicle combinat, 3 polígons químics amb més de 38 establiments sotmesos a la normativa Seveso, amb una de les refineries més grans d'España, amb un dels episodis de contaminació per fangs tòxics del riu Ebre,... no podem, ni volem suportar més instal.lacions què comportin un risc per a la salut i el medi ambient.
Perquè ens estimem la nostra terra des del Gaià fins al Delta i perquè creiem què un altre model energètic és possible , què la solució no és un magatzem sinó aturar l'aixeta què produeix els residus, DEMANEM UN CALENDARI DE TANCAMENT DE LES NUCLEARS i estarem a Mora d'Ebre el diumenge 7 de març.
Publicat al Diari de Tarragona el diumenge 28 de febrer
L’aprovació per part del Congrés, fa uns dies, de la moció d’ICV segons la qual el govern central haurà de tenir en compte el criteri de les comunitats autònomes afectades abans de decidir l’emplaçament del magatzem de residus nuclears significa un petit pas en el camí d’aconseguir que el consens social i territorial tingui el pes que es mereix en una qüestió tan seriosa com aquesta. Ens en felicitem, però no obstant això, el criteri d’Iniciativa no ha canviat. Som absolutament contraris al cementiri mentre no hi hagi un calendari de tancament de les centrals nuclears. I som també contraris a que aquest cementiri nuclear s’acabi instal•lant a Ascó.
El cementiri nuclear no pot anar a parar al territori més nuclearitzat de l’Estat Espanyol. Les Terres de l’Ebre i Catalunya han cobert amb escreix la seva solidaritat energètica acollint tres centrals en actiu –Vandellòs II i Ascó I i II- i una altra, Vandellòs I, en procés de desmantellament després de l’accident més greu que s’hagi donat a Europa tret de Xernòbil. Certament, aquestes no son bones cartes de presentació per a qui vulgui fer encara més feixuga la nostra hipoteca nuclear. No ens cansarem de dir que els residus nuclears son un dels productes més perillosos que es poden concebre, a causa de la seva alta radiactivitat. I aquest perill es mantindrà durant milers d’anys, traspassant a les generacions futures un gravíssim problema ambiental, econòmic i de salut pública. I tot això per què? Perquè alguns s’entesten a mantenir vigent una opció energètica obsoleta ignorant qualsevol noció de progrés, de cohesió social i de respecte pels territoris. Del que hauríem de parlar, quan es tracta de nuclears, és del calendari de tancament definitiu de les centrals, i de la seva substitució per energies renovables, que és exactament el que fan les societats més avançades, tant des del punt de vista tecnològic com del social.
Hem vist com, a Catalunya, més de 60 municipis, set consells comarcals, el Parlament i el propi president de la Generalitat han rebutjat la instal•lació del magatzem temporal de residus. No han de valer per a alguna cosa, aquests pronunciaments? El Govern central els pretenia ignorar, escoltant només el parer favorable de l’Ajuntament d’Ascó. Amb la moció que ha impulsat ICV, això ja no serà possible. Però no ens conformem amb el que s’ha aconseguit. ICV promourà una nova resolució al Parlament de Catalunya de rebuig al cementiri nuclear, amb l’objectiu que totes les forces polítiques, i especialment les majoritàries, pugin mostrar amb tota claredat el seu compromís contra el cementiri. Al mateix temps, mitjançant el nostre diputat al Congrés, Joan Herrera, no pararem d’exigir al govern central que aturi el procés d’adjudicació del cementiri nuclear i recomenci el procés de cap i de nou, comptat, aquest cop, i tal com diu la moció aprovada, amb el criteri de les comunitats autònomes, tot vinculant la qüestió del magatzem al calendari de tancament de les centrals. I, finalment, serem presents el dimenge 7 de març a la manifestació de Móra d’Ebre, que sota el lema de “Cementiri nuclear a Ascó? No, gràcies” durà al carrer la veu de la gran majoria dels catalans i les catalanes. En el futur que volem, les nuclears no hi tenen cap paper.
© Blogger templates Brooklyn by Ourblogtemplates.com 2008
Back to TOP
