dijous, 2 d’octubre del 2014

25e aniversari de Vandellós

dimarts, 16 de setembre del 2014

Catalunya: lliure, justa i neta


La Diada Nacional d’enguany se celebra en unes circumstàncies polítiques extremadament significatives de cara al futur, però també en unes circumstàncies socials gens ordinàries. A la reivindicació del dret a decidir, de la possibilitat de fer la consulta el 9 de novembre tal com la majoria de les forces polítiques ha acordat, se suma la polèmica sobre la “confessió” de l’expresident Jordi Pujol i les seves conseqüències per al país. Tot això, emmarcat en el context d’una crisi que no s’acaba i d’unes accions de govern que agreugen i dificulten encara més la vida quotidiana dels ciutadans i les ciutadanes.


El cas Pujol ha posat en primer pla una manera de fer que molts hem denunciat des dels anys 80, davant la indiferència o l’agressivitat d’aquells que amb tossuderia s’han negat sempre a acceptar el que era evident. Ara, aquesta pretesa superioritat moral de la dreta catalana, que s’identificava fraudulentament amb la totalitat del país, ha quedat reduïa a no res, o a ben poca cosa. S’ha posat de manifest que durant els darrers trenta anys Catalunya s’ha gestionat mitjançant un règim, compatible amb el de la transició a l’Estat espanyol, basat en la connivència d’amplis sectors empresarials i  mitjans de comunicació  a  l’hora de teixir xarxes clientelars adobades de nepotisme. Els poderosos van formar una estructura paral·lela a les institucions i les lleis, i des d’aquesta estructura feien negocis, impartien doctrina i ens renyaven.


És per això que ICV-EUiA ha dit des del primer dia que ens calia la consulta. Que ens calia el dret a decidir. Però que ens calia no només per pronunciar-nos sobre una sola cosa, sinó per decidir-ho tot, perquè ho volem canviar tot. És així que arribem a una Diada on els drets nacionals i els socials s’han fet més indestriables que mai. Catalunya ha de ser lliure, però també justa i neta. Lliure per organitzar-se com ho vulguin la majoria dels ciutadans i les ciutadanes. Faltaria més! Però també justa perquè un nou país, en ell mateix, no rescata les persones d’aquesta crisi on ens han entaforat els poderosos. Calen polítiques socials redistributives, una fiscalitat eficient, calen accions concretes com ara l’aturada de tots els desnonaments, el manteniment i l’ampliació de les beques menjador i l’establiment de la renda garantida de ciutadania.


Catalunya ha de quedar neta. Neta d’opacitat i de corrupció. Les polítiques públiques han de ser això: públiques. No poden propiciar xarxes d’enriquiment il·legal ni un cens de persones intocables. S’ha d’investigar a fons tot el que ha passat, establir-ne les responsabilitats amb precisió i anar fins al final amb les conseqüències que se’n derivin.


Lliure, justa i neta. Amb aquesta triple reivindicació participem a la Diada Nacional, i hi participem al costa de les altres organitzacions socials, sindicals i polítiques que treballen a favor de la ciutadania, de les treballadores i els treballadors. Ens trobarem a la Via Catalana, a la gran V . I més concretament, al tram  57, el tram social de la Via Catalana.

dilluns, 30 de juny del 2014

Aturem la involució mediambiental a Catalunya

Article publicat 30 de juny de 2014 al Diari de Tarragona, secció Mirador pàgina 23













Cada any per aquestes dates, un cop han acabat les commemoracions del  Dia Mundial del Medi Ambient, comprovem com n’és de dur admetre l’enorme llista de mancances que patim en aquest camp. Però enguany ho ha estat encara més constatar que en comptes d’anar endavant anem enrere. No es tracta només d’aixecar acta de tot el que queda per fer sinó de denunciar com, malauradament, el Govern de la Generalitat ha dedicat no poques energies a desmuntar la tasca dels anteriors governs de progrés fins al punt que podem parlar, sense por a equivocar-nos, d’una autèntica involució mediambiental.


 


La diferència és que enguany no estem sols. Noranta-tres entitats, divuit universitats i centres de recerca i tres col·legis professionals han signat la “Declaració a favor del patrimoni natural deCatalunya”, on analitzen a fons aquesta qüestió i proposen remeis a una situació que no pot seguir empitjorant sense greus conseqüències per al nostre futur i el dels nostres fills i filles.


 


Aquests col·lectius denuncien retallades de més del 60% del pressupost destinat a espais naturals protegits, que són competència de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat, la qual forma part d'un Departament, el d’Agricultura, que ha reduït el seu pressupost en un percentatge molt inferior. Retallades, doncs, que se centren sobre tot  en el medi ambient. Els signants denuncien, també, el greu incompliment d’obligacions i disposicions legals que tracten de la conservació del patrimoni natural, ja siguin directives europees o d’altres menes, i constaten “el desmantellament” de les polítiques de conservació del patrimoni natural de Catalunya.


