Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castor. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de novembre del 2013

Castor: tanquem i no paguem




Perquè s'ha de tancar definitivament i desmantellar el projecte Castor ?
I perquè  ha de ser també  el Parlament de Catalunya qui  exigeixi al govern de Madrid, aquesta decisió ?
La Generalitat s’ha d’implicar per què es part interessada en aquest procediment, perquè no pot quedar aliena a un projecte què  malgrat està situat a Castelló format per tres grans infraestructures: una planta marina davant la costa del delta de l’Ebre, 20 quilòmetres mar endins al davant de la costa del Delta, d’ Alcanar, de la Ràpita i Vinaròs, que aprofita un jaciment petrolífer esgotat a 1.750 metres de profunditat; un gasoducte de 30 quilòmetres, 22 dels quals van pel subsòl marí i 8 per terra, al costat del riu Sénia, i una planta d’operacions terrestre situada al terme municipal de Vinaròs (8 km), però físicament més propera als nuclis de població catalans d’Alcanar (4 km) i d’Ulldecona (6 km). 
Perquè diferents ajuntaments del territori com Tortosa o la Sènia han aprovat mocions en aquest  sentit

Perquè la Plataforma en Defensa de les terres del Sènia, entitat què està lluitant des del començament  ens ho ha demanat en un escrit que ha adreçat a tots els grups parlamentaris
Perquè és el què també han fet les Corts Valencianes

Perquè és el què esperen què fem la gent què viu al territori i què durant aquest mes de setembre ha viscut amb l’angoixa d’uns terratrèmols què no sabien si podien arribar a posar en perill les seves vides i els bens materials i naturals
Perquè el Castor  s’ha de tancar per molt què ahir mateix llegíssim què l’empresa ESCAL UGS defensi què la injecció de gas no ha incrementat el potencial sísmic de la zona , contradint tots els informes de l’Instituto Geológico Minero,   de l’Observatori de l’Ebre i de prestigiosos catedràtics de geologia i contradint els informes mateixos què l’empresa  Shell què havia explotat el jaciment havia deixat fets i  els estudis fets a Texas què relacionaven injeccions gas i terratremolsd e fins 4’4 º

I s’ha de tancar per seguretat  però a més  perquè és un projecte insostenible econòmicament i  ecològicament i sobretot innecessari  en la nova cojuntura de crisi com reconeixia el Ministre Soria el passat 10 d’octubre a la Comissió d’Industria :

En el momento actual, con una coyuntura económica nacional que ha provocado una caída en la demanda de gas y un exceso de gas en los mercados internacionales, es necesario realizar un nuevo análisis coste-beneficio de esta instalación teniendo en cuenta la infrautilización de las infraestructuras del sistema gasista, en particular de las plantas de regasificación; es evidente que hay una sobrecapacidad de infraestructuras gasistas.

Es va planificar abans de la crisi en l’època de boom i creixement bombolla com tantes altres infraestructures què ara es veuen obsoletes i sense tenir en compte què España ja estava connectada per gasoducte amb Marroc i des del 2011 amb Argèlia.

 Per què és INSOSTENIBLE  ECOLOGICAMENT
Des del punt de vista ecològic no aprofundiré, afortunadament en el 2007 i 2008 els requeriments dels “maleits ecologistes” què estaven al Govern de la Generalitat , van exigir una sèrie de requeriments , tant per la planta terrestre com pel gasoducte i el magatzem marí què hem vist amb posterioritat que l’empresa ha incomplert  fins el punt què avui està anul.lada per sentència de l’Audiència Nacional la Resolució del Ministerio de Medio Ambiente del 2009 de no fer estudi d’impacte ambiental del gasoducte què connecta el magatzem submarí  amb la planta terrestre, perquè trossejant el projecte podien saltar-se normes

Per no parlar de la manca de rigor i seriositat de l’estudi d’impacte ambiental presentat per l’empresa i aprovat en el què podem llegir què a l’estar fora de l’àmbit d’aplicació del RD 1254/99 no cal elaborar ni Política de Prevenció d’Accidents greus, ni Pla d’Emergències Interior, tot i què l’activitat esta considerada com potencialment contaminant no tenia ni programa de vigilància ambiental què s’hauria d’haver inclòs, ni pla de gestió de residus i de desballestament de les instal.lacions.

