De la literatura a la realitat : estisorada als serveis públics

La història de la literatura contemporània (La tregua de Benedetti, Todos los nombres de Saramago, etc…) és plena d’històries de funcionaris que viuen una existència gris, ofegats per muntanyes de papers i expedients i ancorats en una administració deshumanitzada. Es tracta, sens dubte, d’una metàfora sobre la percepció impersonal, asèptica i freda de determinats serveis públics que les noves tecnologies haurien d’esborrar si s’apliquessin amb immediatesa i empatia.
Sóc de l’opinió –i és una impressió personal- que els governs democràtics han avançat molt en el desterrament d’aquella clàssica imatge del “Vuelva usted mañana” de Larra que tanta fortuna ha fet. Però el cert és que el tòpic existeix i està instal•lat en la percepció de moltes persones, tal i com ho demostra la genial imaginació dels autors esmentats.
De ben segur, però, les recents mesures impulsades pel govern de Mas no contribuiran a derrocar aquests mites: les famoses retallades de CiU consagren la idea que alguns administradors ens conceben única i exclusivament com a xifres enlloc de persones. Simples números (d’escolars, de pacients de llistes d’espera,…) que han de quadrar en un balanç. Sense anàlisi del que és essencial o prioritari en una societat que es reclama moderna i benestant.
Un cas preocupant, per exemple, és el que està passant al jutjat número 1 en matèria penal de Reus a causa de la manca de recursos humans per donar serveis als usuaris. Davant la impossibilitat d’atendre a les persones, els treballadors han anunciat la suspensió dels judicis menys urgents i la sol•licitud a advocats i procuradors per a que no presentin escrits de tràmit i no urgents atès l'important nombre de baixes que pateix el jutjat que no han estat cobertes pel Departament de Justícia.
De la seva banda, el grup parlamentari d'ICV-EUiA ha presentat una bateria de preguntes a la Comissió de Justícia del Parlament en les quals pregunta al Govern les mesures previstes per garantir el dret a la justícia de les persones del partit judicial de Reus.
Sembla que almenys en aquest cas, la muntanya de papers que ofega als funcionaris no forma part de la literatura sino d’una realitat ben preocupant a la qual cal donar sortides urgents.