Perquè prometo la Constitució, per imperatiu legal ?
Aquest
inici de legislatura és particular per diferents motius i quan estava omplint
la documentació necessària per poder
prendre possessió i vaig arribar al full en el qual se’ns demana que jurem o
prometem la Constitució, em vaig aturar en sec, perquè se’m plantejava un
dilema, un problema de consciència però també polític.
Com
podia prometre una Constitució què, amb la darrera modificació aprovada
aprovada a
corre-cuita, amb nocturnitat i alevosia
pel PSOE i el PP, modificava l’article 135, que dóna prioritat absoluta
al pagament dels interessos i el capital del deute per sobre de qualsevol altra
necessitat social i per sobre de les necessitats i drets de les persones menystenint
els principis de justícia i igualtat que figuren a la pròpia Constitució.
S’ha trencat el pacte social que es va fer al 78 , amb una
gran responsabilitat i renúncies per part de l’esquerra antifranquista què
havia lluitat per la democràcia i ara és
com si tornessin a abans del 78 pel què fa a les imposicions dels poderosos,
molts dels quals són fills i nets d’aquells que tenien una posició hegemònica i
de connivència amb la dictadura.
A
l’emprenyament de la sentència del Tribunal Constitucional que va buidar de
continguts l’Estatut de Catalunya què havíem votat una majoria de catalans i
catalanes en un llarg procés i què en el fons és el no reconeixement de
Catalunya com a nació, com a subjecte polític,
he afegit el de la darrera i injusta reforma.
No cal dir
què només m’ha faltat escoltar la lectura restrictiva de les referencies constitucionals què fa el Ministre
Wert per justificar una nova llei d’educació, què suposa un retrocés ideològic
, pedagògic i polític què ens situa, en algunes qüestions en el
tardofranquisme.
És per això
què només em va quedar aquesta opció prometre per imperatiu legal, perquè aquesta
Constitució palesa allò que ja fa anys deia Montesquieu “No hi ha pitjor tirania com la
que s’exerceix a l’ombra de les lleis i amb l’escalfor de la justícia”.
1 comentaris:
Reprobamos la conducta del alcalde de Altafulla, al ser imputado por un presunto delito de prevaricación y abuso de autoridad, y negarse a delegar sus funciones temporalmente hasta que no se aclaren las circunstancias tal y como han hecho la mayoría de alcaldes en esta situación. Aferrarse a un cargo sea al precio que sea, incluso con una imputación pendiente no es una postura desde nuestro punto de vista inteligente y socava todavía mas la confianza en nuestro sistema y en los políticos.. Por ello solicitamos al alcalde que reflexione sobre los valoración éticos que el exige, y s su partido, IU -AA que tome cartas en el asunto, con el fin de tener cierta credibilidad en otros asuntos y mociones pendientes.
Publica un comentari a l'entrada