Article publicat al Diari de Tarragona el 31 de desembre de 2013 , secció el Mirador.
Les
darreres xifres sobre l’atur que el Govern central va fer públiques parlaven
d’una lleugera disminució: el 0,05% i 2.475 persones menys sense feina a tot
l’Estat. Tot plegat es va rebre amb molta suspicàcia, atesa la poca
credibilitat que l’executiu del PP s’ha guanyat dia rere dia. Però fins i tot
si ens les prenem seriosament, aquesta estadística no conté bones notícies per
a la demarcació de Tarragona. Perquè el mateix document admet que al Camp de
Tarragona i les Terres de l’Ebre les xifres són unes altres: aquí, l’atur ha crescut un 1,36%: 977 persones. Això situa a
la demarcació en 72.695 aturats, la segona de Catalunya per darrere de
Barcelona.
Prop d’un
miler de persones més al carrer. Aquesta sí que és la dada que resumeix, a casa
nostra, la política econòmica i laboral del Govern. Una política els efectes de
la qual podriem resumir en tres eixos: precarietat, estacionalitat i afebliment
del teixit productiu.
Precarietat, perquè el tipus d'ocupació que es genera, allà on es genera, és
qualsevol cosa excepte de qualitat. Tot i que diguin que el nombre de
contractes creix un 10,8% anual, les noves contractacions no són ni estables
(els contractes fixos cauen un 8,6% interanual enfront d'un augment dels
temporals del 12,84%), ni reflecteixen activitat de valor afegit, perquè les modalitats que més augmenten són
els contractes formatius (en pràctiques i de formació), que augmenten un 47%. I
tothom sap que aquestes noves modalitats de contractació són simples
eufemismes. Ni es forma ningú ni ningú
practica. Simplement, es paga menys i s’acomiada millor a canvi de la mateixa
feina d’abans.
Estacionalitat, perquè
la contractació està cada cop més condicionada pel calendari. És per això que,
de cara a l’estiu, sempre es constaten grans destruccions d'ocupació en sectors
com ara la indústria, la sanitat i l'educació, mentre que s’ofereix feina a
l'hostaleria i els serveis relacionats amb el turisme. A l’octubre es produeix
l'efecte invers, i això ens explica, malauradament, quin tipus d’economia, i de
país, està construint el govern.
Tot plegat, qui ho
acaba pagant a més dels treballadors són les petites i mitjanes empreses, o
sigui la majoria. A l'octubre van desaparèixer a tot l’Estat 6.591 empreses del
cens de comptes de cotització de la Seguretat Social. Aquesta destrucció de
societats es va concentrar a les que tenen entre 2 i 100 treballadors.
I tal com deiem al
començament, totes aquestes dades cal agafar-les amb reserves, perquè la
tendència del govern a mentir ha esdevingut crònica. En el nostre cas concret,
el de la demarcació de Tarragona, si fem cas de l’Enquesta de Població Activa a
finals d’octubre al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre hi havia 105.000 persones sense feina. En
canvi, les xifres de l’INEM només en recullen 72.695. Les persones que estan en
edat de treballar i ja no estan donades d’alta a la Seguretat Social expliquen
aquesta discrepància, i ens il·lustren sobre el mètode que segueix el govern
per arribar sempre a conclusions positives malgrat la situació.
El resultat de tot això és ben clar:
l’ocupació segueix caient,
s'incrementa la temporalitat i es confirma que l'objectiu de la reforma laboral
que van pactar el PP i CiU era una excusa per asfixiar-nos mitjançant una caiguda
de salaris i un atac a la negociació col·lectiva i als sindicats. Ara mateix hi
ha, a tot l’Estat, 1.350.000 de persones que
viuen en llars sense cap tipus d'ingrés. Això és el que passa quan el PP
dirigeix l’economia, amb el vist-i-plau de CiU, que comparteix el model i els
mètodes. Fan com que es barallen per la qüestió nacional, però en la qüestió
econòmica són més que germans.
Canviar les coses és al
nostre abast, i per fer-ho hem de començar pel
més lògic: retirar la confiança a aquells que ens maltracten. Quan
governa el PP a l’Estat, i CiU a Catalunya, els resultats estan a la vista. Per
canviar l’economia hem de canviar les polítiques, i per canviar les polítiques
hem de canviar els governs.