El Govern segueix sense preservar els boscos

Us deixo el vídeo de la darrera pregunta que vaig fer al Conseller de Territori i Sostenibilitat sobre la tala de 20 ha d'arbres al Parc del Port al terme de la Sènia i que ha estat denunciada per GEPEC, atès que a part de la dubtosa adjudicació a Monroyo SA s'ha provocat una plaga d'escarabat barrinador.

Des connectats: història del desastre ferroviari

<iframe allowtransparency="true" frameborder="0" height="265" scrolling="no" src="https://www.verkami.com/projects/13583-desconnectats-el-documental-eltrenensconnecta/widget_landscape" width="586">No iframes supported</iframe><iframe allowtransparency="true" frameborder="0" height="265" scrolling="no" src="https://www.verkami.com/projects/13583-desconnectats-el-documental-eltrenensconnecta/widget_landscape" width="586">No iframes supported</iframe>

Preguntant a la nova Consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca

Benvinguda la primera dona Consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Gestió Forestal del nostre país. Vull pensar que les dones que podem donar la vida a nous éssers, també ens ocupem de manera diferent de la natura, la vida, els ecosistemes, la mar , els boscos...
Una qüestió positiva el nomenament del nou Director General de Pesca Sergi Tudela un expert en la matèria i amb un perfil més conservacionista que esperem que pugui afrontar les qüestions més greus que tenim avui a les nostres pesqueries i en el medi marí.
On no veig canvis és en la gestió de la política forestal i em preocupa que es vulgui seguir el Pla aprovat doncs, és un pla productivista i que no té en compte els valors naturals ni té prou cura de la biodiversitat ni de la singularitat dels boscos madurs.

Preguntant al nou Conseller de Territori i Sostenibilitat

Davant dels anuncis de més de 12 noves lleis que va fer el Conseller Rull, vaig preguntar quines pensava fer en els 18 mesos de legislatura que el govern s'ha autoimposat i quines faran després. Sembla ser que per fi hi haurà llei de biodiversitat, jo vists els antecedents fins que no vegi el text no m'ho creure. Han estat reiterades promeses des del 2011, mocions, propostes de resolució i silenci per part del govern.
Sorprenent també que en l'apartat d'infraestructures no digues res de la connexió dels tramvies o dels peatges i la implantació de l'eurovinyeta.

LLuitem per la Directiva Marc de l'Aigua a l'Ebre i a les conques internes de Catalunya

Ara podem repensar el projecte de BCN World

Inici XI legislatura Parlament de Catalunya

Sembla que ha passat una eternitat i bé és cert des del 27de setembre, en que es van celebrar les eleccions autonòmiques fins el passat 28 de gener que, finalment , es van constituir les comissions al Parlament són 5 mesos.

Un temps en que he tingut de tot, des de la impotència  en veure els resultats de les eleccions i que malgrat haver treballat tant durant aquests 5 anys, em quedava fora,  del Parlament a la sorpresa d’entrar de nou, quan ja tenia coll avall que m’incorporava a la meva plaça de l’ajuntament de Cambrils . Els  mesos de negociacions entre Junts pel Si i la CUP per fer govern que ens van mantenir distretes, la campanya de les Generals i poder guanyar –les per primera vegada amb En comúPodem i el desenllaç en el darrer moment d’un nou Govern amb un president sorpresa.

Tot molt mediàtic, difícil i en construcció permanent però al mateix temps apassionant la construcció d’una nova força, d’una confluència de les esquerres, dels que venim de lluny i els que acaben d’arribar, que volem guanyar no només resistir.

I així començo la meva tercera legislatura en el Parlament, amb l’espasa de Damocles, dels 18 mesos, que jo no em crec, amb els mateixos temes que he portat sempre,  de portaveu a les comissions de Territori, Agricultura i Medi Ambient i amb la novetat de presidir la Comissió d’Empresa i Coneixement una nova tasca que inicio amb ganes i amb aquestes intencions que us deixo aquí:

“Espero i desitjo que amb diàleg, generositat, honestedat, contundència i fermesa – quan calgui- i des de les diferents posicions polítiques representades siguem capaces de posar el bé comú i l’interès de la ciutadania per sobre dels jocs de trons.

Jo treballaré perquè sigui així, la lletrada , la gestora ens ajudaran i segur que vosaltres ( membres de la comissió) també.

Sense més desitjar que fem bona feina i ens fem dignes de l’encàrrec ciutadà per fer aquest país més net, més just i més lliure.”

Del que vagi passant si la feina m’ho permet seguiré publicant i penjant els vídeos en aquest blogg o en el facebook i informant al Twitter.

 

Sí que es pot ... fer bé

Article publicat 15 de setembre al Diari de Tarragona, secció el Mirador pag. 31

Estem davant  unes eleccions diferents, plebiscitàries per a uns i CONSTITUENTS, per a nosaltres, perquè  ens cal triar una alternativa de govern per impulsar un veritable canvi a Catalunya. Ens cal  iniciar un procés constituent, una nova fase que superi el model esgotat del Regim del 78, repte que afrontem sumant diferents sensibilitats de l’esquerra : ICV-EUiA, Podem i Equo .

Perquè  cal decidir-ho tot: el model econòmic i social, la relació amb l’Estat i també amb la Unió Europea. Els governs de l’estat espanyol no ha estat justos amb Catalunya ni han respectat els nostres drets democràtics: això és indiscutible.  Però tampoc podem oblidar que, alhora,  han estat les polítiques de CIU les que no han donat resposta a les necessitats de la gent  i ara  ens demanen , una cop més, un acte de fe , que fem un exercici d’amnèsia col·lectiva d’aquests darrers 5 anys i dels 23 que ja van governar a Catalunya.

Catalunya  Si que es Pot , lluitem per la plena sobirania de Catalunya.  Ja entenem que en el  marc europeu les sobiranies  són més compartides que plenes, però volem la part de sobirania que ens pertoca, per plantar-nos  davant :un estat centralista, els poders financers, les grans multinacionals energètiques, la corrupció. Volem la sobirania democràtica que mitjançant un procés popular ens ha de permetre realitzar un referèndum per decidir la relació   amb l’Estat espanyol. Un referèndum en el que  el vot de cada persona valgui el mateix i en què el resultat sigui la independència, la  relació federal o confederal , esdevingui l’eina per refundar Catalunya .

No som  els enèmics dels qui, legítimament, creuen que només amb la independència podrem viure millor i ser respectats com a poble, (és més, dins de Catalunya Sí que es pot  hi  ha companys i companyes que defensen la independència) ; Sí ho som d’aquells que amagant-se  darrera d’una o altra bandera pretenen seguir aplicant les mateixes polítiques que castiguen les classes populars. I sobretot som els enèmics d’aquells, que neguen que puguem votar , emparant-se en interpretacions jurídiques i trepitjant la voluntat del 80% dels catalans.

I la candidatura de Junts pel SI, en la que s’amaga CDC i que aplega persones diverses, il·lusionades que s’hi han sumat , si és veritats el que proclama, amb qui s’ha d’enfrontar  és  amb els que  com el PP o Ciutadans , aboquen en els barris populars un discurs  que fa perillar la cohesió social,  que els partits d’esquerra, els sindicats i  els  moviments veïnals  vàrem construir els darrers 30 anys : “Catalunya un sol poble”.

El 28 S ens trobarem al Parlament i haurem de ser suficients per iniciar un procés constituent que impliqui la realització d’un referèndum per a decidir –ho tot : quina relació volem amb l’Estat espanyol, quin marc jurídic i institucional, quin model energètic,...i l’elaboració  i ratificació d’una Constitució, llavors es comprovarà on és cadascú.

CDC no vol fer net a Catalunya, mostres a comarques tarragonines

Hortènsia Grau pregunta pels imputats recentment nomenats per CDC - Iniciativa per Catalunya Verds

El circ catala sense animals salvatges ens fa més humans

Intervenció al Debat de la Proposició de Llei de Modificació de la Llei de Protecció dels Animals 2/2008 el 23 de juliol de 2015

Saludar Plataforma CLAC formada per Libera i la Fundació Franz Weber, AnimaNaturalis , FAADA que juntament amb ANDA i The born Free Foundation, InfoCircos la gent del circ Marcel Barrera de la revista Zirkolica, i membres del Departament de Cultura.

Primer felicitar-nos perquè Catalunya seguim avançant en matèria de protecció i benestar animal situant-nos legislativament al capdavant dels països del mon, tot i què encara quedi camí per recórrer, que després em referiré breument.
Des de la llei de 2003 què prohibia espectacles amb animals què impliquessin patiment, passant pel llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya aprovat el 2006 què els des cosifica i els atorga la condició d’éssers que senten, al text refós de la llei de protecció dels animals de 2008 què avui ampliarem i la llei del 2010 fruit d’una ILP que prohibia les curses de braus i altres espectacles taurins a Catalunya hem anat avançant en el respecte als animals i en garantir-los el seu benestar i protecció , amb una visó menys antropocèntrica, més ecològica i d’equilibri i això ens fa més humans.

Segon: La proposició de llei que avui aprovarem en aquest Parlament ens deixa algunes lliçons que confio que ens serviran en un futur per fer les coses millor a tots plegats i especialment als grups polítics proposants del text i al govern en les respectives conselleries implicades : en aquell moment el Conseller Pelegri i el Conseller Mascarell.
I en aquest sentit un mea culpa almenys per part del nostre grup per haver presentat la proposició de llei, sense haver escoltat prèviament una de les parts afectades pels canvis legislatius, el món del circ i dir també que ho vàrem fer posteriorment, però crec que si s’hagués partit d’unes converses i informacions prèvies sobre el que es pretenia, s’hagués fet més pedagogia , no hagués generat tant rebuig i sobretot el mon del circ no s’hagués sentit menystingut.

Tercer : Satisfacció perquè tots i totes hem estat generosos per renunciar a les esmenes pròpies en favor d’un text que ens permetés avançar, i que està en la línia de la major part de les mocions aprovades a 103 municipis de Catalunya què representen més del 70 % de la població i també per haver corregit mitjançant l’esmena tècnica el preàmbul inicial què contenia paràgrafs que en generalitzar comportaments sobre els animals ( que no són generals) criminalitzava i estigmatitzava el món del circ innecessàriament. Quan el què cal és buscar la complicitat i les sinèrgies per què el sector entengui que la llei ha de ser una oportunitat per al circ, per innovar i avançar tant des del punt de vista escènic com d’eina socioeducativa, d’integració i empoderament personal i social.

Quart : el nou govern que en surti tindrà l’obligació de crear l’observatori de l’ús d’animals en els circs i de fer-ne el corresponent desplegament reglamentari a partir de les seves recomanacions i espero que també aquí es pugui ampliar la mirada més enllà del circ a altres espectacles en què hi participin animals-actors per no tornar a caure amb contradiccions difícils d’entendre des de l'ètica però evidents des dels interessos partidistes com ja va passar amb la ILP que prohibia les curses de braus però permetia altres espectacles en que també hi pot haver maltractatament.

I en últim terme però no menys important ens hagués agradat veure públicament i al mateix temps que es proposava la Llei una actitud més compromesa del Conseller de Cultura cap el sector del circ , des de que el Govern d’Entesa el 2007 va fer consensuant amb el sector el Pla Integral de Suport al Circ a Catalunya no hi hagut més propostes ni per descomptat suport econòmic, creiem que alguna iniciativa en aquest sentit facilitaria l’acceptació dels canvis legislatius que avui aprovarem.

TANQUEM LES NUCLEARS:NI ASCÓ NI VANDELLÓS

LLUITANT PER LES TERRES DE L'EBRE:GRATUïTAT AP7

Les responsabilitats de CIU en les protesis defectuoses de Traiber

4 anys de Fukushima, al Camp i Terres Ebre no volem oblidar

Article publicat al Diari de Tarragona el divendres 20 de març de 2015

Secció EL MIRADOR

Ara que entrem en el cinquè any posterior a l’accident de la central nuclear de Fukushima podríem pensar, erròniament, que aquella desgràcia és cosa del passat.  Ens equivocaríem, perquè la radiactivitat no és flor d’un dia. Un cop s’ha vist compromesa la integritat d’una central, els efectes per a les persones que viuen en el seu radi d’influència poden durar anys, o dècades. Per això no és normal que ja no se’n parli, d’aquell sinistre: l’accident de Fukushima és una cosa que encara està passant i, el que és pitjor, no sabem quan ni com s’aturarà. 

Algunes dades s’admeten, tímidament: al Japó han augmentat els casos de càncer de tiroides  –malaltia vinculada a les radiacions- potser relacionats amb el fet que, cada dia, la planta aboca al mar 400.000 litres d’aigua altament contaminada. Aquesta aigua acaba entrant a la cadena alimentària i retorna, doncs, als humans. Paral·lelament, els equips d’emergència encara no han pogut accedir als nuclis en fusió dels reactors afectats. La central, doncs, no pot aturar-se, ni tampoc es pot evitar que segueixi contaminant.

I mentre passa això, les autoritats japoneses han volgut reforçar el control governamental sobre les conseqüències socials de l’accident. Han aprovat tot un seguit de mesures legislatives que castiguen amb penes de presó la “divulgació de secrets d’Estat” per part de funcionaris, o la “divulgació d’informació classificada” per part de periodistes. En aquest context repressiu, el debat nuclear va quedar fora de la darrera campanya electoral. Es comprova així el que tantes vegades s’ha afirmat: l’energia nuclear, per l’estructura que implica la seva producció i la perillositat inherent dels materials que utilitza imposa un model social i administratiu cada cop més autoritari i opac.

I això em du a fixar-me en el que passa a casa nostra. El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre constitueixen el territori més  nuclearitzat de l’Estat, amb tres centrals en actiu i una altra, Vandellòs I, confinada dins d’un sarcòfag de ciment armat a causa, precisament, d’un accident que va vorejar la catàstrofe. I amb aquest càrrega ens trobem immersos en un debat nacional sobre el futur del nostre país on s’ha volgut evitar, escrupolosament, qualsevol referència al model energètic que ha de tenir una Catalunya sobirana. No ens fem il·lusions. Aquí no estem a Escòcia. En el decurs dels debats previs al referèndum d’autodeterminació, el primer ministre Alex Salmond no va fugir d’estudi. Va fomentar públicament el debat, mostrant-se partidari d’un canvi de model amb una aposta seriosa per les energies renovables. No és que no pugui imaginar-me Artur Mas i CIU  fent una cosa semblant. Simplement, és que no ho ha fet.

El  president parla de la independència en abstracte, però defuig tots els aspectes concrets com si no convingués atreure l’atenció envers un tema tan delicat, perquè altres veus de CiU com el Conseller Felip Puig  admeten, sense embuts, que del que es tracta és de prolongar 20 anys més la vida activa de les centrals com també recull un dels llibres de la Transició Nacional. Si s’imposen aquests punts de vista no hi haurà, doncs, ni independència energètica, ni confederació ni res de res. Hi haurà més del mateix, amb un increment del risc per a la ciutadania tarragonina.

No cal dir que nosaltres no acceptem aquests plantejaments. Com a partidaris de l’autodeterminació de Catalunya volem decidir-ho tot, inclòs el model energètic. Que un país pugui fer una cosa així és una prova de sobirania. Ni més, ni menys. I com a ecologistes, ho diem un cop més, volem  un pla pont de tancament de les centrals nuclears i la seva substitució per energies renovables. És tècnicament possible, hi ha tecnologia disponible per a fer-ho i és socialment necessari. Com que ja vam tenir un Vandellòs, sabem de què parlem. No volem una altra Fukushima, ni al Japó ni a les nostres comarques, que és on són les centrals.

Microdonacions SOS Salvem lo Delta de l'Ebre !

>
<iframe src="http://microdonaciones.hazloposible.org/proyectos/compartido/iframeproy.aspx?idproyecto=225&fmt=h" width="600" height="180" scrolling="no" frameborder="0"></iframe>

Demanant al Conseller que aturi el Pla de Gestió dels espais naturals protegits ...

