Escoltem el Sindic de Greuges

 

Article publicat al Diari de Tarragona el 6 de maig de 2013

 

L’informe anual del Síndic de Greuges, presentat no fa gaire al Parlament, ens mostra des de les primeres pàgines una realitat no gens agradable. En paraules del mateix Rafael Ribó, les actuacions del Síndic durant el darrer any mostren “una reducció general en el nivell de protecció dels drets dels ciutadans i de l’abast dels serveis públics corresponents”. Sota aquest epígraf assistim a la descripció d’una situació social dura i demolidora, i encara em temo que només sigui la punta de l’iceberg, perquè el Síndic només pot parlar de les queixes que ha rebut i les actuacions que ha emprès, però no tothom coneix l’existència d’aquesta institució ni  s’hi adreça per queixar-se, ni el Síndic pot ocupar-se, per ell mateix, de totes les situacions greus que afecten Catalunya.

No tenim dades estadístiques,  però podem suposar  que les persones que s’adrecen al Síndic no són generalment els col·lectius més vulnerables, ni  els què han vist més afectats els seus drets, sinó aquelles persones que tot i que també pateixen les polítiques d’austericidi, tenen  recursos i un cert capital cultural i educatiu. Per tant,  la realitat és encara més punyent,  i com es diu en l’informe els ajustos pressupostaris què s’han acumulat, orientats a disminuir la despesa pública, han arribat ja al cor dels nostre feble sistema de drets socials i l’estan afectant en alguns casos de forma irreversible.

Vull referir-me, però, a coses que estan al nostre abast ara i aquí. Perquè més enllà de la descripció de les gravíssimes circumstàncies que vivim, l’informe del Síndic conté recomanacions concretes. Mesures que, si el Parlament s’atreveix a adoptar-les, poden evitar moltes de les situacions que patim i redreçar el que encara es pot redreçar.

Per prestar assistència a un gran nombre de problemàtiques que afecten els drets socials bàsics, sobre les quals l’informe reclama atenció, hi ha en marxa un moviment a favor d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que desenvolupi la Renda Garantida de Ciutadania establerta per l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. En aquest mateix sentit, el grup parlamentari d’ICV-EUiA ha formulat una proposició de llei de Mínim Vital Garantit. Es tracta, en qualsevol cas, de refermar l’obligació de l’administració a garantir als ciutadans i les ciutadanes les prestacions i subministraments necessaris per a la seva vida. Per fer efectiu el dret a l’habitatge hem presentat, també, una Proposta de Resolució perquè es creï un Fons Català d’Habitatge Social.

Seria d’esperar que, almenys en aquest darrer punt, el govern de Catalunya mostri més  sensibilitat que la que ha mostrat el govern del PP en la tramitació de la ILP per la dació en pagament. El fons d’habitatges que recomana el Síndic, i que nosaltres proposem, estaria destinat a persones que hagin perdut l'habitatge per desnonaments hipotecaris o arrendataris i també a persones sense sostre.

Un altre tema relacionat amb l’informe, sobre el qual el Parlament també podria actuar si tingués la voluntat política de fer-ho, és l’escàndol de les participacions preferents. Cal activar la comissió d'investigació sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació i la gestió de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors. Aquesta comissió ens dóna l’oportunitat de tractar a fons l’estafa massiva que hem patit, i per això no s’hauria de vetar cap compareixença. Parlo, concretament,  dels màxims responsables de les caixes i dels bancs implicats. Cal saber perquè i com han fallat tots els mecanismes de control:  l’Agència Catalana de Consum i les oficines de d’informació al consumidors. Cal posar-hi remei  i establir sistemes gratuïts d’arbitratge i sobretot cal que les persones estafades recuperin els seus estalvis.

I encara una altra cosa, aquest cop relacionada amb drets, llibertats i garanties envers les persones: el Síndic ja va recomanar, el desembre del 2012, aplicar una moratòria en l’ús de  les pilotes de goma per part dels Mossos d’Esquadra fins que el Parlament s’hi hagués pronunciat. No cal dir que el Govern ho va ignorar aleshores, però com que el 26 d’abril passat es va constituir la Comissió d’estudi sobre l'ús de material antiavalots tenim una altra oportunitat  de fer efectiva la recomanació. És la seguretat dels ciutadans i ciutadanes qui en sortiria beneficiada.

Aquests pocs apunts ens marquen una única direcció: cal aprofitar la valuosa informació què ens ofereix l’informe anual del Síndic de Greuges no com un mer formulisme o un simple tràmit parlamentari.  La  Sindicatura ens presenta les dades, però no és només notari  de la realitat. No es limita a donar fe dels drets vulnerats de la ciutadania o de les males praxis de l’administració.  Tal com va dir Rafael Ribó al Parlament,  No som una institució per establir missatgeriaentre la població i les administracions sinó per solucionar problemes concretsde la gent.   Cal que recollim el repte. Els diputats i les diputades hem de ser capaços de legislar per solucionar els problemes de la gent. Ara que tenim l’informe, el nostre deure consisteix a fer propostes parlamentàries per resoldre els problemes, les queixes i els drets que  han estat vulnerats ja sigui modificant les lleis o fent-ne de noves. És la nostra feina: per això ens han votat.

 

Quina és la política mediambiental del Govern ?

Article publicat al Diari de Tarragona 31 de març de 2013

 

Darrerament s’han succeït una sèrie d’esdeveniments relacionats amb la seguretat mediambiental que ens fan témer, un altre cop, que el Govern de la Generalitat no estigui fent el deures com seria d’esperar: al febrer es va saber que s’havia produït un vessament a Repsol l’octubre de l’any passat, que s’havia mantingut ocult a la població i potser també, en els primers moments, a les autoritats. Per aclarir-ho, hem reclamat la presència al Parlament dels titulars dels departaments de Territori i Sostenibilitat, d'Empresa i Ocupació i Agricultura, Ramaderia i Pesca, a més dels directius de la firma i de moment CIU i ERC ja han votat en contra de la compareixença del Conseller d’Interior Ramon Espadaler, últim responsable de la protecció civil a casa nostra.

A aquest fet cal sumar els conflictes laborals en curs en empreses sensibles des del punt de vista ambiental: la direcció de l’empresa CLH, que té uns dipòsits gegantins de combustible en plena trama urbana de Tarragona, pretén fer una reducció de plantilla que reduiria a un sol operari el nombre de treballadors presents en la instal·lació en els torns de nit, caps de setmana i festius. Aquesta decisió empresarial implica un considerable factor de risc, ja que el nombre d'operaris qualificats per torn és un dels factors més importants per garantir la prevenció d'accidents, i reduir-lo significa augmentar el perill. Mentre, a la Ribera d’Ebre, els treballadors de Flix  què han portat una lluita exemplar amb el consistori al costat dels treballadors, han vist com l’empresa què durant més de 50 anys ha estat abocant residus tòxics al riu, l’empresa Ercros  a la que se li havia donat tot tipus de facilitats, finalment acomiadava 75 treballadors dels 135 què tenia previst en un inici.

El cas és que, amb el pretext de la crisi econòmica, estem assistint a una regressió medi ambiental, què ens situa en èpoques fins i tot anteriors als 7 anys del govern d’esquerres, queda lluny la sensibilitat d’aquella CIU què va ser capaç de crear el departament de medi ambient i iniciar polítiques conservacionistes i de protecció. Però avui encara no sabem quin és el  programa mediambiental, quina és l’agenda en temes tant centrals com les energies renovables, el canvi climàtic, la nova cultura de l’aigua i la gestió dels espais protegits , temes claus també per a generar llocs de treball.

L’únic que sabem és que no paren de parlar de la manca de finançament i de la crisi, però no pas per plantar-hi cara ni per protegir els ciutadans i les ciutadanes dels seus efectes devastadors. En parlen per justificar mesures a favor dels mercats, dels lobis poderosos, cosa que en el terreny del medi ambient significa, també, desregular i deixar de protegir. Les lleis òmnibus en són un bon testimoni, d’això que diem. I allà on no fan caure cap normativa de protecció o de seguretat, la inacció o tebiesa  administrativa permet que es vulnerin drets ambientals, com el dret a un aire pur , a una aigua neta, a uns rius sense contaminar i amb prou cabal,  sense cap cost per als infractors o amb un cost molt assumible i de vegades fins i tot rentable.

