Per la tolerància i la convivència

Constatem amb preocupació l’augment dels episodis d’intolerància que es viuen al nostre país. Com és sabut, el Partit Popular de Badalona no va tenir cap escrúpol a l’hora d’editar uns fulletons relacionant immigració i delinqüència, atacant especialment el col•lectiu de gitanos romanesos. Al mateix temps, a la ciutat de Vic es viu la polèmica promoguda per CiU a l’entorn del projecte de denunciar les persones sense papers que s’empadronin. No contents amb això, des del PP animen els seus regidors a presentar mocions a tots els ajuntaments per denunciar els sense papers. Sant Andreu de Llavaneres és el primer municipi català on ha prosperat aquesta trista proposta, amb el suport de CiU. Assistim, doncs, a un seguit de una maniobres mesquines per esgarrapar vots del grup xenòfob Plataforma per Catalunya, una actitud irresponsable i impròpia de forces polítiques que aspiren a governar el país. De fet, si les persones immigrants poguessin votar, partits com CIU i PP no gosarien plantejar algunes de les propostes que fan avui.

Perquè el perill no són només els partits d’extrema dreta. El perill creix quan les idees de l’extrema dreta són assumides per altres forces polítiques, que contribueixen així a legitimar principis racistes. El més absurd de tot plegat és que tothom sap que la divisió real de la nostra societat la provoquen les desigualtats socials i no el lloc de naixement de les persones. La dreta vol enfrontar treballadors contra treballadors en funció de l’origen, per amagar el conflicte real: una crisi econòmica provocada pel sistema financer i les polítiques neoliberals, que està provocant una greu fractura en forma d’atur massiu i increment del risc d’exclusió social.

Cal que ens malfiem d’aquells que ens acusen de caure en el “bonisme” al tractar el tema de la immigració. És bonisme defensar la igualtat de drets i de deures de totes les persones que viuen i treballen a Catalunya?
És bonisme defensar la integració de les persones immigrants a partir del respecte per la diversitat?
És bonisme exigir més inversió social i més atenció als barris per garantir drets i evitar qualsevol tipus de confrontació per l’accés als serveis?
És bonisme plantejar una política d’immigració basada en la regulació i ordenació dels fluxos migratoris per evitar la immigració clandestina, les xarxes de tràfic de persones i l’economia submergida ?

Més que bonisme, això és realisme i sentit de país. És defensar un model d’integració que a Catalunya ha tingut èxit i què ens ha fet més forts com a societat. Si nosaltres som bonistes, també ho eren tots els partits catalans i catalanistes que als anys setanta defensaven què és català qui viu i treballa a Catalunya i què som un sol poble.