MOBILITZAR LES ESQUERRES

Article publicat al Diari de Tarragona, secció Línea Abierta el 27 d'abril de 2010

Una característica definitòria de la coalició ICV-EUiA consisteix a voler mobilitzar la gent d’esquerres per fer polítiques d’esquerres. Nosaltres, per tant no volem acontentar a tothom, ni renunciem a les nostres idees i propostes per guanyar vots. És important recordar això en un moment en què hi ha forces polítiques que disfressen de “centre” el que de vegades només és flirteig amb la dreta. I CIU disfressa de “centre” el que són polítiques de dretes amb totes les lletres. La qüestió és que el centre no existeix. El “centre” és un eufemisme. Quan alguns diuen centre és perquè amaguen la seva timidesa, mentre que CIU amaga les seves veritables intencions: fer polítiques clarament de dretes.

Reivindiquem la honestedat en la política, i la claredat. Nosaltres no enganyem ningú ni disfressem les nostres intencions: volem el suport de la gent per fer polítiques d’esquerres i ecologistes. Apujar els impostos als rics per redistribuir la riquesa és d’esquerres. Defensar l’estabilitat a la feina i els drets laborals és d’esquerres. Exigir als bancs i caixes transparència, més controls, més inspeccions, i també que donin més crèdits a les empreses, és d’esquerres. Demanar igualtat de drets de ciutadania és d’esquerres. Defensar una major despesa pública per a ajudar als qui més dificultats estan tenint amb la crisi és d’esquerres. Proposar mesures contra l’especulació i la corrupció és d’esquerres.

ICV-EUiA és l’única formació que defensa clarament una sortida d’esquerres a la crisi. I també reivindiquem el govern d’esquerres a Catalunya perquè demostra que hi ha una manera d’enfrontar la crisi diferent de com la proposa CIU. En aquesta cursa cap al centre hi ha forces que sembla que vulguin amagar l’acció del govern d’esquerres. Precisament pel seu contingut clarament d’esquerres. Doncs per ICV-EUiA és motiu d’orgull: perquè s’ha dialogat i acordat amb els agents socials pactes i mesures per sortir de la crisi, perquè s’ha augmentat el pressupost d’R+D, perquè s’han augmentat els ajuts al lloguer, perquè s’han augmentat les beques menjadors i la Renda Mínima d’Inserció, perquè s’ha fet una aposta per millorar el finançament de les PIMES, entre d’altres qüestions.

Amb les enquestes a la mà, hi ha qui pot pensar que la manera d’aconseguir uns bons resultats és disputar-li els vots del centre a CIU. A ICV-EUiA creiem que no és pas així, sinó que el que hem de fer com a força d’esquerres no és disputar el centre, sinó mobilitzar els votants d’esquerres. No es pot acontentar tothom: cal prendre partit. No es pot acontentar als poderosos i als treballadors, no es pot acontentar als banquers i als qui tenen una hipoteca, no es pot acontentar als rics i als qui no arriben a final de mes. Aquí cal prendre partit, els poderosos ho saben i bé opten per la dreta. La clau és la mobilització. No hi ha res que no puguem aconseguir amb una ciutadania d’esquerres i ecologista activa i mobilitzada. Ben al contrari, quan es vol agradar a tothom no s’acaba agradant a ningú.

Intervenció al Consell Nacional d'ICV

Bon dia , crec què ja tots i totes em coneixeu però deixeu-me què avui què esteu a casa nostra em presenti com l’Hortènsia, l’Horte com em diuen els amics, la pròxima diputada d’ICV_EUIA per Tarragona, tot un honor i repte que assumeixo amb il•lusió, amb força i valentia, valors dels companys i companya que m’han precedit.

Tarragona, el Camp i les Terres de l’Ebre, el nostre territori el vostre sud, ha estat i és avui escenari de les lluites del futur, de les lluites per transformar radicalment el model econòmic i de desenvolupament què ha estat fins ara dominant i què ha generat la crisi econòmica, ecològica i social . ( Una crisi què ens deixa a la demarcació més 71.000 persones aturades, 180 expedients de regulació d’ocupació.

