dilluns, 31 de maig del 2010

La batalla pel Delta de l'Ebre


Avui he acompanyat a la gent de la PDE a la manifestació que havien convocat a Barcelona, juntament amb altres plataformes ecologistes i de defensa del territori, sota el lema “ L’Ebre sense cabals és la mort del Delta . RIUS AMB AIGUA: RIUS VIUS”. Tots els presents demanem al Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino que fixi d’una vegada per totes el cabal ecològic què cal preservar. També s’ha denunciat les 400.000 hectàrees potencials de regadiu què implicarien una extracció d’aigua molt per sobre del què el riu pot sostenir.
La insuficiència de cabal és una greu amenaça per al delta, un ecosistema únic al nostre territori i què ja avui està en retrocés.
Hem de lluitar al costat del territori i dels moviments ecologistes per fer complir la Directiva Marc de l’Aigua i salvar aquest espai del nostre país únic, un espai de colors, olors especials i diferents en cada època de l’any. Un espai on la gent és valenta, generosa i solidària

dijous, 27 de maig del 2010

A Europa no estem sols

No som les úniques persones què creiem què hi ha una altra manera de sortir de la crisi, què no podem imposar als països més febles del sud d’Europa, primer Grècia, ara Espanya i Portugal unes condicions què recauen sobre els més febles i no imposen cap control ni sacrifici als què més tenen, escoltant a l’eurodiputat Daniel Cohn Bendit, m’he sentit una mica més acompanyada.

dimecres, 26 de maig del 2010

Per la tolerància i la convivència

Constatem amb preocupació l’augment dels episodis d’intolerància que es viuen al nostre país. Com és sabut, el Partit Popular de Badalona no va tenir cap escrúpol a l’hora d’editar uns fulletons relacionant immigració i delinqüència, atacant especialment el col•lectiu de gitanos romanesos. Al mateix temps, a la ciutat de Vic es viu la polèmica promoguda per CiU a l’entorn del projecte de denunciar les persones sense papers que s’empadronin. No contents amb això, des del PP animen els seus regidors a presentar mocions a tots els ajuntaments per denunciar els sense papers. Sant Andreu de Llavaneres és el primer municipi català on ha prosperat aquesta trista proposta, amb el suport de CiU. Assistim, doncs, a un seguit de una maniobres mesquines per esgarrapar vots del grup xenòfob Plataforma per Catalunya, una actitud irresponsable i impròpia de forces polítiques que aspiren a governar el país. De fet, si les persones immigrants poguessin votar, partits com CIU i PP no gosarien plantejar algunes de les propostes que fan avui.

Perquè el perill no són només els partits d’extrema dreta. El perill creix quan les idees de l’extrema dreta són assumides per altres forces polítiques, que contribueixen així a legitimar principis racistes. El més absurd de tot plegat és que tothom sap que la divisió real de la nostra societat la provoquen les desigualtats socials i no el lloc de naixement de les persones. La dreta vol enfrontar treballadors contra treballadors en funció de l’origen, per amagar el conflicte real: una crisi econòmica provocada pel sistema financer i les polítiques neoliberals, que està provocant una greu fractura en forma d’atur massiu i increment del risc d’exclusió social.

Cal que ens malfiem d’aquells que ens acusen de caure en el “bonisme” al tractar el tema de la immigració. És bonisme defensar la igualtat de drets i de deures de totes les persones que viuen i treballen a Catalunya?
És bonisme defensar la integració de les persones immigrants a partir del respecte per la diversitat?
És bonisme exigir més inversió social i més atenció als barris per garantir drets i evitar qualsevol tipus de confrontació per l’accés als serveis?
És bonisme plantejar una política d’immigració basada en la regulació i ordenació dels fluxos migratoris per evitar la immigració clandestina, les xarxes de tràfic de persones i l’economia submergida ?

Més que bonisme, això és realisme i sentit de país. És defensar un model d’integració que a Catalunya ha tingut èxit i què ens ha fet més forts com a societat. Si nosaltres som bonistes, també ho eren tots els partits catalans i catalanistes que als anys setanta defensaven què és català qui viu i treballa a Catalunya i què som un sol poble.

divendres, 21 de maig del 2010

NO a AQUESTES mesures de reajustament econòmic

Llegeixo les mesures què ha pres aquesta tarda el Consell de Ministres recollides al Decret Llei i les declaracions dient què són necessàries i imprescindibles i què requereixen l'esforç col.lectiu.
El problema és què res d'això és cert, perquè de moment l'únic esforç és el dels treballadors/es i el dels sectors més febles, jubilats,depenents... Però a més el què és imprescindible a més de reduir les despeses és augmentar els ingressos i amb aquestes mesures això encara és més difícil.
Nosaltres no ens podem deixar arrastrar per aquesta deriva neolliberal què ha prés el PSOE al dictat dels mercats, nosaltres hem de traçar clarament quines líníes no traspassarem i de quines mesures ni som, ni volem ser corresponsables, amb lleialtat però amb valentia.
Hem de poder construir un altre full de ruta per a Catalunya, més just i equitatiu, però també més eficient i què respongui a les espectatives què la ciutadania té d'un govern d'esquerres. Aquest és ara el nostre repte i el nostre compromís.

dijous, 13 de maig del 2010

“LA CRISI L’HAN DE PAGAR ELS QUE L’HAN PROVOCAT”

Declaracions davant les mesures d’ajustament econòmic anunciades pel govern central

Hortènsia Grau, cap de llista per Tarragona d’ICV-EUiA, ha sortit al pas aquest matí davant l’anunci, per part del govern central, de mesures d’ajustament econòmic que retallen drets socials i capacitat adquisitiva de pensionistes i ciutadans. Grau considera “inacceptables” les intencions del govern, perquè “la crisi l’ha de pagar els que l’han provocat”.

Segons la dirigent ecosocialista, “aquesta crisi no l’han creat ni els treballadors i treballadores ni els pensionistes. El problema no son ni els salaris ni les pensions, ni tampoc les modalitats de contractació. La crisi l’ha provocat l’especulació financera i immobiliària, i si el govern vol actuar, que faci reformes urgents al mercat financer i immobiliari. Amb l’establiment d’un impost sobre les transaccions financeres, per exemple, s’obtindrien més recursos que amb les mesures contra els treballadors que ara es volen aprovar, i s’aturarien també les transaccions de curt termini que tenen finalitats purament especulatives. És, doncs, una qüestió de voluntat política, i no veig que el govern central estigui actuant com hauria de fer-ho un govern d’esquerres”

Grau ha afegit que aquesta situació “demostra el fracàs de les polítiques econòmiques neoliberals. El fonamentalisme de mercat ha generat un creixement especulatiu sense regles on tot queda subordinat al poder econòmic. Ara volen que tothom en pagui les conseqüències, i això no pot ser”.

  © Blogger templates Brooklyn by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP