dijous, 28 d’octubre del 2010

Fet nacional i ICV: una postura ambígua o una postura coherent?



"No estem ni amb els que diuen que només s'ha tocat el 5% de l'Estatut ni tampoc amb els que pensen que treient els gegants, fent castells i votant un dia aconseguirem la indepenència". Aquesta frase del Jaume Bosch pronunciada dimarts al Centre de Lectura de Reus posa de manifest que assolir els nostres drets com a nació no és ni una feina fàcil ni que ICV menysvalora la injusta sentència del TC sobre l'Estatut i les seves conseqüències. El que cal és que les formacions polítiques fem pedagogia i rebutgem receptes miraculoses per un horitzó que no té res de senzill si volem assolir amb cohesió i majoria social. El nostre full de ruta està clar i consta de 3 etapes que ens han de carregar de raó. Per aquells que pensin que la construcció nacional és quelcom més que fer volar coloms, el quadern editat per la Fundació Nous Horitzons (Iniciativa per Catalunya Verds i la qüestió nacional. Elements, materials i propostes) és una lectura imprescindible i enriquidora.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Una llista que suma, una llista garantia de polítiques d'esquerres


A les portes de la universitat Rovira i Virgili,institució del territori que prenem com a símbol del coneixement, l'educació, la llibertat de pensament, la laicitat, ahir vam presentar la llista electoral d'ICV-EUiA a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
No és la primera vegada que en formo part d'una candidatura al Parlament però sí que és un honor afegit per primer cop encapçalar-la. Estic segura de compartir el mateix pes de responsabilitat amb els companys que m'han precedit en aquest lloc: l'Agustí Forné, el Matias Vives,el miquel Lopez, el Víctor Gimeno, la Dolors Comas i el Daniel Pi.
També vull agrair la seva dedicació i compromís a les 28 persones que m'acompanyen en la defensa pública d'aquest projecte polític, especialment a la companya i amiga Carme Casas per la seva força i valentia. Aquestes dones i homes sumen diferents sensibilitats, representen de manera plural un territori com el nostre i mostren que ICV-EUiA defensa un projecte de país on totes les persones, sense discriminacions puguin desenvolupar els seus projectes de vida de forma autònoma. Tal com deia ahir davant la premsa ,en aquest acte protocolari de presentació ,crec fermament que la nostra candidatura és la idònia per continuar fent polítiques d'esquerres, més si tenim més força i aturar l'embestida d'aquesta dreta, què ja coneixem perquè l'hem patit durant 23 anys.
Gràcies companys i companyes!

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Contra la xenofòbia i el racisme




Fa uns dies Joan Herrera i Carles Sagués presentaven a Badalona una declaració per la plena ciutadania i contra la xenofòbia a la qual convidaven a sumar-se a tots els partits polítics amb l'objectiu d'expulsar de l'arena política el discurs racista i xenòfob que únicament busca arreplegar un grapat de vots. És la manera raonada i contundent de donar el tomb a unes escenes tristes que hem viscut aquests dies en les quals dirigents locals i nacionals d'un partit es reafermaven en la seva argumentació racista i treien pit. Recomano la lectura de l'article de Joan Subirats publicat a El País fa alguns dies Marcela, Amador y Fernández Díaz que alerta de la necessitat d'arraconar la tebiesa contra determinades actituds.

divendres, 22 d’octubre del 2010

Coses que només es poden fer des de les esquerres


No es pot renunciar al relat de la política diferent, d'esquerres que ha fet l'actual govern. Un govern que sembla que ara pesa a alguns que n'han format part. Per aquest motiu, ICV fa des de fa mesos un esforç de pedagogia i comunicació important per tal d'explicar una cosa ben simple: "Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot?" A través d'una publicació penso que prou entenedora però també potenciant el contacte amb les agrupacions i la ciutadania. En aquest sentit, dimecres vam ser a Tarragona explicant-ho i la setmana vinent ho farem a Tivissa.
Durant la seva intervenció, el Joan Saura destacava 4 eixos en l’obra de govern que ja per si sols marquen la diferència respecte els 23 anys anteriors i en citava alguns exemples: la política d’habitatge inexistent anteriorment, la Llei de la dependència, l’ampliació de la renda mínima d’inserció social, la Llei de barris, la política hidràulica basada en la nova cultura de l’aigua, i l’assoliment dels nivells d’autogovern més alts que mai hagi tingut Catalunya. Em sembla que aquestes són raons objectives per no renunciar a l'obra de govern i si aterrem al territori cal destacar la tasca de redreçament del territori amb l’aprovació del Pla territorial parcial, l’aposta per la mobilitat que suposa el projecte de Tramcamp, els 165 milions d’euros amb que està dotat el Pla Únic d’Obres i Serveis, les noves polítiques de gestió integral del risc i les polítiques de memòria històrica, de participació ciutadana i per la pau. Continuarem explicant-ho.

