Aturem la involució mediambiental a Catalunya

Article publicat 30 de juny de 2014 al Diari de Tarragona, secció Mirador pàgina 23

Cada any per aquestes dates, un cop han acabat les commemoracions del  Dia Mundial del Medi Ambient, comprovem com n’és de dur admetre l’enorme llista de mancances que patim en aquest camp. Però enguany ho ha estat encara més constatar que en comptes d’anar endavant anem enrere. No es tracta només d’aixecar acta de tot el que queda per fer sinó de denunciar com, malauradament, el Govern de la Generalitat ha dedicat no poques energies a desmuntar la tasca dels anteriors governs de progrés fins al punt que podem parlar, sense por a equivocar-nos, d’una autèntica involució mediambiental.

 

La diferència és que enguany no estem sols. Noranta-tres entitats, divuit universitats i centres de recerca i tres col·legis professionals han signat la “Declaració a favor del patrimoni natural deCatalunya”, on analitzen a fons aquesta qüestió i proposen remeis a una situació que no pot seguir empitjorant sense greus conseqüències per al nostre futur i el dels nostres fills i filles.

 

Aquests col·lectius denuncien retallades de més del 60% del pressupost destinat a espais naturals protegits, que són competència de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat, la qual forma part d'un Departament, el d’Agricultura, que ha reduït el seu pressupost en un percentatge molt inferior. Retallades, doncs, que se centren sobre tot  en el medi ambient. Els signants denuncien, també, el greu incompliment d’obligacions i disposicions legals que tracten de la conservació del patrimoni natural, ja siguin directives europees o d’altres menes, i constaten “el desmantellament” de les polítiques de conservació del patrimoni natural de Catalunya.

 

El mes de febrer passat el Parlament de Catalunya va aprovar una moció, presentada pel grup d’ICV-EUiA, que tractava precisament de polítiques de conservació i gestió del  medi natural. Jo mateixa vaig ser l’encarregada de redactar-la i defensar-la, i no cal dir que em va complaure molt veure com els altres grups hi feien les seves aportacions i hi votaven a favor. Allí s’establia una llista de 20 actuacions que consideràvem indispensables per revertir una situació que s’agreuja cada dia que passa. Proposàvem, entre d’altres coses, l’establiment o millora de lleis i normatives per garantir la biodiversitat, apostar decididament pels Parcs Naturals de Catalunya i la xarxa d’espais  naturals protegits, insistir en la redacció d’un pla d’actuació específic sobre boscos singulars i, a més de tot plegat, tenir en compte el factor humà: potenciar el cos d’Agents Rurals mitjançant la dotació i formació adequades perquè sigui una eina imprescindible, un cos de vigilància, control, protecció i prevenció integrals del medi ambient del nostre país.

 

Que el Parlament aprovés aquestes propostes  va representar un pas en la bona direcció, però malauradament ha estat poca cosa més.  El Govern segueix entestat en mirar cap a una altra banda quan es parla del tema. Les competències de l’antic Departament de Medi Ambient, que és una de les primeres coses que CiU va fer desaparèixer en arribar a la Generalitat, estan ara dividides entre els de Territori i Sostenibilitat, per una banda, i el d’Agricultura, per l’altra. Aquesta fragmentació no és gens saludable, perquè defuig la concepció del  medi com un àmbit integral i coherent sobre el qual s’ha d’actuar de manera concertada, i ho substitueix per un model on les polítiques, els plans i les obligacions es difuminen en un garbuix d’actuacions parcials o d’omissions de les quals ningú n’assumeix la responsabilitat. No té cap sentit dir que el conseller Santi Vila és millor o pitjor que el conseller Josep Maria Pelegrí. Entre tots dos han trobat la manera de no fer res, o de fer les coses en sentit contrari a com s’haurien de fer.

 

A ICV-EUiA, doncs, considerem que aquest Govern, compromès per la moció que el Parlament de Catalunya va aprovar el 27 de febrer, ha d’aturar i revertir les actuacions que ha emprès, que només condueixen al deteriorament i la pèrdua del patrimoni natural. No s’hi val justificar-ho tot amb l’argument de la crisi. Tothom sap que la correcta gestió del medi ambient és una font de llocs de treball i d’activitats econòmiques. Amb voluntat política i una dotació pressupostària adequada podem lluitar, al mateix temps, per la natura i per la millora de la vida de les persones.  El trencament de les polítiques mediambientals ha estat un fracàs, cosa que l’aprovació de la moció abans citada reconeix de manera implícita. Cal, doncs, treure’n totes les conseqüències, reunificar totes les actuacions, altre cop, en un Departament de Medi Ambient i vetllar perquè les generacions futures no ens jutgin gaire durament en veure el llegat natural que transmetrem.

Acabem l'any amb un atur que no s'atura

Article publicat al Diari de Tarragona el 31 de desembre de 2013 , secció el Mirador.

Les darreres xifres sobre l’atur que el Govern central va fer públiques parlaven d’una lleugera disminució: el 0,05% i 2.475 persones menys sense feina a tot l’Estat. Tot plegat es va rebre amb molta suspicàcia, atesa la poca credibilitat que l’executiu del PP s’ha guanyat dia rere dia. Però fins i tot si ens les prenem seriosament, aquesta estadística no conté bones notícies per a la demarcació de Tarragona. Perquè el mateix document admet que al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre les xifres són unes altres:  aquí, l’atur ha crescut un 1,36%: 977 persones. Això situa a la demarcació en 72.695 aturats, la segona de Catalunya per darrere de Barcelona.

 
Prop d’un miler de persones més al carrer. Aquesta sí que és la dada que resumeix, a casa nostra, la política econòmica i laboral del Govern. Una política els efectes de la qual podriem resumir en tres eixos: precarietat, estacionalitat i afebliment del teixit productiu.

 

 Precarietat, perquè el tipus d'ocupació que es genera, allà on es genera, és qualsevol cosa excepte de qualitat. Tot i que diguin que el nombre de contractes creix un 10,8% anual, les noves contractacions no són ni estables (els contractes fixos cauen un 8,6% interanual enfront d'un augment dels temporals del 12,84%), ni reflecteixen activitat de valor afegit,  perquè les modalitats que més augmenten són els contractes formatius (en pràctiques i de formació), que augmenten un 47%. I tothom sap que aquestes noves modalitats de contractació són simples eufemismes. Ni es forma  ningú ni ningú practica. Simplement, es paga menys i s’acomiada millor a canvi de la mateixa feina d’abans.

 

Estacionalitat, perquè la contractació està cada cop més condicionada pel calendari. És per això que, de cara a l’estiu, sempre es constaten grans destruccions d'ocupació en sectors com ara la indústria, la sanitat i l'educació, mentre que s’ofereix feina a l'hostaleria i els serveis relacionats amb el turisme. A l’octubre es produeix l'efecte invers, i això ens explica, malauradament, quin tipus d’economia, i de país, està construint el govern.

 

Tot plegat, qui ho acaba pagant a més dels treballadors són les petites i mitjanes empreses, o sigui la majoria. A l'octubre van desaparèixer a tot l’Estat 6.591 empreses del cens de comptes de cotització de la Seguretat Social. Aquesta destrucció de societats es va concentrar a les que tenen entre 2 i 100 treballadors.

 

I tal com deiem al començament, totes aquestes dades cal agafar-les amb reserves, perquè la tendència del govern a mentir ha esdevingut crònica. En el nostre cas concret, el de la demarcació de Tarragona, si fem cas de l’Enquesta de Població Activa a finals d’octubre al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre hi havia 105.000 persones sense feina. En canvi, les xifres de l’INEM només en recullen 72.695. Les persones que estan en edat de treballar i ja no estan donades d’alta a la Seguretat Social expliquen aquesta discrepància, i ens il·lustren sobre el mètode que segueix el govern per arribar sempre a conclusions positives malgrat la situació.

 

El resultat de tot això és ben clar: l’ocupació segueix caient, s'incrementa la temporalitat i es confirma que l'objectiu de la reforma laboral que van pactar el PP i CiU era una excusa per asfixiar-nos mitjançant una caiguda de salaris i un atac a la negociació col·lectiva i als sindicats. Ara mateix hi ha, a tot l’Estat, 1.350.000 de persones que viuen en llars sense cap tipus d'ingrés. Això és el que passa quan el PP dirigeix l’economia, amb el vist-i-plau de CiU, que comparteix el model i els mètodes. Fan com que es barallen per la qüestió nacional, però en la qüestió econòmica són més que germans.