 


El mes de febrer passat el Parlament de Catalunya va aprovar una moció, presentada pel grup d’ICV-EUiA, que tractava precisament de polítiques de conservació i gestió del  medi natural. Jo mateixa vaig ser l’encarregada de redactar-la i defensar-la, i no cal dir que em va complaure molt veure com els altres grups hi feien les seves aportacions i hi votaven a favor. Allí s’establia una llista de 20 actuacions que consideràvem indispensables per revertir una situació que s’agreuja cada dia que passa. Proposàvem, entre d’altres coses, l’establiment o millora de lleis i normatives per garantir la biodiversitat, apostar decididament pels Parcs Naturals de Catalunya i la xarxa d’espais  naturals protegits, insistir en la redacció d’un pla d’actuació específic sobre boscos singulars i, a més de tot plegat, tenir en compte el factor humà: potenciar el cos d’Agents Rurals mitjançant la dotació i formació adequades perquè sigui una eina imprescindible, un cos de vigilància, control, protecció i prevenció integrals del medi ambient del nostre país.


 


Que el Parlament aprovés aquestes propostes  va representar un pas en la bona direcció, però malauradament ha estat poca cosa més.  El Govern segueix entestat en mirar cap a una altra banda quan es parla del tema. Les competències de l’antic Departament de Medi Ambient, que és una de les primeres coses que CiU va fer desaparèixer en arribar a la Generalitat, estan ara dividides entre els de Territori i Sostenibilitat, per una banda, i el d’Agricultura, per l’altra. Aquesta fragmentació no és gens saludable, perquè defuig la concepció del  medi com un àmbit integral i coherent sobre el qual s’ha d’actuar de manera concertada, i ho substitueix per un model on les polítiques, els plans i les obligacions es difuminen en un garbuix d’actuacions parcials o d’omissions de les quals ningú n’assumeix la responsabilitat. No té cap sentit dir que el conseller Santi Vila és millor o pitjor que el conseller Josep Maria Pelegrí. Entre tots dos han trobat la manera de no fer res, o de fer les coses en sentit contrari a com s’haurien de fer.


 


A ICV-EUiA, doncs, considerem que aquest Govern, compromès per la moció que el Parlament de Catalunya va aprovar el 27 de febrer, ha d’aturar i revertir les actuacions que ha emprès, que només condueixen al deteriorament i la pèrdua del patrimoni natural. No s’hi val justificar-ho tot amb l’argument de la crisi. Tothom sap que la correcta gestió del medi ambient és una font de llocs de treball i d’activitats econòmiques. Amb voluntat política i una dotació pressupostària adequada podem lluitar, al mateix temps, per la natura i per la millora de la vida de les persones.  El trencament de les polítiques mediambientals ha estat un fracàs, cosa que l’aprovació de la moció abans citada reconeix de manera implícita. Cal, doncs, treure’n totes les conseqüències, reunificar totes les actuacions, altre cop, en un Departament de Medi Ambient i vetllar perquè les generacions futures no ens jutgin gaire durament en veure el llegat natural que transmetrem.

divendres, 4 d’abril del 2014

BCNA WORLD com el casino llop es va disfressar de corder parc temàtic

Comissió d'Economia dimecres 2 d'abril, on votàvem l'informe de la ponència de llei què ha de permetre què s'instal·li BCNA WORLD entre Vilaseca i Salou en els terrenys del Consorci recreatiu i Turístic, el CRT, vaja en els terrenys que en el seu dia es van expropiar als pagesos de la zona per a construir el què primer havia de ser  un parc més d'Anheuser-Busch , després Tibigardens i va acabar sent Port Aventura, amb la Caixa, el Javier de la Rosa empresonat, 400 expropiats, etc
Exercici de memòria perquè part de la història es repeteix i llegint als diputats que en aquell moment per part d'ICV o d'ERC van tractar el tema el dejà vu encara és més palès, deia Bargalló ( ERC) per exemple que no havia que avalar empreses lligades a les altes esferes mentre les altres no podien tirar endavant per manca de suport.
O deia Gimeno ( ICV) què el govern no podia avalar negocis privats amb aquelles quantitats tan grans sense el grau de control suficient.
I també les respostes del  President Jordi Pujol " aquesta mena de parcs es fan això o no es fan"
(referint-se als 10.000 milions de pessetes d'avals públics)
I per acabar avui, perquè continuaré escrivint sobre el tema les paraules  que sobre aquest cas expressava un exdiputat de CIU a Madrid  "No serà  que les institucions tenen menys poder que el qui remena els diners encara que ho faci malament i que estem sotmesos a un règim en que els intocables es van perpetuant ?


divendres, 14 de març del 2014

Vídeo
http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=6981330&p_cp2=6982686&p_cp3=69
691

El Delta de l'Ebre i el territori no pot estar en mans dels Aiguatinents

Vídeo

L'estafa de la reforma elèctrica del PP al Constitucional

Vídeo


dimarts, 7 de gener del 2014

Acabem l'any amb un atur que no s'atura

Article publicat al Diari de Tarragona el 31 de desembre de 2013 , secció el Mirador.


