Reflexions post electorals 1: La sabiduria de la meva perruquera

Ara que ja han passat uns dies i he pogut analitzar i llegir les diferents valoracions sobre els resultats de les eleccions, a més de parlar amb gent diversa ,  molts dels quals em diuen que no n’entenen de política i jo penso que deu ni do si n’entenen , aquí van unes quantes reflexions sobre les mateixes.

La primera reflexió a la què em porta la conversa mantinguda amb la meva perruquera just el dimarts després,  té a veure amb els mitjans de comunicació d’aquest país i amb la dificultat dels periodistes i intel.lectuals que qüestionen l’statuts quo per fer sentir les seves veus en aquest “oasi” català que cada cop sembla més un fangar.

Quan entro per la porta em diu la perruquera : “Osti nena vaja desastre CIU encara ha guanyat les eleccions, només n’ha perdut 12 !  I vosaltres només heu pujat 3, mira encara a Esquerra li ha anat mig  bé i els sociates pensava què encara se la pegarien més gran”.

 Jo em quedo una mica perplexa i li comento com és què pensava què a CIU li aniria més malament ,  perquè clar el seu raonament va en el sentit contrari del que deien les enquestes i la premsa en general, fins i tot del què pensàvem nosaltres .

La meva perruquera què no té massa temps de veure la tele i es belluga bastant per les xarxes, és mare de tres fills què van a l’escola pública i també les passa magres amb les retallades, em diu – resumint- què ella estava convençuda què després de 2 anys de retallades a l’escola, de l’euro per recepta, de l’atur, de  què el seu company què és autònom no pugui aconseguir crèdit ni feines i del numeret de les senyeres, quan estan governant amb el PP   i què per això estava convençuda que la gent no els tornaria a votar i no acaba d’entendre què tant CIU com el PP han tingut aquests bons resultats  i rebla “ Horte perquè no hi ha curro i la gent ho està passant molt malament i  està molt cremada !

La conversa amb ella em fa encara més conscient dels dèficits democràtics del nostre país, de l’hegemonia cultural de CIU i del paper dels mitjans de comunicació públics i privats -finançats amb diner públic escandalosament per fer de palmeros -  què han construït una realitat paral.lela, una Catalunya virtual en la què es magnifiquen les qüestions què serveixen als interessos ideològics i econòmics de CIU i s’amaga la realitat quotidiana  i totes les opinions què qüestionen el seu relat. Només cal recordar la discussió a Catalunya Radio del professor Vicenç Navarro amb el pseudoperiodista del Manel Fuentes.

Conclusió, ens calen més què mai veus crítiques, intel.lectuals, periodistes, ciutadans què desemmascarin el discurs oficial i què a part de poder fer-ho a les xarxes socials –de moment encara lliures- ho puguin fer almenys en els mitjans públics els quals haurien de ser plurals, diversos i més rigorosos intel.lectualment  i deixar de confondre INFORMAR   amb ADOCTRINAR.