PRESSUPOSTOS ESTAT: MÉS LLENYA AL FOC !!

 Passats uns dies de la presentació del Pressupost General de l’Estat, PGE, per part de l’inefable ministre Montoro, encara no em sé avenir del què pretén  aquest home, i el govern al qual pertany, fer a Catalunya  i a Tarragona durant el 2014 que ja tenim a les portes. Ens havíem acostumat, però no resignat, al fet que pressupost rere pressupost les intencions austericides anessin prenent una forma cada cop més clara. D’aquesta manera, el govern d’en Mas tenia sempre algun pretext a mà per dur a terme els seus propòsits, igualment privatitzadors i austericides. Però aquest cop estem, realment davant d’uns pressupostos intervinguts ,  dictats per la troika , què a canvi dels crèdits per salvar la Banca , condemnen els treballadors i les treballadores, els pensionistes  a sous, i pensions cada dia més baixos i a la pèrdua dels drets bàsics.

 

El fet que la inversió a l’Estat es retalli en un 8% i a Catalunya en un 25  % , tornant a xifres de fa 20 anys, ja ens indica quines són les seves intencions, però què poc intel.ligents !  

Si jo fos ells, faria exactament el contrari: justament per intentar demostrar que  algunes de les afirmacions que  alguns sectors de l’independentisme màgic  diuen a Catalunya no són rigoroses  i mirar de desfer greuges, en la mesura del possible Però es veu que el sentit comú no es gaire comú entre els comptables ministerials del PP, de manera que tenim això: uns percentatges insultants que ajudaran encara més a empitjorar les balances fiscals, que justificaran de retruc la dèria retalladora del govern Mas, amb la col·laboració d’en Juncosa, i que duran al  nostre país, i al nostre territori,  més pobresa i manca de serveis, més recessió i per tant més patiment.

 

A les comarques de Tarragona aquest tracte abusiu, per discriminatori, es concreta en uns pocs exemples que clamen al cel. Hi haurà diners per al tercer fil, certament, però en la seva versió més nociva i desconsiderada: aquella que trinxa encara més el territori sense tenir en compte els interessos legítims de la gent que hi viu. El faran passar per on vulguin, i no destinaran ni un euro a l’intercanviador que permetria “civilitzar” aquesta infraestructura, facilitant la circulació de trens de viatgers. Una altra obra més que necessària per a la població, l’A-27, segueix avançant a pas de formiga. No arribarà a Valls fins al 2018, al pas que van. I, fins aleshores, no servirà per a gairebé res.  Les Terres de l’Ebre, per la seva banda, reben el tractament que els ha estat tristament habitual. El pressupost de l’Estat ignora les seves necessitats, viàries i ferroviàries i els segueix veient com el rebost energètic amb el bunyol del Castor inclòs.

 

Però, juntament amb aquesta gasiveria inversora, no podem oblidar la profunda crueltat social que amaguen el comptes espanyols per a 2014. Les retallades a tort i a dret tenen un doble efecte: causen el mal concret de les obres i els serveis que no cobreixen, i al mateix temps mantenen indefinidament el clima de recessió que causa estralls en la resta del sistema econòmic. I això significa més atur, menys educació, menys sanitat, menys cobertura social, més agressió al nivell de vida de la població, més desesperança.

 

Amb salaris més curts i amb pensions indignes no hi haurà consum. Sense consum (o sigui, sense poder-se proveir dels articles indispensables per a viure) no hi haurà treball. Sense treball, l’atur es consolidarà com el mal endèmic d’aquest país. I mentre, Montoro somriu i afirma que anem pel bon camí. S’equivoca. La injustícia és sempre el camí equivocat. Això ho sabem  molt bé a ICV-EUiA, i no ho pensem passar per alt.