Intervenció al Consell Nacional d'ICV

Bon dia , crec què ja tots i totes em coneixeu però deixeu-me què avui què esteu a casa nostra em presenti com l’Hortènsia, l’Horte com em diuen els amics, la pròxima diputada d’ICV_EUIA per Tarragona, tot un honor i repte que assumeixo amb il•lusió, amb força i valentia, valors dels companys i companya que m’han precedit.

Tarragona, el Camp i les Terres de l’Ebre, el nostre territori el vostre sud, ha estat i és avui escenari de les lluites del futur, de les lluites per transformar radicalment el model econòmic i de desenvolupament què ha estat fins ara dominant i què ha generat la crisi econòmica, ecològica i social . ( Una crisi què ens deixa a la demarcació més 71.000 persones aturades, 180 expedients de regulació d’ocupació.

I és l’escenari de les lluites del futur ,
Per què els reptes què tenim avui al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre són els reptes de Catalunya, la nostra lluita, les nostres propostes i les nostres solucions locals , son les què també faran possible un nou Pacte Social Verd global ( Green New Deal)

Deixeu-me què us digui quins són no ordenades per la seva importància però potser si per la significativitat que tenen en aquest moment :


La lluita contra la instal•lació del cementiri nuclear a Ascó , és l’expressió local de la lluita antinuclear i per un canvi de model energètic què potencií les energies renovables, amb un pla pont de tancament de les centrals nuclears què generi llocs de treball en nous sectors econòmics què no tornin a hipotecar el territori, com ho va fer la instal•lació de les nuclears a Ascó i Vandellòs.
Sols nosaltres , al costat dels moviments socials i ecologistes , al costat de les plataformes ciutadanes, al costat del territori podrem impedir que el senyor Sabater del PSC i el senyor Felip Puig de CIU acabin ballant un minuet sobre l’ATC.

La lluita per continuar impulsant la nova cultura de l’aigua, un compromís que ha eliminat l’amenaça dels transvasaments de l’Ebre o del Roina què és el fruit d’una gestió integral de l’aigua amb mesures d’estalvi i eficiència , de reutilització d’aigües de les depuradores de Vila-seca i Tarragona què ens permetrà abastir la indústria i alliberar cabdals dels rius.

Per què hem fet molta feina , aprovant el Pla de cabals de manteniment dels rius , però hem d’anar més enllà i garantir els cabals ambientals dels nostres rius , del Francolí i del Gaià, una vella reivindicació dels moviments ecologistes i plataformes del territori, als què hem acompanyat en aquest procés. I plantant cara als poderosos, a les grans empreses què durant molts anys se’ls ha permès externalitzar els costos ambientals i maximitzar els seus beneficis a costa de la degradació de la vida natural i el paisatge dels entorns fluvials.
Sabem, sabeu què si la dreta si CIU torna a governar tornarà a deixar-los les mans lliures, tornaran a imposar les lleis del mercat què ja sabem a qui beneficien.
A la CHE també li exigirem aquest cabal ambiental per a què l’Ebre tingui garantida la vida en el tram final del riu.

Per una planificació sostenible del territori, perquè mireu mentre tots els partits polítics han estat immersos en una discussió bizantina sobre els noms i les capitalitats, sobre si Reus o Tarragona, dient a cada ciutat allò què alguns sectors socioeconòmics volien escoltar , fent electoralisme i per tant degradant el debat polític
ICV- EUIA hem estat la única força què hem rebutjat entrar en aquest debat estèril per als problemes reals de la gent, els únics què hem fet el mateix discurs a Reus i a Tarragona, un discurs polític i no de lleialtats primordials, què sempre acaba sent perillós pel què té d’excloent i sectari.

Per què no ens interessa la política de campanar, ja fa temps que varem interioritzar la glocalització i per què sabent que vivint a la segona àrea metropolitana del país la nostra lluita s’ha de dirigir a articular aquesta conurbació a aconseguir la connectivitat a través del transport públic, a limitar els creixements desmesurats i desordenats , a protegir les zones agràries i els corredors biològics i hem fet els deures introduint esmenes tant al Pla Territorial del Camp com al Pla Nacional d’infraestructures, en el què hem apostat per potenciar el ferrocarril, per un verdader sistema de rodalies al Camp, per la millora de la mitja distància al Camp i a l’Ebre.
I també encara ens queda molt per fer i ho farem i com no pot ser d’altra manera al costat dels moviments socials que com la Plataforma ciutadana de defensa del ferrocarril públic i de qualitat avui fa un viatge reivindicatiu Reus – l’Arboç en el què participen molts companys i companyes nostres, entre ells la nostra cap de llista i futura regidora a l’Ajuntament de Tarragona Arga Sentis.

Però la planificació del nostre territori passa també per un reequilibri territorial i dels sectors productius què no ens imposi, per exemple, un projecte com el Logis Penedès, un CIM què no compta ni amb el consens territorial i què planteja importants dubtes de viabilitat ambiental i d’impacte en un territori ja trinxat per la superposició d’infraestructures i el creixement urbanístic desordenat dels darrers anys què es palesa amb un escampall d’urbanitzacions pels turons i serres amb tota la problemàtica de serveis i comunitària derivada què aquest model urbanístic comporta.

Un reequilibri i una diversificació de l’activitat econòmica a partir de sectors que ja avui estan generant ocupació a Tarragona, com ho demostra l’informe de l’EPA del 4rt trimestre del 2009 , sectors com l’estalvi i l’eficiència energètica, la rehabilitació d’habitatges, els serveis de proximitat , el turisme sostenible i jo voldria afegir un què tot i no aparèixer avui , ha de ser un objectiu la progressiva transformació de l’actual indústria petroquímica per complir amb els estàndards mediambientals i caminar cap a la generació d’una indústria més neta i sostenible.

Em deia el company Jaume Forcadell de les Terres de l’Ebre , què avui amb la nostra presència en el govern d’esquerres està molt a prop de compensar-se el deute històric amb les Terres de l’Ebre, però que encara queda molta feina per a fer i què no volen seguir sent notícia per les nuclears o la contaminació química del riu i jo afegeixo: Jaume és que no només a l’Ebre al Camp també ICV - EUIA volem i lluitarem per tenir quelcom més que indústries que empudeguin l’aire dels barris obrers, monocultiu de centres logístics i un litoral de ciment per al turisme de masses.

Aportarem, com hem fet, fins ara propostes valentes, difícils ( perquè ens ho posen molt difícil) per sortir d’aquesta crisi creant ocupació de qualitat, mantenint i ampliant els drets socials i polítics de totes les persones que viuen i treballen a casa nostra i ho faré des de l’ètica i l’honestedat trets de la nostra formació però també des de la meva condició de dona.

Us encoratjo a seguir lluitant a mobilitzar-vos a comprometre-us per canviar aquest model, per a què puguem continuar i amb més força les polítiques d’esquerres què hem aportat al govern durant aquestes dues legislatures, per a què puguem continuar plantant cara a la dreta per supera la crisi econòmica i social amb un nou model més equitatiu, just i solidari què posi en el centre de l’arena política el benestar integral de les persones.
Els i les candidates soles no ho podrem fer, us necessitem a tots i totes però estic convençuda que ho aconseguirem.