 

Canviar les coses és al nostre abast, i per fer-ho hem de començar pel  més lògic: retirar la confiança a aquells que ens maltracten. Quan governa el PP a l’Estat, i CiU a Catalunya, els resultats estan a la vista. Per canviar l’economia hem de canviar les polítiques, i per canviar les polítiques hem de canviar els governs.

Quina és la política mediambiental del Govern ?

Article publicat al Diari de Tarragona 31 de març de 2013

 

Darrerament s’han succeït una sèrie d’esdeveniments relacionats amb la seguretat mediambiental que ens fan témer, un altre cop, que el Govern de la Generalitat no estigui fent el deures com seria d’esperar: al febrer es va saber que s’havia produït un vessament a Repsol l’octubre de l’any passat, que s’havia mantingut ocult a la població i potser també, en els primers moments, a les autoritats. Per aclarir-ho, hem reclamat la presència al Parlament dels titulars dels departaments de Territori i Sostenibilitat, d'Empresa i Ocupació i Agricultura, Ramaderia i Pesca, a més dels directius de la firma i de moment CIU i ERC ja han votat en contra de la compareixença del Conseller d’Interior Ramon Espadaler, últim responsable de la protecció civil a casa nostra.

A aquest fet cal sumar els conflictes laborals en curs en empreses sensibles des del punt de vista ambiental: la direcció de l’empresa CLH, que té uns dipòsits gegantins de combustible en plena trama urbana de Tarragona, pretén fer una reducció de plantilla que reduiria a un sol operari el nombre de treballadors presents en la instal·lació en els torns de nit, caps de setmana i festius. Aquesta decisió empresarial implica un considerable factor de risc, ja que el nombre d'operaris qualificats per torn és un dels factors més importants per garantir la prevenció d'accidents, i reduir-lo significa augmentar el perill. Mentre, a la Ribera d’Ebre, els treballadors de Flix  què han portat una lluita exemplar amb el consistori al costat dels treballadors, han vist com l’empresa què durant més de 50 anys ha estat abocant residus tòxics al riu, l’empresa Ercros  a la que se li havia donat tot tipus de facilitats, finalment acomiadava 75 treballadors dels 135 què tenia previst en un inici.

El cas és que, amb el pretext de la crisi econòmica, estem assistint a una regressió medi ambiental, què ens situa en èpoques fins i tot anteriors als 7 anys del govern d’esquerres, queda lluny la sensibilitat d’aquella CIU què va ser capaç de crear el departament de medi ambient i iniciar polítiques conservacionistes i de protecció. Però avui encara no sabem quin és el  programa mediambiental, quina és l’agenda en temes tant centrals com les energies renovables, el canvi climàtic, la nova cultura de l’aigua i la gestió dels espais protegits , temes claus també per a generar llocs de treball.

L’únic que sabem és que no paren de parlar de la manca de finançament i de la crisi, però no pas per plantar-hi cara ni per protegir els ciutadans i les ciutadanes dels seus efectes devastadors. En parlen per justificar mesures a favor dels mercats, dels lobis poderosos, cosa que en el terreny del medi ambient significa, també, desregular i deixar de protegir. Les lleis òmnibus en són un bon testimoni, d’això que diem. I allà on no fan caure cap normativa de protecció o de seguretat, la inacció o tebiesa  administrativa permet que es vulnerin drets ambientals, com el dret a un aire pur , a una aigua neta, a uns rius sense contaminar i amb prou cabal,  sense cap cost per als infractors o amb un cost molt assumible i de vegades fins i tot rentable.

Aquest Govern  què va ser capaç, també, d’aprovar un pla d’energia que no dedica ni una sola paraula a les centrals nuclears. Amb el pretext que no són de la seva competència,  i què la seva vida útil és fins el 2020  ens situa en una situació de clara desavantatge respecte a altres economies què amb més intel.ligència i previsió han començat a preparar-se per a la propera crisi energètica. D’acord amb aquesta lògica retorçada, ha estat impossible obtenir cap pronunciament, de part de CiU, sobre què opinen del tema. Hi estan a favor? Són partidaris, en canvi, de la substitució per energies renovables? Misteri. Convergència i el Govern, en canvi, no dubten a posicionar-se públicament sobre tota mena d’afers que van més enllà de l’Estatut i les lleis actuals, i en aquests casos l’excusa de no tenir competències no els preocupa gaire. Sembla, doncs, que estem davant d’un intent deliberat d’afavorir el model nuclear sense parlar-ne i sense admetre-ho. Un cop més inacció, permissivitat i manca de transparència.

