LA SOCIETAT NUCLEAR NO TÉ FUTUR

 

 Article publicat al Diari de Tarragona 23 de setembre de 2013

 

 

Mentre la Sociedad Nuclear Española ha triat Reus per fer-hi la seva 39ª trobada, un seguit d’entitats i organitzacions del territori hem decidit donar-hi resposta amb diversos actes a la mateixa ciutat, per demostrar que ni l’energia nuclear és viable ni la població està disposada a acceptar, calladament, que aquest sistema energètic imposat es perpetuï comprometent la salut, la seguretat i la vida de la població.

 No ens enganyem. L’energia  nuclear està en hores baixes arreu del món. Aquest any, només un 10,40% de l’electricitat produïda al planeta provenia de reactors atòmics. I tot això, en un context en que cada cop més països decideixen, pura i simplement, prescindir-ne. Fins i tot una potència industrial i econòmica com Alemanya n’ha previst el tancament definitiu. Però és que l’Estat Espanyol, encara que no ho vulgui admetre, segueix aquesta mateixa tendència. Fa força temps que es va abandonar la construcció de noves centrals nuclears, i en els darrers 20 anys la producció d’aquest tipus d’electricitat ha baixat en un 50%. L’única manera de seguir fent negoci consisteix, per als propietaris de les centrals i els governs que hi donen suport, en allargar irracionalment el temps de servei de les centrals actuals, ja velles i obsoletes, afegint amb aquesta conducta injustificable encara més risc al risc que ja implica la seva simple existència.

 

Tal com estan les coses, que la Sociedad Nuclear Española es reuneixi a Reus només s’explica per una raó: fer-se propaganda. Organitzar una operació d’imatge justament allà on pitjor funcionen les seves instal·lacions. Perquè és així. les centrals nuclears catalanes, situades totes a les comarques del Sud, són precisament les que pitjor funcionen de l’Estat. ANAV, l’empresa que les gestiona, ha batut records d’incidències a les seves instal·lacions amb situacions tant greus com la corrosió dels tubs de refrigeració de Vandellòs II o la pluja de partícules radioactives d’Ascó.

 

De manera que, sense perspectives de futur i amb un present que dóna testimoni cada dia de la seva incompetència, venen a fer l’únic que poden: inventar excuses per garantir-se, com a mínim, la seva oportunitat de negoci amb el material deteriorat de què disposen. Les altres consideracions, com ara el benestar de la població, l’impacte sobre el medi ambient o el prejudici econòmic que causen al territori seran sempre secundàries, per a aquesta mena de persones i d’empreses. Per això responent a l’article què varen publicar en aquest mateix mitjà els hi diem :què no poden mirar al futur perquè Fukushima, un cop més ,ens ha fet palès que les nuclears no tenen futur.

 

 

És per això que cal, novament, que la població faci sentir la seva veu. La ciutadania, organitzada en un ric teixit associatiu que cobreix els diversos aspectes mediambientals, culturals, sindicals i polítics relacionats amb els models energètics, està en disposició d’oferir i debatre alternatives, i de denunciar els abusos que es cometen quotidianament. El nostre no a les nuclears esdevé, al mateix temps, un sí a les energies alternatives. Un sí a la vida.

 

 

 

 

A TARRAGONA : ECONOMIA DE CASINO, LITERALMENT

Article publicat al Diari de Tarragona el dissabte 27 de juliol de 2013

 

La política industrial de Catalunya ha estat lligada, tradicionalment, a l’economia productiva. Les fàbriques van dibuixar en un primer moment el paisatge laboral del nostre país per donar pas, després, a un altre tipus de producció lligat al coneixement i la creativitat. Del tèxtil a la química, passant per l’automoció. I després, del disseny a les energies netes sense oblidar les diverses aplicacions de les noves tecnologies. Aquesta ha estat fins ara la síntesi econòmica i social del nostre país, complementada amb una oferta turística de qualitat, que equilibrava les destinacions de sol i platja amb una solidíssim ventall d’opcions històriques, estètiques i culturals.

 

Tot això passava fins que va arribar el govern que primer s’anomenava “dels millors”, i que ara ja no du cap nom. En els tres darrers anys, l’única idea que se’ls ha acudit per atreure inversions a una zona que comptava amb antecedents tant notables ha estat permetre, o afavorir, la instal·lació de grans casinos. Primer ho van intentar amb l’Eurovegas de Sheldon Adelson. Ara, amb el Barcelona World de Stanley Ho. Les famílies del joc de Las Vegas o les famílies del joc de Macau, les quals han estat blanquejades per a l’ocasió amb la denominació hipòcrita d’empreses “d’oci familiar”. Fer passar les ruletes per nòries. Vet aquí la política econòmica de Convergència i Unió.

 

Sembla que aquest partit, i els socis que l’acompanyen en l’aventura, vol compensar el procés de desindustrialització què està sofrint el país amb la implantació d’un nou sector que no és com els altres, perquè ens imposa la creació de zones franques regulades per lleis fetes a la seva mida; o potser desregulades, definides precisament per l’absència de la llei. Un sector què, si comptem els quatre casinos projectats i la possibilitat de concedir fins a sis llicències,  experimentaria un increment de més del 150 %. Increïble. No hi ha cap altra activitat econòmica que  tingui aquest creixement.

 

Per diferenciar-ho d’Eurovegas, es justifiquen amb el projecte de construcció d’un “ resort”  i una oferta comercial de luxe avalada per la cadena Value Retail. Però cal que siguem conscients que, en aquest model,  l’hotel i el centre comercial no son la part substancial. Fins i tot l’hotel ha estat dissenyat d’esquena a la costa  perquè, tal i com han admès els promotors de l’invent,  sense el joc el projecte no és viable.

 

Aquest tipus d’oferta, si prospera, encasellarà Catalunya en la pitjor de les marques –ara que, segons la dreta, els països i les ciutats no són més que marques, en comptes del que han estat sempre, agrupacions de ciutadans i ciutadanes-  i pot acabar posant en perill el model de turisme d’oci familiar  què també representa Port Aventura, oci familiar de veritat, vull dir. Aquest que tants bons resultats ens havia donat fins ara. I si aquest model avalat per l’èxit s’ensorra sota la pressió de les ruletes, els daus i tots les altres timbes, es destruirà ocupació, en comptes de crear-se’n.

 

Si el govern volgués promoure el territori, Tarragona, com un tot coherent, ens podríem equiparar a la Provença o la Toscana. No som més ni menys que aquestes contrades germanes. Port Aventura i el seu entorn podria ser la porta d’entrada a l’interior, a un rerepaís que inclouria paisatges, cultura, gastronomia i enologia. Però el sistema d’enclavaments tancats amb tot inclòs, propi d’altres continents i d’altres èpoques, actuarà en un sentit contrari, atapeint encara més de ciment la costa i desertificant tot el que l’envolta. Ni Macau ni Las Vegas actuen com a eixos vertebradors dels territoris que les envolten. Les úniques coses que irradien són pobresa i delinqüència.

Pot sentir-se orgullós un govern que només pot exhibir, en matèria de captació d’inversions, la instal.lació d’un complex amb sis llicències de casinos? Quin és el seu concepte de sobirania política  quan es doblega a les imposicions dels senyors del joc en comptes d’exigir altes taxes fiscals i regulació estricta? Qui i com pagarem  els costos psicosocials i econòmics que suposa l’augment dels risc d’addicció al joc ?

 

Tarragona ha sabut resoldre, fins ara, el difícil equilibri entre la química i el turisme. Però vet aquí que interessos espuris la volen sotmetre a una nova prova de foc. Per què? Fem-nos aquesta pregunta: s’haguessin atrevit a plantejar-li a un altre territori què esdevingui el Parc Temàtic del Joc a Catalunya ?

Joves: una dramàtica realitat

Article publicat divendres 26 de juliol a  Tarragona 21

El debat parlamentari sobre la situació de la joventut ens interpel·la com a país i alhora parla del país que som. Aquest debat és sobre el segrest del present de la vida dels joves, malauradament característic del país que som, però també sobre el segrest del seu futur, de la negació del país que podem o podríem ser. Confiem, amb tot, en que aquest Ple sigui realment un punt d’inflexió. Però no només per arribar a falsos consensos als que ja estem acostumats, que aproven en el Parlament allò que després el Govern no pensa complir. No n’hi ha prou amb bones paraules, exigim canvis reals en la política, accions concretes i pressupostos que ho facin possible.

Ara bé, si volem realment posar fi a aquesta degradació de la situació vital de la gent jove, com també d’una gran majoria de la societat, cal urgentment un canvi d’arrel, un gir de 180 graus respecte les polítiques que s’han dut a terme, no només en l’àmbit de la joventut, i marcar un horitzó radicalment diferent, basat en tres grans eixos a curt, mig i llarg termini: L’aprovació dels pressupostos que necessita Catalunya i la gent jove; impulsar un pacte per la solidaritat intergeneracional; i canviar el model nacional, social, econòmic i ecològic que ens ha dut fins aquí.
A curt termini necessitem uns pressupostos justos, perquè l’absència de pressupostos a Catalunya vol dir més retallades, però disfressades, menys visibles i sense debat públic. Sóc plenament conscient de que Catalunya té un model de finançament que no evita els incompliments de l’Estat, i que no ha impedit que es distorsioni la solidaritat. Alhora la crisi està sent aprofitada per l’Estat per recentralitzar competències i centrifugar el compromís de dèficit. Resoldre aquesta situació és una prioritat per nosaltres. Però de res serveixen més recursos si no hi ha voluntat. I la pregunta és: estem fent tot el que podem amb els recursos dels que ara disposem? La resposta és que no. El poc que ha fet CiU, de fet, ha estat per empitjorar la situació, amb un govern, en el millor dels casos, desaparegut i immobilitzat.
A mig termini cal un canvi de model nacional, social, econòmic i ecològic. No serveix de res voler fer polítiques de joventut si no s’ataca l’arrel del problema, i avui ja no és la crisi sinó una política neoliberal de retallades de drets i benestar que a més de injusta és demostradament ineficaç. Els efectes perversos de les contrareformes i les retallades en la vida de la gent jove són molt més potents que els efectes pal·liatius que puguin aplicar-se en l’àmbit de les polítiques de joventut. No ens trobem davant d’una crisi conjuntural. Estem davant de la voluntat d’imposar un canvi de model, que comença, i de manera molt accelerada, amb la gent jove. Els joves són víctimes d’una problemàtica social, no d’una problemàtica juvenil.
És per això que cal reformar la Unió Europea i les seves polítiques econòmiques i, en paral•lel, necessitem un canvi nacional. És en aquest sentit que reclamem el dret a decidir: per resoldre la relació amb Espanya, però també per modificar el model de societat.
A llarg termini, a més, proposem un Pacte per la Solidaritat Intergeneracional. Perquè en moments de crisi podríem acceptar ser més pobres tots plegats, però no més desiguals. I això val per classe altes i baixes, per homes i dones, i per joves i adults. Per això cal un Pacte Solidari, un pacte intergeneracional i entre rendes per generar complicitats i sinèrgies entre joves, adults i gent gran que ens permeti col•laborar per compartir la prosperitat. Un pacte que contempli accions com ara:
- Compartir el treball: reduir i flexibilitzar la jornada laboral
- Compartir la formació: al llarg de la vida
- Compartir el temps: redistribuint les tasques entre gèneres i generacions
- Compartir l’espai públic: permeten la convivència dels diferents usos.
- Compartir els coneixements: les competències digitals, la creativitat, l’emprenedoria amb l’impuls de cooperatives.
- Compartir els impostos: amb un sistema més redistributiu, sostenible que sí ens podem permetre si anem a buscar els recursos allà on són.
- I, òbviament, compartir recursos, assegurant que deixem a les generacions més joves i a les que vindran un planeta amb recursos naturals i qualitat ambiental igual o millor a la que tenim ara.
En les polítiques adreçades a la gent jove ens hi juguem molt. Ja hem vist on ens porten unes mesures pensades expressament per tenir una generació que amb sous devaluats i condicions de vida més precàries, acabi mantenint nivells de benefici per un 1% de la societat i garantint nivells de competitivitat internacional que no es busquen per la via de la innovació o la qualitat en la nostra producció o la nostra economia, sinó per la via de ser més barats. En això pretenen que competim. Aquesta és la voluntat política del nostre govern a Barcelona, però també a Madrid o Brussel•les. Volen tenir una societat més barata en costos salarials, en drets socials i en polítiques públiques, i que alhora faci que els serveis públics que es deixen de proveir, especialment en salut i educació, siguin un nou mercat i oportunitat de negoci. Res d’això resoldrà els problemes de la joventut. Canviem, doncs, que encara hi som a temps.

NO A LA MAT A TARRAGONA, JA EN TENIM PROU !

El passat 27 de juny compareixia el Conseller de  Territori i Sostenibilitat Santi Vila a la Comissió del Parlament per respondre tota una sèrie de preguntes que li havia fet en representació del grup parlamentari d’ICV-EUiA, preguntes orals però també escrites  relacionades amb temes mediambientals , com el vessament de Repsol , la venda de la incineradora de Constantí,o la línia d’Alta Tensió què ens creuarà el territori que represento Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.

Perquè són moltes les amenaces mediambientals què ens afecten i ens amenacen i avui vull parlar d’una d’elles de la línia del molt alta tensió prevista entre Escatron i La Secuita què entrant per la Terra Alta ens creua pel bell mig de comarques i espais amb un alt valor natural, però el pitjor què duplica una  línia ja existent i sobretot ens col.loca una  nova infraestructura elèctrica en un territori que ja  tenim 7 línies.

 Per tant, el primer dubte és si realment aquesta infraestructura que ens creua el territori de punt a punta, de manera transversal, que ens travessa per quatre zones Natura 2000, que posa en risc, espais d’interés  comunitaris, que ens pot posar en risc el tema de la declaració del Priorat com a patrimoni agrari de la Mediterrània de la UNESCO i que ens fa una tala d’arbres, de pins, tant en la primera fase com en la segona, considerable, quasi cent hectàrees a la primera i 37 hectàrees a la segona, amb tant impacte ambiental es necessària ?

