dissabte, 9 de novembre del 2013

ICV-EUiA vol que el Parlament exigeixi el tancament de la planta Castor ...

http://www.youtube.com/v/02h9_Oh8oIM?autohide=1&version=3&autohide=1&autoplay=1&attribution_tag=xyRIkrk0kYNJtvRcILZPbw&feature=share&showinfo=1http://youtu.be/02h9_Oh8oIMhttp://www.youtube.com/watch?v=02h9_Oh8oIM&feature=youtube_gdata

divendres, 8 de novembre del 2013

Castor: tanquem i no paguem




Perquè s'ha de tancar definitivament i desmantellar el projecte Castor ?
I perquè  ha de ser també  el Parlament de Catalunya qui  exigeixi al govern de Madrid, aquesta decisió ?
La Generalitat s’ha d’implicar per què es part interessada en aquest procediment, perquè no pot quedar aliena a un projecte què  malgrat està situat a Castelló format per tres grans infraestructures: una planta marina davant la costa del delta de l’Ebre, 20 quilòmetres mar endins al davant de la costa del Delta, d’ Alcanar, de la Ràpita i Vinaròs, que aprofita un jaciment petrolífer esgotat a 1.750 metres de profunditat; un gasoducte de 30 quilòmetres, 22 dels quals van pel subsòl marí i 8 per terra, al costat del riu Sénia, i una planta d’operacions terrestre situada al terme municipal de Vinaròs (8 km), però físicament més propera als nuclis de població catalans d’Alcanar (4 km) i d’Ulldecona (6 km). 
Perquè diferents ajuntaments del territori com Tortosa o la Sènia han aprovat mocions en aquest  sentit

Perquè la Plataforma en Defensa de les terres del Sènia, entitat què està lluitant des del començament  ens ho ha demanat en un escrit que ha adreçat a tots els grups parlamentaris
Perquè és el què també han fet les Corts Valencianes

Perquè és el què esperen què fem la gent què viu al territori i què durant aquest mes de setembre ha viscut amb l’angoixa d’uns terratrèmols què no sabien si podien arribar a posar en perill les seves vides i els bens materials i naturals
Perquè el Castor  s’ha de tancar per molt què ahir mateix llegíssim què l’empresa ESCAL UGS defensi què la injecció de gas no ha incrementat el potencial sísmic de la zona , contradint tots els informes de l’Instituto Geológico Minero,   de l’Observatori de l’Ebre i de prestigiosos catedràtics de geologia i contradint els informes mateixos què l’empresa  Shell què havia explotat el jaciment havia deixat fets i  els estudis fets a Texas què relacionaven injeccions gas i terratremolsd e fins 4’4 º

I s’ha de tancar per seguretat  però a més  perquè és un projecte insostenible econòmicament i  ecològicament i sobretot innecessari  en la nova cojuntura de crisi com reconeixia el Ministre Soria el passat 10 d’octubre a la Comissió d’Industria :

En el momento actual, con una coyuntura económica nacional que ha provocado una caída en la demanda de gas y un exceso de gas en los mercados internacionales, es necesario realizar un nuevo análisis coste-beneficio de esta instalación teniendo en cuenta la infrautilización de las infraestructuras del sistema gasista, en particular de las plantas de regasificación; es evidente que hay una sobrecapacidad de infraestructuras gasistas.

Es va planificar abans de la crisi en l’època de boom i creixement bombolla com tantes altres infraestructures què ara es veuen obsoletes i sense tenir en compte què España ja estava connectada per gasoducte amb Marroc i des del 2011 amb Argèlia.

 Per què és INSOSTENIBLE  ECOLOGICAMENT
Des del punt de vista ecològic no aprofundiré, afortunadament en el 2007 i 2008 els requeriments dels “maleits ecologistes” què estaven al Govern de la Generalitat , van exigir una sèrie de requeriments , tant per la planta terrestre com pel gasoducte i el magatzem marí què hem vist amb posterioritat que l’empresa ha incomplert  fins el punt què avui està anul.lada per sentència de l’Audiència Nacional la Resolució del Ministerio de Medio Ambiente del 2009 de no fer estudi d’impacte ambiental del gasoducte què connecta el magatzem submarí  amb la planta terrestre, perquè trossejant el projecte podien saltar-se normes

Per no parlar de la manca de rigor i seriositat de l’estudi d’impacte ambiental presentat per l’empresa i aprovat en el què podem llegir què a l’estar fora de l’àmbit d’aplicació del RD 1254/99 no cal elaborar ni Política de Prevenció d’Accidents greus, ni Pla d’Emergències Interior, tot i què l’activitat esta considerada com potencialment contaminant no tenia ni programa de vigilància ambiental què s’hauria d’haver inclòs, ni pla de gestió de residus i de desballestament de les instal.lacions.

Per què es INSOSTENIBLE  ECONÒMICAMENT

Pel què fa a la seva insostenibilitat econòmica és el  “Castorate”, com ja s’anomena el pelotasso econòmic i un forat negre per als contes del sector gasista,  d’un projecte què ha triplicat els costos dels 510 /700 milions inicials   als 1.700 milions què  xifra Indústria ,  aquests costos de la infraestructura  què si entres en funcionament hauriem de pagar tots  en concepte de costos regulats en el rebut del gas  i que podrien suposar fins un8% més de peatges .

La Comissió Nacional de l’Energia ja qüestionava la gestió del projecte  partides Adjudicades a dit que podien suposar costos addicionals per al sistema i  denunciava què es comprometia l’interès general en la mesura que el preu final es traslladava al consumidor amb el què consideraven una conducta abusiva, de tal forma que finalment el  Consell de Ministres va haver de fixar en 1.272,9 milions  el màxim del cost reconegut  de la inversió perquè no continues pujant el pressupost.
Però a més  en el Reial Decret  855/2008  mitjançant el qual es va atorgar a  Escal UGS la concessió d’explotació  es va incloure una clàusula de compensació en cas de caducitat o extinció de la concessió   i què inclús si era per causa imputable a l’empresa per il.licits  o negligència imputable a la mateixa empresa també  se li compensava no el valor net sinó el valor residual ESCANDOL i expressió legal del  Si guanyo per a mi, si perdo per a l’estat o sigui socialitzem les pèrdues”  ACS l’empresa de Florentino Perez  li donen el somni de qualsevol empresari, 0 risc

El ministre Soria ho  va voler suprimir però la sentència d’aquest  passat 14 d’octubre,   desestima la demanda  del govern però deixa una oportunitat oberta en indicar que es podria anul•lar la indemnització depenent  en definitiva, de la concreta causa que ha llevado al final de la concesión; de en qué haya consistido la conducta dolosa o negligente de la empresa; de la gravedad o trascendencia de dicha conducta para la explotación y para las propias instalaciones que revierten al Estado”.

I això es el què li hem de demanar el Govern de l’Estat què  es depurin responsabilitats tècniques i polítiques per  les qüestions  ambientals, econòmiques i es demostri perquè no hagi de pagar, un cop més, la ciutadania.

Suspensió definitiva el sistema gasista s’estalvia entre 100 i 150 milions d’euros vinculats a costos operatius i el llibera del dèficit de tarifa, però a part de l’aturada volem el desmantellament.

Gran operació ACS Florentino  coordina un projecte què el financia amb deute ( préstec de 19 bancs) després per bons i pel BEI  i té pactada la seva sortida mitjançant la venda de  la meitat de la seva participació  a una empresa semipública Enagas en la que diferents ministres del PSOE i del PP han anat adaptant i si el projecte fracassava ho acabava pagant l’estat


Per acabar cal exigir també responsabilitats al BEI, perquè quan va seleccionar el 2010 aquest projecte  i es van emetre els  Project Bond, el BEI no va estudiar degudament el projecte ni va atendre els advertiments que des del territori se li van fer ( Europa garant polítiques ambientals) i avui el BEI té quasi 500 milions d’€ en bons d’aquest projecte d’un total de 1.400 M d’€.  Se li ha de demanar què  consideri desinvertir el capital per ser un projecte  insostenible sota  el marc comunitari. I què la Comissió Europea comprovi  què no s’han produït activitats incompatibles per les empreses no hi ha hagut separació d’activitat entre el sector gasístic i la xarxa d’interessos econòmics i empresarials.

Per acabar  el Castor ens dona la lliçó de què la transició energètica què haurem de fer, no pot estar en mans de les grans empreses, l’energia és un bé comú i les decisions les hem de prendre des de l'àmbit públic i democràtic.

 

 

dimecres, 23 d’octubre del 2013

Barcelona World : Cui Prodest ?

 




Alguns es preguntaran com és possible que  quan Tarragona pateix una de les taxes d’atur més altes de Catalunya  al voltant del 28 %   un nombre contractes precaris per sobre de la mitjana catalana  i es desplomen el nombre de persones què cotitzen a la seguretat social també per sobre de la mitjana , ICV-EUiA presentem una esmena a  la totalitat a un projecte de llei què segons els promotors promet què es crearan    suposadament  fins a 5000 llocs de treball estables  ( bé encara què el Conseller  Mas Colell, en privat parli de 4000 xifra què no és gens menyspreable )

Amb Eurovegas també  es parlava en un primer moment de 260.000 llocs de treball ràpidament desinflats a 15.000 , però eren tantes les amenaces per al futur del desenvolupament del  territori què el Baix Llobregat malgrat patir també altes taxes d’atur va saber oposar-se perquè aquesta no era una bona opció de futur per al seu territori.

I és d’això del què avui parlem del futur, de quin model turístic, de quin model productiu en definitiva de quin model de país volem, per tant no parlem només de llocs de treball , perquè  aquest debat s’inscriu en el repte què tenim avui a Catalunya  per construir un model turístic sostenible des del punt de vista econòmic però també social i ecològic.

Perquè el debat sobre el model turístic  ,com  recollia l’editorial de l’Ara d’aquest diumenge ,   hauria de centrar-se en com innovar i crear llocs de treball qualificats què  superin la precarietat laboral  què pateix aquest  sector ?

Perquè el debat  hauria d’estar en com  desestacionalitzar aquesta activitat econòmica què cada setembre aboca a l’atur milers de persones i com  repartir-la millor en tot el territori català ?

Per això perquè no parlem només d’hipotètics  llocs de treball, sinó dels  llocs de treball reals què podem perdre o guanyar en el  futur què dibuixa aquesta llei, de la qualitat d’aquests i de les condicions de vida  què construïm per a la gent del nostre territori.

I creiem que Bcna World, com ho va fer Eurovegas, posa com a ham xifres inflades de llocs de treball en una mena de xantatge al govern i l’opinió pública per aconseguir avantatges legislatius en matèria urbanística i fiscal que maximitzin els seus beneficis. Ens volen fer creure què guanyem tots i totes però si analitzem Cui prodest ? entendrem el perquè d’aquest projecte de llei.

Per exemplificar-ho només cal què comptin quanta gent treballa avui a  Port Aventura entre  el Parc, els 4 hotels, el Parc Aquàtic i el Centre de Convencions 2.000 persones entre definitius, fixes discontinus i eventuals  ( havien arribat a ser 4000 al 2007 ) i

I el govern què per altra part, en els tres anys què governa no ha tingut cap escrúpol en destruir quasi un miler de llocs de treball en el sector públic a les comarques de Tarragona ho accepta perquè també sap qui realment guanya en aquest projecte.

Es preguntava el degà de la  Facultat de Geografia i Turisme de la URV el  sr. Salvador Anton si Bcna World tal i com està plantejat és idoni i coherent amb el model territorial i turístic català i més concretament amb les marques turístiques Costa Dorada  i Barcelona ?

ICVEUIA creiem què no , què l’oferta turística joc-resort-compres torna a apostar pel totxo, per les infraestructures i no per les experiències del territori, pels seus productes , però no només no ho creiem nosaltres, el producte desafina amb el model existent tal i com han manifestat reiteradament:

 el President de la Federació Empresarial d’Hoteleria i Turisme de Tarragona sr. Batalla,  es queixava què porten 30 anys esforçant-se com una de les millors destinacions de turisme familiar i que Bcna world els hi podria trencar el model

o Eduard Farriol de l’Associació HoteleraSalou-Cambrils-La Pineda que justament la setmana passada presentaven l’estudi encarregat a la URV per mantenir el lideratge a la Costa Daurada i posicionar-se com a líders en el turisme de sol i platja per a famílies i què deia cito textual “No tenim gaire informació. Ens informem a traves dels mitjans. En cap moment se’ns ha preguntat el nostre parer. Veiem difícil la combinació del turisme familiar de la Costa Daurada amb el turisme de Bcna World”

Per això  avui la pregunta que ens hem de fer és si Bcna World representa aquest canvi cap un model turístic sostenible ? I la resposta la tenen en el projecte de llei què avui debatem ,fet a mida perquè  sense les facilitats urbanístiques i fiscals què permeten la implantació dels casinos no es podria desenvolupar, com ha dit reiteradament   (el Xavier Adsera a Esade el 19 de setembre)

El projecte de llei  és el paradigma de la cultura política neolliberal  què ens ha portat a la crisi econòmica, financera i de valors en la què estem immersos, reproduïnt-se fins i tot  els mateixos actors i  les mateixes pràctiques, agreujat per un  context  de consens político-econòmic després de  5 anys de crisi, més preocupant.

         Els actors : un govern què no vetlla pel bé comú, govern busssines friendly , la Banca què a diferència de la resta d’empreses què arrisquen mai perd, propietària dels terrenys en aquest cas la Caixa i un facilitador , el sr. Bañuelos què gràcies a l’especulació urbanística què li permetia la legislació valenciana fent d’agent urbanitzador la seva empresa Astroc va arribar a ser la  tercer fortuna d’España. Ben relacionat amb el poder, amb Noos, investigat per l’Audiencia Nacional, per la Comissió del Mercat de valors i com li deien en la premsa brasilenya “Antoñita la Fantastica”, aquesta és la pitjor expressió del què hauria de ser la col.laboració público-privada

         Les pràctiques :  improvisació i absència de debat a nivell local, especulació urbanística, discrecionalitat legislativa, manca de visió de futur i de previsió, opacitat i manca de transparència i participació de la ciutadania, manca  de sensibilitat social amb les persones treballadores què avui pateixen l’atur i manca de consciència dels recursos ambientals
 És una llei inacceptable, tant en la forma com  en el  fons, és una LLEI FETA A MIDA DE VEREMONTE/LA CAIXA.

Pel què fa a la FORMA:
3 esborranys, en un tràmit volgudament fosc i opac,  sense participació del territori , i tràmit d’urgència negant reiteradament la informació en aquesta cambra , modificant amb un únic procediment vàries lleis ( d’això tenen experiència van batre el record amb les òmnibus)  i tal com els hi  advertia també  el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya  què no era adequat jurídicament aprofitar la llei 2/1989 del CRT per introduir qüestions de fiscalitat, modificacions   de la normativa sectorial de joc i un nou us no previst inicialment a la llei com és el joc i apostes doncs significa un canvi essencial del model turístic d’esbarjo i oci familiar què  ha estat i és Port Aventura. 

Pel què fa al  FONS ,  els canvis urbanístics i de fiscalitat en el joc què inclou respon a les demandes dels qui volen maximitzar els seus beneficis i no als resultats d’anàlisis i estudis d’impacte i de costos i beneficis.

Modificacions urbanístiques
Quan Veremonte fa l’opció de compra per 377 milions d’euros a la Caixa, propietària dels terrenys, si es respectessin els paràmetres dels Plans Parcials aprovats podrien començar demà mateix a construir, podrien fins i tot redistribuir la localització dels diferents usos però el què no podien era augmentar l’edificabilitat,  i clar no hi havia negoci però aquest govern bussines friendly els hi resol  amb  la llei què avui vostès votant a favor o amb la seva abstenció aprovaran.

Per què amb aquesta tercera versió del projecte de llei, han introduït un nou apartat 2  què juntament amb la disposició derogatòria encara que la llei digui què no es pot superar el 30 % de sol per a usos residencials, hotelers i de joc , mitjançant un pla director urbanístic què aprovaria el Conseller,  Veremonte podrà augmentar i multiplicar per 2 o per 3 l’edificabilitat dels terrenys què ha comprat, passant  per sobre del  Planejament urbanístic  aprovat  en la mateixa llei del CRT, del Pla Territorial parcial del Camp de Tarragona, i  dels 2 Plans Parcials de Vilaseca i Salou  què especifiquen uns coeficients determinats d’edificabilitat.

Jo em pregunto si els pagesos què van ser expropiats al seu dia, amb una llei concreta sobre un projecte concret quan vegin que han canviat les condicions què van justificar l’expropiació i què el rendiment de les finques es multiplica per 2 o per 3, reclamaran la reversió ?

Però és què si l’apartat 2 permetrà què no es compleixin cap de les prescripcions urbanístiques contingudes a la mateixa llei el què encara és més greu és què al derogar els apartats b i c de l’article 5.2.2 del Decret 152/1989 sense indicar cap criteri alternatiu ja no queden fixats ni  el nombre d’hectàrees dedicats a serveis públics i usos comercials , ni l’edificabilitat màxima per aquest concepte i a més es pretén que l’edificabilitat destinada a usos hotelers no computi dins dels usos permesos i per tant les reserves de sol de cessió ja no es realitzaran per les finalitats què contempla la legislació. V AJA UN NOU PELOTASSO !!

En definitiva , mitjançant un Pla Director podran modificar la pròpia llei què avui debatem vulnerant el principi de jerarquia normativa i excloent el Parlament del debat,  aquest és el seu concepte de  democràcia i transparència ?

El dubte és si aquest tracte legislatiu de favor l’empraran també quan s’hagin de realitzar els estudis obligatoris d’avaluació ambiental i de mobilitat per adaptar-los a la legislació vigent atès què ni el Port Aventura, ni el Pla Parcial del CRT ni els dels subsectors 1 i 2 on va Barcelona Dreams han estat mai objecte d’avaluació ambiental , per ser anteriors a la llei 6/2009.

Modificacions sectorials de joc i apostes

La qüestió del joc, molt breument Conseller, perquè d’aquest tema ja em vàrem parlar en la interpel.lació  i moció què el meu grup va presentar el mes de juliol  i repetim el patró  modificacions fetes a la carta en aquest cas per a Melco Crow, Stanley Ho, empresa vull recordar vetada als Estats Units per tenir relacions amb la màfia xinesa

1.La reducció del tipus impositiu al 10 % establerta a l’article 3 no queda justificada en la memòria d’avaluació d’impacte què acompanya el projecte de llei, 17’3 M € menys de recaptació afecta negativament els ingressos públics en un moment de fortes retallades en serveis bàsics i discrimina a la resta d’empreses i treballadors que suporten una fiscalitat més alta.

2. Malgrat les al.legacions presentades  en contra modifiquen la normativa en relació a la visibilitat de les àrees de joc, establint de nou criteris d’excepcionalitat respecte a la resta d’operadors i a la normativa vigent .

3.Mantenen la concessió d’operacions a crèdit als jugadors, actualment prohibit tant per la legislació estatal com per la catalana perquè està reconegut què fomenta la ludopatia i augmenta el risc.

4.Proposen un redactat expressament fosc i confús i amb manca de garanties en el tema de l’accés dels menors i la preservació de llurs drets i interessos .

No els hi diu ICV-EUIA, els hi diuen també els 4 casinos què operen  a Catalunya, (tres d’ells del Grup Perelada) “ han elaborat una normativa discriminatòria i què infringeix de manera clara i evident els principis d’igualtat, objectivitat i imparcialitat en el sector”

Per no parlar del perill què un casino d’aquest tipus pot comportar d’infiltracions mafioses o para mafioses i què Roberto Saviano explica força bé explicant l’experiència de Nova Gorica a Eslovenia on hi ha instal.lada la camorra napolitana.

CONCLUSIÓ  Què exigim al Govern i  a la resta de grups

Per què creiem què el projecte BCN World no respon a un model turístic sostenible què  crearà llocs de treball de qualitat ni posarà  en valor el territori, perquè condiciona la seva viabilitat a : requeriments urbanístics què comportaran especulació; a modificacions fiscals discriminatoris, què reduiran els ingressos públics;  a canvis en la normativa de joc  què augmentaran els riscos psicosocials li demanem al Govern què retirin aquest projecte   de llei i si creuen què  el projecte és una oportunitat per al territori i el país com ens diuen, presentin la documentació què ho justifiqui:
         -informe econòmic i laboral dels llocs de treball què es crearan i els què es poden destruir, què avui no tenim

         - estudi d’impacte turístic a 20 anys vista  i en termes de desenvolupament local/regional què avaluï els costos i oportunitats, les sinèrgies i conflictes amb les vocacions existents al territori, tal com  s’està fent  a Paris ( 20 anys implantació Eurodisney)
         -estudi d’impacte mediambiental i urbanístic què identifiqui els conflictes potencials amb els factors atractius de l’actual marca Costa Dorada

         -l’exigència del compliment de la legislació vigent  en fiscalitat, normes laborals, urbanístiques
         Per què amb tota la informació i mitjançant un procés deliberatiu  en què tots els interessos legítims estiguin representats es pugui realitzar una consulta o referèndum local sobre la implantació del projecte.

         Si no ho fan estaran  un cop més governant per al 1% , alimentant la desafecció política i degradant si cap encara més la nostra segrestada democràcia.

I als companys d’ERC , si  carreguem el vaixell amb tant de llast no arribarem a Itaca, embarrancarem a l’Illa dels Pirates

dimecres, 16 d’octubre del 2013

PRESSUPOSTOS ESTAT: MÉS LLENYA AL FOC !!



 Passats uns dies de la presentació del Pressupost General de l’Estat, PGE, per part de l’inefable ministre Montoro, encara no em sé avenir del què pretén  aquest home, i el govern al qual pertany, fer a Catalunya  i a Tarragona durant el 2014 que ja tenim a les portes. Ens havíem acostumat, però no resignat, al fet que pressupost rere pressupost les intencions austericides anessin prenent una forma cada cop més clara. D’aquesta manera, el govern d’en Mas tenia sempre algun pretext a mà per dur a terme els seus propòsits, igualment privatitzadors i austericides. Però aquest cop estem, realment davant d’uns pressupostos intervinguts ,  dictats per la troika , què a canvi dels crèdits per salvar la Banca , condemnen els treballadors i les treballadores, els pensionistes  a sous, i pensions cada dia més baixos i a la pèrdua dels drets bàsics.

 
El fet que la inversió a l’Estat es retalli en un 8% i a Catalunya en un 25  % , tornant a xifres de fa 20 anys, ja ens indica quines són les seves intencions, però què poc intel.ligents !  

Si jo fos ells, faria exactament el contrari: justament per intentar demostrar que  algunes de les afirmacions que  alguns sectors de l’independentisme màgic  diuen a Catalunya no són rigoroses  i mirar de desfer greuges, en la mesura del possible Però es veu que el sentit comú no es gaire comú entre els comptables ministerials del PP, de manera que tenim això: uns percentatges insultants que ajudaran encara més a empitjorar les balances fiscals, que justificaran de retruc la dèria retalladora del govern Mas, amb la col·laboració d’en Juncosa, i que duran al  nostre país, i al nostre territori,  més pobresa i manca de serveis, més recessió i per tant més patiment.

 

A les comarques de Tarragona aquest tracte abusiu, per discriminatori, es concreta en uns pocs exemples que clamen al cel. Hi haurà diners per al tercer fil, certament, però en la seva versió més nociva i desconsiderada: aquella que trinxa encara més el territori sense tenir en compte els interessos legítims de la gent que hi viu. El faran passar per on vulguin, i no destinaran ni un euro a l’intercanviador que permetria “civilitzar” aquesta infraestructura, facilitant la circulació de trens de viatgers. Una altra obra més que necessària per a la població, l’A-27, segueix avançant a pas de formiga. No arribarà a Valls fins al 2018, al pas que van. I, fins aleshores, no servirà per a gairebé res.  Les Terres de l’Ebre, per la seva banda, reben el tractament que els ha estat tristament habitual. El pressupost de l’Estat ignora les seves necessitats, viàries i ferroviàries i els segueix veient com el rebost energètic amb el bunyol del Castor inclòs.

 
Però, juntament amb aquesta gasiveria inversora, no podem oblidar la profunda crueltat social que amaguen el comptes espanyols per a 2014. Les retallades a tort i a dret tenen un doble efecte: causen el mal concret de les obres i els serveis que no cobreixen, i al mateix temps mantenen indefinidament el clima de recessió que causa estralls en la resta del sistema econòmic. I això significa més atur, menys educació, menys sanitat, menys cobertura social, més agressió al nivell de vida de la població, més desesperança.

