diumenge, 28 d’octubre de 2012

EL 14 FAREM VAGA


 
 
Article publicat divendres 26 d'octubre de 2021 al Diari de Tarragona secció Mirador
Els sindicats han convocat una nova vaga general el dia 14 de novembre contra les polítiques de retallades i de desmantellament de la protecció social, que l’únic que han fet ha estat provocar més atur i més pobresa. No cal dir que ICV-EUiA dona ple suport a aquesta convocatòria, i davant les veus que argumenten la inoportunitat que hi hagi una vaga en plena campanya electoral nosaltres diem que el que és inoportú, amb campanya o sense, són les accions dels governs del PP i de CiU que ens han dut a aquesta situació. Si els desnonaments no s’aturen perquè hi hagi campanya, si l’atur continua pujant, si les famílies passen cada cop més dificultats per fer front a les seves despeses, hauríem nosaltres de dedicar dues setmanes de novembre a parlar del que vulgui el senyor Mas, o el senyor Rajoy, i ens hauríem d’oblidar del que realment ens passa? I és clar, que no. És per això, que el dia 14 farem vaga, juntament amb la gran majoria dels treballadors i les treballadores del país.

Un país on la taxa de pobresa arriba fins al 29,5%: a Catalunya hi ha 2.200.000 persones pobres. I les que no en son, o no s’ho consideren, cada cop hi estan més a prop. El 57% de la ciutadania  té dificultats per arribar a final de mes, i el 39% no es pot permetre ni una setmana de vacances l’any. Totes aquestes dades provenen de  la darrera Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població encarregada per la Diputació de Barcelona, i ens proporcionen una imatge del país que hauria d’avergonyir-nos, sobretot quan ens n’adonem que no són aquestes qüestions les que estan al centre del debat públic, monopolitzat gairebé en exclusiva pel cèlebre viatge a Ítaca del senyor Mas o pels entrebancs que hi posa el senyor Rajoy.

I és que tots dos tenen moltes coses a guanyar, amb la flamarada patriòtica. La més important: eludir les seves responsabilitats en el desastre econòmic en què estem ficats tot desviant l’atenció de la població. Per això és important recordar que el lema de la vaga del dia 14 ho diu ben clar: “Que no ens prenguin el futur. Hi ha culpables. Tenim solucions”. Sí, hi ha culpables. Els primers de tots, els mercats. I, immediatament després, els responsables polítics que hi col·laboren, destinant el diner públic a unes obligacions financeres més que hipotètiques en comptes d’adreçar-los a les necessitats de la població. Els nostres impostos paguen el deute dels bancs però no l’educació de la  nostra  canalla, ni la nostra sanitat ni les pensions de la nostra gent gran. Això és escandalós. Això podria ser delictiu. Això és el que fan, sense pensar-s’hi gaire, CiU i el PP. I és contra això, que s’ha convocat una vaga general.

Ara que circula tant l’expressió “dret a decidir” –afortunadament, perquè és una delícia veure com es converteix en majoritari un pensament que sempre has defensat- a ICV-EUiA  remarquem que aquest dret s’ha de poder exercir sense restriccions: davant de l’Estat, però també davant dels mercats. Per quina raó els ciutadans i les ciutadanes, que aviat es pronunciaran sobre els drets nacionals de Catalunya, no haurien de fer el mateix en matèria de drets socials i econòmics? Com que invoquem la democràcia per justificar un referèndum d’autodeterminació, constatem, també, que aquest raonament nostre és impecablement democràtic.

El 14 de novembre veurem qui defensa de debò els ciutadans i les ciutadanes, els treballadors i les treballadores. El futur del país no serà diferent de la suma dels futurs de totes les persones que l’integren, i aquests milions de futurs depenen de com sortim de la crisi, o de si en sortim. El 14 de novembre farem vaga, perquè ens neguem a callar.

divendres, 12 d’octubre de 2012

Una diputada què passa comptes


 
Llegeixo en aquest mateix Diari amb astorament  i indignació les declaracions  que el diputat de CIU i alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, va fer  en una entrevista de Catalunya Ràdio segons les quals  “no hi ha marxa al Parlament”,  i que  el seu grup només li havia encarregat la formulació d’ una pregunta que, al final,  va descartar presentar perquè  no tenia temps.

