Quina és la política mediambiental del Govern ?

Article publicat al Diari de Tarragona 31 de març de 2013

 

Darrerament s’han succeït una sèrie d’esdeveniments relacionats amb la seguretat mediambiental que ens fan témer, un altre cop, que el Govern de la Generalitat no estigui fent el deures com seria d’esperar: al febrer es va saber que s’havia produït un vessament a Repsol l’octubre de l’any passat, que s’havia mantingut ocult a la població i potser també, en els primers moments, a les autoritats. Per aclarir-ho, hem reclamat la presència al Parlament dels titulars dels departaments de Territori i Sostenibilitat, d'Empresa i Ocupació i Agricultura, Ramaderia i Pesca, a més dels directius de la firma i de moment CIU i ERC ja han votat en contra de la compareixença del Conseller d’Interior Ramon Espadaler, últim responsable de la protecció civil a casa nostra.

A aquest fet cal sumar els conflictes laborals en curs en empreses sensibles des del punt de vista ambiental: la direcció de l’empresa CLH, que té uns dipòsits gegantins de combustible en plena trama urbana de Tarragona, pretén fer una reducció de plantilla que reduiria a un sol operari el nombre de treballadors presents en la instal·lació en els torns de nit, caps de setmana i festius. Aquesta decisió empresarial implica un considerable factor de risc, ja que el nombre d'operaris qualificats per torn és un dels factors més importants per garantir la prevenció d'accidents, i reduir-lo significa augmentar el perill. Mentre, a la Ribera d’Ebre, els treballadors de Flix  què han portat una lluita exemplar amb el consistori al costat dels treballadors, han vist com l’empresa què durant més de 50 anys ha estat abocant residus tòxics al riu, l’empresa Ercros  a la que se li havia donat tot tipus de facilitats, finalment acomiadava 75 treballadors dels 135 què tenia previst en un inici.

El cas és que, amb el pretext de la crisi econòmica, estem assistint a una regressió medi ambiental, què ens situa en èpoques fins i tot anteriors als 7 anys del govern d’esquerres, queda lluny la sensibilitat d’aquella CIU què va ser capaç de crear el departament de medi ambient i iniciar polítiques conservacionistes i de protecció. Però avui encara no sabem quin és el  programa mediambiental, quina és l’agenda en temes tant centrals com les energies renovables, el canvi climàtic, la nova cultura de l’aigua i la gestió dels espais protegits , temes claus també per a generar llocs de treball.

L’únic que sabem és que no paren de parlar de la manca de finançament i de la crisi, però no pas per plantar-hi cara ni per protegir els ciutadans i les ciutadanes dels seus efectes devastadors. En parlen per justificar mesures a favor dels mercats, dels lobis poderosos, cosa que en el terreny del medi ambient significa, també, desregular i deixar de protegir. Les lleis òmnibus en són un bon testimoni, d’això que diem. I allà on no fan caure cap normativa de protecció o de seguretat, la inacció o tebiesa  administrativa permet que es vulnerin drets ambientals, com el dret a un aire pur , a una aigua neta, a uns rius sense contaminar i amb prou cabal,  sense cap cost per als infractors o amb un cost molt assumible i de vegades fins i tot rentable.

Aquest Govern  què va ser capaç, també, d’aprovar un pla d’energia que no dedica ni una sola paraula a les centrals nuclears. Amb el pretext que no són de la seva competència,  i què la seva vida útil és fins el 2020  ens situa en una situació de clara desavantatge respecte a altres economies què amb més intel.ligència i previsió han començat a preparar-se per a la propera crisi energètica. D’acord amb aquesta lògica retorçada, ha estat impossible obtenir cap pronunciament, de part de CiU, sobre què opinen del tema. Hi estan a favor? Són partidaris, en canvi, de la substitució per energies renovables? Misteri. Convergència i el Govern, en canvi, no dubten a posicionar-se públicament sobre tota mena d’afers que van més enllà de l’Estatut i les lleis actuals, i en aquests casos l’excusa de no tenir competències no els preocupa gaire. Sembla, doncs, que estem davant d’un intent deliberat d’afavorir el model nuclear sense parlar-ne i sense admetre-ho. Un cop més inacció, permissivitat i manca de transparència.

Pensem que la ciutadania té dret a saber què pensa el Govern, i el partit que li dona suport sobre totes les qüestions de rellevança pública. Demanar que declarin obertament quina és la seva política mediambiental no és demanar massa: és una qüestió d’estricta justícia. Per això els emplacem que ho facin com més aviat millor. Les qüestions mediambientals no afecten només la natura. Són rellevants per a la salut, la seguretat i la qualitat de vida de les persones i sobretot poden generar llocs de treball A les Terres de l’Ebre, al Camp de Tarragona i a tota Catalunya. No podem perdre més temps.