Aquest Govern  què va ser capaç, també, d’aprovar un pla d’energia que no dedica ni una sola paraula a les centrals nuclears. Amb el pretext que no són de la seva competència,  i què la seva vida útil és fins el 2020  ens situa en una situació de clara desavantatge respecte a altres economies què amb més intel.ligència i previsió han començat a preparar-se per a la propera crisi energètica. D’acord amb aquesta lògica retorçada, ha estat impossible obtenir cap pronunciament, de part de CiU, sobre què opinen del tema. Hi estan a favor? Són partidaris, en canvi, de la substitució per energies renovables? Misteri. Convergència i el Govern, en canvi, no dubten a posicionar-se públicament sobre tota mena d’afers que van més enllà de l’Estatut i les lleis actuals, i en aquests casos l’excusa de no tenir competències no els preocupa gaire. Sembla, doncs, que estem davant d’un intent deliberat d’afavorir el model nuclear sense parlar-ne i sense admetre-ho. Un cop més inacció, permissivitat i manca de transparència.

Pensem que la ciutadania té dret a saber què pensa el Govern, i el partit que li dona suport sobre totes les qüestions de rellevança pública. Demanar que declarin obertament quina és la seva política mediambiental no és demanar massa: és una qüestió d’estricta justícia. Per això els emplacem que ho facin com més aviat millor. Les qüestions mediambientals no afecten només la natura. Són rellevants per a la salut, la seguretat i la qualitat de vida de les persones i sobretot poden generar llocs de treball A les Terres de l’Ebre, al Camp de Tarragona i a tota Catalunya. No podem perdre més temps.

Qui farà de Conseller de Medi Ambient ?

Li demano al nou Conseller de Terrotori i Sostenibilitat, ex alcalde de Figueras i gironí o sigui d'un territori  històricament mimat què miri cap al sud, en tant què diputada d’una formació ecosocialista però sobretot en tant que diputada de la demarcació de Tarragona, un territori sotmès a moltes pressions ambientals i energètiques, un territori amb una gran biodiversitat i amb grans reptes per resoldre com el tancament  progressiu de les nuclears,  el transport i mobilitat ferroviàri, el cabal ambiental del riu Ebre i el Pla de sostenibilitat del Delta de l’Ebre entre d’altres .

2 grans reptes al món , tots els líders europeus Merkel Hollande i discurs  d’inauguració del segon mandat d’Obama :

Pobresa, desigualtats socials i accés als serveis bàsics

Canvi climàtic, pèrdua biodiversitat, esgotament del planeta

En els discursos del president Mas, tant el d’investidura com  per explicar estructura del Govern, entre els reptes de Catalunya aquest segon està absent, no apareix cap referència, nul,  el canvi climàtic, la biodiversitat, l’energia no forma part de l’agenda política nacional catalana, perquè per al seu govern aquestes polítiques són marginals.

On  es situarà Conseller amb els polítics què neguen el canvi climàtic, amb els què l’accepten però no com a conseqüència del model  capitalista de creixement depredador o amb els líders què com Obama creuen què és un repte i què no per ser aparentment menys urgent què la crisi econòmica és menys important .

De la seva exposició :

 

 Desarrollista, basada en el mateix model de creixement i desenvolupament què ens ha portat a la crisi actual, una prova l’aposta pel Barcelona World

Privatitzadora de serveis i recursos i mercantilitzar la natura i els recursos naturals, la mostra més recent l’hem tingut amb el procés de privatització d’ATLL

Opaca, poc democràtica i transparent , reduint la participació en els diferents òrgans a través de les òmnibus i incomplint sistemàticament l’esperit i la lletra del Conveni  Aarhus ( exemple aprovació Pla Logis Penedes) o la pèrdua de representativitat als Consells de l’ACA o de l’ACR ( crec que Unió de Pagessos li ha fet arribar la queixa)

En definitiva una Vella política  NO SOSTENIBLE ,  què encara que adopti en el discurs paraules com sostenibilitat, economia verda, no posa els mecanismes ni pren les mesures per a què esdevinguin  accions reals. Declaracions d’intencions i de bona voluntat què es pleguen  als interessos dels lobbys i grups de pressió als interessos del diner i de l’economia especulativa que va en contra dels interessos generals, en contra DEL BÉ COMU 

 

Són  moltes les qüestions però avui abordaré 2 qüestions què tenen relació amb els reptes què li nomenava al començament de la lluita contra la pobresa i per l’accés als serveis bàsics i amb la lluita contra el canvi climàtic i la sostenibilitat del planeta i què a més estan íntimament relacionats.  