 
Amb salaris més curts i amb pensions indignes no hi haurà consum. Sense consum (o sigui, sense poder-se proveir dels articles indispensables per a viure) no hi haurà treball. Sense treball, l’atur es consolidarà com el mal endèmic d’aquest país. I mentre, Montoro somriu i afirma que anem pel bon camí. S’equivoca. La injustícia és sempre el camí equivocat. Això ho sabem  molt bé a ICV-EUiA, i no ho pensem passar per alt.

dilluns, 23 de setembre del 2013

LA SOCIETAT NUCLEAR NO TÉ FUTUR

 
 Article publicat al Diari de Tarragona 23 de setembre de 2013
 
 
Mentre la Sociedad Nuclear Española ha triat Reus per fer-hi la seva 39ª trobada, un seguit d’entitats i organitzacions del territori hem decidit donar-hi resposta amb diversos actes a la mateixa ciutat, per demostrar que ni l’energia nuclear és viable ni la població està disposada a acceptar, calladament, que aquest sistema energètic imposat es perpetuï comprometent la salut, la seguretat i la vida de la població.
 No ens enganyem. L’energia  nuclear està en hores baixes arreu del món. Aquest any, només un 10,40% de l’electricitat produïda al planeta provenia de reactors atòmics. I tot això, en un context en que cada cop més països decideixen, pura i simplement, prescindir-ne. Fins i tot una potència industrial i econòmica com Alemanya n’ha previst el tancament definitiu. Però és que l’Estat Espanyol, encara que no ho vulgui admetre, segueix aquesta mateixa tendència. Fa força temps que es va abandonar la construcció de noves centrals nuclears, i en els darrers 20 anys la producció d’aquest tipus d’electricitat ha baixat en un 50%. L’única manera de seguir fent negoci consisteix, per als propietaris de les centrals i els governs que hi donen suport, en allargar irracionalment el temps de servei de les centrals actuals, ja velles i obsoletes, afegint amb aquesta conducta injustificable encara més risc al risc que ja implica la seva simple existència.
 
Tal com estan les coses, que la Sociedad Nuclear Española es reuneixi a Reus només s’explica per una raó: fer-se propaganda. Organitzar una operació d’imatge justament allà on pitjor funcionen les seves instal·lacions. Perquè és així. les centrals nuclears catalanes, situades totes a les comarques del Sud, són precisament les que pitjor funcionen de l’Estat. ANAV, l’empresa que les gestiona, ha batut records d’incidències a les seves instal·lacions amb situacions tant greus com la corrosió dels tubs de refrigeració de Vandellòs II o la pluja de partícules radioactives d’Ascó.
 
De manera que, sense perspectives de futur i amb un present que dóna testimoni cada dia de la seva incompetència, venen a fer l’únic que poden: inventar excuses per garantir-se, com a mínim, la seva oportunitat de negoci amb el material deteriorat de què disposen. Les altres consideracions, com ara el benestar de la població, l’impacte sobre el medi ambient o el prejudici econòmic que causen al territori seran sempre secundàries, per a aquesta mena de persones i d’empreses. Per això responent a l’article què varen publicar en aquest mateix mitjà els hi diem :què no poden mirar al futur perquè Fukushima, un cop més ,ens ha fet palès que les nuclears no tenen futur.
 

 
És per això que cal, novament, que la població faci sentir la seva veu. La ciutadania, organitzada en un ric teixit associatiu que cobreix els diversos aspectes mediambientals, culturals, sindicals i polítics relacionats amb els models energètics, està en disposició d’oferir i debatre alternatives, i de denunciar els abusos que es cometen quotidianament. El nostre no a les nuclears esdevé, al mateix temps, un sí a les energies alternatives. Un sí a la vida.
 
 
 

 

dimarts, 30 de juliol del 2013

A TARRAGONA : ECONOMIA DE CASINO, LITERALMENT






Article publicat al Diari de Tarragona el dissabte 27 de juliol de 2013
 
La política industrial de Catalunya ha estat lligada, tradicionalment, a l’economia productiva. Les fàbriques van dibuixar en un primer moment el paisatge laboral del nostre país per donar pas, després, a un altre tipus de producció lligat al coneixement i la creativitat. Del tèxtil a la química, passant per l’automoció. I després, del disseny a les energies netes sense oblidar les diverses aplicacions de les noves tecnologies. Aquesta ha estat fins ara la síntesi econòmica i social del nostre país, complementada amb una oferta turística de qualitat, que equilibrava les destinacions de sol i platja amb una solidíssim ventall d’opcions històriques, estètiques i culturals.

 

Tot això passava fins que va arribar el govern que primer s’anomenava “dels millors”, i que ara ja no du cap nom. En els tres darrers anys, l’única idea que se’ls ha acudit per atreure inversions a una zona que comptava amb antecedents tant notables ha estat permetre, o afavorir, la instal·lació de grans casinos. Primer ho van intentar amb l’Eurovegas de Sheldon Adelson. Ara, amb el Barcelona World de Stanley Ho. Les famílies del joc de Las Vegas o les famílies del joc de Macau, les quals han estat blanquejades per a l’ocasió amb la denominació hipòcrita d’empreses “d’oci familiar”. Fer passar les ruletes per nòries. Vet aquí la política econòmica de Convergència i Unió.

 

Sembla que aquest partit, i els socis que l’acompanyen en l’aventura, vol compensar el procés de desindustrialització què està sofrint el país amb la implantació d’un nou sector que no és com els altres, perquè ens imposa la creació de zones franques regulades per lleis fetes a la seva mida; o potser desregulades, definides precisament per l’absència de la llei. Un sector què, si comptem els quatre casinos projectats i la possibilitat de concedir fins a sis llicències,  experimentaria un increment de més del 150 %. Increïble. No hi ha cap altra activitat econòmica que  tingui aquest creixement.

 

Per diferenciar-ho d’Eurovegas, es justifiquen amb el projecte de construcció d’un “ resort”  i una oferta comercial de luxe avalada per la cadena Value Retail. Però cal que siguem conscients que, en aquest model,  l’hotel i el centre comercial no son la part substancial. Fins i tot l’hotel ha estat dissenyat d’esquena a la costa  perquè, tal i com han admès els promotors de l’invent,  sense el joc el projecte no és viable.

 

Aquest tipus d’oferta, si prospera, encasellarà Catalunya en la pitjor de les marques –ara que, segons la dreta, els països i les ciutats no són més que marques, en comptes del que han estat sempre, agrupacions de ciutadans i ciutadanes-  i pot acabar posant en perill el model de turisme d’oci familiar  què també representa Port Aventura, oci familiar de veritat, vull dir. Aquest que tants bons resultats ens havia donat fins ara. I si aquest model avalat per l’èxit s’ensorra sota la pressió de les ruletes, els daus i tots les altres timbes, es destruirà ocupació, en comptes de crear-se’n.

