EDUCACIÓ: DE NOU EL FLORIDO PENSIL

Fa uns anys va obtenir bastant èxit una adaptació teatral de l’escola del franquisme: El florido pensil. Es tractava d’una revisitació dels conceptes pedagògics- per dir-ne d’alguna manera- de l’escola de la dictadura que es basava en un ensenyament autoritari, ideològic, confessional, segregador de sexes,..Una educació en les antípodes de la republicana (foment de l’experimentació de l’alumnat, contacte amb la natura, rebuig a l’autoritarisme, etc...) que tant bé retrata La lengua de las mariposas (Manuel Rivas).
Vaig tenir la sort de en la darrera etapa de l’escola franquista viure l’eclosió dels moviments de renovació pedagògica de principis dels 80. Recordo fins i tot unes vinyetes a El País de la Liga de los Sin Bata, un còmic de Romeu que retratava una nova escola que defugia els antics models: l’adéu a l’autoritarisme, a la tarima, a la jerarquia (ei, que no vol dir la disciplina!) dins l’aula. Per tot això, em sobta la cortina de fum que la consellera Rigau acaba de plantejar al respecte de la idoneïtat de recuperar l’uniforme i la tarima. Em desagrada també que hagi definit l’alumnat com a “individualista i hedonista” com si aquests no fossin trets de la societat més que de l’alumnat.
En un moment com l’actual en que les retallades estan afectant el moll de l’ós del nostre petit estat del benestar, les propostes com la de l’uniforme sobren absolutament. No és moment de cortines de fum dignes d’altres temps sino de donar respostes als reptes plantejats en el món de l’educació.
Després de la retallada en sanitat ens podem creure les paraules de la Consellera Rigau que no retallaran docents? O pot ser com va dir ahir en el seu balanç dels 100 dies de govern el President Mas, el concepte no és retallar sinó “alliberar” els què ara fan la sisena hora, plus què equiparava l’escola pública a la privada concertada, per a què puguin atendre als 15.000 nous alumnes del proper curs escolar, sense haver de contractar nous interins què, com en els vells temps, tornen a engrossir les llistes.
Està clar que amb aquestes polítiques ni es genera ocupació, principal problema del país, ni avancem en les polítiques educatives, més aviat anem enrere. Tot plegat antic i ranci com en el Florido pensil.