I és l’escenari de les lluites del futur ,
Per què els reptes què tenim avui al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre són els reptes de Catalunya, la nostra lluita, les nostres propostes i les nostres solucions locals , son les què també faran possible un nou Pacte Social Verd global ( Green New Deal)

Deixeu-me què us digui quins són no ordenades per la seva importància però potser si per la significativitat que tenen en aquest moment :


La lluita contra la instal•lació del cementiri nuclear a Ascó , és l’expressió local de la lluita antinuclear i per un canvi de model energètic què potencií les energies renovables, amb un pla pont de tancament de les centrals nuclears què generi llocs de treball en nous sectors econòmics què no tornin a hipotecar el territori, com ho va fer la instal•lació de les nuclears a Ascó i Vandellòs.
Sols nosaltres , al costat dels moviments socials i ecologistes , al costat de les plataformes ciutadanes, al costat del territori podrem impedir que el senyor Sabater del PSC i el senyor Felip Puig de CIU acabin ballant un minuet sobre l’ATC.

La lluita per continuar impulsant la nova cultura de l’aigua, un compromís que ha eliminat l’amenaça dels transvasaments de l’Ebre o del Roina què és el fruit d’una gestió integral de l’aigua amb mesures d’estalvi i eficiència , de reutilització d’aigües de les depuradores de Vila-seca i Tarragona què ens permetrà abastir la indústria i alliberar cabdals dels rius.

Per què hem fet molta feina , aprovant el Pla de cabals de manteniment dels rius , però hem d’anar més enllà i garantir els cabals ambientals dels nostres rius , del Francolí i del Gaià, una vella reivindicació dels moviments ecologistes i plataformes del territori, als què hem acompanyat en aquest procés. I plantant cara als poderosos, a les grans empreses què durant molts anys se’ls ha permès externalitzar els costos ambientals i maximitzar els seus beneficis a costa de la degradació de la vida natural i el paisatge dels entorns fluvials.
Sabem, sabeu què si la dreta si CIU torna a governar tornarà a deixar-los les mans lliures, tornaran a imposar les lleis del mercat què ja sabem a qui beneficien.
A la CHE també li exigirem aquest cabal ambiental per a què l’Ebre tingui garantida la vida en el tram final del riu.

Per una planificació sostenible del territori, perquè mireu mentre tots els partits polítics han estat immersos en una discussió bizantina sobre els noms i les capitalitats, sobre si Reus o Tarragona, dient a cada ciutat allò què alguns sectors socioeconòmics volien escoltar , fent electoralisme i per tant degradant el debat polític
ICV- EUIA hem estat la única força què hem rebutjat entrar en aquest debat estèril per als problemes reals de la gent, els únics què hem fet el mateix discurs a Reus i a Tarragona, un discurs polític i no de lleialtats primordials, què sempre acaba sent perillós pel què té d’excloent i sectari.

Per què no ens interessa la política de campanar, ja fa temps que varem interioritzar la glocalització i per què sabent que vivint a la segona àrea metropolitana del país la nostra lluita s’ha de dirigir a articular aquesta conurbació a aconseguir la connectivitat a través del transport públic, a limitar els creixements desmesurats i desordenats , a protegir les zones agràries i els corredors biològics i hem fet els deures introduint esmenes tant al Pla Territorial del Camp com al Pla Nacional d’infraestructures, en el què hem apostat per potenciar el ferrocarril, per un verdader sistema de rodalies al Camp, per la millora de la mitja distància al Camp i a l’Ebre.
I també encara ens queda molt per fer i ho farem i com no pot ser d’altra manera al costat dels moviments socials que com la Plataforma ciutadana de defensa del ferrocarril públic i de qualitat avui fa un viatge reivindicatiu Reus – l’Arboç en el què participen molts companys i companyes nostres, entre ells la nostra cap de llista i futura regidora a l’Ajuntament de Tarragona Arga Sentis.

