Recordarem el Pressupost de les Tres EMES

Avui una més del bipartit què governa Catalunya, de “donde dije digo, digo Diego”, després de reduir 200 Mossos per la propera promoció i precaritzar les condicions de treball dels metges i personal sanitari, arriba el torn dels mestres, bé del professorat de secundària.
Queden en la memòria les prioritats del govern d’esquerres dels darrers anys, del pressupost de les 3 M : mestres, mossos i metges.
En la proposta de la Consellera Rigau, es redueix en un 60% l’oferta de, places d’oposicions per a professorat d’Educació Secundària, en el cas de la Formació Professional se’n oferten només 343 i això tenint en compte que es preveu que el proper any es produirà un nombre més alt de jubilacions que en altres anys, en ser l'últim de vigència de les jubilacions anticipades i incentivades, regulades per la Llei Orgànica d’Educació, de manera que cal esperar que en el curs escolar 2011‐2012 es dispari el nombre de docents interins.

Però el pitjor és què aquesta retallada tot i què es faci amb l’excusa de la contenció de la despesa i l’estalvi, no estalvia diners doncs l’oferta correspon a places què ja estan cobertes per interins, per tant per gent què ja treballa i cobra, per tant la reducció el què fa és precaritzar les condicions de treball d’aquests professionals i dificultar als Instituts públics la consolidació d’equips docents estables i projectes pedagògics.

Això als què hem estat anys a Educació amb els altres governs de CIU no ens ve de nou, va ser la tònica dominant durant els 23 anys anteriors al govern d’esquerres i ara tornem-hi. Recordo què més d’una persona es va jubilar essent interina.

Això si en l’entrevista del diumenge el President del bipartit, Artur Mas, tornava a lloar els avantatges pedagògics dels centres què segreguen per raó de gènere i què es subvencionen amb diner públic i sense cap pudor parlava de poder augmentar els concerts, en aquest cas sense tenir en compte les restriccions pressupostàries què si apliquen a l’educació pública.

Amb aquest tipus de mesures, no milloraran l’educació pública “ la de tots i totes” i amb els vots de molta gent, governaran per a uns quants què mantindran i ampliaran els seus privilegis.