Gestionar correctament el bosc i prevenir els incendis

Article publicat al Diari de Tarragona, dilluns  23 de juliol de 2012 a la pàgina 19

De ben segur, si el Govern de la Generalitat adoptés el saludable costum de complir les resolucions del Parlament, com seria d’esperar en un règim democràtic, la nostra tasca com a diputades o diputats no semblaria tan estranya als ciutadans. Molts de nosaltres ens esforcem a dur a l’hemicicle les qüestions que preocupen al carrer, i en honor a la veritat he de dir que la majoria dels meus col·legues hi són sensibles, debaten els problemes i prenen determinacions al respecte. Després, però, tots els afers passen a mans del Govern, que és l’encarregat de dur-los a terme. I el Govern, si en comptes d’obeir es fa el sord -com passa sovint-  qui ho acaba pagant és la ciutadania, i de retruc totes les institucions en quedem esquitxades.

Darrerament, el Parlament ha aprovat una proposta resolució, que he presentat jo mateixa a través del grup d’ICV-EUiA, amb l’objectiu de millorar la gestió forestal i la prevenció d’incendis. El text insta el Govern a no paralitzar ni endarrerir les obres forestals relacionades amb els perímetres de prevenció prioritària, l’arranjament de pistes i camins forestals;  i a no disminuir l’import de les subvencions adreçades a una gestió forestal sostenible.

La proposta es va aprovar per majoria, perquè hi van donar suport tots els grups tret de CiU. I aquí està el problema, perquè a ningú no se li escapa que són persones de CiU, precisament, les que haurien de complir aquest mandat parlamentari que no han votat. Ho faran?

Encara que diguin que sí, que ja ho estan fent, hi ha indicis preocupants en sentit contrari. Com, per exemple, la reducció de més del 40% en els pressupostos de la Direcció General del Medi Natural des de l’any 2010 ençà, xifra que posa negre sobre blanc el que per altra banda tothom pot percebre: l’abandonament per part de Convergència i Unió de les polítiques ambientals que havien caracteritzat la trajectòria dels governs d’esquerres anteriors.

Em temo que és  més un problema ideològic, de model de país, que no pas una retallada dictada per la necessitat, com a ells els agrada dir. Una correcta gestió dels nostres boscos i del nostre entorn natural no només seria econòmicament sostenible: seria avantatjosa per a tothom, una veritable font de riquesa. Em refereixo a activitats com ara l’agricultura de muntanya, la utilització adeqüada de la biomassa o la ramaderia extensiva, per posar només tres exemples de pràctiques que mereix la pena explorar, perquè no malmeten el medi i aporten guanys reals i tangibles.

En comptes d’això, CiU pot tenir la temptació de seguir l’exemple valencià. Retallades i “estalvi” a tort i a dret,  indiferència o ceguesa envers el bosc, i després, un foc forestal imparable, perquè cremava sobre un terreny oblidat i no hi havia prou recursos materials, tècnics ni humans per plantar-hi cara. Si no volem que això ens passi aquí, a Catalunya, el Conseller Pelegri,   responsable del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ho te molt fàcil. No cal que faci cas al què li reclamo des de l’inici del mandat  com a portaveu del grup d’ICV-EUiA a la Comissió; només cal què  doni compliment a la resolució del Parlament de Catalunya. Amb això, de moment, n’hi hauria prou.