 

Si el govern volgués promoure el territori, Tarragona, com un tot coherent, ens podríem equiparar a la Provença o la Toscana. No som més ni menys que aquestes contrades germanes. Port Aventura i el seu entorn podria ser la porta d’entrada a l’interior, a un rerepaís que inclouria paisatges, cultura, gastronomia i enologia. Però el sistema d’enclavaments tancats amb tot inclòs, propi d’altres continents i d’altres èpoques, actuarà en un sentit contrari, atapeint encara més de ciment la costa i desertificant tot el que l’envolta. Ni Macau ni Las Vegas actuen com a eixos vertebradors dels territoris que les envolten. Les úniques coses que irradien són pobresa i delinqüència.

Pot sentir-se orgullós un govern que només pot exhibir, en matèria de captació d’inversions, la instal.lació d’un complex amb sis llicències de casinos? Quin és el seu concepte de sobirania política  quan es doblega a les imposicions dels senyors del joc en comptes d’exigir altes taxes fiscals i regulació estricta? Qui i com pagarem  els costos psicosocials i econòmics que suposa l’augment dels risc d’addicció al joc ?

 

Tarragona ha sabut resoldre, fins ara, el difícil equilibri entre la química i el turisme. Però vet aquí que interessos espuris la volen sotmetre a una nova prova de foc. Per què? Fem-nos aquesta pregunta: s’haguessin atrevit a plantejar-li a un altre territori què esdevingui el Parc Temàtic del Joc a Catalunya ?

divendres, 26 de juliol del 2013

Joves: una dramàtica realitat

Article publicat divendres 26 de juliol a  Tarragona 21

El debat parlamentari sobre la situació de la joventut ens interpel·la com a país i alhora parla del país que som. Aquest debat és sobre el segrest del present de la vida dels joves, malauradament característic del país que som, però també sobre el segrest del seu futur, de la negació del país que podem o podríem ser. Confiem, amb tot, en que aquest Ple sigui realment un punt d’inflexió. Però no només per arribar a falsos consensos als que ja estem acostumats, que aproven en el Parlament allò que després el Govern no pensa complir. No n’hi ha prou amb bones paraules, exigim canvis reals en la política, accions concretes i pressupostos que ho facin possible.

Ara bé, si volem realment posar fi a aquesta degradació de la situació vital de la gent jove, com també d’una gran majoria de la societat, cal urgentment un canvi d’arrel, un gir de 180 graus respecte les polítiques que s’han dut a terme, no només en l’àmbit de la joventut, i marcar un horitzó radicalment diferent, basat en tres grans eixos a curt, mig i llarg termini: L’aprovació dels pressupostos que necessita Catalunya i la gent jove; impulsar un pacte per la solidaritat intergeneracional; i canviar el model nacional, social, econòmic i ecològic que ens ha dut fins aquí.
A curt termini necessitem uns pressupostos justos, perquè l’absència de pressupostos a Catalunya vol dir més retallades, però disfressades, menys visibles i sense debat públic. Sóc plenament conscient de que Catalunya té un model de finançament que no evita els incompliments de l’Estat, i que no ha impedit que es distorsioni la solidaritat. Alhora la crisi està sent aprofitada per l’Estat per recentralitzar competències i centrifugar el compromís de dèficit. Resoldre aquesta situació és una prioritat per nosaltres. Però de res serveixen més recursos si no hi ha voluntat. I la pregunta és: estem fent tot el que podem amb els recursos dels que ara disposem? La resposta és que no. El poc que ha fet CiU, de fet, ha estat per empitjorar la situació, amb un govern, en el millor dels casos, desaparegut i immobilitzat.
A mig termini cal un canvi de model nacional, social, econòmic i ecològic. No serveix de res voler fer polítiques de joventut si no s’ataca l’arrel del problema, i avui ja no és la crisi sinó una política neoliberal de retallades de drets i benestar que a més de injusta és demostradament ineficaç. Els efectes perversos de les contrareformes i les retallades en la vida de la gent jove són molt més potents que els efectes pal·liatius que puguin aplicar-se en l’àmbit de les polítiques de joventut. No ens trobem davant d’una crisi conjuntural. Estem davant de la voluntat d’imposar un canvi de model, que comença, i de manera molt accelerada, amb la gent jove. Els joves són víctimes d’una problemàtica social, no d’una problemàtica juvenil.
És per això que cal reformar la Unió Europea i les seves polítiques econòmiques i, en paral•lel, necessitem un canvi nacional. És en aquest sentit que reclamem el dret a decidir: per resoldre la relació amb Espanya, però també per modificar el model de societat.
A llarg termini, a més, proposem un Pacte per la Solidaritat Intergeneracional. Perquè en moments de crisi podríem acceptar ser més pobres tots plegats, però no més desiguals. I això val per classe altes i baixes, per homes i dones, i per joves i adults. Per això cal un Pacte Solidari, un pacte intergeneracional i entre rendes per generar complicitats i sinèrgies entre joves, adults i gent gran que ens permeti col•laborar per compartir la prosperitat. Un pacte que contempli accions com ara:
- Compartir el treball: reduir i flexibilitzar la jornada laboral
- Compartir la formació: al llarg de la vida
- Compartir el temps: redistribuint les tasques entre gèneres i generacions
- Compartir l’espai públic: permeten la convivència dels diferents usos.
- Compartir els coneixements: les competències digitals, la creativitat, l’emprenedoria amb l’impuls de cooperatives.
- Compartir els impostos: amb un sistema més redistributiu, sostenible que sí ens podem permetre si anem a buscar els recursos allà on són.
- I, òbviament, compartir recursos, assegurant que deixem a les generacions més joves i a les que vindran un planeta amb recursos naturals i qualitat ambiental igual o millor a la que tenim ara.
En les polítiques adreçades a la gent jove ens hi juguem molt. Ja hem vist on ens porten unes mesures pensades expressament per tenir una generació que amb sous devaluats i condicions de vida més precàries, acabi mantenint nivells de benefici per un 1% de la societat i garantint nivells de competitivitat internacional que no es busquen per la via de la innovació o la qualitat en la nostra producció o la nostra economia, sinó per la via de ser més barats. En això pretenen que competim. Aquesta és la voluntat política del nostre govern a Barcelona, però també a Madrid o Brussel•les. Volen tenir una societat més barata en costos salarials, en drets socials i en polítiques públiques, i que alhora faci que els serveis públics que es deixen de proveir, especialment en salut i educació, siguin un nou mercat i oportunitat de negoci. Res d’això resoldrà els problemes de la joventut. Canviem, doncs, que encara hi som a temps.

dimecres, 24 de juliol del 2013

NO A LA MAT A TARRAGONA, JA EN TENIM PROU !


El passat 27 de juny compareixia el Conseller de  Territori i Sostenibilitat Santi Vila a la Comissió del Parlament per respondre tota una sèrie de preguntes que li havia fet en representació del grup parlamentari d’ICV-EUiA, preguntes orals però també escrites  relacionades amb temes mediambientals , com el vessament de Repsol , la venda de la incineradora de Constantí,o la línia d’Alta Tensió què ens creuarà el territori que represento Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.
Perquè són moltes les amenaces mediambientals què ens afecten i ens amenacen i avui vull parlar d’una d’elles de la línia del molt alta tensió prevista entre Escatron i La Secuita què entrant per la Terra Alta ens creua pel bell mig de comarques i espais amb un alt valor natural, però el pitjor què duplica una  línia ja existent i sobretot ens col.loca una  nova infraestructura elèctrica en un territori que ja  tenim 7 línies.

 Per tant, el primer dubte és si realment aquesta infraestructura que ens creua el territori de punt a punta, de manera transversal, que ens travessa per quatre zones Natura 2000, que posa en risc, espais d’interés  comunitaris, que ens pot posar en risc el tema de la declaració del Priorat com a patrimoni agrari de la Mediterrània de la UNESCO i que ens fa una tala d’arbres, de pins, tant en la primera fase com en la segona, considerable, quasi cent hectàrees a la primera i 37 hectàrees a la segona, amb tant impacte ambiental es necessària ?

Un altre dubte l’excusa de la necessitat de la línia per poder evacuar l’electra de les futures Zones de Desenvolupament Preferent, ZDP, en un moment en què les reformes energètiques en el sector elèctric què impulsa el PP , la supressió de les primes a les renovables i  la inseguretat jurídica està fent molt difícil la instal·lació d’aquestes instal.lacions tan necessàries per poder tancar les nuclears.

I per últim, quin paper juga la Generalitat de Catalunya ? perquè tot i no tenir les competències plenes en matèria  energètica si què ha d’emetre Informe sobre les instal.lacions què li afecten i  pot i deu exigir què es preservi el territori, ha de consultar als seus municipis i escoltar i plantar-se davant del govern central, això és SOBIRANIA.

divendres, 17 de maig del 2013

Escoltem el Sindic de Greuges


 


Article publicat al Diari de Tarragona el 6 de maig de 2013
 
L’informe anual del Síndic de Greuges, presentat no fa gaire al Parlament, ens mostra des de les primeres pàgines una realitat no gens agradable. En paraules del mateix Rafael Ribó, les actuacions del Síndic durant el darrer any mostren “una reducció general en el nivell de protecció dels drets dels ciutadans i de l’abast dels serveis públics corresponents”. Sota aquest epígraf assistim a la descripció d’una situació social dura i demolidora, i encara em temo que només sigui la punta de l’iceberg, perquè el Síndic només pot parlar de les queixes que ha rebut i les actuacions que ha emprès, però no tothom coneix l’existència d’aquesta institució ni  s’hi adreça per queixar-se, ni el Síndic pot ocupar-se, per ell mateix, de totes les situacions greus que afecten Catalunya.

No tenim dades estadístiques,  però podem suposar  que les persones que s’adrecen al Síndic no són generalment els col·lectius més vulnerables, ni  els què han vist més afectats els seus drets, sinó aquelles persones que tot i que també pateixen les polítiques d’austericidi, tenen  recursos i un cert capital cultural i educatiu. Per tant,  la realitat és encara més punyent,  i com es diu en l’informe els ajustos pressupostaris què s’han acumulat, orientats a disminuir la despesa pública, han arribat ja al cor dels nostre feble sistema de drets socials i l’estan afectant en alguns casos de forma irreversible.

Vull referir-me, però, a coses que estan al nostre abast ara i aquí. Perquè més enllà de la descripció de les gravíssimes circumstàncies que vivim, l’informe del Síndic conté recomanacions concretes. Mesures que, si el Parlament s’atreveix a adoptar-les, poden evitar moltes de les situacions que patim i redreçar el que encara es pot redreçar.

Per prestar assistència a un gran nombre de problemàtiques que afecten els drets socials bàsics, sobre les quals l’informe reclama atenció, hi ha en marxa un moviment a favor d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que desenvolupi la Renda Garantida de Ciutadania establerta per l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. En aquest mateix sentit, el grup parlamentari d’ICV-EUiA ha formulat una proposició de llei de Mínim Vital Garantit. Es tracta, en qualsevol cas, de refermar l’obligació de l’administració a garantir als ciutadans i les ciutadanes les prestacions i subministraments necessaris per a la seva vida. Per fer efectiu el dret a l’habitatge hem presentat, també, una Proposta de Resolució perquè es creï un Fons Català d’Habitatge Social.

Seria d’esperar que, almenys en aquest darrer punt, el govern de Catalunya mostri més  sensibilitat que la que ha mostrat el govern del PP en la tramitació de la ILP per la dació en pagament. El fons d’habitatges que recomana el Síndic, i que nosaltres proposem, estaria destinat a persones que hagin perdut l'habitatge per desnonaments hipotecaris o arrendataris i també a persones sense sostre.

Un altre tema relacionat amb l’informe, sobre el qual el Parlament també podria actuar si tingués la voluntat política de fer-ho, és l’escàndol de les participacions preferents. Cal activar la comissió d'investigació sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació i la gestió de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors. Aquesta comissió ens dóna l’oportunitat de tractar a fons l’estafa massiva que hem patit, i per això no s’hauria de vetar cap compareixença. Parlo, concretament,  dels màxims responsables de les caixes i dels bancs implicats. Cal saber perquè i com han fallat tots els mecanismes de control:  l’Agència Catalana de Consum i les oficines de d’informació al consumidors. Cal posar-hi remei  i establir sistemes gratuïts d’arbitratge i sobretot cal que les persones estafades recuperin els seus estalvis.

