Catalunya: lliure, justa i neta

La Diada Nacional d’enguany se celebra en unes circumstàncies polítiques extremadament significatives de cara al futur, però també en unes circumstàncies socials gens ordinàries. A la reivindicació del dret a decidir, de la possibilitat de fer la consulta el 9 de novembre tal com la majoria de les forces polítiques ha acordat, se suma la polèmica sobre la “confessió” de l’expresident Jordi Pujol i les seves conseqüències per al país. Tot això, emmarcat en el context d’una crisi que no s’acaba i d’unes accions de govern que agreugen i dificulten encara més la vida quotidiana dels ciutadans i les ciutadanes.

El cas Pujol ha posat en primer pla una manera de fer que molts hem denunciat des dels anys 80, davant la indiferència o l’agressivitat d’aquells que amb tossuderia s’han negat sempre a acceptar el que era evident. Ara, aquesta pretesa superioritat moral de la dreta catalana, que s’identificava fraudulentament amb la totalitat del país, ha quedat reduïa a no res, o a ben poca cosa. S’ha posat de manifest que durant els darrers trenta anys Catalunya s’ha gestionat mitjançant un règim, compatible amb el de la transició a l’Estat espanyol, basat en la connivència d’amplis sectors empresarials i  mitjans de comunicació  a  l’hora de teixir xarxes clientelars adobades de nepotisme. Els poderosos van formar una estructura paral·lela a les institucions i les lleis, i des d’aquesta estructura feien negocis, impartien doctrina i ens renyaven.

És per això que ICV-EUiA ha dit des del primer dia que ens calia la consulta. Que ens calia el dret a decidir. Però que ens calia no només per pronunciar-nos sobre una sola cosa, sinó per decidir-ho tot, perquè ho volem canviar tot. És així que arribem a una Diada on els drets nacionals i els socials s’han fet més indestriables que mai. Catalunya ha de ser lliure, però també justa i neta. Lliure per organitzar-se com ho vulguin la majoria dels ciutadans i les ciutadanes. Faltaria més! Però també justa perquè un nou país, en ell mateix, no rescata les persones d’aquesta crisi on ens han entaforat els poderosos. Calen polítiques socials redistributives, una fiscalitat eficient, calen accions concretes com ara l’aturada de tots els desnonaments, el manteniment i l’ampliació de les beques menjador i l’establiment de la renda garantida de ciutadania.

Catalunya ha de quedar neta. Neta d’opacitat i de corrupció. Les polítiques públiques han de ser això: públiques. No poden propiciar xarxes d’enriquiment il·legal ni un cens de persones intocables. S’ha d’investigar a fons tot el que ha passat, establir-ne les responsabilitats amb precisió i anar fins al final amb les conseqüències que se’n derivin.

Lliure, justa i neta. Amb aquesta triple reivindicació participem a la Diada Nacional, i hi participem al costa de les altres organitzacions socials, sindicals i polítiques que treballen a favor de la ciutadania, de les treballadores i els treballadors. Ens trobarem a la Via Catalana, a la gran V . I més concretament, al tram  57, el tram social de la Via Catalana.