Un altre dubte l’excusa de la necessitat de la línia per poder evacuar l’electra de les futures Zones de Desenvolupament Preferent, ZDP, en un moment en què les reformes energètiques en el sector elèctric què impulsa el PP , la supressió de les primes a les renovables i  la inseguretat jurídica està fent molt difícil la instal·lació d’aquestes instal.lacions tan necessàries per poder tancar les nuclears.

I per últim, quin paper juga la Generalitat de Catalunya ? perquè tot i no tenir les competències plenes en matèria  energètica si què ha d’emetre Informe sobre les instal.lacions què li afecten i  pot i deu exigir què es preservi el territori, ha de consultar als seus municipis i escoltar i plantar-se davant del govern central, això és SOBIRANIA.

Escoltem el Sindic de Greuges

 

Article publicat al Diari de Tarragona el 6 de maig de 2013

 

L’informe anual del Síndic de Greuges, presentat no fa gaire al Parlament, ens mostra des de les primeres pàgines una realitat no gens agradable. En paraules del mateix Rafael Ribó, les actuacions del Síndic durant el darrer any mostren “una reducció general en el nivell de protecció dels drets dels ciutadans i de l’abast dels serveis públics corresponents”. Sota aquest epígraf assistim a la descripció d’una situació social dura i demolidora, i encara em temo que només sigui la punta de l’iceberg, perquè el Síndic només pot parlar de les queixes que ha rebut i les actuacions que ha emprès, però no tothom coneix l’existència d’aquesta institució ni  s’hi adreça per queixar-se, ni el Síndic pot ocupar-se, per ell mateix, de totes les situacions greus que afecten Catalunya.

No tenim dades estadístiques,  però podem suposar  que les persones que s’adrecen al Síndic no són generalment els col·lectius més vulnerables, ni  els què han vist més afectats els seus drets, sinó aquelles persones que tot i que també pateixen les polítiques d’austericidi, tenen  recursos i un cert capital cultural i educatiu. Per tant,  la realitat és encara més punyent,  i com es diu en l’informe els ajustos pressupostaris què s’han acumulat, orientats a disminuir la despesa pública, han arribat ja al cor dels nostre feble sistema de drets socials i l’estan afectant en alguns casos de forma irreversible.

Vull referir-me, però, a coses que estan al nostre abast ara i aquí. Perquè més enllà de la descripció de les gravíssimes circumstàncies que vivim, l’informe del Síndic conté recomanacions concretes. Mesures que, si el Parlament s’atreveix a adoptar-les, poden evitar moltes de les situacions que patim i redreçar el que encara es pot redreçar.

Per prestar assistència a un gran nombre de problemàtiques que afecten els drets socials bàsics, sobre les quals l’informe reclama atenció, hi ha en marxa un moviment a favor d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que desenvolupi la Renda Garantida de Ciutadania establerta per l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. En aquest mateix sentit, el grup parlamentari d’ICV-EUiA ha formulat una proposició de llei de Mínim Vital Garantit. Es tracta, en qualsevol cas, de refermar l’obligació de l’administració a garantir als ciutadans i les ciutadanes les prestacions i subministraments necessaris per a la seva vida. Per fer efectiu el dret a l’habitatge hem presentat, també, una Proposta de Resolució perquè es creï un Fons Català d’Habitatge Social.

Seria d’esperar que, almenys en aquest darrer punt, el govern de Catalunya mostri més  sensibilitat que la que ha mostrat el govern del PP en la tramitació de la ILP per la dació en pagament. El fons d’habitatges que recomana el Síndic, i que nosaltres proposem, estaria destinat a persones que hagin perdut l'habitatge per desnonaments hipotecaris o arrendataris i també a persones sense sostre.

Un altre tema relacionat amb l’informe, sobre el qual el Parlament també podria actuar si tingués la voluntat política de fer-ho, és l’escàndol de les participacions preferents. Cal activar la comissió d'investigació sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació i la gestió de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors. Aquesta comissió ens dóna l’oportunitat de tractar a fons l’estafa massiva que hem patit, i per això no s’hauria de vetar cap compareixença. Parlo, concretament,  dels màxims responsables de les caixes i dels bancs implicats. Cal saber perquè i com han fallat tots els mecanismes de control:  l’Agència Catalana de Consum i les oficines de d’informació al consumidors. Cal posar-hi remei  i establir sistemes gratuïts d’arbitratge i sobretot cal que les persones estafades recuperin els seus estalvis.

I encara una altra cosa, aquest cop relacionada amb drets, llibertats i garanties envers les persones: el Síndic ja va recomanar, el desembre del 2012, aplicar una moratòria en l’ús de  les pilotes de goma per part dels Mossos d’Esquadra fins que el Parlament s’hi hagués pronunciat. No cal dir que el Govern ho va ignorar aleshores, però com que el 26 d’abril passat es va constituir la Comissió d’estudi sobre l'ús de material antiavalots tenim una altra oportunitat  de fer efectiva la recomanació. És la seguretat dels ciutadans i ciutadanes qui en sortiria beneficiada.

