Economia i ecologia: una sortida col·lectiva a les crisis que patim

Deia fa uns dies en la presentació del llibre del Joan Herrera a Tarragona que des d'un bon principi el seu títol em va transportar a aprenentatges que valoro. Sense haver-lo llegit, en vam venir al cap les classes d’antropologia econòmica que ens feia a la URV la Dolors Comas, i el seu llibre Antropologia econòmica en el qual ja ens oferia una sòlida reflexió des del punt de vista antropològic sobre aquestes dues qüestions i de com el model capitalista amb la seva lògica mercantilista havia impregnat les relacions humanes i les relacions amb el nostre entorn natural.
Parlava ja la Dolors en el llibre dels antídots plantejats des de l’ecosocialisme o de les experiències de l’ecofeminisme.
El llibre del Joan també explica d’una manera força pedagògica les crisis en les que estem immersos, però sobretot des de la comprensió i anàlisi crítica d’aquestes crisis econòmica, ecològica i social proposa solucions, sortides col.lectives què a més suposin un canvi de model, de paradigma, perquè com bé diu les crisis són estructurals d’aquest model capitalista.
A mi, personalment, i per la significativitat què tenen en aquests moments a casa nostra, m’han interessat força els darrers capítols del llibre i especialment el del parany nuclear, el valor del territori o l’aposta pel transport públic.
El “problemilla” dels residus radioactius, que aquí es tradueix amb la negativa a la instal.lació del Cementiri (Magatzem temporal Centralitzat) a Ascó i aquests altres temes són centrals en l’agenda política del Camp de Tgna i Terres de l’Ebre .
El llibre combina i teixeix amb bona harmonia local i global, tant és així què fins i tot per explicar-nos la crisi econòmica comença parlant del cas del Manuel, un company seu de l’escola que feia de manobre abans de l’esclafida. D'igual manera, nosaltres també en la presentació varem voler tenir en compte aquestes dues mirades, la més local representada pel Maties Vives (també llicenciat en dret com el Joan, i en economia a banda d'ex diputat al Parlament de Catalunya per la circunscripció de Tarragona, del PSUC de 1980 a 1988) i la més global representada pel Joan Coscubiela, què juntament en Daniel Cohn-Bendit prologa el llibre amb un títol esperançador “ La sostenibilitat, una part de la solució”,

Vaig voler acabar la meva presentació donant-li les gràcies al Joan, per la claredat, per haver incorporat en alguns dels episodis la mirada femenina, el detall d’allò petit quotidià, la carta al Lluc, el seu fill, i per deixar palès què podem sortir d’aquesta crisi, amb altres receptes més justes, equitatives , ecològiques i democràtiques i què val la pena lluitar per aconseguir-ho.