dijous, 21 d’octubre del 2010

Pa negre o el material del qual estan fetes les passions universals


Al llarg de la història, pocs aliments han estat tan bàsics per les persones com el pa i pocs han simbolitzat com ell la subsistència dels desposeits. Tenir-ne o no podia marcar la diferència entre la supervivència o la fam en societats rurals amb pocs excedents agraris; quan les dificultats eren grans però no ofegaven la família es consumia pa d'altres varietats de cereals com el pa negre, una mena de pa de pobre.
Pa negre és, doncs, el pa de la misèria moral. Basant-se en aquesta idea, fa uns anys l'escriptor Emili Teixidor va escriure la magnífica novel·la Pa negre, que conforma una trilogia inacabada de la qual també s'ha publicat Els convidats, una mirada complementària a la nostra història més propera.
Sense conèixer el texte literari, fa escassos dies vaig tenir l'oportunitat d'anar al cinema a veure l'excel·lent pel·lícula que ha fet l'Agustí Villaronga, premiada recentment al festival de Sant Sebastià.
Pels que encara no hagin anat al cine, us recomano la història de l'Andreu, un infant a la recerca dels culpables de l'empresonament del seu pare empresonat. Un argument que a priori ens parla de les condicions de vida a la Catalunya rural de la primera postguerra però que a la que hi pensem una mica ens transporta també a reflexions sobre temes totalment universals: la descoberta de la sexualitat, la llibertat, l'ambició...L'ambientació d'Agustí Villaronga és magnífica i, al igual que una altra peli que em va impresionar sobre aquest temps La lengua de las mariposas basada en la novel·la de Manuel Rivas, una reflexió sobre com la misèria humana es pot forjar en la nostra infantesa. Pels que encara no us heu animat a anar al cinema us penjo el tràiler perquè aneu fent boca:

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Economia i ecologia: una sortida col·lectiva a les crisis que patim


Deia fa uns dies en la presentació del llibre del Joan Herrera a Tarragona que des d'un bon principi el seu títol em va transportar a aprenentatges que valoro. Sense haver-lo llegit, en vam venir al cap les classes d’antropologia econòmica que ens feia a la URV la Dolors Comas, i el seu llibre Antropologia econòmica en el qual ja ens oferia una sòlida reflexió des del punt de vista antropològic sobre aquestes dues qüestions i de com el model capitalista amb la seva lògica mercantilista havia impregnat les relacions humanes i les relacions amb el nostre entorn natural.
Parlava ja la Dolors en el llibre dels antídots plantejats des de l’ecosocialisme o de les experiències de l’ecofeminisme.
El llibre del Joan també explica d’una manera força pedagògica les crisis en les que estem immersos, però sobretot des de la comprensió i anàlisi crítica d’aquestes crisis econòmica, ecològica i social proposa solucions, sortides col.lectives què a més suposin un canvi de model, de paradigma, perquè com bé diu les crisis són estructurals d’aquest model capitalista.
A mi, personalment, i per la significativitat què tenen en aquests moments a casa nostra, m’han interessat força els darrers capítols del llibre i especialment el del parany nuclear, el valor del territori o l’aposta pel transport públic.
El “problemilla” dels residus radioactius, que aquí es tradueix amb la negativa a la instal.lació del Cementiri (Magatzem temporal Centralitzat) a Ascó i aquests altres temes són centrals en l’agenda política del Camp de Tgna i Terres de l’Ebre .
El llibre combina i teixeix amb bona harmonia local i global, tant és així què fins i tot per explicar-nos la crisi econòmica comença parlant del cas del Manuel, un company seu de l’escola que feia de manobre abans de l’esclafida. D'igual manera, nosaltres també en la presentació varem voler tenir en compte aquestes dues mirades, la més local representada pel Maties Vives (també llicenciat en dret com el Joan, i en economia a banda d'ex diputat al Parlament de Catalunya per la circunscripció de Tarragona, del PSUC de 1980 a 1988) i la més global representada pel Joan Coscubiela, què juntament en Daniel Cohn-Bendit prologa el llibre amb un títol esperançador “ La sostenibilitat, una part de la solució”,

Vaig voler acabar la meva presentació donant-li les gràcies al Joan, per la claredat, per haver incorporat en alguns dels episodis la mirada femenina, el detall d’allò petit quotidià, la carta al Lluc, el seu fill, i per deixar palès què podem sortir d’aquesta crisi, amb altres receptes més justes, equitatives , ecològiques i democràtiques i què val la pena lluitar per aconseguir-ho.

Violència de gènere, passos endavant i molt camí per recórrer





Hi ha cops que la reflexió i els arguments poden semblar pobres davant una realitat tan dura i terrible com és la violència de gènere. Sobretot si acaben de succeir episodis tan colpidors com el de Tarragona en que han perdut la vida tres persones. En dies com aquestos resulta dur parlar de prevenció i fer balanç de les actuacions fetes. Hem de pensar, però, que informant sobre els canals i els serveis estem contribuint a evitar nous casos. Queda molt camí per recórrer per eradicar aquesta violència però cal ser conscients que ja hem començat a donar passos. Potser insuficients però que van en la bona línia.

Durant aquest mandat -i per parlar només de l'àmbit que he conegut de manera més propera atès que la violència de gènere s'ha treballat de manera transversal- la lluita contra la violència masclista ha esdevingut una prioritat del Departament d'Interior. Aquest objectiu s’ha materialitzat en la creació d’un programa de seguretat específic per garantir una millor intervenció en matèria d’atenció, protecció i seguretat vers les dones. A través del programa s’ha estandaritzat a tot el territori l’atenció a les dones que pateixen violències i s’han tractat d’una manera específica alguns tipus, com per exemple la mutilació genital femenina en la qual s'han assolit els objectius marcats. Actualment, a totes les comissàries hi ha una unitat d’atenció a la víctima i més de 300 agents s’han format com a especialistes en l’atenció a les persones víctimes.

Per la meva experiència personal en el món de l’educació, un dels aspectes que em sembla més encertats de les polítiques dutes a terme són les actuacions de prevenció adreçades als col•lectius joves. Un exemple és l'edició de materials de reforç com els còmics que ajuden en les xerrades que els agents realitzen als instituts per prevenir aquestes situacions entre els més joves. Perquè la lluita contra la violència passa necessàriament per canviar les pautes de les generacions de demà.

Amb la convicció que el treball fet va en la bona línia, expressar un desig que sé molta gent comparteix, especialment en dies com aquests en que hem viscut tant de prop un cas de violència. El que volem, tots i totes, és que un dia el marc simbòlic de la diada del 25 de novembre no sigui necessària perquè l'eradicació de la violència masclista sigui ja una fita acomplida. Perquè sigui realitat, continuarem treballant.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Logis Penedes, un model i un procés contra el territori


Aquest divendres passat,l'eurodiputat Raül Romeva, l'actual diputat Daniel Pi i jo mateixa vam pujar fins a la Torre de Guaita de Banyeres per presentar públicament les al·legacions d'ICV al PDU del Logis Penedès. Aquesta era una manera de visualitzar que cal aturar el procés de redacció del Pla director urbanístic per al desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques al Penedès, per insostenible, per alteració substancial de l’estructura territorial i per no respondre als criteris de participació ciutadana.
Precisament en aquest darrer tema es troba un dels nusos gordians -per dir-ho així- d'aquest PDU. D'infraestructures que tenen rebuig ciutadà n'hi ha moltes però la tasca política s'hauria d'encaminar a minimitzar aquesta oposició, obrint els projectes a la participació de manera transparent (simplement complint el conveni d'Aarhus), fent pedagogia i escoltant totes les posicions...I si el procés té èxit el que s'aconsegueix és transformar "l'aquí no" en "així sí".
Contràriament a aquesta manera d'actuar la gent del territori s'ha sentit no només poc escoltada si no menystinguda en haver-se incomplert compromisos tan senzills com el que va assolir Manel Nadal, secretari per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, de dialogar amb el territori abans d’impulsar el projecte del Logis.