Però la planificació del nostre territori passa també per un reequilibri territorial i dels sectors productius què no ens imposi, per exemple, un projecte com el Logis Penedès, un CIM què no compta ni amb el consens territorial i què planteja importants dubtes de viabilitat ambiental i d’impacte en un territori ja trinxat per la superposició d’infraestructures i el creixement urbanístic desordenat dels darrers anys què es palesa amb un escampall d’urbanitzacions pels turons i serres amb tota la problemàtica de serveis i comunitària derivada què aquest model urbanístic comporta.

Un reequilibri i una diversificació de l’activitat econòmica a partir de sectors que ja avui estan generant ocupació a Tarragona, com ho demostra l’informe de l’EPA del 4rt trimestre del 2009 , sectors com l’estalvi i l’eficiència energètica, la rehabilitació d’habitatges, els serveis de proximitat , el turisme sostenible i jo voldria afegir un què tot i no aparèixer avui , ha de ser un objectiu la progressiva transformació de l’actual indústria petroquímica per complir amb els estàndards mediambientals i caminar cap a la generació d’una indústria més neta i sostenible.

Em deia el company Jaume Forcadell de les Terres de l’Ebre , què avui amb la nostra presència en el govern d’esquerres està molt a prop de compensar-se el deute històric amb les Terres de l’Ebre, però que encara queda molta feina per a fer i què no volen seguir sent notícia per les nuclears o la contaminació química del riu i jo afegeixo: Jaume és que no només a l’Ebre al Camp també ICV - EUIA volem i lluitarem per tenir quelcom més que indústries que empudeguin l’aire dels barris obrers, monocultiu de centres logístics i un litoral de ciment per al turisme de masses.

Aportarem, com hem fet, fins ara propostes valentes, difícils ( perquè ens ho posen molt difícil) per sortir d’aquesta crisi creant ocupació de qualitat, mantenint i ampliant els drets socials i polítics de totes les persones que viuen i treballen a casa nostra i ho faré des de l’ètica i l’honestedat trets de la nostra formació però també des de la meva condició de dona.

Us encoratjo a seguir lluitant a mobilitzar-vos a comprometre-us per canviar aquest model, per a què puguem continuar i amb més força les polítiques d’esquerres què hem aportat al govern durant aquestes dues legislatures, per a què puguem continuar plantant cara a la dreta per supera la crisi econòmica i social amb un nou model més equitatiu, just i solidari què posi en el centre de l’arena política el benestar integral de les persones.
Els i les candidates soles no ho podrem fer, us necessitem a tots i totes però estic convençuda que ho aconseguirem.

Participació i diàleg

Article publicat al Diari de Tarragona, a la pàgina d'Opinió Secció Línea Abierta 6 d'abril de 2010

A Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i alternativa considerem la participació com un tret d’identitat, tant de la nostra coalició com de la nostra acció de Govern, perquè estem convençuts que la major implicació de la ciutadania en la presa de decisions millora la qualitat de les propostes polítiques, combat la desafecció i, en definitiva, enriqueix la democràcia. Com que ens preocupa tot allò que afecta a la societat catalana ens hem plantejat engegar un procés participatiu ampli, amb propostes que ens permetin abordar els reptes i canvis necessaris en els diversos àmbits; política econòmica i treball, sostenibilitat i medi ambient, drets socials, autogovern... Adreçant-se a les seus d’ICV-EUiA o entrant al web www.joanherrera.cat tothom que ho desitgi pot dir la seva, participar en el nostre procés de presa de decisions i elaboració del nou programa de la coalició.

Avui, el gran repte és superar la crisi, creant ocupació, defensant i ampliant els drets socials i lluitant contra el canvi climàtic. Per això ICV-EUiA proposa un nou acord social i verd, per impulsar el canvi de model econòmic. Un acord per crear nous llocs de treball: amb el canvi de model energètic, promovent l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables, superant la dependència del petroli i amb l’objectiu de tancar les nuclears; el canvi de model productiu amb més innovació tecnològica; la rehabilitació d’habitatges i l’ecoeficiència, el transport públic, la gestió responsable i amb criteris ecològics de l’aigua i dels residus i del sòl, i promovent el dret a la formació dels treballadors i les treballadores al llarg de la vida. Un acord per crear nous llocs de treball per atendre els drets de ciutadania, en l’atenció a la dependència, les escoles bressol, la salut, l’educació i la cultura. Un acord per promoure la plena igualtat de dones i d’homes en tots els camps.

Estem convençuts que és des de l’esquerra que hem de liderar el canvi cap a un nou model econòmic i ecològic socialment just. No podem tornar enrere cap a les polítiques conservadores, socialment injustes i ambientalment anacròniques. Cal donar un nou impuls a les polítiques d’esquerres i ecologistes per sortir de la crisi, i ho volem fer, com no pot ser d’una altra manera, cercant la implicació de la gent que comparteix els valors de la justícia social i l’ecologisme, i cercant el diàleg amb la ciutadania, amb els sindicats, amb els empresaris, amb les organitzacions socials, les entitats ecologistes i les del tercer sector... Perquè només cercant la participació dels agents implicats –els col•lectius i les persones- aconseguirem els canvis necessaris per afrontar una sortida de la crisi amb garanties.

Recuperant la memòria al carrer

Ahir a l’Aleixar un petit poble del Baix Camp, vaig tenir la sort d’assistir a un merescut homenatge, a una conquesta democràtica d’un espai públic, perquè com diu l’Andreu Mayayo “... en els llibres d’història està present tothom, però a l’espai públic només poden estar presents les persones què varen defensar i lluitar pels valors democràtics”.
Ahir a una plaça de l’Aleixar es va posar una placa per recordar a Ramon Trilles Anguera, “Ramon Valent” el seu nom de guerra, perquè en Ramon era un militant del PSUC, tothom ho sabia. Un militant de base que mai va ostentar càrrecs de representació institucional (no va ser regidor, per exemple) però va ser un militant important, recordaven companys seus com oferí el seu mas per que en ell tingués lloc el Congrés Nacional de les Joventuts Comunistes. Com tot s’acaba sabent, encara que ell no en fes gala: en una detenció d’un joves de les Joventuts Comunistes que foren torturats a la comissaria de Reus, el Ramon Valent va amagar, enterrant-ho al tros, multicopistes i propaganda. Ahir em deia la filla que fa poc quan van fer obres al mas, encara van trobar material.

Ramon Valent era un pagès, i va desenvolupar una tasca sindical persistent a la Unió de Pagesos, també va mantenir un compromís social amb el seu poble, amb l’Aleixar, com a president del Casal: organitzant concerts de Raimon, de Quico Pi de la Serra, de la Trinca, etc.

L’acte d’ahir diumenge és una mostra més del compromís d’aquest govern en la recuperació de la memòria democràtica arreu del nostre país, n’hi ha moltes més i amb més ressò mediàtic com la inauguració el dissabte de l’edifici del Memorial Democràtic a Barcelona, però és la suma de totes aquestes accions el què li dona força i credibilitat al gran projecte de recuperació de la memòria.

NI CEMENTIRIS NI NUCLEARS

El divendres 26 de febrer a la Casa de l'Aigua a Tortosa, en Joan Herrera, en Sergi Saladié, i jo mateixa, presentats pel company Jaume Forcadell varem fer un acte en el què es va posar de manifest, una altra vegada, l'oposició d'ICV-EUIA a la instal.lació d'un magatzem de residus d'alta activitat al nostre territori en particular i a Catalunya. A més d'explicar totes les accions què tant al Congreso com al Parlament hem fet i fem al respecte.
El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre amb tres centrals en actiu, una en procés de desmantellament, una central tèrmica de cicle combinat, 3 polígons químics amb més de 38 establiments sotmesos a la normativa Seveso, amb una de les refineries més grans d'España, amb un dels episodis de contaminació per fangs tòxics del riu Ebre,... no podem, ni volem suportar més instal.lacions què comportin un risc per a la salut i el medi ambient.