Aquests pocs apunts ens marquen una única direcció: cal aprofitar la valuosa informació què ens ofereix l’informe anual del Síndic de Greuges no com un mer formulisme o un simple tràmit parlamentari.  La  Sindicatura ens presenta les dades, però no és només notari  de la realitat. No es limita a donar fe dels drets vulnerats de la ciutadania o de les males praxis de l’administració.  Tal com va dir Rafael Ribó al Parlament,  No som una institució per establir missatgeriaentre la població i les administracions sinó per solucionar problemes concretsde la gent.   Cal que recollim el repte. Els diputats i les diputades hem de ser capaços de legislar per solucionar els problemes de la gent. Ara que tenim l’informe, el nostre deure consisteix a fer propostes parlamentàries per resoldre els problemes, les queixes i els drets que  han estat vulnerats ja sigui modificant les lleis o fent-ne de noves. És la nostra feina: per això ens han votat.

 

Quina és la política mediambiental del Govern ?

Article publicat al Diari de Tarragona 31 de març de 2013

 

Darrerament s’han succeït una sèrie d’esdeveniments relacionats amb la seguretat mediambiental que ens fan témer, un altre cop, que el Govern de la Generalitat no estigui fent el deures com seria d’esperar: al febrer es va saber que s’havia produït un vessament a Repsol l’octubre de l’any passat, que s’havia mantingut ocult a la població i potser també, en els primers moments, a les autoritats. Per aclarir-ho, hem reclamat la presència al Parlament dels titulars dels departaments de Territori i Sostenibilitat, d'Empresa i Ocupació i Agricultura, Ramaderia i Pesca, a més dels directius de la firma i de moment CIU i ERC ja han votat en contra de la compareixença del Conseller d’Interior Ramon Espadaler, últim responsable de la protecció civil a casa nostra.

A aquest fet cal sumar els conflictes laborals en curs en empreses sensibles des del punt de vista ambiental: la direcció de l’empresa CLH, que té uns dipòsits gegantins de combustible en plena trama urbana de Tarragona, pretén fer una reducció de plantilla que reduiria a un sol operari el nombre de treballadors presents en la instal·lació en els torns de nit, caps de setmana i festius. Aquesta decisió empresarial implica un considerable factor de risc, ja que el nombre d'operaris qualificats per torn és un dels factors més importants per garantir la prevenció d'accidents, i reduir-lo significa augmentar el perill. Mentre, a la Ribera d’Ebre, els treballadors de Flix  què han portat una lluita exemplar amb el consistori al costat dels treballadors, han vist com l’empresa què durant més de 50 anys ha estat abocant residus tòxics al riu, l’empresa Ercros  a la que se li havia donat tot tipus de facilitats, finalment acomiadava 75 treballadors dels 135 què tenia previst en un inici.

El cas és que, amb el pretext de la crisi econòmica, estem assistint a una regressió medi ambiental, què ens situa en èpoques fins i tot anteriors als 7 anys del govern d’esquerres, queda lluny la sensibilitat d’aquella CIU què va ser capaç de crear el departament de medi ambient i iniciar polítiques conservacionistes i de protecció. Però avui encara no sabem quin és el  programa mediambiental, quina és l’agenda en temes tant centrals com les energies renovables, el canvi climàtic, la nova cultura de l’aigua i la gestió dels espais protegits , temes claus també per a generar llocs de treball.

L’únic que sabem és que no paren de parlar de la manca de finançament i de la crisi, però no pas per plantar-hi cara ni per protegir els ciutadans i les ciutadanes dels seus efectes devastadors. En parlen per justificar mesures a favor dels mercats, dels lobis poderosos, cosa que en el terreny del medi ambient significa, també, desregular i deixar de protegir. Les lleis òmnibus en són un bon testimoni, d’això que diem. I allà on no fan caure cap normativa de protecció o de seguretat, la inacció o tebiesa  administrativa permet que es vulnerin drets ambientals, com el dret a un aire pur , a una aigua neta, a uns rius sense contaminar i amb prou cabal,  sense cap cost per als infractors o amb un cost molt assumible i de vegades fins i tot rentable.

Aquest Govern  què va ser capaç, també, d’aprovar un pla d’energia que no dedica ni una sola paraula a les centrals nuclears. Amb el pretext que no són de la seva competència,  i què la seva vida útil és fins el 2020  ens situa en una situació de clara desavantatge respecte a altres economies què amb més intel.ligència i previsió han començat a preparar-se per a la propera crisi energètica. D’acord amb aquesta lògica retorçada, ha estat impossible obtenir cap pronunciament, de part de CiU, sobre què opinen del tema. Hi estan a favor? Són partidaris, en canvi, de la substitució per energies renovables? Misteri. Convergència i el Govern, en canvi, no dubten a posicionar-se públicament sobre tota mena d’afers que van més enllà de l’Estatut i les lleis actuals, i en aquests casos l’excusa de no tenir competències no els preocupa gaire. Sembla, doncs, que estem davant d’un intent deliberat d’afavorir el model nuclear sense parlar-ne i sense admetre-ho. Un cop més inacció, permissivitat i manca de transparència.

Pensem que la ciutadania té dret a saber què pensa el Govern, i el partit que li dona suport sobre totes les qüestions de rellevança pública. Demanar que declarin obertament quina és la seva política mediambiental no és demanar massa: és una qüestió d’estricta justícia. Per això els emplacem que ho facin com més aviat millor. Les qüestions mediambientals no afecten només la natura. Són rellevants per a la salut, la seguretat i la qualitat de vida de les persones i sobretot poden generar llocs de treball A les Terres de l’Ebre, al Camp de Tarragona i a tota Catalunya. No podem perdre més temps.

Qui farà de Conseller de Medi Ambient ?

Li demano al nou Conseller de Terrotori i Sostenibilitat, ex alcalde de Figueras i gironí o sigui d'un territori  històricament mimat què miri cap al sud, en tant què diputada d’una formació ecosocialista però sobretot en tant que diputada de la demarcació de Tarragona, un territori sotmès a moltes pressions ambientals i energètiques, un territori amb una gran biodiversitat i amb grans reptes per resoldre com el tancament  progressiu de les nuclears,  el transport i mobilitat ferroviàri, el cabal ambiental del riu Ebre i el Pla de sostenibilitat del Delta de l’Ebre entre d’altres .

2 grans reptes al món , tots els líders europeus Merkel Hollande i discurs  d’inauguració del segon mandat d’Obama :

Pobresa, desigualtats socials i accés als serveis bàsics

Canvi climàtic, pèrdua biodiversitat, esgotament del planeta

En els discursos del president Mas, tant el d’investidura com  per explicar estructura del Govern, entre els reptes de Catalunya aquest segon està absent, no apareix cap referència, nul,  el canvi climàtic, la biodiversitat, l’energia no forma part de l’agenda política nacional catalana, perquè per al seu govern aquestes polítiques són marginals.

On  es situarà Conseller amb els polítics què neguen el canvi climàtic, amb els què l’accepten però no com a conseqüència del model  capitalista de creixement depredador o amb els líders què com Obama creuen què és un repte i què no per ser aparentment menys urgent què la crisi econòmica és menys important .

De la seva exposició :

 

 Desarrollista, basada en el mateix model de creixement i desenvolupament què ens ha portat a la crisi actual, una prova l’aposta pel Barcelona World

Privatitzadora de serveis i recursos i mercantilitzar la natura i els recursos naturals, la mostra més recent l’hem tingut amb el procés de privatització d’ATLL

Opaca, poc democràtica i transparent , reduint la participació en els diferents òrgans a través de les òmnibus i incomplint sistemàticament l’esperit i la lletra del Conveni  Aarhus ( exemple aprovació Pla Logis Penedes) o la pèrdua de representativitat als Consells de l’ACA o de l’ACR ( crec que Unió de Pagessos li ha fet arribar la queixa)

En definitiva una Vella política  NO SOSTENIBLE ,  què encara que adopti en el discurs paraules com sostenibilitat, economia verda, no posa els mecanismes ni pren les mesures per a què esdevinguin  accions reals. Declaracions d’intencions i de bona voluntat què es pleguen  als interessos dels lobbys i grups de pressió als interessos del diner i de l’economia especulativa que va en contra dels interessos generals, en contra DEL BÉ COMU 

 

Són  moltes les qüestions però avui abordaré 2 qüestions què tenen relació amb els reptes què li nomenava al començament de la lluita contra la pobresa i per l’accés als serveis bàsics i amb la lluita contra el canvi climàtic i la sostenibilitat del planeta i què a més estan íntimament relacionats.  

               RECLAMAR QUE DES DE LA GENERALITAT S’IMPULSI UNA LLEI CATALANA, que contempli aquestes mesures: limitació interessos, creació de la comissió d’intermediació,

Conseller què ha fet , què farà davant de la signatura del Fondo Social de Viviendas del Ministerio de Fomento, quan segons l’EAC la Generalitat té competències exclusives i quant una part de les minses està a Catalunya , per exemple Caixabank la rídicula xifra de 850 habitatges  què no representa ni el 3% del parc total d’habitatges buits de Bancs i Caixes

.                   