El TTIP: UN ACORD EN QUE NOMÉS GUANYARAN ELS DE SEMPRE

Article publicat al Diari de Tarragona

Mentre participava fa uns dies en una manifestació a les Terres de l’Ebre en defensa dels pagesos del sector dels cítrics, que han vist com les darreres ventades i la manca de suficient suport de l’Estat i de la Generalitat ha agreujat encara més la crisi de preus que pateixen des dels últims anys , pensava com poden empitjorar encara les coses, per a aquests companys i per a totes nosaltres, si s’arriba a signar el Tractar de lliure comerç que negocien a porta tancada els Estats Units i la Unió Europea.


El TTIP, com l’anomenen per les seves sigles en anglès, és un projecte que es caracteritza per l’opacitat. Sabem que les negociacions es fan a partir de documents que han estat declarat secrets, als quals no hi tenen accés ni tan sols els diputats del Parlament Europeu, que teòricament haurien de fiscalitzar el procés. Sabem, també, que aquest acord pot tenir un impacte ampli, i potser irreversible, en molts aspectes de la nostra vida quotidiana, especialment en la salut, l'alimentació, el treball, la seguretat dels productes, el medi ambient, els drets laborals i les polítiques de privadesa. Fins i tot podria canviar profundament la manera en què usem les institucions democràtiques per establir regulacions en tots aquests camps, afectant, per tant, els drets de la ciutadania.

Si ens fixem en altres tractats de “lliure comerç” que han signat els Estats Units, amb Mèxic o Canadà, per exemple, i en el poc que ha trascendit de la negociació present, podem comprovar que estan sobre la taula coses com ara un punt que anomenen “mecanisme de solució de controvèrsies inversora-estat” que permetria als inversors estrangers eludir els tribunals nacionals i presentar les seves queixes directament a tribunals internacionals d'arbitratge. Es tracta d'un privilegi per a les empreses més poderoses injustificable entre dos subjectes polítics amb tribunals de justícia desenvolupats i plenament operatius, com son els governs europeus i el dels Estats Units. Així, si un tribunal d'arbitratge conclou que les polítiques decidides democràticament podrien reduir els guanys projectats d'un inversor, aquest mecanisme podria obligar a un govern a pagar milers de milions en danys i perjudicis. Això limitaria la llibertat democràtica per legislar sobre assumptes ambientals, de salut i financers, entre molts altres. Aquest tipus de mecanismes ja existeixen en altres acords comercials i els resultats han estat desastrosos: hi ha hagut sancions milionàries a Austràlia per la seva legislació antitabac, a Argentina pels seus impostos sobre l'Energia, a Canadà per una moratòria al fracking, etc. Exemples que demostren que un pseudo tribunal format per defensors dels interessos de les empreses posa per davant la propietat i menysté la democràcia.

Aquesta pèrdua de sobirania té conseqüències directes sobre la salut i el benestar de les persones, i sobre el teixit productiu dels països. Només les grans corporacions hi surten guanyant. Sabem que un dels sectors prioritaris per a les grans empreses en relació a TTIP és el d'alimentació. Doncs bé: una de les coses que preveu eliminar el tractat amb el pretext de la “convergència normativa” és el principi de precaució, que exigeix que davant de dubtes raonables sobre el risc que un producte pugui suposar per al consum humà sigui el fabricant qui hagi de demostrar la innocuïtat de la seva mercaderia. Si això desapareix, s’obre la porta als aliments elaborats amb ingredients genèticament modificats, a l’augment d’ús de pesticides i a altres pràctiques que els consumidors mai no podrem saber, perquè la normativa sobre etiquetatge també canviarà i se’ns estalviaran aquestes informacions transcendentals.

El medi ambient també patirà, perquè les regulacions mediambientals de cada país es podran evitar amb els procediments abans citats. Només caldrà que un tribunal d’arbitratge consideri com obstacles a la competitivitat les regulacions sobre emissions de CO2, sobre las producció d’agrocombustibles o les mesures per mantenir la biodiversitat.

