Uns jocs per vertebrar el territori

Article  conjunt amb l'Arga Sentis , publicat al Diari de Tarragona el 25 d'octubre de 2011

La designació de Tarragona com a seu dels Jocs Mediterranis del 2017 ha satisfet, amb justícia, les expectatives de la ciutat i del territori. Tant la població com el seu teixit associatiu i institucional han percebut clarament que, amb aquest compromís, s’ha obtingut també una oportunitat com n’hi ha poques per alliberar recursos que sempre calen i per engegar projectes que, en altres circumstàncies, seria més difícil dur a terme. Si tothom es mostra confiat que els de 2017 seran els millors Jocs Mediterranis de la història és perquè, al mateix temps, també s’ha parlat d’estimacions d’inversions i resultats: 130 milions d’euros d’inversió en nous equipaments esportius o en reformes dels que ja hi són, creació de 7000 llocs de treball directes, 1000 milions d’euros de beneficis en les múltiples activitats que la preparació i realització dels jocs fomentarà. En aquesta mateixa línia, la declaració que ha subscrit la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya parla de reactivar l’economia, generar llocs de treball, millorar la ciutat i la qualitat de vida dels veïns i veïnes, potenciar el turisme i la projecció internacional de Tarragona. Per totes aquestes fites, per totes aquestes esperances, ens hem de felicitar.


Hi ha, també, el fet que amb aquests jocs s’ha proposat un model amb una seu i diverses subseus que impliquen poblacions fora dels límits estrictes de la ciutat de Tarragona. Els jocs Mediterranis, doncs, també es faran a Reus, a Salou, a Vila-seca, a Cambrils, a Valls, a la Selva del Camp, a Constantí, a Torredembarra, a Calafell i al Vendrell. I fora del Camp de Tarragona, a Castelldefels. Aquesta expansió geogràfica multiplica la bona nova de la reactivació que ens pot dur l’esdeveniment, al mateix temps que apuja el llistó de les exigències organitzatives. Hem pensat, ja, com garantirem connexions ràpides i fàcils entre totes aquestes ciutats, de manera que la població en general, els visitants i els esportistes s’hi puguin moure amb comoditat? De fet sí, que ho hem pensat, però insistir-hi no està de mes. El Tramcamp i el ferrocarril de Rodalies del Camp de Tarragona son dos sistemes de transport que tindrien la virtut, si estiguessin a punt el 2017, de connectar la seu i les subseus, i de garantir una comunicació habitual normalitzada entre els principals nuclis de població de la segona àrea metropolitana de Catalunya. Tant és així, que totes les forces polítiques van coincidir, en el seu moment, a incloure’ls en el Pacte Nacional per a les Infraestructures. No son, doncs, volades de coloms, sinó necessitats perfectament identificades la satisfacció de les quals és objecte de consens. Quin millor moment per a posar fil a l’agulla que aquest d’ara, quan la utilitat del Tramcamp i les Rodalies es multiplicarà pel fet d’haver de contribuir a un compromís d’abast internacional com ho son els Jocs?

Som conscients que vivim temps de crisi econòmica, però sabem també que els Jocs es faran, que els diners que calen per a organitzar-los acabaran apareixent i que el balanç final per al territori serà positiu. No ignorem tampoc que el cost d’una infraestructura útil a la població augmenta desmesuradament quan no es fa a temps i quan es perd l’ocasió de finançar-la i posar-la a treballar perquè produeixi beneficis als usuaris. Seria una llàstima que tot aquest saber no ens servís de res. Els Jocs ens els mereixíem, i ja els tenim. El Tramcamp i les Rodalies, els necessitem. També per a que els Jocs siguin millors. Si tots estem d’acord, com fins ara s’ha dit, ara és l’hora. D’aquí a molts anys, recordarem els Jocs Mediterranis del 2017 com l’impuls que vam aprofitar per vertebrar definitivament el Camp de Tarragona.