Article publicat 30 de juny de 2014 al Diari de Tarragona, secció Mirador pàgina 23
Cada any per aquestes dates, un cop han acabat les commemoracions del Dia Mundial del Medi
Ambient, comprovem com n’és de dur admetre l’enorme llista de mancances que
patim en aquest camp. Però enguany ho ha estat encara més constatar que en
comptes d’anar endavant anem enrere. No es tracta només d’aixecar acta de tot
el que queda per fer sinó de denunciar com, malauradament, el Govern de la
Generalitat ha dedicat no poques energies a desmuntar la tasca dels anteriors
governs de progrés fins al punt que podem parlar, sense por a equivocar-nos,
d’una autèntica involució mediambiental.
La diferència és que enguany no estem sols. Noranta-tres
entitats, divuit universitats i centres de recerca i tres col·legis
professionals han signat la “Declaració a favor del patrimoni natural deCatalunya”, on analitzen a fons aquesta qüestió i proposen remeis a una
situació que no pot seguir empitjorant sense greus conseqüències per al nostre
futur i el dels nostres fills i filles.
Aquests
col·lectius denuncien retallades de més del 60% del pressupost destinat a espais
naturals protegits, que són competència de la Direcció General de Medi Natural
i Biodiversitat, la qual forma part d'un Departament, el d’Agricultura, que ha
reduït el seu pressupost en un percentatge molt inferior. Retallades, doncs,
que se centren sobre tot en el medi
ambient. Els signants denuncien, també, el greu incompliment d’obligacions i
disposicions legals que tracten de la conservació del patrimoni natural, ja siguin
directives europees o d’altres menes, i constaten “el desmantellament” de les
polítiques de conservació del patrimoni natural de Catalunya.
El mes de febrer
passat el Parlament de Catalunya va aprovar una moció, presentada pel grup
d’ICV-EUiA, que tractava precisament de polítiques de conservació i gestió
del medi natural. Jo mateixa vaig ser
l’encarregada de redactar-la i defensar-la, i no cal dir que em va complaure
molt veure com els altres grups hi feien les seves aportacions i hi votaven a
favor. Allí s’establia una llista de 20 actuacions que consideràvem
indispensables per revertir una situació que s’agreuja cada dia que passa. Proposàvem,
entre d’altres coses, l’establiment o millora de lleis i normatives per
garantir la biodiversitat, apostar decididament pels Parcs Naturals de
Catalunya i la xarxa d’espais naturals
protegits, insistir en la redacció d’un pla d’actuació específic sobre boscos
singulars i, a més de tot plegat, tenir en compte el factor humà: potenciar el
cos d’Agents Rurals mitjançant la dotació i formació adequades perquè sigui una
eina imprescindible, un cos de vigilància, control, protecció i prevenció
integrals del medi ambient del nostre país.
Que el Parlament
aprovés aquestes propostes va
representar un pas en la bona direcció, però malauradament ha estat poca cosa
més. El Govern segueix entestat en mirar
cap a una altra banda quan es parla del tema. Les competències de l’antic
Departament de Medi Ambient, que és una de les primeres coses que CiU va fer desaparèixer
en arribar a la Generalitat, estan ara dividides entre els de Territori i
Sostenibilitat, per una banda, i el d’Agricultura, per l’altra. Aquesta
fragmentació no és gens saludable, perquè defuig la concepció del medi com un àmbit integral i coherent sobre el
qual s’ha d’actuar de manera concertada, i ho substitueix per un model on les
polítiques, els plans i les obligacions es difuminen en un garbuix d’actuacions
parcials o d’omissions de les quals ningú n’assumeix la responsabilitat. No té cap sentit dir que el conseller Santi
Vila és millor o pitjor que el conseller Josep Maria Pelegrí. Entre tots dos
han trobat la manera de no fer res, o de fer les coses en sentit contrari a com
s’haurien de fer.
A ICV-EUiA, doncs,
considerem que aquest Govern, compromès per la moció que el Parlament de
Catalunya va aprovar el 27 de febrer, ha d’aturar i revertir les actuacions que
ha emprès, que només condueixen al deteriorament i la pèrdua del patrimoni
natural. No s’hi val justificar-ho tot amb l’argument de la crisi. Tothom sap
que la correcta gestió del medi ambient és una font de llocs de treball i
d’activitats econòmiques. Amb voluntat política i una dotació pressupostària adequada
podem lluitar, al mateix temps, per la natura i per la millora de la vida de
les persones. El trencament de les
polítiques mediambientals ha estat un fracàs, cosa que l’aprovació de la moció
abans citada reconeix de manera implícita. Cal, doncs, treure’n totes les
conseqüències, reunificar totes les actuacions, altre cop, en un Departament de
Medi Ambient i vetllar perquè les generacions futures no ens jutgin gaire
durament en veure el llegat natural que transmetrem.
