Acabem l'any amb un atur que no s'atura

Article publicat al Diari de Tarragona el 31 de desembre de 2013 , secció el Mirador.

Les darreres xifres sobre l’atur que el Govern central va fer públiques parlaven d’una lleugera disminució: el 0,05% i 2.475 persones menys sense feina a tot l’Estat. Tot plegat es va rebre amb molta suspicàcia, atesa la poca credibilitat que l’executiu del PP s’ha guanyat dia rere dia. Però fins i tot si ens les prenem seriosament, aquesta estadística no conté bones notícies per a la demarcació de Tarragona. Perquè el mateix document admet que al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre les xifres són unes altres:  aquí, l’atur ha crescut un 1,36%: 977 persones. Això situa a la demarcació en 72.695 aturats, la segona de Catalunya per darrere de Barcelona.

 
Prop d’un miler de persones més al carrer. Aquesta sí que és la dada que resumeix, a casa nostra, la política econòmica i laboral del Govern. Una política els efectes de la qual podriem resumir en tres eixos: precarietat, estacionalitat i afebliment del teixit productiu.

 

 Precarietat, perquè el tipus d'ocupació que es genera, allà on es genera, és qualsevol cosa excepte de qualitat. Tot i que diguin que el nombre de contractes creix un 10,8% anual, les noves contractacions no són ni estables (els contractes fixos cauen un 8,6% interanual enfront d'un augment dels temporals del 12,84%), ni reflecteixen activitat de valor afegit,  perquè les modalitats que més augmenten són els contractes formatius (en pràctiques i de formació), que augmenten un 47%. I tothom sap que aquestes noves modalitats de contractació són simples eufemismes. Ni es forma  ningú ni ningú practica. Simplement, es paga menys i s’acomiada millor a canvi de la mateixa feina d’abans.

 

Estacionalitat, perquè la contractació està cada cop més condicionada pel calendari. És per això que, de cara a l’estiu, sempre es constaten grans destruccions d'ocupació en sectors com ara la indústria, la sanitat i l'educació, mentre que s’ofereix feina a l'hostaleria i els serveis relacionats amb el turisme. A l’octubre es produeix l'efecte invers, i això ens explica, malauradament, quin tipus d’economia, i de país, està construint el govern.

 

Tot plegat, qui ho acaba pagant a més dels treballadors són les petites i mitjanes empreses, o sigui la majoria. A l'octubre van desaparèixer a tot l’Estat 6.591 empreses del cens de comptes de cotització de la Seguretat Social. Aquesta destrucció de societats es va concentrar a les que tenen entre 2 i 100 treballadors.

 

I tal com deiem al començament, totes aquestes dades cal agafar-les amb reserves, perquè la tendència del govern a mentir ha esdevingut crònica. En el nostre cas concret, el de la demarcació de Tarragona, si fem cas de l’Enquesta de Població Activa a finals d’octubre al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre hi havia 105.000 persones sense feina. En canvi, les xifres de l’INEM només en recullen 72.695. Les persones que estan en edat de treballar i ja no estan donades d’alta a la Seguretat Social expliquen aquesta discrepància, i ens il·lustren sobre el mètode que segueix el govern per arribar sempre a conclusions positives malgrat la situació.

 

El resultat de tot això és ben clar: l’ocupació segueix caient, s'incrementa la temporalitat i es confirma que l'objectiu de la reforma laboral que van pactar el PP i CiU era una excusa per asfixiar-nos mitjançant una caiguda de salaris i un atac a la negociació col·lectiva i als sindicats. Ara mateix hi ha, a tot l’Estat, 1.350.000 de persones que viuen en llars sense cap tipus d'ingrés. Això és el que passa quan el PP dirigeix l’economia, amb el vist-i-plau de CiU, que comparteix el model i els mètodes. Fan com que es barallen per la qüestió nacional, però en la qüestió econòmica són més que germans.

 

Canviar les coses és al nostre abast, i per fer-ho hem de començar pel  més lògic: retirar la confiança a aquells que ens maltracten. Quan governa el PP a l’Estat, i CiU a Catalunya, els resultats estan a la vista. Per canviar l’economia hem de canviar les polítiques, i per canviar les polítiques hem de canviar els governs.