dilluns, 11 d’octubre del 2010

El passat que persisteix: cens d'iconografia franquista



Plaques del Ministeri de la Vivenda, monolits, escuts, emblemes, murals amb la cara del dictador, rètols viaris, etc...Fa uns dies el Memorial Democràtic presentava el cens de la simbologia franquista que s'ha realitzat a 185 municipis de Catalunya i que ha permès identificar un total de 3.647 mostres, de les quals 621 es troben a la demarcació de Tarragona.
Més enllà de la importància que té un estudi d'aquestes característiques, pensant en la gran quantitat de símbols d'aquella fosca nit que encara persisteixen en el nostre espai quotidià em venen a la memòria uns versos del poeta Màrius Torres (del qual enguany per cert se celebra el centenari): "Jo vull la pau però no vull oblit" i aquest cens és una excel·lent manera que coneguem de manera rigorosa i exhaustiva l'estat actual d'aquesta qüestió i informem sobre les possibilitats per encetar actuacions al respecte. I és que com no podia ser d'una altra manera el cens és una eina per establir uns criteris bàsics d’actuació per configurar una política pública sobre el tractament de la simbologia franquista. Per això, el Memorial Democràtic de la Generalitat ha encarregat a un grup d’experts un informe amb criteris generals i recomanacions d’actuació. L’estudi recomana, per exemple, la substitució de totes les plaques d’habitatge, la retirada de totes les plaques que senyalitzen carrers o places, la retirada de tots els relleus amb l’àliga imperial i la retirada, on en alguns casos la senyalització, dels monuments amb simbologia franquista. Amb aquests criteris d’actuació les administracions tindran més eines per aplicar la legislació actual referent a la memòria democràtica i a aquest tipus de símbols (Llei de Memòria Històrica). És una sort disposar d'una legislació que ampari aquestes actuacions i ens marqui els objectius sota els quals poder treballar.
Cal recordar que no fa pas tant no disposàvem d'aquest recurs i que molts municipis van patir una autèntica problemàtica per retirar altres honors al dictador potser no tant evidents i manifestos però sí importants com eren les medalles d'or dels municipis. En la il·lustració, rescato pels curiosos la campanya que la gent de Reus va haver de posar en marxa per retirar la medalla a Franco. Per sort ho van aconseguir ja fa temps, l'any 2004.
Tant de bo el cens del Memorial serveixi perquè aquest altre llistat del Memorial sigui només història.

dijous, 7 d’octubre del 2010

Obeir a Deu abans que a la llei? No estem d'acord


Avui la premsa dóna detalls econòmics i anecdòtics sobre la mini-visita del Papa a Barcelona. Sembla mentida que una estada tan curta generi tal nivell de despesa i de trencament del ritme de la ciutat. Llegint els diaris queda clar que el cost d'aquesta visita la paguem entre tots i que hi ha una confusió sobre el Papa visita Barcelona en qualitat de cap d'estat, "Sobirà de l'Estat de Ciutat del Vaticà" o de cap de l'Església Catòlica. Aquesta ambigüitat farà que rebi tractament de Cap d'estat però que exerceixi com a líder religiós. Comencem, doncs, malament.
Però és que a més la visita de Ratzinger ha estat precedida de declaracions del Papa i dels seus càrrecs eclesiàstics totalment inoportunes i desafortunades. No parlaré ja del seu tractament del tema dels abusos sexuals per part de l'Església on -situant-se per damunt de l'estat de dret- opta per la penintència com a via de reparació. No m'aturaré tampoc en les seves recents paraules al Regne Unit on ha comparat ateisme i nazisme. No parlaré tampoc de la crida de Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, per desobeir la llei de l'avortament, llei que no obliga ningú sinó que reconeix un dret. La llista podria ser interminable...

Tinc clar que Ratzinger representa l’església catòlica responsable de no col•laborar en el repartiment de preservatius a l’Àfrica, la segregació a l’escola, condemnar l’avortament en qualsevol cas i oposar-se a la igualtat de drets de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. I també la llista podria seguir.

Vagi per endavant el meu respecte (i el del Consell Nacional d'ICV que ha aprovat una resolució sobre la visita) amb els cristians i cristianes de base que mostren públicament el seu desacord amb les actituds antidemocràtiques de la jerarquia eclesiàstica però el Papa que visita Barcelona les properes setmanes és un Papa que nega aquestes realitats i demana desobediència a les lleis de l'estat democràtic. Les de tots i totes siguem o no creients. Per aquest motiu està més que justificat que donem suport a la manifestació del 4 de novembre per rebutjar la seva visita.

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Cementiri nuclear, sense por al compromís



Tal i com ens havia demanat la Coordinadora Anticementiri Nuclear a tots els partits polítics, ICV ha fet un pas endavant i ha signat el compromís segons el qual rebutja l'ATC a Catalunya. El Joan Herrera ha estat taxatiu: "Si depèn d'ICV el cementiri no vindrà a Ascó". Potser és hora que el silenci de Mas i Montilla es trenqui i li diem de manera unitària a Zapatero que Catalunya -i especialment les nostres comarques- ja han pagat amb escreix la seva quota de solidaritat en el tema nuclear.

  © Blogger templates Brooklyn by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP