La muntanya màgica

He pogut gaudir d’un dies de muntanya i solitud a un dels meus espais màgics del Piri, a Ordesa. Feia un parell d’anys què no pujava i ja en tenia ganes així què amb la furgoneta m’hi vaig plantar a Torla amb la idea donar-me tota la canya possible i gaudir dels paisatges de calcària i aigua què aquí són magnífics.
El primer dia tenia la intenció de fer la Punta Tobacor, però una tempesta als Llanos de Millaris m’ho va impedir i vaig anar a protegir-me al saturat refugi de Goritz, descobrint amb alegria, què ara el porta una altra gent molt més amable. Vaig pensar què finalment tota la gent què gambem per aquelles terres estàvem de sort amb el canvi, doncs el què busquem en un refugi, justament, és això amabilitat, ajuda i un cop de ma.
El dia següent, pujar i baixar a la bretxa de Roland des de San Nicolas de Bujaruelo, una bona pallissa, fins al Coll, gairebé sola però del coll fins al refugi de Serradets allò era una processo, bàsicament de francesos, perquè a la seva vessant hi ha una pista què et deixa a dalt del coll. Em vaig alegrar que a la vessant espanyola el Pirineu segueixi tenint aquest punt més salvatge i inaccessible i sobretot em va fer il•lusió, què malgrat els avenços del canvi climàtic, aquest any les glaceres estaven conservades, fins i tot la de darrera del Taillon, què no havia vist a l’agost mai tan gran i plena.
Però el miratge d’enguany, degut a la climatologia, no ens pot fer oblidar la fragilitat d’aquests ecosistemes, per això contemplant la bellesa de la paret de Gavarnie a part d’emocionar-me se’m van refermar les conviccions polítiques i l’empenta de lluitar perquè els nostres fills i nets i tot@s @ls què vindran puguin també fruir-ne.

A-27 Valls- Montblanc, aquesta si és una carretera necessària per al territori.

Ja pensava participar en la manifestació convocada aquest diumenge a Montblanc per demanar què el Ministerio de Fomento reprengui les obres de l’A 27 en el tram Valls-Montblanc, tot i què semblava que al final aquesta era una de les obres indultades.
Els companys d’ERC amb l’alcalde al davant tampoc van tirar enrera i vaig pensar què nosaltres també havien d’estar més quan aquesta havia estat una obra què es va començar a moure quan l’Andreu Mayayo era alcalde de Montblanc i una de les poques del territori que des d’ICV veiem necessàries.
La sorpresa ha estat avui en sentir les declaracions del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal què ha passat de l’optimisme al pessimisme en menys d'una setmana i ha mostrat el seu escepticisme respecte el compromís de Madrid de reprendre infraestructures que s’havien suspès per controlar el dèficit. Ha dit clarament què fins què no vegi la represa al BOE no es creurà al president Zapatero.
Ostres !! si això ho diu en Nadal, xungo així què ara si què me’n vaig cap a Montblanc a la mani i he invitat a traves del facebook què més gent s’hi apunti, perquè aquesta batalla no és d’ERC sinó de tota le gent què volem un territori més reequilibrat, què volem veure el túnel del Coll de l’Illa i com facilitem la mobilitat a la gent de la Conca . De la resta d’A 27 també ho tenim molt clar, no cal matxacar el territori ni duplicar infrastructures, tenim l’AP -2 per tant “LLIBREREM EL PEATGE” i rendibilitzem d’una manera sostenible una via, què ara té un us minoritari.
Com què encara crec amb la força de la gent, amb la societat civil què no es vol donar per vençuda, confio què aquesta força farà recapacitar el Ministre Pepiño !!!

Cementiri, perill i pobresa.

Article publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 08-08-2010 Pàgina 7

Sabem que, malgrat l'aparent unanimitat de les forces del Parlament, el projecte d'instal·lar un cementiri nuclear a Ascó té partidaris a casa nostra. Aquestes persones invoquen sovint raons econòmiques per justificar una opció tan discutible com perillosa. El cementiri (ells en diuen magatzem temporal) de residus nuclears crearia suposadament llocs de treball i reactivaria l'activitat d'un municipi i d'una comarca actualment en regressió.

Juntament amb la CANC i mitjançant el Partit Verd Europeu, ICV va facilitar la visita a la Ribera d'Ebre de dos representants de la localitat de Gorleben (Baixa Saxònia, Alemanya), on ja fa 30 anys que gaudeixen d'un magatzem temporal similar a aquell amb el qual alguns ens voldrien obsequiar. Martin Donat, president de la Comissió d'Energia Nuclear del districte de Lüchow-Dannenberg, i Hans Werner Zachow, portaveu de la l'Associació Agrícola de Gorleben, ens van explicar la realitat quotidiana en un entorn rural nuclearitzat. Segons ells, les tres dècades d'existència d'aquesta instal·lació atòmica no han servit per frenar la despoblació del territori. La planta ha creat alguns llocs de treball per a la població local, oferint-los feines de jardineria o de guardes de seguretat, però no ha estat capaç d'oferir mai feines de més qualificació. De manera que no ha servit per frenar l'èxode cap a la ciutat. I els llocs de treballs indirectes? No hi ha aparegut cap altra indústria, ni vinculada al cementiri ni a cap altra activitat. L'arribada del cementiri ha creat un efecte de desertització industrial. Ningú no s'arrisca a fer una inversió important al costat dels residus radioactius.

I l'agricultura, que al cap i a la fi era la forma de vida tradicional de la regió? Doncs tampoc no ha notat, encara, els beneficis del magatzem. Des que les deixalles nuclears de tot el país fan via cap a Gorleben, els seus productes agropecuaris no tenen sortida al mercat. Vet aquí una denominació d'origen en sentit negatiu. I aquesta negativitat ha afectat també el valor patrimonial dels habitatges i els terrenys de la zona, que ha experimentat una caiguda important a causa de la mala imatge que el cementiri irradia.

Una altra qüestió és la incertesa de la temporalitat, ja que existeixen tots els protocols d'entrada dels residus, però en canvi no hi ha cap protocol de sortida. Per això ens van advertir que la zona que aculli el cementiri de residus en superfície té totes les probabilitats per acabar acollint el cementiri subterrani definitiu.

Tot això, i més coses, ens van dir els representants de Gorleben, mentre el debat sobre el magatzem temporal d'Ascó sembla que hagi desaparegut de l'agenda de l'actualitat del nostre país. Nosaltres ens temem que aquest silenci tingui motivacions electoralistes. No seria lògic que el govern central, que ja té massa fronts oberts a Catalunya, volgués ara endarrerir l'anunci fins que passin els comicis? Si la decisió d'enviar a Ascó tots els residus de l'Estat ja està presa, hi tenen un interès personal a mantenir la discreció. Després, esperen que qualsevol actuació en aquest sentit tingui un cost polític menor.

ICV-EUiA insta totes les forces que es comprometin a no donar suport a qualsevol govern que instal·li el cementiri nuclear a Catalunya. Pensem que un compromís d'aquestes característiques, adoptat públicament abans d'anar a votar, seria molt aclaridor respecte a les veritables intencions dels partits. Nosaltres ja ho hem dit, i ho repetim. No al cementiri nuclear. Ni a les Terres de l'Ebre, ni enlloc.

ICV Reus, obrint un nou capítol

El dia 22 de juliol vaig assistir a l'assemblea dels companys i companyes d'ICV Reus. Amb aquesta trobada es culminava un procés que, en alguns moments, ha estat difícil o complicat, però necessari. Nosaltres que volem radicalitat democràtica en el nostre país hem de ser els primers en aplicar-la a casa nostra.No ens fan por els debats, ni la comparació d'idees i mètodes, ni la pluralitat. Aquestes són maneres per situar-nos de la millor manera possible per dur a bon terme les nostres polítiques.
Des d'aquí, agraeixo a la comissió gestora -que personalitzo en els companys Quim Besora i el Toni Puig- la seva feina que encarna els millors valors de la nostra organització. La seva feina ens ha permès avançar en el camí d'una prova que no serà fàcil: les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquesta tardor.Un camí en el que em sento acompanyada per molta gent.
Fa unes setmanes, el Joan Herrera deia que el futur està més obert que mai i a nosaltres ens correspon traslladar a la ciutadania la convicció que amb més transparència, amb més radicalitat democràtica i amb exigències fermes de debò, hi ha sortida d'esquerres a la crisi. Una sortida d'esquerres vinculada al catalanisme popular, a les polítiques socials i a la sostenibilitat.
I em sento satisfeta que els companys i companyes de Reus ens hagin marcat el camí que farà possible que jo mateixa, el Jaume Forcadell i el Salvador Queralt (com a mínim)portem la nostra veu al Parlament de Catalunya.

El cabdal ecològic del riu Gaia més a prop

El dia 22 de juliol d’enguany és un dia important per al nostre territori perquè el consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua ha aprovat l’acord amb Repsol destinat a l’establiment d’uns cabals ambientals en el tram baix del riu Gaià, en el marc del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les conques internes de Catalunya, aprovat el 13 de juliol de 2006.

L’establiment d’aquests cabals de manteniment en el tram final del riu Gaià farà possible una correcta ordenació dels usos, que els faci compatibles amb la conservació i el manteniment d’una bona qualitat ambiental, i serà l'inici de la rehabilitació ambiental que ha de permetre assolir l'objectiu de bon estat del tram final del riu Gaià.

Cal tenir en compte que des de l’entrada en funcionament de la presa del Catllar, durant el setembre de 1977, el riu Gaià havia patit una reducció del seu cabal de manteniment.
L’acord contempla que l’Agència substituirà la reducció de l’aprofitament d’aigua de l’embassament del Catllar amb l’aportació d’aigua regenerada provinent de la depuradora de Vila-seca-Salou i Tarragona.