Pensem que la ciutadania té dret a saber què pensa el Govern, i el partit que li dona suport sobre totes les qüestions de rellevança pública. Demanar que declarin obertament quina és la seva política mediambiental no és demanar massa: és una qüestió d’estricta justícia. Per això els emplacem que ho facin com més aviat millor. Les qüestions mediambientals no afecten només la natura. Són rellevants per a la salut, la seguretat i la qualitat de vida de les persones i sobretot poden generar llocs de treball A les Terres de l’Ebre, al Camp de Tarragona i a tota Catalunya. No podem perdre més temps.

L’envàs i tant què sap on va !

Article publicat al Diari Digital  http://www.eljornal.cat/ 28 de gener

Mentre la cantarella de la campanya “Envàs, on vas?” segueix fent-se notar a molts mitjans de comunicació ens sorprèn, en canvi, el silenci de la Generalitat sobre la polèmica que han causat aquests anuncis, què tenen la seva gràcia des d’un punt de vista estrictament publicitari.

No ha estat fins divendres 25 de gener què el Director General de l’Agencia Catalana de Residus i alcalde de Riudecanyes, el sr. Josep Maria Tost, ha fet declaracions a TV3 defensant les bondats de la campanya i anunciant que estan estudiant una nova normativa pel què fa als envasos què podria incloure algun sistema de retorn.

Però tornant a la campanya :

 Com és possible que el  nostre govern patrocini, i permeti, una ofensiva publicitària tan manifestament enganyosa? Perquè no és que hagin modificat la normativa del reciclatge perquè s’adigui amb els interessos de les empreses què produeixen envasos .És encara més greu: sense canviar la norma, simplement se la salten i difonen missatges falsos entre la ciutadania.  A més la campanya no està  focalitzada en l’objectiu de la reducció en la generació de residus. Sinó que es centra en l’interès  econòmic dels productors d’envasos per no haver d’assumir el que anomenen  “material no sol•licitat, o impropis”, o sigui tot el què no són envasos.

 

La normativa actual implica els productors d’objectes, envasos i materials , perquè al final de  la vida útil  dels productes,  quan aquests esdevenen residus siguin ells, els  productors, els responsables.  El productor no pot externalitzar una part del cost del cicle de vida d’allò que ha fabricat. L’adaptació d’aquest principi de la normativa Europea ha donat peu a l’aparició dels Sistemes Integrats de Gestió  (SIG) com Ecoembes o Ecovidrio, entre d’altres. Aquests  gestionen  el final de vida del producte, amb els ingressos  dels productors i del reciclatge de materials. A canvi s’han de fer càrrec dels costos  de  la recollida i tractament dels residus. Són justament aquestes organitzacions les què han finançat la campanya publicitària.

 

I aquí està la mare dels ous o de l’anunci, perquè  el reciclatge no té a veure amb els objectes, sinó amb els materials de què estan fets. És per això, que el vidre va al contenidor verd, el paper i cartró al blau i el plàstic al groc. I d’allí, les empreses encarregades se l’enduen per donar-li un nou ús. Si a aquestes empreses els va millor, o els és més rendible,  treballar amb determinats objectes (els envasos) i no amb altres, doncs bé, aquest és un problema de gestió econòmica, però en cap cas no es tracta d’una qüestió mediambiental.

El problema mediambiental el podem arribar a tenir si fent cas de l’anunci reservem els contenidors groc i verd per una mena de “residus de primera” o sigui els envasos què són els què aquestes empreses volen recollir i tractar i augmentem el contenidor gris del rebuig-resta,  amb  residus de vidre, plàstic o altres materials perfectament destriables i reciclables.

 

És una vergonya. Com també ho és que la Generalitat ho permeti, quan de fet la seva obligació consisteix a fomentar la recollida selectiva de tots els residus recuperables i no pas només d’aquells que s’adapten als interessos dels fabricants. Cal, doncs, que es retirin immediatament els anuncis. Cal que s’aturi aquesta operació dissenyada per intoxicar , confondre i malmetre la tasca feta prèviament en favor del reciclatge.  I sobre tot cal  què el Govern amb els ajuntaments abordin   amb rigor tal i com marca la Directiva Marc Europea , la prevenció i reducció de la producció de residus i tots els mecanismes de valorització, el Sistema de Devolució, Dipòsit i Retorn, els sobreenvasats, etc.

 

El nostre Grup Parlamentari ICV-EUiA, presentarem  les iniciatives necessàries al Parlament de Catalunya per tal que s’aprovi com més aviat millor una llei catalana d’envasos i residus que ampliï els objectius de recollida i retorn, alhora que reclamem que el govern de la Generalitat tingui una actitud més exigent amb els productors d’envasos –plàstics o de vidre- quan el mes de maig proper s’hagin de renegociar els corresponents convenis de recollida selectiva.

Gestionar correctament el bosc i prevenir els incendis

Article publicat al Diari de Tarragona, dilluns  23 de juliol de 2012 a la pàgina 19

De ben segur, si el Govern de la Generalitat adoptés el saludable costum de complir les resolucions del Parlament, com seria d’esperar en un règim democràtic, la nostra tasca com a diputades o diputats no semblaria tan estranya als ciutadans. Molts de nosaltres ens esforcem a dur a l’hemicicle les qüestions que preocupen al carrer, i en honor a la veritat he de dir que la majoria dels meus col·legues hi són sensibles, debaten els problemes i prenen determinacions al respecte. Després, però, tots els afers passen a mans del Govern, que és l’encarregat de dur-los a terme. I el Govern, si en comptes d’obeir es fa el sord -com passa sovint-  qui ho acaba pagant és la ciutadania, i de retruc totes les institucions en quedem esquitxades.

Darrerament, el Parlament ha aprovat una proposta resolució, que he presentat jo mateixa a través del grup d’ICV-EUiA, amb l’objectiu de millorar la gestió forestal i la prevenció d’incendis. El text insta el Govern a no paralitzar ni endarrerir les obres forestals relacionades amb els perímetres de prevenció prioritària, l’arranjament de pistes i camins forestals;  i a no disminuir l’import de les subvencions adreçades a una gestió forestal sostenible.

La proposta es va aprovar per majoria, perquè hi van donar suport tots els grups tret de CiU. I aquí està el problema, perquè a ningú no se li escapa que són persones de CiU, precisament, les que haurien de complir aquest mandat parlamentari que no han votat. Ho faran?

Encara que diguin que sí, que ja ho estan fent, hi ha indicis preocupants en sentit contrari. Com, per exemple, la reducció de més del 40% en els pressupostos de la Direcció General del Medi Natural des de l’any 2010 ençà, xifra que posa negre sobre blanc el que per altra banda tothom pot percebre: l’abandonament per part de Convergència i Unió de les polítiques ambientals que havien caracteritzat la trajectòria dels governs d’esquerres anteriors.

Em temo que és  més un problema ideològic, de model de país, que no pas una retallada dictada per la necessitat, com a ells els agrada dir. Una correcta gestió dels nostres boscos i del nostre entorn natural no només seria econòmicament sostenible: seria avantatjosa per a tothom, una veritable font de riquesa. Em refereixo a activitats com ara l’agricultura de muntanya, la utilització adeqüada de la biomassa o la ramaderia extensiva, per posar només tres exemples de pràctiques que mereix la pena explorar, perquè no malmeten el medi i aporten guanys reals i tangibles.

En comptes d’això, CiU pot tenir la temptació de seguir l’exemple valencià. Retallades i “estalvi” a tort i a dret,  indiferència o ceguesa envers el bosc, i després, un foc forestal imparable, perquè cremava sobre un terreny oblidat i no hi havia prou recursos materials, tècnics ni humans per plantar-hi cara. Si no volem que això ens passi aquí, a Catalunya, el Conseller Pelegri,   responsable del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ho te molt fàcil. No cal que faci cas al què li reclamo des de l’inici del mandat  com a portaveu del grup d’ICV-EUiA a la Comissió; només cal què  doni compliment a la resolució del Parlament de Catalunya. Amb això, de moment, n’hi hauria prou.

La República Arab Saharaui, els fills dels nuvols i el Parlament de Catalunya

Fa un mes varem poder escoltar el  ministre de cooperació saharaui, Hach Ahmed,  a l'intergrup per la pau i la llibertat del Sàhara què hi ha al Parlament de Catalunya i del qual formo part com a portaveu d'ICV-EUiA per  què ens expliques  la  difícil situació política i social d'aquest territori i respondre les preguntes dels diputats.
L'intergrup del Sahara què funciona  des de finals dels anys vuitanta, promou debats, estudis i sensibilitza sobre qüestions diverses a l'entorn del Sàhara a través d'actors del territori i d'experts i  vol posar el focus en aquest conflicte internacional, per tal que no caigui en l'oblit.
Justament varem poder parlar de la situació en un moment en què s'ha de prorrogar el mandat de la MINURSO i justament per això  vaig presentar una proposta de resolució per tal que la MINURSO pugues vetllar pel compliment dels drets humans.
I per què ?

Perquè el 27 de abril de 2011, el Consell de Seguretat  de l’Organització de les Nacions Unides va decidir prorrogar el mandat de la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO) fins el 30 d’abril de 2012, RES/1979 (2011).

Aquest mandat ha estat prorrogat en 38 ocasions des del 1991, sense que s’hagi pogut arribar a una solució pacífica del conflicte i amb una situació cada cop més agreujada de violacions dels drets humans i dels acords establerts, tal i com s’explicita en el darrer informe del Secretari General del Consell de Seguretat sobre la situació relativa al Sàhara Occidental.

La MINURSO  va observar i enregistrar 126 noves violacions comeses per l’exercit de Marroc una xifra molt elevada en comparació a les 24 enregistrades en el període anterior i , en general, un deteriorament de la relació amb el MINURSO.
La situació s’ha vist agreujada pels atacs i enfrontaments violents posteriors al desmantellament del  campament Gdim Izik , que es van produir  El-Aaiún amb una violació sistemàtica dels drets humans per part de l’exercit i la policia de Marroc.

Davant d’aquesta situació que es viu al Sàhara Occidental, territori il·legalment ocupat per Marroc i que està pendent de culminar el seu procés de descolonització, creiem què calia demanar a l'ONU,  que en la propera renovació del mandat de la MINURSO , els doti de la potestat de vigilar el compliment dels drets humans al Sàhara Occidental ocupat a la fi d’evitar les reiterades violacions d’aquests drets que exerceixen la policia i l’exercit marroquí.

També creiem que calia què el Parlament de Catalunya instes  a les autoritats de Marroc , a acabar la persecució dels activistes pel drets humans al Sàhara Occidental, a suspendre els judicis que tenen en contra i a l’alliberament dels presos polítics sahrauís engarjolats a les presons marroquines.

De tot plegat , tinc dubtes que aquest Govern de CIU se'n faci ressò , veient els viatges i relacions comercials amb Marroc o l'actitud de la mateixa Presidenta del Parlament que ni va tenir un moment per a rebre el ministre i donar-li la benvinguda com hagués fet amb qualsevol altra persona del mateix rang d'un altre país. Caldrà doncs seguir treballant, també fora del Parlament, amb les associacions de suport, amb les diferents mostres de solidaritat, per a què el Sàhara i els seus fills i filles puguin tornar a la seva terra, execerceixin el dret a l'autodeterminació què tenen tots els pobles i puguin explotar els seus recursos naturals què avui els hi esquilma Marroc amb el vist-i-plau europeu

http://www.catradio.cat/audio/630946/Catalunya-Radio-Tarragona---Esfera-publica
 Per les persones què no vareu tenir ocasió d'escoltar el debat sobre els correbous a les Terres de l'Ebre que varem fer fa unes setmanes a Catalunya ràdio, us paso l'enllaç, un tema calent ara que està a punt de sortir el Decret i que estem veient com el Delegat de Govern de CIU a les Terres de l'Ebre vol autoritzar-ho tot apel.lant a  estranyes tradicions que feia més de 50 anys que no es celebraven, haurem de revisar el concepte de "tradició".