EL PP JUGA AMB ELS DRETS DE LES DONES

Article publicat al Diari de Tarragona

Amb l'Arga Sentis i l'Alba Benedicto 

Com que el PP ha traït el seu propi electorat incomplint sistemàticament el programa que va dur a les eleccions, cau ara en la temptació de satisfer aquests votants apel·lant als seus prejudicis més arrelats, que tenen a veure, lamentablement, amb els drets de les dones, convertits un altre cop en moneda de canvi: per tapar les destrosses que els dogmes ultraliberals causen en el nostre país, les doctrines ultraconservadores tonen a estar a l’ordre del dia pel que fa a la salut reproductiva i a les nostres opcions vitals. No poden, ni volen, dominar l’economia, i es volen consolar dominant el nostre cos. Per fer-ho, no dubten a passar per sobre del consens social i de drets ja consolidats. 

Amb tot, l’abast de la reforma anunciada no s’ha concretat més enllà del principi amb que la justifiquen (el dret a la vida “d’un concebut no nascut”) i dels canvis dels terminis per a supòsits. Tot aquest garbuix el fonamenten en creences morals –les seves-  obviant qualsevol raonament científic i oblidant que no és el govern qui ha de determinar ni la racionalitat ni la consciència de les persones. La reforma que es prepara representa una clara involució en drets i un retorn al passat, cosa que suposaria deixar a milers de ciutadanes i professionals de la sanitat en una situació d’inseguretat jurídica, ja que retornar a una llei de supòsits pot provocar major qüestionament legal i, malgrat que estiguin despenalitzats, sempre poden ser objecte d’encausament judicial.

Legislar l’avortament sobre supòsits, a sobre, és fomentar la injustícia social, la manca d’equitat i les desigualtats de tota mena. El fet de no garantir l’accés a l’avortament lliure i gratuït situa a moltes dones en una clara vulnerabilitat social. A sobre, tornar a una llei d’aquest tipus ens col·locaria a la cua d’Europa, al mateix nivell que Polònia, Malta o Irlanda. La majoria de països europeus han regulat l’avortament amb una llei de terminis.  

Apel·lem, doncs, a la responsabilitat del Ministre de Justícia per a legislar a partir del consens social i no obeint els dictats dels sectors ultraconservadors i radicals amb ideologies fonamentalistes que estan al marge dels valors democràtics, de la igualtat de gènere i del respecte a les llibertats personals. Però si Gallardón no ens vol fer cas ens trobarà mobilitzades, i haurà de tornar a sentir els vells eslògans, aquells que consideràvem feliçment superats. “Nosaltres parim, nosaltres decidim!” “Sobre la meva sexualitat decideixo jo!”

 http://flic.kr/p/bxZvk9