Per què es INSOSTENIBLE  ECONÒMICAMENT

Pel què fa a la seva insostenibilitat econòmica és el  “Castorate”, com ja s’anomena el pelotasso econòmic i un forat negre per als contes del sector gasista,  d’un projecte què ha triplicat els costos dels 510 /700 milions inicials   als 1.700 milions què  xifra Indústria ,  aquests costos de la infraestructura  què si entres en funcionament hauriem de pagar tots  en concepte de costos regulats en el rebut del gas  i que podrien suposar fins un8% més de peatges .

La Comissió Nacional de l’Energia ja qüestionava la gestió del projecte  partides Adjudicades a dit que podien suposar costos addicionals per al sistema i  denunciava què es comprometia l’interès general en la mesura que el preu final es traslladava al consumidor amb el què consideraven una conducta abusiva, de tal forma que finalment el  Consell de Ministres va haver de fixar en 1.272,9 milions  el màxim del cost reconegut  de la inversió perquè no continues pujant el pressupost.
Però a més  en el Reial Decret  855/2008  mitjançant el qual es va atorgar a  Escal UGS la concessió d’explotació  es va incloure una clàusula de compensació en cas de caducitat o extinció de la concessió   i què inclús si era per causa imputable a l’empresa per il.licits  o negligència imputable a la mateixa empresa també  se li compensava no el valor net sinó el valor residual ESCANDOL i expressió legal del  “Si guanyo per a mi, si perdo per a l’estat o sigui socialitzem les pèrdues”  ACS l’empresa de Florentino Perez  li donen el somni de qualsevol empresari, 0 risc

El ministre Soria ho  va voler suprimir però la sentència d’aquest  passat 14 d’octubre,   desestima la demanda  del govern però deixa una oportunitat oberta en indicar que es podria anul•lar la indemnització depenent  “en definitiva, de la concreta causa que ha llevado al final de la concesión; de en qué haya consistido la conducta dolosa o negligente de la empresa; de la gravedad o trascendencia de dicha conducta para la explotación y para las propias instalaciones que revierten al Estado”.

I això es el què li hem de demanar el Govern de l’Estat què  es depurin responsabilitats tècniques i polítiques per  les qüestions  ambientals, econòmiques i es demostri perquè no hagi de pagar, un cop més, la ciutadania.

Suspensió definitiva el sistema gasista s’estalvia entre 100 i 150 milions d’euros vinculats a costos operatius i el llibera del dèficit de tarifa, però a part de l’aturada volem el desmantellament.

Gran operació ACS Florentino  coordina un projecte què el financia amb deute ( préstec de 19 bancs) després per bons i pel BEI  i té pactada la seva sortida mitjançant la venda de  la meitat de la seva participació  a una empresa semipública Enagas en la que diferents ministres del PSOE i del PP han anat adaptant i si el projecte fracassava ho acabava pagant l’estat


Per acabar cal exigir també responsabilitats al BEI, perquè quan va seleccionar el 2010 aquest projecte  i es van emetre els  Project Bond, el BEI no va estudiar degudament el projecte ni va atendre els advertiments que des del territori se li van fer ( Europa garant polítiques ambientals) i avui el BEI té quasi 500 milions d’€ en bons d’aquest projecte d’un total de 1.400 M d’€.  Se li ha de demanar què  consideri desinvertir el capital per ser un projecte  insostenible sota  el marc comunitari. I què la Comissió Europea comprovi  què no s’han produït activitats incompatibles per les empreses no hi ha hagut separació d’activitat entre el sector gasístic i la xarxa d’interessos econòmics i empresarials.