Em pregunto què deuen de pensar els seus companys i companyes de grup, d’una cosa així.

En un context  de precampanya on justament jo , com  candidata a encapçalar la llista d’ICV-EUiA  a Tarragona em trobo fent balanç de govern davant de les nostres agrupacions locals i davant de la ciutadania que ens vulgui escoltar, ens hagi votat o no, trobo que aquestes declaracions sinceres palesen una manera d’entendre la política i el funcionament de les institucions democràtiques que se situa als antípodes del que avui reclama unànimement la ciutadania i també defensem des d’ICV-EUiA

Les persones escollides  en unes eleccions tenim l’obligació de treballar. I no només per a aquells que ens han votat sinó per a tota la gent del territori que representem. Naturalment, amb el nostre programa a la mà, tenim també l’obligació de tirar endavant les propostes que hem dut  a les eleccions i sumar-nos  o esmenar aquelles que,  no formant part del nostre programa originari,  considerem positives i que poden ajudar a millorar la vida dels nostres conciutadans.

Aquesta tasca pot ser diferent en funció que se sigui diputat del grup que dona suport al Govern o bé de l’oposició, això és lògic, però en cap cas s’ha de defugir aquesta feina i responsabilitat, encara què el nostre sistema electoral no estableixi l’obligació de la rendició de comptes, l’accountability, com es diu en anglès.  Aquesta és una qüestió ètica, i està per sobre de diferències ideològiques.

A l’oposició cal fer una tasca de control i seguiment  rigorós del govern i de fer arribar la veu i les justes demandes de la ciutadania, dels col.lectius i dels territoris què veuen vulnerats els seus drets bàsics al treball, a l’educació, a la salut a la mobilitat,... ja sigui en forma de mocions, de propostes de resolució o de preguntes què interpel·lin al govern sobre l’abast i les conseqüències de les seves decisions o, sovint, de la manca de decisions.

És en aquest sentit que el nostre grup parlamentari ha plantejat la feina durant aquests 21 mesos de legislatura, durant els quals de cap manera he tingut temps d’avorrir-me perquè, a diferència de l’única pregunta que el diputat Vila d’Abadal no va arribar a fer, jo en vaig presentar 342 per ser contestades en comissió i 547 per escrit. Tot aquest gruix  de feina recull problemàtiques de les  sis comarques del Camp de Tarragona i les quatre de Terres de l’Ebre.

Tot i que per l’aritmètica parlamentària, a ICV-EUiA només hem tingut dret a una pregunta al Govern en cada Ple, jo mateixa n’he fet quatre. Una altra cosa és el que s’ha aconseguit , i aquí cal reconèixer que el balanç és mes decebedor,  perquè de les 65 propostes de resolució que he presentat, moltes  de les quals no han prosperat per la suma de vots CIU PP o l’abstenció del PP, d’aquelles què sí que s’han aprovat bé per unanimitat o perquè CIU es quedava en minoria, el Govern n’ha passat olímpicament . Ha ignorat el mandat parlamentari aprofundint un dèficit democràtic més què afavoreix la desafecció i la manca de credibilitat del sistema.

És així com, en aquesta legislatura, si bé aconseguíem en una moció blindar la prohibició de cap transvasament d’aigua de l’Ebre i d’altres rius de les conques internes de Catalunya, de la resta  de la moció, què incloïa l’elaboració del Pla Integral de Protecció del Delta, mai no se’n ha sabut res més.

El mateix podríem dir dels compromisos envers els afectats per la fallida de la secció de crèdit de la Cooperativa de l’Aldea. Hi ha una resolució parlamentària que es va aprovar per majoria i què s’ha incomplert.

Podríem parlar de totes les  resolucions  o esmenes al pressupost que hem presentat sobre construcció i/obres d’ampliació o millora d’escoles i Instituts de la demarcació, com l’IES de Segur de Calafell què tot i aprovar-se , tampoc no s’han dut a terme. Això ha passat  fins i tot  en aquells punts que no implicaven cap partida econòmica, sinó que depenien de la voluntat política o la fermesa de negociació de CiU davant l’estat espanyol. Aquí tampoc hi ha hagut cap resposta.

Hi ha moltes coses que cal explicar durant  aquests dies i durant la campanya, encara què CIU  només vulgui parlar d’un tema. Sobretot , a mi em queda un gran dubte:  si en aquesta legislatura,  amb 62 diputats , el govern  de CIU ha menystingut les decisions de la cambra, ara que el president Mas demana  per a  la propera una “àmplia i solida” majoria,  en què es pot convertir el nostre Parlament ?

Aquest govern, que acusa tothom de no complir els compromisos i no assumeix mai cap responsabilitat, ha estat el primer a ignorar la voluntat parlamentària quan no li convenia el que s’havia decidit. És aquesta, la seva democràcia? Els ciutadans ho han de saber, per poder, després, actuar en conseqüència.

divendres, 5 d’octubre de 2012

El perquè d’una decisió ?




 

Amb la urgència que ens ha imposat l’agenda què marca el president Mas, amb

l’anunci d’eleccions anticipades, he decidit tornar-me a presentar per encapçalar la llista d’ICV a Tarragona i ho he fet per diferents motius.

Aquestes eleccions  a dos anys d’acabar la legislatura què encetàvem el 2012 i després de 21 mesos d’un govern de CIU amb el suport del PP , què ha fracassat en el tres objectius que s’havia proposat a l’iniciar la legislatura : mantenir l’estat del benestar, reduir l’atur a la meitat i aconseguir un millor finançament mitjançant el pacte fiscal, són un repte per al país i també per a la nostra formació Iniciativa per Catalunya Verds.

 A l’escenari de profunda transformació social, derivat de la crisi econòmica i de les polítiques d’austeritat i patiment s’ha sumat un escenari de transformació nacional del qual la manifestació de l’11 de setembre passat va ser un punt d’inflexió a partir del qual cal donar una  resposta  des de la política i la radicalitat democràtica.

Perquè avui a Tarragona, vivim pitjor què fa 21 mesos, amb més desigualtat, amb més atur del qual un 36% és de llarga durada colpejant especialment els joves quasi el 48 % i les comarques del Baix  Penedès, el  Tarragonès i la Ribera d’Ebre, però també avui a Tarragona molta gent s’ha organitzat per rebel·lar-se, per denunciar la situació i per proposar alternatives, per què no es volen resignar.

 Per què la nostra coalició ICV-EUiA què ha estat la única oposició al govern de CIU-PP  durant aquests 21 mesos, ha estat sola al Parlament però no ens hem sentit sols perquè a fora al carrers de Tarragona, de Reus, de Tortosa, de Valls i altres ciutats de la demarcació diferents plataformes, moviments  i ciutadans i ciutadanes també han plantat cara: contra els desnonaments com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, o contra les retallades a l’educació  i la salut públiques o en defensa del transport públic.

La gent d’ICV.EUiA hem estat  al seu costat, formant-ne part , com estem al costat dels sindicats, en la defensa dels drets dels treballadors què ara més què mai estan en risc, perquè la gent d’ICV-EUiA som també part d’aquesta Tarragona combativa, què no es resigna i què vol una altra política . I perquè sabem que sòls no podem donar la batalla, què cal construir una unitat política i social més àmplia per , com diu el professor Navarro lluitar contra aquest atac  al carrer i a les institucions.

 

Durant aquests 21 mesos he volgut ser la veu de la gent del nostre territori al Parlament, del territori i la de totes les persones què pateixen les conseqüències en la seva vida quotidiana d’aquestes polítiques injustes i antidemocràtiques. Denunciant  quan calia i fent propostes per millorar les condicions de vida als nostres pobles i ciutats, defensant  el patrimoni natural de tots de les agressions en benefici d’un quants, proposant alternatives per crear ocupació i riquesa al territori a partir de les seves potencialitats o per canviar un model energètic insostenible i injust.

L’experiència  i el treball parlamentari, encara què ha estat  ple de les derrotes que ha  imposat la majoria de CIU i el PP lluny de desil.lusionar-me m’ha donat més força, més convenciment en el nostre projecte polític i  amb la necessitat  de que hem de convèncer a la gent que hi ha alternativa, què hi ha una altra manera de sortir de la crisis, què hi ha una altra manera de fer política, què potser ara no tenim temps però que cal més què mai teixir un ampli front d’esquerra nacional, perquè la Catalunya del futur sigui un estat just, solidari, sostenible i pròsper.

 

 

 




 

 
 

 

 

 

  © Blogger templates Brooklyn by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP