Compromís amb el territori
Com a resultat del procés de primàries dut a terme a ICV he acceptat la responsabilitat d’encapçalar la pròxima candidatura ecosocialista per la demarcació de Tarragona en les eleccions d’enguany. Ho faig amb il•lusió i amb empenta, però també conscient del compromís que assumeixo amb la meva organització i amb el territori, compromís que vull compartir amb tothom que em vulgui acompanyar en aquesta tasca, cadascú des del seu àmbit i dins de les seves possibilitats.
Què ens cal ara a les nostres comarques? Sense dubtar-ho, polítiques d’esquerres i ecologistes, polítiques públiques i de serveis socials què garanteixin els drets bàsics de la ciutadania, que ens ajudin a sortir de la crisi social, econòmica i ecològica a la què ens han portat les polítiques neoliberals de la dreta i què, a més, en el cas de Tarragona tenen connotacions diferenciades.
D’una banda, perquè al Camp de Tarragona hi ha la segona àrea metropolitana de Catalunya, la qual concentra un dels polígons petroquímics més important del sud d’Europa en convivència amb un desenvolupat sector turístic. Context què requereix un altre model de planificació , de gestió i de mobilitat, què garanteixi la qualitat de vida de les persones, la seva seguretat i la convivència amb altres sectors econòmics què a més de generar ocupació, creïn valor afegit. Una area metropolitana què necessita també d’una xarxa de transport públic, tema què ICV hem posat en el centre de l’agenda política durant aquesta legislatura.
I també perquè les Terres de l’Ebre, el nostre sud, ha estat i és avui l’escenari de les lluites polítiques del futur: l’aigua, el model energètic, la sostenibilitat, amb la gran batalla de la desnuclearització del país, a mig termini; o, ara mateix, amb l’oposició a la possible ubicació del Cementiri Nuclear a Ascó.
Necessitem com més aviat millor un altre model energètic, amb propostes alternatives de creixement, de producció i de consum, aprofundint i anant més lluny en les polítiques de tractament dels residus i de la nova cultura de l’aigua. Aquesta necessitat es presenta amb tota la seva cruesa en el nostre territori.
La sortida de la crisi econòmica, ecològica i social serà un eix prioritari en el nostre programa, una crisi què al nostre territori donà una taxa d’atur en el darrer trimestre de 2009 del 15’95 %. Una xifra darrera de la qual hi ha el patiment i la precarietat de moltes persones què necessiten més polítiques públiques de serveis socials, d’habitatge, d’educació, de creació d’ocupació què els garanteixin els seus drets com a ciutadans i els allunyin de l’exclusió social i què podrem garantir en la mesura de la nostra força i presència en el futur govern de Catalunya.
Un impuls als valors de la justícia i l’equitat social, la solidaritat i el feminisme perquè la crisi també té rostre de dona, al respecte dels drets civils, dels drets fonamentals de totes les persones què viuen a casa nostra, plantant cara als discursos xenòfobs, què desgraciadament també estan presents a la demarcació.
En els darrers anys hem estat treballant en aquesta direcció des del Govern de la Generalitat, i hem deixat al territori – i a la resta de Catalunya- una empremta ben visible i no només per la construcció d’equipaments i nous serveis: educatius, d’ocupació, sanitaris, culturals, o per la millora d’infraestructures , o per una política pública d’habitatge, també amb d’altres aspectes menys tangibles què signifiquen un canvi de valors hegemònics: els processos de participació ciutadana i la creació d’estructures de suport a la participació, la col•laboració i complicitat amb el món local , un nou model de seguretat i de gestió integral del risc, la recuperació de la memòria democràtica, les polítiques transversals de gènere, la nova cultura de l’aigua... és una llista molt llarga en la qual la presència d’ICV-EUIA ha estat decisiva.
Cal, doncs, continuar la feina amb la il•lusió. I també amb el convenciment què farem arribar el nostre balanç de govern i les noves propostes a tots els llocs del territori, fent pedagogia política i engrescant no només el nostre electorat – què ja ho està i molt- , sinó totes aquelles persones i sobretot els joves, què se senten d’esquerres i ecologistes i què creuen que “un altre món és possible”.