               Cal dotar-se d’instruments per intervenir sobre el parc d’habitatges buits en mans de bancs i caixes, per que vagin al FONS SOCIAL CATALÀ D’HABITATGE, per atendre a famílies sense sostre: recuperar els instruments de la llei del dret habitatge: expropiació del dret d’ús, allí on hi hagi demanda acreditada d’habitatge, més agilitat per posar en disposició habitatges de lloguei i dotacional

   
           

Abstenció de CIU a Madrid, dimarts vinent amb la votació de la ILP presentada per la PAH, patètica la intervenció de la seva companya de files Lourdes Ciuro al Congrés , és creïble ??   per tant la proposta del seu govern quan el partit que els dona suport fa el contrari ?          
                                                               

Lluita contra el canvi climàtic

Oficina Catalana del Canvi Climàtic , estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2013-2020 ,  en canvi de polítiques de mitigació i prevenció, Recoder deia que prioritzarien l’adaptació què reactivarien la Comissió Interdepartamental contra el canvi climàtic atès que les polítiques de medi ambient són transversals calen mesures i canvis què s’han d’impulsar des d’aquest departament  i que han d’implicar la resta del govern i sobretot la complicitat i col.laboració amb els ajuntaments-

 

El document què tenim de juny de 2012 “Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic (ESCACC) 2013-2020”

En el Pla d’energia i canvi climàtic 2012-2020 estava fet sobre un escenari irreal de producció estable de petroli què no es planteja reduccions ni estalvi energètic, coordinació amb Conseller Puig

Qualitat de l’aire i reducció d’emissions

Després de la polèmica retirada d’una de les 73 mesures del Pla d’Actuació per a la millora de la Qualitat de l’aire dels municipis de l’àrea metropolitana, i em refereixo a la velocitat variable i exactament als 80 km/h i davant de les possibles sancions de la Comissió Europea per l’incompliment de les reduccions, govern  ens van presentar el Pla d’Actuació per a la millora de la qualitat de l’aire 2011-2015 que ja en el seu dia vàrem ser crítics no repetiré els arguments però bàsicament el seu pla del que compartim la diagnosi no ataca l’origen del problema  i ho resumiré en una qüestió i és què tots els estudis conclouen que la millor manera de lluitar contra la contaminació urbana de partícules en suspensió i òxids de nitrogen fixats per la directiva europea  és reduint el trànsit de vehicles a motor, limitar la mobilitat en vehicle privat, limitant la velocitat per reduir les emissions tant en benzina com en diesel.

Avui tenim dades  de la OMS què relacionen les partícules en suspensió contaminants i especialment les dels motors diesel amb greus problemes de salut  cardiovascular i respiratòria i el Comisari de Medi  Ambient de la UE ja ha dit què Brusel.les endurirà la legislació al respecte, mentre vostès demanen una prorroga la Comissió  per poder complir el Pla, què és rebutjada .

El seu Pla perpetua l’actual model de mobilitat insostenible a banda de traspassar la responsabilitat als ajuntaments d’imposar mesures què redueixin la  contaminació fent deixadesa de les seves funcions i sense  cap finançament per què ho puguin complir  no  n’hi ha prou amb la voluntat d’un compromís per un aire més net , calen mesures coordinades entre els 40 municipis de l’AMB q ha de liderar el govern. Sense oblidar les centrals tèrmiques de cicle combinat  què  augmenten emissions  i no qüestiona el model energètic actual, l’altre gran absent de  l’agenda política de Catalunya però també essencial per abordar el canvi climàtic.

Han o pensen concertar amb els ajuntaments l’aplicació de les mesures de Pla amb dotació pressupostària i garanties jurídiques ?

Pensen aplicar mesures de fiscalitat verda sobre el transport privat i les activitats emissores   d’Oxids de nitrogen  NOx i partícules en suspensió i altres gasos contaminants , tal i com va anunciar el President Mas durant el debat d’investidura ?

Llei de biodiversitat

15 febrer 2011 deia el Recoder  aprovar la Llei de biodiversitat i del patrimoni natural de  Catalunya,  ara també  en l’annex 2 ens parlen d’un Pacte Nacional sobre polítiques de sostenibilitat  què inclou la llei de biodiversitat2 anys i res i a més quan vàrem presentar la nostra  Proposició de Llei , una llei procedimental que intentava ordenar i sobre la que després caldria  dissenyar estratègia de preservació a partir dels plans sectorials, indicadors concrets  amb l’elaboració d’un Pla Estratègic per a la conservació de la biodiversitat que transposi  les Metes d’Aichi de la Convenció de la Biodiversitat aprovades a la conferència de Nagoya   què pretenen aturar la pèrdua  de biodiversitat el 2020

L  pregunto Conseller  Han començat a escriure en aquest full en blanc una proposta de llei de biodiversitat i patrimoni natural ?