Les darreres xifres sobre l’atur que el Govern central va fer públiques parlaven d’una lleugera disminució: el 0,05% i 2.475 persones menys sense feina a tot l’Estat. Tot plegat es va rebre amb molta suspicàcia, atesa la poca credibilitat que l’executiu del PP s’ha guanyat dia rere dia. Però fins i tot si ens les prenem seriosament, aquesta estadística no conté bones notícies per a la demarcació de Tarragona. Perquè el mateix document admet que al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre les xifres són unes altres:  aquí, l’atur ha crescut un 1,36%: 977 persones. Això situa a la demarcació en 72.695 aturats, la segona de Catalunya per darrere de Barcelona.

 
Prop d’un miler de persones més al carrer. Aquesta sí que és la dada que resumeix, a casa nostra, la política econòmica i laboral del Govern. Una política els efectes de la qual podriem resumir en tres eixos: precarietat, estacionalitat i afebliment del teixit productiu.


 

 Precarietat, perquè el tipus d'ocupació que es genera, allà on es genera, és qualsevol cosa excepte de qualitat. Tot i que diguin que el nombre de contractes creix un 10,8% anual, les noves contractacions no són ni estables (els contractes fixos cauen un 8,6% interanual enfront d'un augment dels temporals del 12,84%), ni reflecteixen activitat de valor afegit,  perquè les modalitats que més augmenten són els contractes formatius (en pràctiques i de formació), que augmenten un 47%. I tothom sap que aquestes noves modalitats de contractació són simples eufemismes. Ni es forma  ningú ni ningú practica. Simplement, es paga menys i s’acomiada millor a canvi de la mateixa feina d’abans.

 
Estacionalitat, perquè la contractació està cada cop més condicionada pel calendari. És per això que, de cara a l’estiu, sempre es constaten grans destruccions d'ocupació en sectors com ara la indústria, la sanitat i l'educació, mentre que s’ofereix feina a l'hostaleria i els serveis relacionats amb el turisme. A l’octubre es produeix l'efecte invers, i això ens explica, malauradament, quin tipus d’economia, i de país, està construint el govern.

 

Tot plegat, qui ho acaba pagant a més dels treballadors són les petites i mitjanes empreses, o sigui la majoria. A l'octubre van desaparèixer a tot l’Estat 6.591 empreses del cens de comptes de cotització de la Seguretat Social. Aquesta destrucció de societats es va concentrar a les que tenen entre 2 i 100 treballadors.

 

I tal com deiem al començament, totes aquestes dades cal agafar-les amb reserves, perquè la tendència del govern a mentir ha esdevingut crònica. En el nostre cas concret, el de la demarcació de Tarragona, si fem cas de l’Enquesta de Població Activa a finals d’octubre al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre hi havia 105.000 persones sense feina. En canvi, les xifres de l’INEM només en recullen 72.695. Les persones que estan en edat de treballar i ja no estan donades d’alta a la Seguretat Social expliquen aquesta discrepància, i ens il·lustren sobre el mètode que segueix el govern per arribar sempre a conclusions positives malgrat la situació.

 

El resultat de tot això és ben clar: l’ocupació segueix caient, s'incrementa la temporalitat i es confirma que l'objectiu de la reforma laboral que van pactar el PP i CiU era una excusa per asfixiar-nos mitjançant una caiguda de salaris i un atac a la negociació col·lectiva i als sindicats. Ara mateix hi ha, a tot l’Estat, 1.350.000 de persones que viuen en llars sense cap tipus d'ingrés. Això és el que passa quan el PP dirigeix l’economia, amb el vist-i-plau de CiU, que comparteix el model i els mètodes. Fan com que es barallen per la qüestió nacional, però en la qüestió econòmica són més que germans.

 

Canviar les coses és al nostre abast, i per fer-ho hem de començar pel  més lògic: retirar la confiança a aquells que ens maltracten. Quan governa el PP a l’Estat, i CiU a Catalunya, els resultats estan a la vista. Per canviar l’economia hem de canviar les polítiques, i per canviar les polítiques hem de canviar els governs.

  © Blogger templates Brooklyn by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP