“Al juny la falç al puny” o de les retallades al primer sector

Article publicat al Diari de Tarragona 13 de juliol 2001 sota el títol "Les retallades al primer sector"

Aquesta setmana compareixia el Conseller Pelegrí a la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Alimentació i Medi Natural

per explicar-nos el pressupost del seu departament, un pressupost què com el de la resta d’àrees també ha estat retallat, bé en aquest cas podem dir mutilat donada la magnitud de la tisorada.
La pagesia, els ramaders, pescadors i el sector de la transformació alimentaria del nostre país, ja fa anys que travessen una situació extremadament delicada, què fa què en molts casos no es puguin guanyar la vida dignament, doncs acaben cobrant pels seus productes menys del què ells han gastat per produir-los, si això afegim les incerteses de la climatologia, l’extorsió de les grans cadenes de distribució, la dificultat per accedir al crèdit, la pujada de preus dels carburants i la competència deslleial del productes importats que no compleixen els requisits ambientals i de seguretat alimentària que a ells se’ls exigeix, per posar uns exemples, el panorama és més negre què no pas verd.
Però com reconeixia el Parlament de Catalunya en el debat monogràfic sobre pagesia què es va fer l’abril de 2010 , del qual va sortir una Resolució què tots els partits van votar favorablement, aquest és un sector estratègic i com a tal jo em pensava què més enllà d’aquest reconeixement verbal , el pressupost reflectiria els acords presos.
Un cop més el govern de CIU ha menystingut els acords parlamentaris i al contrari, aquest és el pressupost què més s’ha retallat, per sobre del 25 % ,posant en perill programes i línies d’ajuts tan necessàries com la incorporació de joves al camp, les mesures agroambientals, o les què es destinen a l’Agencia Catalana de Seguretat Alimentària que redueix el pressupost en un 42%. Qüestió què, després de les crisis alimentàries viscudes, la darrera la del cogombre i les incerteses què planen sobre els transgènics hauria de ser prioritària.
Però les prioritats són unes altres, segueixen essent, malauradament les grans inversions com la construcció del Segarra-Garrigues, perquè es continua pensant com a única fórmula per incrementar el valor afegit de la producció agrària amb l’increment del valor patrimonial de les terres de cultiu i aquest increment sol basar-se en la reconversió de secà a regadiu o bé, i sobretot, en la requalificació del sòl rústic en sòl urbanitzable , i així ens ha anat !!
Un pressupost què no fa front als reptes què té el sector avui i el nostre país, la creació d’ocupació, la millora de la renda del productors, els requisits ambientals i energètics, el consum alimentari de proximitat o km 0 , la modernització de les estructures empresarials i cooperatives i la qualitat de vida al mon rural. Un pressupost que no avança cap a la sobirania ni la suficiència alimentària i què dona respostes antiquades per superar un model què fa anys què està exhaurit