I encara una altra cosa, aquest cop relacionada amb drets, llibertats i garanties envers les persones: el Síndic ja va recomanar, el desembre del 2012, aplicar una moratòria en l’ús de  les pilotes de goma per part dels Mossos d’Esquadra fins que el Parlament s’hi hagués pronunciat. No cal dir que el Govern ho va ignorar aleshores, però com que el 26 d’abril passat es va constituir la Comissió d’estudi sobre l'ús de material antiavalots tenim una altra oportunitat  de fer efectiva la recomanació. És la seguretat dels ciutadans i ciutadanes qui en sortiria beneficiada.

Aquests pocs apunts ens marquen una única direcció: cal aprofitar la valuosa informació què ens ofereix l’informe anual del Síndic de Greuges no com un mer formulisme o un simple tràmit parlamentari.  La  Sindicatura ens presenta les dades, però no és només notari  de la realitat. No es limita a donar fe dels drets vulnerats de la ciutadania o de les males praxis de l’administració.  Tal com va dir Rafael Ribó al Parlament,  No som una institució per establir missatgeriaentre la població i les administracions sinó per solucionar problemes concretsde la gent.   Cal que recollim el repte. Els diputats i les diputades hem de ser capaços de legislar per solucionar els problemes de la gent. Ara que tenim l’informe, el nostre deure consisteix a fer propostes parlamentàries per resoldre els problemes, les queixes i els drets que  han estat vulnerats ja sigui modificant les lleis o fent-ne de noves. És la nostra feina: per això ens han votat.
 

dilluns, 1 d’abril del 2013

Quina és la política mediambiental del Govern ?

Article publicat al Diari de Tarragona 31 de març de 2013

 
Darrerament s’han succeït una sèrie d’esdeveniments relacionats amb la seguretat mediambiental que ens fan témer, un altre cop, que el Govern de la Generalitat no estigui fent el deures com seria d’esperar: al febrer es va saber que s’havia produït un vessament a Repsol l’octubre de l’any passat, que s’havia mantingut ocult a la població i potser també, en els primers moments, a les autoritats. Per aclarir-ho, hem reclamat la presència al Parlament dels titulars dels departaments de Territori i Sostenibilitat, d'Empresa i Ocupació i Agricultura, Ramaderia i Pesca, a més dels directius de la firma i de moment CIU i ERC ja han votat en contra de la compareixença del Conseller d’Interior Ramon Espadaler, últim responsable de la protecció civil a casa nostra.

A aquest fet cal sumar els conflictes laborals en curs en empreses sensibles des del punt de vista ambiental: la direcció de l’empresa CLH, que té uns dipòsits gegantins de combustible en plena trama urbana de Tarragona, pretén fer una reducció de plantilla que reduiria a un sol operari el nombre de treballadors presents en la instal·lació en els torns de nit, caps de setmana i festius. Aquesta decisió empresarial implica un considerable factor de risc, ja que el nombre d'operaris qualificats per torn és un dels factors més importants per garantir la prevenció d'accidents, i reduir-lo significa augmentar el perill. Mentre, a la Ribera d’Ebre, els treballadors de Flix  què han portat una lluita exemplar amb el consistori al costat dels treballadors, han vist com l’empresa què durant més de 50 anys ha estat abocant residus tòxics al riu, l’empresa Ercros  a la que se li havia donat tot tipus de facilitats, finalment acomiadava 75 treballadors dels 135 què tenia previst en un inici.

El cas és que, amb el pretext de la crisi econòmica, estem assistint a una regressió medi ambiental, què ens situa en èpoques fins i tot anteriors als 7 anys del govern d’esquerres, queda lluny la sensibilitat d’aquella CIU què va ser capaç de crear el departament de medi ambient i iniciar polítiques conservacionistes i de protecció. Però avui encara no sabem quin és el  programa mediambiental, quina és l’agenda en temes tant centrals com les energies renovables, el canvi climàtic, la nova cultura de l’aigua i la gestió dels espais protegits , temes claus també per a generar llocs de treball.

L’únic que sabem és que no paren de parlar de la manca de finançament i de la crisi, però no pas per plantar-hi cara ni per protegir els ciutadans i les ciutadanes dels seus efectes devastadors. En parlen per justificar mesures a favor dels mercats, dels lobis poderosos, cosa que en el terreny del medi ambient significa, també, desregular i deixar de protegir. Les lleis òmnibus en són un bon testimoni, d’això que diem. I allà on no fan caure cap normativa de protecció o de seguretat, la inacció o tebiesa  administrativa permet que es vulnerin drets ambientals, com el dret a un aire pur , a una aigua neta, a uns rius sense contaminar i amb prou cabal,  sense cap cost per als infractors o amb un cost molt assumible i de vegades fins i tot rentable.

Aquest Govern  què va ser capaç, també, d’aprovar un pla d’energia que no dedica ni una sola paraula a les centrals nuclears. Amb el pretext que no són de la seva competència,  i què la seva vida útil és fins el 2020  ens situa en una situació de clara desavantatge respecte a altres economies què amb més intel.ligència i previsió han començat a preparar-se per a la propera crisi energètica. D’acord amb aquesta lògica retorçada, ha estat impossible obtenir cap pronunciament, de part de CiU, sobre què opinen del tema. Hi estan a favor? Són partidaris, en canvi, de la substitució per energies renovables? Misteri. Convergència i el Govern, en canvi, no dubten a posicionar-se públicament sobre tota mena d’afers que van més enllà de l’Estatut i les lleis actuals, i en aquests casos l’excusa de no tenir competències no els preocupa gaire. Sembla, doncs, que estem davant d’un intent deliberat d’afavorir el model nuclear sense parlar-ne i sense admetre-ho. Un cop més inacció, permissivitat i manca de transparència.

Pensem que la ciutadania té dret a saber què pensa el Govern, i el partit que li dona suport sobre totes les qüestions de rellevança pública. Demanar que declarin obertament quina és la seva política mediambiental no és demanar massa: és una qüestió d’estricta justícia. Per això els emplacem que ho facin com més aviat millor. Les qüestions mediambientals no afecten només la natura. Són rellevants per a la salut, la seguretat i la qualitat de vida de les persones i sobretot poden generar llocs de treball A les Terres de l’Ebre, al Camp de Tarragona i a tota Catalunya. No podem perdre més temps.

  © Blogger templates Brooklyn by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP