L’envàs i tant què sap on va !

Article publicat al Diari Digital  http://www.eljornal.cat/ 28 de gener

Mentre la cantarella de la campanya “Envàs, on vas?” segueix fent-se notar a molts mitjans de comunicació ens sorprèn, en canvi, el silenci de la Generalitat sobre la polèmica que han causat aquests anuncis, què tenen la seva gràcia des d’un punt de vista estrictament publicitari.

No ha estat fins divendres 25 de gener què el Director General de l’Agencia Catalana de Residus i alcalde de Riudecanyes, el sr. Josep Maria Tost, ha fet declaracions a TV3 defensant les bondats de la campanya i anunciant que estan estudiant una nova normativa pel què fa als envasos què podria incloure algun sistema de retorn.

Però tornant a la campanya :

 Com és possible que el  nostre govern patrocini, i permeti, una ofensiva publicitària tan manifestament enganyosa? Perquè no és que hagin modificat la normativa del reciclatge perquè s’adigui amb els interessos de les empreses què produeixen envasos .És encara més greu: sense canviar la norma, simplement se la salten i difonen missatges falsos entre la ciutadania.  A més la campanya no està  focalitzada en l’objectiu de la reducció en la generació de residus. Sinó que es centra en l’interès  econòmic dels productors d’envasos per no haver d’assumir el que anomenen  “material no sol•licitat, o impropis”, o sigui tot el què no són envasos.

 

La normativa actual implica els productors d’objectes, envasos i materials , perquè al final de  la vida útil  dels productes,  quan aquests esdevenen residus siguin ells, els  productors, els responsables.  El productor no pot externalitzar una part del cost del cicle de vida d’allò que ha fabricat. L’adaptació d’aquest principi de la normativa Europea ha donat peu a l’aparició dels Sistemes Integrats de Gestió  (SIG) com Ecoembes o Ecovidrio, entre d’altres. Aquests  gestionen  el final de vida del producte, amb els ingressos  dels productors i del reciclatge de materials. A canvi s’han de fer càrrec dels costos  de  la recollida i tractament dels residus. Són justament aquestes organitzacions les què han finançat la campanya publicitària.

 

I aquí està la mare dels ous o de l’anunci, perquè  el reciclatge no té a veure amb els objectes, sinó amb els materials de què estan fets. És per això, que el vidre va al contenidor verd, el paper i cartró al blau i el plàstic al groc. I d’allí, les empreses encarregades se l’enduen per donar-li un nou ús. Si a aquestes empreses els va millor, o els és més rendible,  treballar amb determinats objectes (els envasos) i no amb altres, doncs bé, aquest és un problema de gestió econòmica, però en cap cas no es tracta d’una qüestió mediambiental.

El problema mediambiental el podem arribar a tenir si fent cas de l’anunci reservem els contenidors groc i verd per una mena de “residus de primera” o sigui els envasos què són els què aquestes empreses volen recollir i tractar i augmentem el contenidor gris del rebuig-resta,  amb  residus de vidre, plàstic o altres materials perfectament destriables i reciclables.

 

És una vergonya. Com també ho és que la Generalitat ho permeti, quan de fet la seva obligació consisteix a fomentar la recollida selectiva de tots els residus recuperables i no pas només d’aquells que s’adapten als interessos dels fabricants. Cal, doncs, que es retirin immediatament els anuncis. Cal que s’aturi aquesta operació dissenyada per intoxicar , confondre i malmetre la tasca feta prèviament en favor del reciclatge.  I sobre tot cal  què el Govern amb els ajuntaments abordin   amb rigor tal i com marca la Directiva Marc Europea , la prevenció i reducció de la producció de residus i tots els mecanismes de valorització, el Sistema de Devolució, Dipòsit i Retorn, els sobreenvasats, etc.

 

El nostre Grup Parlamentari ICV-EUiA, presentarem  les iniciatives necessàries al Parlament de Catalunya per tal que s’aprovi com més aviat millor una llei catalana d’envasos i residus que ampliï els objectius de recollida i retorn, alhora que reclamem que el govern de la Generalitat tingui una actitud més exigent amb els productors d’envasos –plàstics o de vidre- quan el mes de maig proper s’hagin de renegociar els corresponents convenis de recollida selectiva.