Catalunya ateses les seves competències gairebé exclusives en matèria de biodiversitat va tard, perquè de les decisions que es van aprovar a la Conferència de les Parts a Nagoya estava la de subscriure estratègies i plan d’acció sobre biodiversitat a escala subnacional, què és on s’encaixaria Catalunya, de moment,  i li pregunto

Què ha fet i què pensa fer el govern per concretar les 20 metes d’Aichi a la realitat nacional de Catalunya, quins plans d’accció ha desenvolupat o té previst desenvolupar  per complir aquests compromisos internacionals abans del 2015.

Actual situació d’excepcionalitat en la qual sembla que cap dels instruments de planificació existents tingui vigència, doncs es tracta de sacrificar-ho tot per tal de reimpulsar el mateix model de creixement econòmic ( que ens ha portat aquí) a qualsevol preu.

Cas Eurovegas i ara Barcelona World, què potser no en tenim prou de màfies connexions entre màfies ruses i turisme, home per una vegada què els hi toca a Girona no ens ho vulguin exportar

I per acabar Conseller el tema de l’aigua que potser es el que resumeix millor els 2 reptes dels què li parlava a l’inici

Un tractament a part mereix la política de l’aigua portada a terme per CiU en aquests dos anys que ha empitjorat la qualitat de l’aigua dels nostres rius, dels aqüífers i de les platges, deixant sense acabar les depuradores que l’anterior govern va deixar pràcticament acabades, no construint-ne de noves i rebaixant els nivells de tractament a les plantes existents, abocant aigües menys depurades. S’ha tornat a sobre-explotar els recursos  disponibles de rius i aqüífers en tant es deixaven sense funcionar les dues plantes dessaladores  i  s’ha  deixat sense efecte el “compromís del Ter” per retornar progressivament a aquest riu i a les comarques gironines,  els cabals actualment transvasats a la Regió metropolitana de Barcelona.  El objectiu confés de CiU ha estat privatitzar l’abastament d’aigua en alta a la Regió metropolitana, lliurant ATLL  per cinquanta anys a empreses privades, i desmantellar l’Agència Catalana de l’Aigua en un procediment administratiu precipitat, barroer i què vulnera normes bàsiques

Tot això CiU ha intentat encobrir-ho amb un discurs demagògic sobre els “dèficits” deixats per l’anterior govern a l’ACA i ATLL, per així justificar la privatització i el increment exagerat de les tarifes i el cànon de l’aigua.

Pe això Conseller  davant d’aquest procés  de privatització de l’ATLL, d’un bé públic què és un dret humà fonamental  quina serà la seva posició ?

Pensa reconstituir i mantenir ATLL com a empresa pública , atès què ja és un estructura d’estat de la que disposem i un recurs estratègic ?

                                   Pensa  aprovar i aplicar els plans i programes que falten per implementar a Catalunya el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya conques internes de Catalunya, en especial el pla de cabals de manteniment, els plans d’abastament a poblacions, la recuperació d’aqüífers contaminats, la regeneració i reutilització d’aigües, els plans d’estalvi i eficiència dels sistemes de regadius de Catalunya i en general totes les actuacions  que peetin millorar i preservar  el cicle de l’aigua, els recursos hídrics i la qualitat de les aigües, aplicant els criteris i objectius de la nova cultura de l’aigua per donar compliment a la Directiva Marc de l’Aigua ?

            Pensen millorar els mecanismes de tarifació social , que incorporin de forma efectiva el dret a l’abastament de l’aigua amb una tarifa super-reduïda per a persones i famílies en situació d’insolvència, que ningú es pugui veure privat d’aquest abastament, i una escala de cànon i tarifes integrades i més progressiva, que estimuli l’estalvi i l’ús eficient de l’aigua tant en usos domèstics com industrials, terciaris, agraris i ramaders. ?

 Pensen actualitzarem i reactivar el PLA DE SANEJAMENT D’AIGÜES RESIDUALS URBANES (PSARU) de Catalunya,  iniciant el projectes pendents més urgents en les poblacions i nuclis urbans que encara no disposen de sistemes de sanejament;  reactivarem els sistemes de depuració terciària de les plantes existents que ara els tenen paralitzats, per tal de permetre la reutilització de l’aigua i l’alimentació dels cabals de rius i aqüífers ?

I per últim tot i què ja se què la competència és del Conseller d’empresa i ocupació del qual depenen les qüestions energètiques, però la tècnica del fracking  , fractura hidràulica per extreure petroli i gas planteja molts interrogants ambientals, implica un alt consum d’aigua, aprofundeix en el mateix model energètic a partir dels combustibles fòssils és per això que nombrosos països del mon i de la UE aplicant el principi de precaució l’han prohibit o han aplicat una moratòria . Davant de les sol.licituds de diverses empreses a vàries zones de Catalunya per iniciar estudis de prospeccions,  pensa aturar –lo com  Conseller de Territori i Sostenibilitat ?