Aturem la involució mediambiental a Catalunya

Article publicat 30 de juny de 2014 al Diari de Tarragona, secció Mirador pàgina 23

Cada any per aquestes dates, un cop han acabat les commemoracions del  Dia Mundial del Medi Ambient, comprovem com n’és de dur admetre l’enorme llista de mancances que patim en aquest camp. Però enguany ho ha estat encara més constatar que en comptes d’anar endavant anem enrere. No es tracta només d’aixecar acta de tot el que queda per fer sinó de denunciar com, malauradament, el Govern de la Generalitat ha dedicat no poques energies a desmuntar la tasca dels anteriors governs de progrés fins al punt que podem parlar, sense por a equivocar-nos, d’una autèntica involució mediambiental.

 

La diferència és que enguany no estem sols. Noranta-tres entitats, divuit universitats i centres de recerca i tres col·legis professionals han signat la “Declaració a favor del patrimoni natural deCatalunya”, on analitzen a fons aquesta qüestió i proposen remeis a una situació que no pot seguir empitjorant sense greus conseqüències per al nostre futur i el dels nostres fills i filles.

 

Aquests col·lectius denuncien retallades de més del 60% del pressupost destinat a espais naturals protegits, que són competència de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat, la qual forma part d'un Departament, el d’Agricultura, que ha reduït el seu pressupost en un percentatge molt inferior. Retallades, doncs, que se centren sobre tot  en el medi ambient. Els signants denuncien, també, el greu incompliment d’obligacions i disposicions legals que tracten de la conservació del patrimoni natural, ja siguin directives europees o d’altres menes, i constaten “el desmantellament” de les polítiques de conservació del patrimoni natural de Catalunya.

 

El mes de febrer passat el Parlament de Catalunya va aprovar una moció, presentada pel grup d’ICV-EUiA, que tractava precisament de polítiques de conservació i gestió del  medi natural. Jo mateixa vaig ser l’encarregada de redactar-la i defensar-la, i no cal dir que em va complaure molt veure com els altres grups hi feien les seves aportacions i hi votaven a favor. Allí s’establia una llista de 20 actuacions que consideràvem indispensables per revertir una situació que s’agreuja cada dia que passa. Proposàvem, entre d’altres coses, l’establiment o millora de lleis i normatives per garantir la biodiversitat, apostar decididament pels Parcs Naturals de Catalunya i la xarxa d’espais  naturals protegits, insistir en la redacció d’un pla d’actuació específic sobre boscos singulars i, a més de tot plegat, tenir en compte el factor humà: potenciar el cos d’Agents Rurals mitjançant la dotació i formació adequades perquè sigui una eina imprescindible, un cos de vigilància, control, protecció i prevenció integrals del medi ambient del nostre país.

 

Que el Parlament aprovés aquestes propostes  va representar un pas en la bona direcció, però malauradament ha estat poca cosa més.  El Govern segueix entestat en mirar cap a una altra banda quan es parla del tema. Les competències de l’antic Departament de Medi Ambient, que és una de les primeres coses que CiU va fer desaparèixer en arribar a la Generalitat, estan ara dividides entre els de Territori i Sostenibilitat, per una banda, i el d’Agricultura, per l’altra. Aquesta fragmentació no és gens saludable, perquè defuig la concepció del  medi com un àmbit integral i coherent sobre el qual s’ha d’actuar de manera concertada, i ho substitueix per un model on les polítiques, els plans i les obligacions es difuminen en un garbuix d’actuacions parcials o d’omissions de les quals ningú n’assumeix la responsabilitat. No té cap sentit dir que el conseller Santi Vila és millor o pitjor que el conseller Josep Maria Pelegrí. Entre tots dos han trobat la manera de no fer res, o de fer les coses en sentit contrari a com s’haurien de fer.

 

A ICV-EUiA, doncs, considerem que aquest Govern, compromès per la moció que el Parlament de Catalunya va aprovar el 27 de febrer, ha d’aturar i revertir les actuacions que ha emprès, que només condueixen al deteriorament i la pèrdua del patrimoni natural. No s’hi val justificar-ho tot amb l’argument de la crisi. Tothom sap que la correcta gestió del medi ambient és una font de llocs de treball i d’activitats econòmiques. Amb voluntat política i una dotació pressupostària adequada podem lluitar, al mateix temps, per la natura i per la millora de la vida de les persones.  El trencament de les polítiques mediambientals ha estat un fracàs, cosa que l’aprovació de la moció abans citada reconeix de manera implícita. Cal, doncs, treure’n totes les conseqüències, reunificar totes les actuacions, altre cop, en un Departament de Medi Ambient i vetllar perquè les generacions futures no ens jutgin gaire durament en veure el llegat natural que transmetrem.