Les contradiccions de CIU, ara què són Govern.

Com que el temps i el sentit comú acaba sempre posant les coses al seu lloc, i les mentides tenen poca cosa a fer contra la lògica i la realitat, aquests dies hem pogut veure que bona part, per no dir totes, les coses que Convergència i Unió va engegar contra Iniciativa durant la campanya electoral se li han girat en contra. Ens acusaven de tots els mals hagut i per haver, quan en realitat eren ells, els que no es cansaven d’engegar atacs ideològics i sectaris.

A Tarragona ciutat es van treure de la màniga que era la nostra força política la que estava interessada a endarrerir el POUM mitjançant els informes de Protecció Civil que constataven que aquest instrument urbanístic no s’adequava a la normativa, i en això van comptar amb la impagable ajuda d’alguns regidors (socialistes) de l’equip de govern, o la del propi alcalde. Ara, però, ha quedat clar que aquests informes no responien a cap voluntat ideològica, ni a cap càlcul polític especialment vinculat al programa d’Iniciativa. Simplement, es tractava de fer complir la llei. Així ho van entendre els tècnics de Protecció Civil encarregats de revisar el POUM, i així ho van fer constar en el seu treball. Curiosament, ha estat la pròpia CiU qui ens ha donat la raó, ascendint aquests tècnics a la cúpula del Departament d’Interior.

Una cosa similar ha passat amb la polèmica dels 80 quilòmetres per hora en els accessos a Barcelona. Van convertir la crítica a aquest límit de velocitat en una de les banderes de la seva campanya, tot presentant la mesura com un estrany caprici ecosocialista. Passades les eleccions, Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat, va haver de reconèixer que els 80 quilòmetres havien estat una bona mesura, perquè s’havia reduït la mortalitat en els accidents de trànsit i havien millorat els índexs de contaminació atmosfèrica. El nou titular d’Interior, Felip Puig, obligat per les seves promeses anteriors, intenta ara suprimir-lo sense suprimir-lo del tot, amb unes mesures de “velocitat variable” que no sabem com quedaran. En tot cas, és obvi que no s’atreveix a restablir, pura i simplement, la situació anterior, per por que les morts augmentin i la qualitat de l’aire empitjori. Senyal que nosaltres anàvem pel bon camí, i que els seves crítiques eren gratuïtes.

Com gratuïts son, també, els atacs al codi ètic dels Mossos d’Esquadra que Iniciativa va impulsar. D’entrada, sobta molt que un partit democràtic s’oposi a que la policia del seu país tingui regulada la deontologia professional, com la tenen la majoria dels oficis socialment i humanament sensibles Però és que, a més, ara s’ha sabut que projecten substituir el codi ètic amb altres mesures similars que s’apliquen a altres cossos policials de la Unió Europea... que és exactament el que nosaltres vam fer quan ens vam plantejar la redacció del codi ètic. Veiem, doncs, una altre embolic electoralista convergent que no saben com resoldre un cop han arribat al govern.

Aquests tres exemples il•lustren la manera de fer del partit que ara ens mana. Quan eren a l’oposició, criticaven per sistema tot el que Iniciativa feia al govern. Quan han arribat al govern, es veuen obligats a admetre, encara que sigui amb la boca petita, que la nostra gestió no ha estat, ni de bon tros, tan negativa com pretenien, fins al punt que han de fer jocs de mans per fer veure que revoquen les nostres normes sense revocar-les del tot. El dia que s’animin a fer el pas següent i diguin tota la veritat serà un gran dia.