Amb la signatura d’aquest conveni es garantirà un cabal ambiental i la millora progressiva dels ecosistemes fluvials.

Aquesta és una mostra més del compromís d’ICV amb les polítiques de sostenibilitat ambiental i amb les demandes del territori, també palesa l’esforç què realitzem des de les conselleries on governem per complir les nostres propostes electorals.

Una reforma laboral profundament de dretes

Article publicat al Diari de Tarragona el dilluns 5 de juliol

Fa pocs dies, el ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, va reconèixer que la reforma laboral no servirà per crear ocupació. Corbacho admetia, i això és impressionant, que es tractava, més aviat, de generar confiança entre els mercats. Perquè ens entenguem, el que aquest senyor confessava és que l’únic objectiu d’aquesta reforma consisteix a abaratir l'acomiadament.
Davant d’això, no cal dir que ICV-EUiA s’oposa a una reforma laboral que va en detriment dels drets dels treballadors i les treballadores, no solament perquè els exposa més a l’acomiadament, si no també perquè obre la porta a decisions unilaterals per part de l’empresa en temes com ara la retribució, la durada de la jornada laboral i els horaris. Aquesta ocurrència del govern Zapatero, a més, reduirà notablement el superàvit del Fons de Reserva de la Seguretat Social (sí, el superàvit) cosa que segurament utilitzaran, després, per argumentar la reforma de les pensions. És així com ells mateixos creen les situacions d’escassetat que volen “resoldre” amb més retallades.
A sobre de tot això, la reforma representa un nou menyspreu envers els serveis públics, apostant per una major privatització dels serveis d’ocupació per la via de donar més importància a les empreses de treball temporal. I encara més, converteix la tasca de “oferir i trobar feina” en un negoci, obligant els treballadors a pagar de la seva butxaca el cost del “servei” que facin les agències de col•locació privades amb ànim de lucre.
A ICV-EUiA pensem que abans que qualsevol reforma laboral, cal afrontar la reforma del sistema financer i la reforma del sector energètic, perquè, només així, s'iniciarà el camí cap el canvi de model econòmic imprescindible per sortir de la crisi i crear ocupació.

El Parc Cultural del Baix Gaia

TORREDEMBARRA 28 DE JUNY DE 2010

Vaig estar a la sessió de retorn del procés participatiu per al desenvolupament del projecte d’acció turística anomenat Parc Cultural del Baix Gaia en el qual han participat els ajuntaments: d’Altafulla, el Catllar, Creixell, la Nou de Gaia, la Pobla de Montornès, Renau, la Riera de Gaia, Roda de Bara, Salomo Torredembarra i Vespeia de Gaia i què ha estat liderat pel CC del Tarragonès i l’Institut comarcal d’Ocupació i desenvolupament econòmic ICODE conjuntament amb l’Agrupació de Municipis Turístics del Baix Gaia i amb una subvenció de la D.G. de Participació Ciutadana.

Metodològicament ha estat un procés impecable en tant què ha volgut anar més enllà de la presentació de la informació elaborada per un comitè tècnic i va preveure una fase deliberativa amb tots els agents econòmics, socials, culturals, és a dir amb la societat civil del territori per tal de què a través del debat i discussió es poguessin incorporar i posar en valor les diferents propostes i visions.

Si els processos participatius quan es desenvolupen en una sola administració o organisme ja són complexes, la complexitat s’incrementa quan hi ha diferents institucions implicades i cal un treball en xarxa què implica un major grau de coordinació i de treballar el consens, però per això mateix aquest procés per se, independentment dels resultats, què que han estat molt reeixits, ja té molt de valor i qualitat democràtica.

La voluntat d’un territori per treballar conjuntament més enllà de les diferències polítiques, econòmiques, generant sinèrgies per tal d’oferir una proposta unitària què posi en valor allò que cadascú té diferent , però també aquells trets que li confereixen unitat i personalitat, és un exercici intel•ligent de generositat i de visió estratègica de futur, virtuts què sovint manquen en la política quotidiana a casa nostra.

Per això crec què seria bo què seguissin treballant en aquesta línia, per què a més avui més què mai cal entendre què el patrimoni natural, cultural, etnogràfic a part de ser un bé preuat que cal preservar és un factor de primer ordre de desenvolupament econòmic i de creació d’ocupació i tal com estan les coses aquesta ha de ser una de les principals tasques de les administracions públiques per tal de garantir el benestar dels ciutadans i la cohesió social.
Estic convençuda què la variada oferta turística de platja i d’interior del Camp de Tarragona s’enriquirà i guanyarà potencial i competitivitat amb la incorporació del Parc Cultural del Baix Gaia i què les persones què viuen a la subcomarca del Baix Gaia tindran més motius, a partir del coneixement, per estimar i gaudir de la seva terra.