Per acabar  el Castor ens dona la lliçó de què la transició energètica què haurem de fer, no pot estar en mans de les grans empreses, l’energia és un bé comú i les decisions les hem de prendre des de l'àmbit públic i democràtic.

 

 

dimecres, 16 d’octubre del 2013

PRESSUPOSTOS ESTAT: MÉS LLENYA AL FOC !!



 Passats uns dies de la presentació del Pressupost General de l’Estat, PGE, per part de l’inefable ministre Montoro, encara no em sé avenir del què pretén  aquest home, i el govern al qual pertany, fer a Catalunya  i a Tarragona durant el 2014 que ja tenim a les portes. Ens havíem acostumat, però no resignat, al fet que pressupost rere pressupost les intencions austericides anessin prenent una forma cada cop més clara. D’aquesta manera, el govern d’en Mas tenia sempre algun pretext a mà per dur a terme els seus propòsits, igualment privatitzadors i austericides. Però aquest cop estem, realment davant d’uns pressupostos intervinguts ,  dictats per la troika , què a canvi dels crèdits per salvar la Banca , condemnen els treballadors i les treballadores, els pensionistes  a sous, i pensions cada dia més baixos i a la pèrdua dels drets bàsics.

 
El fet que la inversió a l’Estat es retalli en un 8% i a Catalunya en un 25  % , tornant a xifres de fa 20 anys, ja ens indica quines són les seves intencions, però què poc intel.ligents !  

Si jo fos ells, faria exactament el contrari: justament per intentar demostrar que  algunes de les afirmacions que  alguns sectors de l’independentisme màgic  diuen a Catalunya no són rigoroses  i mirar de desfer greuges, en la mesura del possible Però es veu que el sentit comú no es gaire comú entre els comptables ministerials del PP, de manera que tenim això: uns percentatges insultants que ajudaran encara més a empitjorar les balances fiscals, que justificaran de retruc la dèria retalladora del govern Mas, amb la col·laboració d’en Juncosa, i que duran al  nostre país, i al nostre territori,  més pobresa i manca de serveis, més recessió i per tant més patiment.

 

A les comarques de Tarragona aquest tracte abusiu, per discriminatori, es concreta en uns pocs exemples que clamen al cel. Hi haurà diners per al tercer fil, certament, però en la seva versió més nociva i desconsiderada: aquella que trinxa encara més el territori sense tenir en compte els interessos legítims de la gent que hi viu. El faran passar per on vulguin, i no destinaran ni un euro a l’intercanviador que permetria “civilitzar” aquesta infraestructura, facilitant la circulació de trens de viatgers. Una altra obra més que necessària per a la població, l’A-27, segueix avançant a pas de formiga. No arribarà a Valls fins al 2018, al pas que van. I, fins aleshores, no servirà per a gairebé res.  Les Terres de l’Ebre, per la seva banda, reben el tractament que els ha estat tristament habitual. El pressupost de l’Estat ignora les seves necessitats, viàries i ferroviàries i els segueix veient com el rebost energètic amb el bunyol del Castor inclòs.

 
Però, juntament amb aquesta gasiveria inversora, no podem oblidar la profunda crueltat social que amaguen el comptes espanyols per a 2014. Les retallades a tort i a dret tenen un doble efecte: causen el mal concret de les obres i els serveis que no cobreixen, i al mateix temps mantenen indefinidament el clima de recessió que causa estralls en la resta del sistema econòmic. I això significa més atur, menys educació, menys sanitat, menys cobertura social, més agressió al nivell de vida de la població, més desesperança.

 
Amb salaris més curts i amb pensions indignes no hi haurà consum. Sense consum (o sigui, sense poder-se proveir dels articles indispensables per a viure) no hi haurà treball. Sense treball, l’atur es consolidarà com el mal endèmic d’aquest país. I mentre, Montoro somriu i afirma que anem pel bon camí. S’equivoca. La injustícia és sempre el camí equivocat. Això ho sabem  molt bé a ICV-EUiA, i no ho pensem passar per alt.

  © Blogger templates Brooklyn by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP