Carta oberta a la Carme Mansilla, nova directora dels Serveis Territorials del Departament d'Interior al Camp de Tarragona.

Article publicat el 4 de març de 2011 al Diari de Tarragona p.23

En saber ahir la notícia de què finalment l’HC d’Interior Felip Puig, havia decidit nomenar directors de SSTT i què al Camp de Tarragona la persona escollida per al càrrec era la Carme Mansilla, vaig tenir una explosiva barreja de sentiments, entre els què va prevaldre la satisfacció amerada de tristesa.
I perquè ? Us podeu preguntar.
Satisfacció : per la persona escollida amb la què vaig tenir el plaer de treballar des del meu càrrec anterior , què ara ella ocuparà i en el què li desitjo sort. Un càrrec que comporta capacitat de treball, què la Carme ens ha palesat què la té, però també perseverança, força, capacitat d’escoltar i generositat , perquè són encara molts els reptes del territori en matèria de seguretat, entenent la seguretat d’una manera integral i què va més enllà de la persecució del fet delinqüencial.
Reptes com la protecció civil, què l’anterior govern vàrem posar a l’agenda política i què serà necessari seguir impulsant amb els ajuntaments , ajudant-los, col.laborant amb ells perquè facin els respectius plans, però també amb la mateixa Generalitat específicament amb la Conselleria de Territori i Sostenibilitat què haurà d’incorporar els criteris de gestió del risc en la planificació urbanística, qüestió no sempre fàcil , com hem comprovat en el POUM de Tarragona o amb la subdelegació de govern, per afrontar el PENTA i la gestió del risc nuclear.
Reptes com el de la violència masclista, què l’anterior govern va afrontar amb un programa específic i què hores d’ara no sabem com pensa abordar l’actual titular del Departament, encara què com la Carme sap -perquè ella va impulsar el protocol al Consell Comarcal de l’Alt Camp- li caldrà entomar-lo en el territori en complicitat amb els altres agents què intervenen : salut, justícia, benestar social, Institut Català de les Dones, etc.
Tristesa, per l’actitud, les formes i les declaracions del Conseller Puig, envers el Departament d’Interior, perquè jo estic segura, malgrat què hagi dit en una entrevista al País (28-02) què els/les d’Iniciativa no teníem ni les conviccions ni la visió de país per gestionar el Departament d’Interior , què quan el Conseller Saura va crear els Serveis Territorials d’Interior a cada vegueria i al Camp de Tarragona a més vàrem obrir l’ Oficina d’Atenció Ciutadana, va suposar una millora per a la ciutadania, per als ajuntaments i pels mateixos operatius què treballen en els diferents cossos. Per què Barcelona , encara què no ho sembli , en algunes qüestions pot estar molt lluny i la proximitat i la descentralització , són factors què afavoreixen la gestió de la “cosa pública”.
Jo estic convençuda Carme, què tu també ho veus així i treballaràs perquè així segueixi essent, i per fer-li veure al teu Conseller, què el 112 no és Holliwood perquè Tarragona necessita un Centre de Coordinació d’Emergències, què cal seguir lluitant amb programes específics contra la violència masclista, què no podem augmentar les patrulles si retallem les promocions de Mossos, què cal seguir apostant per les noves tecnologies de comunicació amb una plataforma compartida com la xarxa Rescat i tantes i tantes altres coses què els alcaldes i alcaldesses, els mossos i mosses , els bombers i bomberes , els tècnics i les tècniques de protecció civil o d’espectacles o la ciutadania et faran arribar.
Per acabar i atès què estem a prop del 8 de març , dia de la dona, felicitem-nos què segueixi essent una dona la responsable de la seguretat al Camp de Tarragona, un àmbit en el qual encara ens queda camí per arribar a l’equitat.