Pa negre o el material del qual estan fetes les passions universals

Al llarg de la història, pocs aliments han estat tan bàsics per les persones com el pa i pocs han simbolitzat com ell la subsistència dels desposeits. Tenir-ne o no podia marcar la diferència entre la supervivència o la fam en societats rurals amb pocs excedents agraris; quan les dificultats eren grans però no ofegaven la família es consumia pa d'altres varietats de cereals com el pa negre, una mena de pa de pobre.
Pa negre és, doncs, el pa de la misèria moral. Basant-se en aquesta idea, fa uns anys l'escriptor Emili Teixidor va escriure la magnífica novel·la Pa negre, que conforma una trilogia inacabada de la qual també s'ha publicat Els convidats, una mirada complementària a la nostra història més propera.
Sense conèixer el texte literari, fa escassos dies vaig tenir l'oportunitat d'anar al cinema a veure l'excel·lent pel·lícula que ha fet l'Agustí Villaronga, premiada recentment al festival de Sant Sebastià.
Pels que encara no hagin anat al cine, us recomano la història de l'Andreu, un infant a la recerca dels culpables de l'empresonament del seu pare empresonat. Un argument que a priori ens parla de les condicions de vida a la Catalunya rural de la primera postguerra però que a la que hi pensem una mica ens transporta també a reflexions sobre temes totalment universals: la descoberta de la sexualitat, la llibertat, l'ambició...L'ambientació d'Agustí Villaronga és magnífica i, al igual que una altra peli que em va impresionar sobre aquest temps La lengua de las mariposas basada en la novel·la de Manuel Rivas, una reflexió sobre com la misèria humana es pot forjar en la nostra infantesa. Pels que encara no us heu animat a anar al cinema us penjo el tràiler perquè aneu fent boca: