Del moll al Pòsit: memòria del meu poble

Per raons ben justificades (era a la mani contra el cementiri nuclear a Ascó) ahir no vaig poder assistir a una ruta comentada organitzada per l'Arxiu, el Museu i la biblioteca de Cambrils. Aquesta ruta formava part del cicle Societats de Cambrils durant la II República i és una iniciativa en la qual col·labora el Memorial Democràtic.
Per la seva estètica (perquè ens parlen d'un temps ja passat) però també pel seu interès (entre altres accions recreen com es subhastava el peix) tot i no haver assistit em sembla interessant deixar constància aquestes imatges que m'han fet arribar i que donen informació sobre el barri de la platja de Cambrils durant les dècades de 1920 i 1930.
Aquesta va ser una època en la qual -com a molts indrets de Catalunya- les condicions del treball dels homes i les dones va millorar molt. Per exemple, l'acció del ministre d'ascendència cambrilenca Marcel·lí Domingo va ser important perquè es realitzés el port, l'obra pública més important d'aquell temps a la vila i també la que va contribuir a canviar les maneres de feinejar a la mar minimitzant una mica la seva duresa.La República va ser també l'època en que es va concebre el creixement urbanístic del futur a través d'un eixample concebut el 1934 per l'arquitecte antoni Pujol Sevil. O el moment en que un aspecte tan quotidià i alhora tan feixuc com el de rentar la bugada va tenir millor condicions en construir-se unes basses en el barri de la platja per facilitar la feina de les dones.
Una gran part d'aquests canvis els van impulsar les societats de l'època, especialment el Pòsit de Pescadors i algunes formen part del llegat de la República.
La ruta d'ahir forma part d'una iniciativa que ja porta cinc edicions, un camí lent però que com la imatge de la teixedora de xarxes ens ensenya que poc a poc anem recuperant la memòria dels nostres pobles.