Es per això que em preguntava, a l’inici d’aquest text, quin futur espera als nostres pagesos. Si les administracions no es caracteritzen ara per defensar-los gaire, amb aquest tractat no podran defensar-los ni els parlaments ni els tribunals. Les grans empreses dicten la seva llei, i la dicten passant per sobre de productors i ciutadans. Més que d’un tractat de lliure comerç, ens preparen un decret per retallar l’empresa local, la feble democràcia i els drets de ciutadania.

25e aniversari de Vandellós

Catalunya: lliure, justa i neta

La Diada Nacional d’enguany se celebra en unes circumstàncies polítiques extremadament significatives de cara al futur, però també en unes circumstàncies socials gens ordinàries. A la reivindicació del dret a decidir, de la possibilitat de fer la consulta el 9 de novembre tal com la majoria de les forces polítiques ha acordat, se suma la polèmica sobre la “confessió” de l’expresident Jordi Pujol i les seves conseqüències per al país. Tot això, emmarcat en el context d’una crisi que no s’acaba i d’unes accions de govern que agreugen i dificulten encara més la vida quotidiana dels ciutadans i les ciutadanes.

El cas Pujol ha posat en primer pla una manera de fer que molts hem denunciat des dels anys 80, davant la indiferència o l’agressivitat d’aquells que amb tossuderia s’han negat sempre a acceptar el que era evident. Ara, aquesta pretesa superioritat moral de la dreta catalana, que s’identificava fraudulentament amb la totalitat del país, ha quedat reduïa a no res, o a ben poca cosa. S’ha posat de manifest que durant els darrers trenta anys Catalunya s’ha gestionat mitjançant un règim, compatible amb el de la transició a l’Estat espanyol, basat en la connivència d’amplis sectors empresarials i  mitjans de comunicació  a  l’hora de teixir xarxes clientelars adobades de nepotisme. Els poderosos van formar una estructura paral·lela a les institucions i les lleis, i des d’aquesta estructura feien negocis, impartien doctrina i ens renyaven.

És per això que ICV-EUiA ha dit des del primer dia que ens calia la consulta. Que ens calia el dret a decidir. Però que ens calia no només per pronunciar-nos sobre una sola cosa, sinó per decidir-ho tot, perquè ho volem canviar tot. És així que arribem a una Diada on els drets nacionals i els socials s’han fet més indestriables que mai. Catalunya ha de ser lliure, però també justa i neta. Lliure per organitzar-se com ho vulguin la majoria dels ciutadans i les ciutadanes. Faltaria més! Però també justa perquè un nou país, en ell mateix, no rescata les persones d’aquesta crisi on ens han entaforat els poderosos. Calen polítiques socials redistributives, una fiscalitat eficient, calen accions concretes com ara l’aturada de tots els desnonaments, el manteniment i l’ampliació de les beques menjador i l’establiment de la renda garantida de ciutadania.

Catalunya ha de quedar neta. Neta d’opacitat i de corrupció. Les polítiques públiques han de ser això: públiques. No poden propiciar xarxes d’enriquiment il·legal ni un cens de persones intocables. S’ha d’investigar a fons tot el que ha passat, establir-ne les responsabilitats amb precisió i anar fins al final amb les conseqüències que se’n derivin.

Lliure, justa i neta. Amb aquesta triple reivindicació participem a la Diada Nacional, i hi participem al costa de les altres organitzacions socials, sindicals i polítiques que treballen a favor de la ciutadania, de les treballadores i els treballadors. Ens trobarem a la Via Catalana, a la gran V . I més concretament, al tram  57, el tram social de la Via Catalana.

Aturem la involució mediambiental a Catalunya

Article publicat 30 de juny de 2014 al Diari de Tarragona, secció Mirador pàgina 23

Cada any per aquestes dates, un cop han acabat les commemoracions del  Dia Mundial del Medi Ambient, comprovem com n’és de dur admetre l’enorme llista de mancances que patim en aquest camp. Però enguany ho ha estat encara més constatar que en comptes d’anar endavant anem enrere. No es tracta només d’aixecar acta de tot el que queda per fer sinó de denunciar com, malauradament, el Govern de la Generalitat ha dedicat no poques energies a desmuntar la tasca dels anteriors governs de progrés fins al punt que podem parlar, sense por a equivocar-nos, d’una autèntica involució mediambiental.

 

La diferència és que enguany no estem sols. Noranta-tres entitats, divuit universitats i centres de recerca i tres col·legis professionals han signat la “Declaració a favor del patrimoni natural deCatalunya”, on analitzen a fons aquesta qüestió i proposen remeis a una situació que no pot seguir empitjorant sense greus conseqüències per al nostre futur i el dels nostres fills i filles.

 

Aquests col·lectius denuncien retallades de més del 60% del pressupost destinat a espais naturals protegits, que són competència de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat, la qual forma part d'un Departament, el d’Agricultura, que ha reduït el seu pressupost en un percentatge molt inferior. Retallades, doncs, que se centren sobre tot  en el medi ambient. Els signants denuncien, també, el greu incompliment d’obligacions i disposicions legals que tracten de la conservació del patrimoni natural, ja siguin directives europees o d’altres menes, i constaten “el desmantellament” de les polítiques de conservació del patrimoni natural de Catalunya.

 

El mes de febrer passat el Parlament de Catalunya va aprovar una moció, presentada pel grup d’ICV-EUiA, que tractava precisament de polítiques de conservació i gestió del  medi natural. Jo mateixa vaig ser l’encarregada de redactar-la i defensar-la, i no cal dir que em va complaure molt veure com els altres grups hi feien les seves aportacions i hi votaven a favor. Allí s’establia una llista de 20 actuacions que consideràvem indispensables per revertir una situació que s’agreuja cada dia que passa. Proposàvem, entre d’altres coses, l’establiment o millora de lleis i normatives per garantir la biodiversitat, apostar decididament pels Parcs Naturals de Catalunya i la xarxa d’espais  naturals protegits, insistir en la redacció d’un pla d’actuació específic sobre boscos singulars i, a més de tot plegat, tenir en compte el factor humà: potenciar el cos d’Agents Rurals mitjançant la dotació i formació adequades perquè sigui una eina imprescindible, un cos de vigilància, control, protecció i prevenció integrals del medi ambient del nostre país.

 

Que el Parlament aprovés aquestes propostes  va representar un pas en la bona direcció, però malauradament ha estat poca cosa més.  El Govern segueix entestat en mirar cap a una altra banda quan es parla del tema. Les competències de l’antic Departament de Medi Ambient, que és una de les primeres coses que CiU va fer desaparèixer en arribar a la Generalitat, estan ara dividides entre els de Territori i Sostenibilitat, per una banda, i el d’Agricultura, per l’altra. Aquesta fragmentació no és gens saludable, perquè defuig la concepció del  medi com un àmbit integral i coherent sobre el qual s’ha d’actuar de manera concertada, i ho substitueix per un model on les polítiques, els plans i les obligacions es difuminen en un garbuix d’actuacions parcials o d’omissions de les quals ningú n’assumeix la responsabilitat. No té cap sentit dir que el conseller Santi Vila és millor o pitjor que el conseller Josep Maria Pelegrí. Entre tots dos han trobat la manera de no fer res, o de fer les coses en sentit contrari a com s’haurien de fer.

 

A ICV-EUiA, doncs, considerem que aquest Govern, compromès per la moció que el Parlament de Catalunya va aprovar el 27 de febrer, ha d’aturar i revertir les actuacions que ha emprès, que només condueixen al deteriorament i la pèrdua del patrimoni natural. No s’hi val justificar-ho tot amb l’argument de la crisi. Tothom sap que la correcta gestió del medi ambient és una font de llocs de treball i d’activitats econòmiques. Amb voluntat política i una dotació pressupostària adequada podem lluitar, al mateix temps, per la natura i per la millora de la vida de les persones.  El trencament de les polítiques mediambientals ha estat un fracàs, cosa que l’aprovació de la moció abans citada reconeix de manera implícita. Cal, doncs, treure’n totes les conseqüències, reunificar totes les actuacions, altre cop, en un Departament de Medi Ambient i vetllar perquè les generacions futures no ens jutgin gaire durament en veure el llegat natural que transmetrem.