               RECLAMAR QUE DES DE LA GENERALITAT S’IMPULSI UNA LLEI CATALANA, que contempli aquestes mesures: limitació interessos, creació de la comissió d’intermediació,

Conseller què ha fet , què farà davant de la signatura del Fondo Social de Viviendas del Ministerio de Fomento, quan segons l’EAC la Generalitat té competències exclusives i quant una part de les minses està a Catalunya , per exemple Caixabank la rídicula xifra de 850 habitatges  què no representa ni el 3% del parc total d’habitatges buits de Bancs i Caixes

.                   

               Cal dotar-se d’instruments per intervenir sobre el parc d’habitatges buits en mans de bancs i caixes, per que vagin al FONS SOCIAL CATALÀ D’HABITATGE, per atendre a famílies sense sostre: recuperar els instruments de la llei del dret habitatge: expropiació del dret d’ús, allí on hi hagi demanda acreditada d’habitatge, més agilitat per posar en disposició habitatges de lloguei i dotacional

   
           

Abstenció de CIU a Madrid, dimarts vinent amb la votació de la ILP presentada per la PAH, patètica la intervenció de la seva companya de files Lourdes Ciuro al Congrés , és creïble ??   per tant la proposta del seu govern quan el partit que els dona suport fa el contrari ?          
                                                               

Lluita contra el canvi climàtic

Oficina Catalana del Canvi Climàtic , estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2013-2020 ,  en canvi de polítiques de mitigació i prevenció, Recoder deia que prioritzarien l’adaptació què reactivarien la Comissió Interdepartamental contra el canvi climàtic atès que les polítiques de medi ambient són transversals calen mesures i canvis què s’han d’impulsar des d’aquest departament  i que han d’implicar la resta del govern i sobretot la complicitat i col.laboració amb els ajuntaments-

 

El document què tenim de juny de 2012 “Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic (ESCACC) 2013-2020”

En el Pla d’energia i canvi climàtic 2012-2020 estava fet sobre un escenari irreal de producció estable de petroli què no es planteja reduccions ni estalvi energètic, coordinació amb Conseller Puig

Qualitat de l’aire i reducció d’emissions

Després de la polèmica retirada d’una de les 73 mesures del Pla d’Actuació per a la millora de la Qualitat de l’aire dels municipis de l’àrea metropolitana, i em refereixo a la velocitat variable i exactament als 80 km/h i davant de les possibles sancions de la Comissió Europea per l’incompliment de les reduccions, govern  ens van presentar el Pla d’Actuació per a la millora de la qualitat de l’aire 2011-2015 que ja en el seu dia vàrem ser crítics no repetiré els arguments però bàsicament el seu pla del que compartim la diagnosi no ataca l’origen del problema  i ho resumiré en una qüestió i és què tots els estudis conclouen que la millor manera de lluitar contra la contaminació urbana de partícules en suspensió i òxids de nitrogen fixats per la directiva europea  és reduint el trànsit de vehicles a motor, limitar la mobilitat en vehicle privat, limitant la velocitat per reduir les emissions tant en benzina com en diesel.

Avui tenim dades  de la OMS què relacionen les partícules en suspensió contaminants i especialment les dels motors diesel amb greus problemes de salut  cardiovascular i respiratòria i el Comisari de Medi  Ambient de la UE ja ha dit què Brusel.les endurirà la legislació al respecte, mentre vostès demanen una prorroga la Comissió  per poder complir el Pla, què és rebutjada .

El seu Pla perpetua l’actual model de mobilitat insostenible a banda de traspassar la responsabilitat als ajuntaments d’imposar mesures què redueixin la  contaminació fent deixadesa de les seves funcions i sense  cap finançament per què ho puguin complir  no  n’hi ha prou amb la voluntat d’un compromís per un aire més net , calen mesures coordinades entre els 40 municipis de l’AMB q ha de liderar el govern. Sense oblidar les centrals tèrmiques de cicle combinat  què  augmenten emissions  i no qüestiona el model energètic actual, l’altre gran absent de  l’agenda política de Catalunya però també essencial per abordar el canvi climàtic.

Han o pensen concertar amb els ajuntaments l’aplicació de les mesures de Pla amb dotació pressupostària i garanties jurídiques ?

Pensen aplicar mesures de fiscalitat verda sobre el transport privat i les activitats emissores   d’Oxids de nitrogen  NOx i partícules en suspensió i altres gasos contaminants , tal i com va anunciar el President Mas durant el debat d’investidura ?

Llei de biodiversitat

15 febrer 2011 deia el Recoder  aprovar la Llei de biodiversitat i del patrimoni natural de  Catalunya,  ara també  en l’annex 2 ens parlen d’un Pacte Nacional sobre polítiques de sostenibilitat  què inclou la llei de biodiversitat2 anys i res i a més quan vàrem presentar la nostra  Proposició de Llei , una llei procedimental que intentava ordenar i sobre la que després caldria  dissenyar estratègia de preservació a partir dels plans sectorials, indicadors concrets  amb l’elaboració d’un Pla Estratègic per a la conservació de la biodiversitat que transposi  les Metes d’Aichi de la Convenció de la Biodiversitat aprovades a la conferència de Nagoya   què pretenen aturar la pèrdua  de biodiversitat el 2020

L  pregunto Conseller  Han començat a escriure en aquest full en blanc una proposta de llei de biodiversitat i patrimoni natural ?

Catalunya ateses les seves competències gairebé exclusives en matèria de biodiversitat va tard, perquè de les decisions que es van aprovar a la Conferència de les Parts a Nagoya estava la de subscriure estratègies i plan d’acció sobre biodiversitat a escala subnacional, què és on s’encaixaria Catalunya, de moment,  i li pregunto

Què ha fet i què pensa fer el govern per concretar les 20 metes d’Aichi a la realitat nacional de Catalunya, quins plans d’accció ha desenvolupat o té previst desenvolupar  per complir aquests compromisos internacionals abans del 2015.

Actual situació d’excepcionalitat en la qual sembla que cap dels instruments de planificació existents tingui vigència, doncs es tracta de sacrificar-ho tot per tal de reimpulsar el mateix model de creixement econòmic ( que ens ha portat aquí) a qualsevol preu.

Cas Eurovegas i ara Barcelona World, què potser no en tenim prou de màfies connexions entre màfies ruses i turisme, home per una vegada què els hi toca a Girona no ens ho vulguin exportar

I per acabar Conseller el tema de l’aigua que potser es el que resumeix millor els 2 reptes dels què li parlava a l’inici

Un tractament a part mereix la política de l’aigua portada a terme per CiU en aquests dos anys que ha empitjorat la qualitat de l’aigua dels nostres rius, dels aqüífers i de les platges, deixant sense acabar les depuradores que l’anterior govern va deixar pràcticament acabades, no construint-ne de noves i rebaixant els nivells de tractament a les plantes existents, abocant aigües menys depurades. S’ha tornat a sobre-explotar els recursos  disponibles de rius i aqüífers en tant es deixaven sense funcionar les dues plantes dessaladores  i  s’ha  deixat sense efecte el “compromís del Ter” per retornar progressivament a aquest riu i a les comarques gironines,  els cabals actualment transvasats a la Regió metropolitana de Barcelona.  El objectiu confés de CiU ha estat privatitzar l’abastament d’aigua en alta a la Regió metropolitana, lliurant ATLL  per cinquanta anys a empreses privades, i desmantellar l’Agència Catalana de l’Aigua en un procediment administratiu precipitat, barroer i què vulnera normes bàsiques

Tot això CiU ha intentat encobrir-ho amb un discurs demagògic sobre els “dèficits” deixats per l’anterior govern a l’ACA i ATLL, per així justificar la privatització i el increment exagerat de les tarifes i el cànon de l’aigua.

Pe això Conseller  davant d’aquest procés  de privatització de l’ATLL, d’un bé públic què és un dret humà fonamental  quina serà la seva posició ?

Pensa reconstituir i mantenir ATLL com a empresa pública , atès què ja és un estructura d’estat de la que disposem i un recurs estratègic ?

                                   Pensa  aprovar i aplicar els plans i programes que falten per implementar a Catalunya el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya conques internes de Catalunya, en especial el pla de cabals de manteniment, els plans d’abastament a poblacions, la recuperació d’aqüífers contaminats, la regeneració i reutilització d’aigües, els plans d’estalvi i eficiència dels sistemes de regadius de Catalunya i en general totes les actuacions  que peetin millorar i preservar  el cicle de l’aigua, els recursos hídrics i la qualitat de les aigües, aplicant els criteris i objectius de la nova cultura de l’aigua per donar compliment a la Directiva Marc de l’Aigua ?

            Pensen millorar els mecanismes de tarifació social , que incorporin de forma efectiva el dret a l’abastament de l’aigua amb una tarifa super-reduïda per a persones i famílies en situació d’insolvència, que ningú es pugui veure privat d’aquest abastament, i una escala de cànon i tarifes integrades i més progressiva, que estimuli l’estalvi i l’ús eficient de l’aigua tant en usos domèstics com industrials, terciaris, agraris i ramaders. ?

 Pensen actualitzarem i reactivar el PLA DE SANEJAMENT D’AIGÜES RESIDUALS URBANES (PSARU) de Catalunya,  iniciant el projectes pendents més urgents en les poblacions i nuclis urbans que encara no disposen de sistemes de sanejament;  reactivarem els sistemes de depuració terciària de les plantes existents que ara els tenen paralitzats, per tal de permetre la reutilització de l’aigua i l’alimentació dels cabals de rius i aqüífers ?

I per últim tot i què ja se què la competència és del Conseller d’empresa i ocupació del qual depenen les qüestions energètiques, però la tècnica del fracking  , fractura hidràulica per extreure petroli i gas planteja molts interrogants ambientals, implica un alt consum d’aigua, aprofundeix en el mateix model energètic a partir dels combustibles fòssils és per això que nombrosos països del mon i de la UE aplicant el principi de precaució l’han prohibit o han aplicat una moratòria . Davant de les sol.licituds de diverses empreses a vàries zones de Catalunya per iniciar estudis de prospeccions,  pensa aturar –lo com  Conseller de Territori i Sostenibilitat ?

 

 

 

No ens negueu el dret a la informació

Us adjunto la carta que vaig enviar a tots els grups polítics per intentar que es replantegin la negativa a que Espadaler comparegui per explicar què implicarà Barcelona World per la gestió del risc.

Benvolgudes i benvolguts, avui a la Comissió d’Interior crec què  hi ha hagut un greu malentès ( vull pensar què ha estat això )  què han tingut com a conseqüència una votació què no afavoreix ni la transparència, ni la participació què requereix la nova política i què la ciutadania demanda.

Seré breu el nostre grup davant de l’anunci instal·lació Barcelona World  i la manca d’informació i atenent el grau de preocupació de diferents sectors del territori va sol·licitar la compareixença dels  4 consellers implicats més directament, pensant en algun tipus de compareixença conjunta com havia passat amb Eurovegas.

És a dir, Economia i Finances per saber del finançament i implicacions canvis legislatius de la llei del joc, Territori i Sostenibilitat per aigua, planificació urbanística, residus, mobilitat, Empresa i Ocupació, per model turístic i comercial, energia i finalment com una part també afectada Interior pels temes de protecció civil i gestió del risc. Perquè sense ser ni molt menys l’element més important, no es pot menystenir, atès que els terrenys estan en escenaris de risc químic tal i com es pot comprovar al PLASEQTA i perquè l’equilibri aconseguit , amb èxit, entre la indústria química de Tarragona i el turisme es podia trencar i arribar fins i tot a posar en risc el futur, ampliació d’aquesta, que no oblidem dona llocs de treball de valor afegit.

 

Es per això què ha estat una llàstima  que en la sessió l’argument dels grups que han votat en contra hagi estat , agafant el rave per les fulles, què aquest era un tema col.lateral el de la protecció civil  i que calia derivar la petició a la comissió de territori. Es que ja esta demanada i del què es tractava era de veure tots els elements conjuntament.

 

Em sap greu que  CIU, ERC  i el PP no ho hagin entès així  i hagin votat en contra i resto a la disposició dels portaveus, el diputat Guinó, la diputada Calvet, el diputat Calbo per a poder-ne parlar  i també del diputat Alonso de C’S que s’ha abstingut per veure si es podrà reconduir d’alguna manera.

Entenc què és treball de tots i totes cadascú des de les seves legítimes posicions defensar  la transparència i una nova manera de fer política què avui ens demana la societat i dignificar així també la nostra feina.

Diu el refrany "rectificar és de savis"

 

Avui dia convuls al Parlament !!

Aquest matí hem votat la composició de les meses de la Comissió d’Afers Institucionals i de la Comissió d’Empresa i ocupació entre d’altres.

En el primer cas PSC ha proposat a un diputat imputat pel cas Mercuri (Dani Fernández) i en l’altra comissió CiU ha presentat a XavierCrespo com a vicepresident.

Hi ha un acord entre tots els grups parlamentaris per acordar les composicions de les comissions i això ho hem respectat, però fins aquest mati no hem conegut les persones concretes en cada Mesa. De fet l’elecció de la Mesa de la Comissió d’Afers Institucionals s’ha produït per unanimitat i la de la Comissió d’Empresa amb el sr. Crespo de vicepresident amb una abstenció.

Les propostes les hem sabut en molt poc temps i no hem estat prou  àgils a reaccionar !

Hores després de la votació hem sabut també que el Sr. Crespo era cridat a declarar pel fiscal del cas de corrupció de Lloret per possible prevaricació i suborn.

Primer no sembla lògic que es presenti precisament a aquests diputats per formar part de les meses de les comissions. I els seus partits respectius hauran de dir també perquè prenen aquesta decisió  què  no afavoreix la transparència ni la nova ètica política què tant reclama, amb raó, la ciutadania.

El nostre grup d’ICV-EUiA hem pecat de formalisme en un moment de composició de les meses, que ordinàriament és un tràmit i on avui haguéssim hagut de ser més conseqüents amb el que hem afirmat reiteradament i mantenim: que els polítics amb imputacions no han d’estar a les llistes electorals. Així ho hem manifestat i ho hem  fet arribar a PSC i CiU per a que reconsiderin el nomenament d’ambdós.  I així ho vàrem denunciar ahir  dilluns en la roda habitual  d’atenció als mitjans també en referència a la continuïtat del sr. Crespo com a diputat.

Ho podem titllar d’error? Sí, aquesta pot ser la lectura i  en la vida i com no en la política, cal reconèixer quan t’equivoques  i sobretot analitzar el perquè o el com per evitar i prevenir  què et pugui tornar a passar .

Però el què està clar és el nostre compromís amb evidenciar i denunciar la corrupció allí on es produeixi i denunciar situacions com les d’avui què encara que no vulnerin la llei, son èticament reprovables i empitjoren la qualitat democràtica i el respecte per les institucions.

A la tarda quan el PSC ha tornat a proposar en Daniel Fernandez ,  com a president de la comissió de polítiques de joventut,   i amb la reflexió dels fets del matí ens hem abstingut, com no podia ser d’una altra manera.

Ara  són PSC i CIU qui hauran de fer palès, no només a nivell de discurs, si realment volen  regenerar l’escena política catalana o fer-li un rentat de cara i mantenir l’insostenible statu quo actual , tenen la pilota a la seva teulada ! Nosaltres amb o sense pilota jugarem aquest partit.

L’envàs i tant què sap on va !

Article publicat al Diari Digital  http://www.eljornal.cat/ 28 de gener

Mentre la cantarella de la campanya “Envàs, on vas?” segueix fent-se notar a molts mitjans de comunicació ens sorprèn, en canvi, el silenci de la Generalitat sobre la polèmica que han causat aquests anuncis, què tenen la seva gràcia des d’un punt de vista estrictament publicitari.

No ha estat fins divendres 25 de gener què el Director General de l’Agencia Catalana de Residus i alcalde de Riudecanyes, el sr. Josep Maria Tost, ha fet declaracions a TV3 defensant les bondats de la campanya i anunciant que estan estudiant una nova normativa pel què fa als envasos què podria incloure algun sistema de retorn.

Però tornant a la campanya :

 Com és possible que el  nostre govern patrocini, i permeti, una ofensiva publicitària tan manifestament enganyosa? Perquè no és que hagin modificat la normativa del reciclatge perquè s’adigui amb els interessos de les empreses què produeixen envasos .És encara més greu: sense canviar la norma, simplement se la salten i difonen missatges falsos entre la ciutadania.  A més la campanya no està  focalitzada en l’objectiu de la reducció en la generació de residus. Sinó que es centra en l’interès  econòmic dels productors d’envasos per no haver d’assumir el que anomenen  “material no sol•licitat, o impropis”, o sigui tot el què no són envasos.

 

La normativa actual implica els productors d’objectes, envasos i materials , perquè al final de  la vida útil  dels productes,  quan aquests esdevenen residus siguin ells, els  productors, els responsables.  El productor no pot externalitzar una part del cost del cicle de vida d’allò que ha fabricat. L’adaptació d’aquest principi de la normativa Europea ha donat peu a l’aparició dels Sistemes Integrats de Gestió  (SIG) com Ecoembes o Ecovidrio, entre d’altres. Aquests  gestionen  el final de vida del producte, amb els ingressos  dels productors i del reciclatge de materials. A canvi s’han de fer càrrec dels costos  de  la recollida i tractament dels residus. Són justament aquestes organitzacions les què han finançat la campanya publicitària.

 

I aquí està la mare dels ous o de l’anunci, perquè  el reciclatge no té a veure amb els objectes, sinó amb els materials de què estan fets. És per això, que el vidre va al contenidor verd, el paper i cartró al blau i el plàstic al groc. I d’allí, les empreses encarregades se l’enduen per donar-li un nou ús. Si a aquestes empreses els va millor, o els és més rendible,  treballar amb determinats objectes (els envasos) i no amb altres, doncs bé, aquest és un problema de gestió econòmica, però en cap cas no es tracta d’una qüestió mediambiental.

El problema mediambiental el podem arribar a tenir si fent cas de l’anunci reservem els contenidors groc i verd per una mena de “residus de primera” o sigui els envasos què són els què aquestes empreses volen recollir i tractar i augmentem el contenidor gris del rebuig-resta,  amb  residus de vidre, plàstic o altres materials perfectament destriables i reciclables.

 

És una vergonya. Com també ho és que la Generalitat ho permeti, quan de fet la seva obligació consisteix a fomentar la recollida selectiva de tots els residus recuperables i no pas només d’aquells que s’adapten als interessos dels fabricants. Cal, doncs, que es retirin immediatament els anuncis. Cal que s’aturi aquesta operació dissenyada per intoxicar , confondre i malmetre la tasca feta prèviament en favor del reciclatge.  I sobre tot cal  què el Govern amb els ajuntaments abordin   amb rigor tal i com marca la Directiva Marc Europea , la prevenció i reducció de la producció de residus i tots els mecanismes de valorització, el Sistema de Devolució, Dipòsit i Retorn, els sobreenvasats, etc.

 

El nostre Grup Parlamentari ICV-EUiA, presentarem  les iniciatives necessàries al Parlament de Catalunya per tal que s’aprovi com més aviat millor una llei catalana d’envasos i residus que ampliï els objectius de recollida i retorn, alhora que reclamem que el govern de la Generalitat tingui una actitud més exigent amb els productors d’envasos –plàstics o de vidre- quan el mes de maig proper s’hagin de renegociar els corresponents convenis de recollida selectiva.

Perquè prometo la Constitució, per imperatiu legal ?

                                                            Grup Parlamentari ICV-EUiA , X Legislatura

 

Aquest inici de legislatura és particular per diferents motius i quan estava omplint la documentació necessària per  poder prendre possessió i vaig arribar al full en el qual se’ns demana que jurem o prometem la Constitució, em vaig aturar en sec, perquè se’m plantejava un dilema, un problema de consciència però també polític.

Com podia prometre una Constitució què, amb la darrera modificació aprovada

aprovada a corre-cuita, amb nocturnitat i alevosia  pel PSOE i el PP, modificava l’article 135, que dóna prioritat absoluta al pagament dels interessos i el capital del deute per sobre de qualsevol altra necessitat social i  per sobre de  les necessitats i drets de les persones menystenint els principis de justícia i igualtat que figuren a la pròpia Constitució.

S’ha trencat  el pacte social que es va fer al 78 , amb una gran responsabilitat i renúncies per part de l’esquerra antifranquista què havia lluitat per la democràcia i  ara és com si  tornessin a abans del 78 pel  què fa a les imposicions dels poderosos, molts dels quals són fills i nets d’aquells que tenien una posició hegemònica i de connivència amb la dictadura.

A l’emprenyament de la sentència del Tribunal Constitucional que va buidar de continguts l’Estatut de Catalunya què havíem votat una majoria de catalans i catalanes en un llarg procés i què en el fons és el no reconeixement de Catalunya com a nació, com a subjecte polític,  he afegit el de la darrera i injusta reforma.

 

No cal dir què només m’ha faltat escoltar la lectura restrictiva de les  referencies constitucionals què fa el Ministre Wert per justificar una nova llei d’educació, què suposa un retrocés ideològic , pedagògic i polític què ens situa, en algunes qüestions en el tardofranquisme. 

És per això què només em va  quedar  aquesta opció  prometre per imperatiu legal, perquè aquesta Constitució palesa allò que ja fa anys deia Montesquieu “No hi ha pitjor tirania com la que s’exerceix a l’ombra de les lleis i amb l’escalfor de la justícia”.