20 d’Octubre comença la pau

Quan vaig llegir el teletip d’ACN no m’ho podia creure, vaig haver d’aturar-me i rellegir poc a poc cada paraula fins tenir la comprensió profunda del significat d’aquella curta frase. Em vaig emocionar i de cop em van venir a la ment molts moments durs, sagnants, injustos de la nostra història recent i també de la meva història personal.

Però potser la què vaig recordar amb més força va ser la de l’assassinat d’Ernest Lluch el 21 de novembre de l’any 2000 i tot el què va esdevenir posteriorment. En aquells temps jo era professora de desenvolupament comunitari i tutora del Cicle Formatiu Superior d’Animació Sociocultural a l’IES Vidal i Barraquer de Tarragona.

Anava cap a classe quan vaig sentir la notícia i enmig del sentiment de ràbia i indefensió vaig creure necessari canviar els continguts previstos per a la sessió d’aquell dia, imagino que estaríem encara en conceptes introductoris i molt generals , i parlar del nou atemptat d’ETA justament contra una persona , què representava l’intent d’arribar a solucions mitjançant el diàleg , què coneixia a fons el problema basc i les aspiracions d’autodeterminació dels bascos. Vaig decidir què havíem de parlar de la política, en majúscules, del poder i com s’exerceix, de la violència en totes les seves formes i expressions, per parlar i educar en els valors de la pau, de la necessitat de resolució pacífica dels conflictes, de la necessitat de la mediació i fins i tot del poder de les comunitats, de la societat civil , per transformar les seves condicions històriques.

No us explicaré el què va passar a classe aquell dia i com una única persona, des de la intolerància i l’odi irracional, des de la defensa i justificació de la mort i l’assassinat com a mitjans vàlids per la causa basca ( i suposo què la dels altres pobles de la terra que lluiten pel seu reconeixement i llibertats)va trastocar no només aquella sessió de classe sinó gran part de la dinàmica de funcionament d’aquell grup.

Vaig pensar en aquest noi, que va ser alumne meu durant aquells mesos convulses i amb tots els problemes què vàrem patir tots i totes , també ell, i vaig desitjar què amb el comunicat d’ahir ell també assumís què la violència i les armes no són la solució per a resoldre els conflictes i què també ell obris un procés de pau amb si mateix i amb els altres.