PRESSUPOSTOS ESTAT: MÉS LLENYA AL FOC !!
El fet que
la inversió a l’Estat es retalli en un 8% i a Catalunya en un 25 % , tornant a xifres de fa 20 anys, ja ens
indica quines són les seves intencions, però què poc intel.ligents !
Si jo fos
ells, faria exactament el contrari: justament per intentar demostrar que algunes de les afirmacions que alguns sectors de l’independentisme màgic diuen a Catalunya no són rigoroses i mirar de desfer greuges, en la mesura del
possible Però es veu que el sentit comú no es gaire comú entre els comptables
ministerials del PP, de manera que tenim això: uns percentatges insultants que
ajudaran encara més a empitjorar les balances fiscals, que justificaran de
retruc la dèria retalladora del govern Mas, amb la col·laboració d’en Juncosa,
i que duran al nostre país, i al nostre
territori, més pobresa i manca de
serveis, més recessió i per tant més patiment.
A les
comarques de Tarragona aquest tracte abusiu, per discriminatori, es concreta en
uns pocs exemples que clamen al cel. Hi haurà diners per al tercer fil, certament,
però en la seva versió més nociva i desconsiderada: aquella que trinxa encara
més el territori sense tenir en compte els interessos legítims de la gent que
hi viu. El faran passar per on vulguin, i no destinaran ni un euro a
l’intercanviador que permetria “civilitzar” aquesta infraestructura, facilitant
la circulació de trens de viatgers. Una altra obra més que necessària per a la
població, l’A-27, segueix avançant a pas de formiga. No arribarà a Valls fins
al 2018, al pas que van. I, fins aleshores, no servirà per a gairebé res. Les Terres de l’Ebre, per la seva banda,
reben el tractament que els ha estat tristament habitual. El pressupost de
l’Estat ignora les seves necessitats, viàries i ferroviàries i els segueix
veient com el rebost energètic amb el bunyol del Castor inclòs.
Però,
juntament amb aquesta gasiveria inversora, no podem oblidar la profunda
crueltat social que amaguen el comptes espanyols per a 2014. Les retallades a
tort i a dret tenen un doble efecte: causen el mal concret de les obres i els
serveis que no cobreixen, i al mateix temps mantenen indefinidament el clima de
recessió que causa estralls en la resta del sistema econòmic. I això significa
més atur, menys educació, menys sanitat, menys cobertura social, més agressió
al nivell de vida de la població, més desesperança.
Amb salaris
més curts i amb pensions indignes no hi haurà consum. Sense consum (o sigui,
sense poder-se proveir dels articles indispensables per a viure) no hi haurà
treball. Sense treball, l’atur es consolidarà com el mal endèmic d’aquest país.
I mentre, Montoro somriu i afirma que anem pel bon camí. S’equivoca. La
injustícia és sempre el camí equivocat. Això ho sabem molt bé a ICV-EUiA, i no ho pensem passar per
alt.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada