Reus “ciutat gran “ o “gran ciutat”

Article publicat 11 de juliol al PUNT, edició Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre
En el darrer Ple del Parlament de Catalunya es va escenificar la unitat de tots els grups polítics amb representació a la Cambra per tirar endavant la Proposició de Llei per què l’Ajuntament de Reus es pugui organitzar amb un nou règim el què regula els municipis de gran població.
Més enllà de les lloances a la singularitat i idiosincràsia reusenca què tots i totes les diputades vàrem destacar , en la meva intervenció en nom d’ICV-EUiA vaig voler destacar dues qüestions: primer els riscos què aquest model organitzatiu pot comportar envers la participació ciutadana i l’autonomia municipal i segon què més enllà de les reformes organitzatives, una gran ciutat és la què garanteix els drets de ciutadania, la justícia i l’equitat.
Pel que fa al primer punt, ja en els Plens municipals de 2004 i 2011, els nostres regidors a l’Ajuntament van apuntar algunes crítiques al model, objeccions què apuntaré sense fer una anàlisi exhaustiva dels mateixos.
Els municipis que es volen acollir aquesta fórmula organitzativa ho han de fer a la totalitat i no respecte a alguns dels apartats en funció de les circumstàncies econòmiques, culturals, històriques que aconsellen la seva incorporació.
En matèria d’organització administrativa aquest model pot suposar una mera importació a l’àmbit local del model burocràtic de l’administració general de l’estat, què justament no ha estat sempre un model d’excel.lència i es redueix la capacitat d’autoorganització municipal, per exemple s’imposa amb caràcter obligatori la desconcentració en districtes, els quals han de gestionar un percentatge dels recursos del pressupost, aquest què és un aspecte positiu d’entrada pot esdevenir discriminatori en moments de crisi i de retallades pressupostàries i més tenint en compte els dèficits què arrossega el finançament local i què aquesta llei no solucionarà. O s’imposen com obligatoris uns òrgans com la Comissió de suggeriments i reclamacions o el Consell de Ciutat què tot i haver nascut d’experiències locals al regular-se institucionalment sense tenir en compte altres òrgans què, en el cas de Reus ja existeixen fruit de processos participatius i què compleixin les mateixes funcions, pot suposar una disminució de l’autonomia local .
El Ple perd competències en favor de la junta de Govern Local, desapareixen les garanties què suposen els quòrums qualificats de votació en algunes assumptes tan transcendents com la municipalització de serveis, la concessió de determinats bens o serveis o les formes de gestió d’aquests. I dic garanties perquè són dobles d’una part què cal la voluntat política de més gent per arribar a acords i perquè requereix dels informes jurídics previs del secretari o l’interventor.

O el fet què la Junta de Govern Local pugui tenir fins 1/3 de membres nomenats per l’alcalde , què no cal que siguin veïns ni electors del municipi i per tant arribem a la situació que participin en l’adopció d’acords executius persones que no han estat escollides per la ciutadania i fins i tots què el seu vot pugui ser decisori ( per exemple en cas d’abstenció dels regidors electes).
N’hi hauria d’altres, què si més no ens han de fer posar en la balança l’eficiència, eficàcia i agilitat administrativa en una part i la participació ciutadana o la representativitat política a l’altra.
I per acabar destacava ahir en la meva intervenció què tot i els riscos sempre és millor reeixir per voler avançar, per voler cuitar camí, encara què comporti riscos, què no pas singularitzar-se per retrocedir en conquestes socials, legalment universals , com la relacionada amb la modificació de les bases per accedir a les beques de menjador que va aprovar aquesta setmana el nou equip de govern format per CIU i el PP i què exigeix un mínim de dos anys d’empadronament per accedir-hi , atemptant clarament contra la Declaració Universal dels drets dels infants, amb quelcom tan essencial com el menjar.
Si Reus vol a més de tenir règim de ciutat gran ser una “gran ciutat” haurà de garantir els drets de ciutadania a totes les persones què hi viuen i ser especialment curós amb aquells més febles, els infants, les dones i la gent gran, fent de la ciutat un espai inclusiu on les persones puguin desenvolupar els seus projectes vitals amb igualtat.