Perquè ens estimem la nostra terra des del Gaià fins al Delta i perquè creiem què un altre model energètic és possible , què la solució no és un magatzem sinó aturar l'aixeta què produeix els residus, DEMANEM UN CALENDARI DE TANCAMENT DE LES NUCLEARS i estarem a Mora d'Ebre el diumenge 7 de març.

PER UN FUTUR SENSE NUCLEARS

Publicat al Diari de Tarragona el diumenge 28 de febrer

L’aprovació per part del Congrés, fa uns dies, de la moció d’ICV segons la qual el govern central haurà de tenir en compte el criteri de les comunitats autònomes afectades abans de decidir l’emplaçament del magatzem de residus nuclears significa un petit pas en el camí d’aconseguir que el consens social i territorial tingui el pes que es mereix en una qüestió tan seriosa com aquesta. Ens en felicitem, però no obstant això, el criteri d’Iniciativa no ha canviat. Som absolutament contraris al cementiri mentre no hi hagi un calendari de tancament de les centrals nuclears. I som també contraris a que aquest cementiri nuclear s’acabi instal•lant a Ascó.

El cementiri nuclear no pot anar a parar al territori més nuclearitzat de l’Estat Espanyol. Les Terres de l’Ebre i Catalunya han cobert amb escreix la seva solidaritat energètica acollint tres centrals en actiu –Vandellòs II i Ascó I i II- i una altra, Vandellòs I, en procés de desmantellament després de l’accident més greu que s’hagi donat a Europa tret de Xernòbil. Certament, aquestes no son bones cartes de presentació per a qui vulgui fer encara més feixuga la nostra hipoteca nuclear. No ens cansarem de dir que els residus nuclears son un dels productes més perillosos que es poden concebre, a causa de la seva alta radiactivitat. I aquest perill es mantindrà durant milers d’anys, traspassant a les generacions futures un gravíssim problema ambiental, econòmic i de salut pública. I tot això per què? Perquè alguns s’entesten a mantenir vigent una opció energètica obsoleta ignorant qualsevol noció de progrés, de cohesió social i de respecte pels territoris. Del que hauríem de parlar, quan es tracta de nuclears, és del calendari de tancament definitiu de les centrals, i de la seva substitució per energies renovables, que és exactament el que fan les societats més avançades, tant des del punt de vista tecnològic com del social.

Hem vist com, a Catalunya, més de 60 municipis, set consells comarcals, el Parlament i el propi president de la Generalitat han rebutjat la instal•lació del magatzem temporal de residus. No han de valer per a alguna cosa, aquests pronunciaments? El Govern central els pretenia ignorar, escoltant només el parer favorable de l’Ajuntament d’Ascó. Amb la moció que ha impulsat ICV, això ja no serà possible. Però no ens conformem amb el que s’ha aconseguit. ICV promourà una nova resolució al Parlament de Catalunya de rebuig al cementiri nuclear, amb l’objectiu que totes les forces polítiques, i especialment les majoritàries, pugin mostrar amb tota claredat el seu compromís contra el cementiri. Al mateix temps, mitjançant el nostre diputat al Congrés, Joan Herrera, no pararem d’exigir al govern central que aturi el procés d’adjudicació del cementiri nuclear i recomenci el procés de cap i de nou, comptat, aquest cop, i tal com diu la moció aprovada, amb el criteri de les comunitats autònomes, tot vinculant la qüestió del magatzem al calendari de tancament de les centrals. I, finalment, serem presents el dimenge 7 de març a la manifestació de Móra d’Ebre, que sota el lema de “Cementiri nuclear a Ascó? No, gràcies” durà al carrer la veu de la gran majoria dels catalans i les catalanes. En el futur que volem, les nuclears no hi tenen cap paper.

Compromís amb el territori

Com a resultat del procés de primàries dut a terme a ICV he acceptat la responsabilitat d’encapçalar la pròxima candidatura ecosocialista per la demarcació de Tarragona en les eleccions d’enguany. Ho faig amb il•lusió i amb empenta, però també conscient del compromís que assumeixo amb la meva organització i amb el territori, compromís que vull compartir amb tothom que em vulgui acompanyar en aquesta tasca, cadascú des del seu àmbit i dins de les seves possibilitats.

Què ens cal ara a les nostres comarques? Sense dubtar-ho, polítiques d’esquerres i ecologistes, polítiques públiques i de serveis socials què garanteixin els drets bàsics de la ciutadania, que ens ajudin a sortir de la crisi social, econòmica i ecològica a la què ens han portat les polítiques neoliberals de la dreta i què, a més, en el cas de Tarragona tenen connotacions diferenciades.


D’una banda, perquè al Camp de Tarragona hi ha la segona àrea metropolitana de Catalunya, la qual concentra un dels polígons petroquímics més important del sud d’Europa en convivència amb un desenvolupat sector turístic. Context què requereix un altre model de planificació , de gestió i de mobilitat, què garanteixi la qualitat de vida de les persones, la seva seguretat i la convivència amb altres sectors econòmics què a més de generar ocupació, creïn valor afegit. Una area metropolitana què necessita també d’una xarxa de transport públic, tema què ICV hem posat en el centre de l’agenda política durant aquesta legislatura.

I també perquè les Terres de l’Ebre, el nostre sud, ha estat i és avui l’escenari de les lluites polítiques del futur: l’aigua, el model energètic, la sostenibilitat, amb la gran batalla de la desnuclearització del país, a mig termini; o, ara mateix, amb l’oposició a la possible ubicació del Cementiri Nuclear a Ascó.

Necessitem com més aviat millor un altre model energètic, amb propostes alternatives de creixement, de producció i de consum, aprofundint i anant més lluny en les polítiques de tractament dels residus i de la nova cultura de l’aigua. Aquesta necessitat es presenta amb tota la seva cruesa en el nostre territori.

La sortida de la crisi econòmica, ecològica i social serà un eix prioritari en el nostre programa, una crisi què al nostre territori donà una taxa d’atur en el darrer trimestre de 2009 del 15’95 %. Una xifra darrera de la qual hi ha el patiment i la precarietat de moltes persones què necessiten més polítiques públiques de serveis socials, d’habitatge, d’educació, de creació d’ocupació què els garanteixin els seus drets com a ciutadans i els allunyin de l’exclusió social i què podrem garantir en la mesura de la nostra força i presència en el futur govern de Catalunya.

Un impuls als valors de la justícia i l’equitat social, la solidaritat i el feminisme perquè la crisi també té rostre de dona, al respecte dels drets civils, dels drets fonamentals de totes les persones què viuen a casa nostra, plantant cara als discursos xenòfobs, què desgraciadament també estan presents a la demarcació.

En els darrers anys hem estat treballant en aquesta direcció des del Govern de la Generalitat, i hem deixat al territori – i a la resta de Catalunya- una empremta ben visible i no només per la construcció d’equipaments i nous serveis: educatius, d’ocupació, sanitaris, culturals, o per la millora d’infraestructures , o per una política pública d’habitatge, també amb d’altres aspectes menys tangibles què signifiquen un canvi de valors hegemònics: els processos de participació ciutadana i la creació d’estructures de suport a la participació, la col•laboració i complicitat amb el món local , un nou model de seguretat i de gestió integral del risc, la recuperació de la memòria democràtica, les polítiques transversals de gènere, la nova cultura de l’aigua... és una llista molt llarga en la qual la presència d’ICV-EUIA ha estat decisiva.

Cal, doncs, continuar la feina amb la il•lusió. I també amb el convenciment què farem arribar el nostre balanç de govern i les noves propostes a tots els llocs del territori, fent pedagogia política i engrescant no només el nostre electorat – què ja ho està i molt- , sinó totes aquelles persones i sobretot els joves, què se senten d’esquerres i ecologistes i què creuen que “un altre món és possible”.