dilluns, 21 de març del 2011

LES LLIÇONS DE FUKUSHIMA



Article publicat al diari El Punt, edició Tarragona, 21 de març de 2011
Llegeixo amb estupor el fet que mentre el món segueix amb l’ai al cor la situació que està vivint la població del Japó a causa del tsunami, primer, i les posteriors explosions a la central nuclear de Fukushima hi hagi una organització empresarial de les nostres comarques que es despengi (ara!) amb una sol•licitud de perllongar la vida operativa del parc nuclear espanyol i addueixi motius econòmics com una teòrica pujada del rebut de l’electricitat per convèncer de les bondats d’aquesta energia. Em desconcerten aquestes presses –que per cert ratllen en la manca de sensibilitat- en defensar una energia que les càmeres de televisió de tot el planeta estan demostrant molt perillosa i de difícil solució en cas d’algun incident fins i tot en un país caracteritzat per la tecnologia punta.

Són inevitables les comparacions amb el que passa al nostre entorn més immediat que recordem-ho és el més nuclearitzat de tot l’Estat espanyol i que és candidat ferm per acollir un cementiri nuclear que crea profund rebuig de manera majoritària.
I ara que el debat està candent exposar aquests arguments no té res d’oportunista. M’agradaria saber on queden els que fa tot just uns mesos ens titllaven als antinuclears d’alarmistes. Els convidem a reflexionar sobre les imatges de Fukushima i sobre la impotència amb que l’està vivint el món i la comunitat científica, en particular. És cert que al nostre país la possibilitat d’un tsunami és més que altament improbable. Existeixen, però, altres potencials riscos que hem de tenir en compte i que no podem menysprear de cap de les maneres: possibles inundacions, errors humans en cadena, sabotatges, accident aeri, etc. Convindran amb mi que el que ens juguem és molt per menystenir aquestes possibilitats que afectarien d’una manera o altra a una població d’unes 500.000 persones pel cap baix i que, a banda de l’afectació a la salut de les persones i el medi ambient , externalitzacions d’un valor incalculable, encara què els hi posem un preu, tindria també conseqüències molt importants en l’economia de la nostra zona. Resulta especialment gràfic imaginar-nos un mapa de la demarcació i traçar un cercle de 20 quilòmetres a la rodona de les centrals per imaginar-nos (ni que sigui per un segon) que ens hauria suposat una hipotètica evacuació com la que ha patit el país nipó.

Malgrat les veus que ja han saltat a la palestra pública defensant allò indefensable, és temps de pensar amb el cap fred. Si ara a l'estadística econòmica comarcal, la situació de la Ribera d'Ebre és paradigmàtica: encapçala el rànking de producte interior brut per càpita, però és a la cua en renda per càpita podem pensar que després de Fukushima el tema nuclear tindrà millor premsa? I això significa que d’instal•lar-se efectivament a Ascó el MTC ens abocaria a nous cicles de monocultiu nuclear que farien impossible la diversificació econòmica i la producció de riquesa.

És veritat que no podem caure en el tremendisme i que hem d’aprendre de les lliçons que el drama de Fukushima aporta. Avui, hem de treballar per fer realitat un pla pont que permeti garantir el tancament de les nuclears. I és clar que aquest pla pont s’ha de treballar en clau de futur: avui la producció d’energia d’origen nuclear és el 24% i és impossible per demà prescindir totalment sense conseqüències econòmiques i de subministrament. El que si podem posar en marxa és un esforç inversor important per substituir els Kw/h produïts a les nuclears per altres provinents d’energies alternatives.
Fa falta pensar en energies renovables que puguem tenir dintre de 10 anys i començar a treballar-hi, és per això què el nostre president Joan Herrera, ha enviat avui una carta a la resta de líders de grups parlamentaris traslladant-los la necessitat de celebrar un "debat específic" al Parlament de Catalunya per discutir en seu parlamentària "el present i el futur" de Catalunya i l'ús de l'energia nuclear com a font d'energia. Ara més què mai els ciutadans i ciutadanes de la demarcació de Tarragona, hem d’exigir-ho i seguir treballant per què la nostra terra es deslliuri de la hipoteca nuclear.

1 comentaris:

Anònim 21 de març del 2011, a les 16:34  

La OTAN ha declarado que está lista para intervenir en Libia.

Hemos enmudecido. De modo que los que bombardean civiles en Afganistán quieren protegerlos al contrario que en Libia. Los que no levantaron ni el meñique cuando Israel masacraba Gaza de repente sienten un inmenso amor por los árabes.

Con lágrimas en los ojos Bernard-Henri Lévy llama de nuevo a la guerra como hizo con Irak. Pero la guerra humanitaria no existe, la guerra por el petróleo sí. Henry Kissinger, (jefe de la diplomacia estadounidense con Nixon) exclamó un día con franqueza: “Las grandes potencias no tienen principios, solamente intereses”

Aún queriendo que cese la actual situación, los libios no sufrirán menos bajo una ocupación de los EE.UU. Bush lo demostró en Irak. Obama en Afganistán. Drogas, violencia, terror…

Aun apoyando las legítimas reivindicaciones de los pueblos y rechazando toda violencia dictatorial, recordemos que todas las guerras de los EE.UU. se construyeron sobre mentiras mediáticas. Cada información o pretendida información deberá analizarse con la emoción de la solidaridad pero también con la razón de la experiencia…

Si existiera la guerra humanitaria los EE.UU. y Europa habrían intervenido para salvar a Gaza

  © Blogger templates Brooklyn by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP