Avui 25 de novembre

Hi ha dates que no haurien d'existir. Com la d'avui: 25 de novembre, dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. En el moment que escric aquestes línies ni la Viktorya, ni la Cristina, ni la Fatna, ni la Farida, ni la Mònica, ni l'Andrea, ni la Laila, ni la Nikauris, ni la sabrina, ni la Saida (la seva filla i el seu fill) ni la Maria Dolores són aqui perquè el seu company, teòricament una persona que les hauria d'estimar i ajudar, ha decidit que tenia poder per decidir per elles (en algun cas també sobre els seus fills) i els ha pres la vida.
Per això existeix aquest data perquè no oblidem a cap d'aquestes dones i perquè siguem conscients que la violència masclista és cosa de totes i tots i que rebutgem en tots els àmbits els esquemes patriarcals rígids i dualistes que no ens fan més lliures. Perquè tinguem memòria i treballem per destruir les bases sobre les quals es construeix una societat desigual.
Ben recentment, hem tingut exemples de discursos que busquen precisament això fomentar la desigualtat i acabar amb els avenços que hem iniciat. El que cal és una societat 50/50 i pensar que entre tots i totes podem transformar una societat basada en l'androcentrisme. I una manera de fer-ho és a través dels missatges de dones valentes que trenquen estereotips en els seus àmbits respectius com la cantant Bebe, per exemple, que trenca un silenci en el món de la música.

L'associació de dones periodistes premia una campanya d'Interior

Cada vegada que hi ha un crim masclista la nostra societat es commou profundament i és lícit que ens preguntem si estem actuant bé i com podem aprofundir les polítiques adreçades a modificar aquesta realitat. Per aquest motiu, fa unes setmanes explicava en un apunt algunes de les actuacions dutes en el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista perquè siguem conscients dels recursos que tenim per lluitar contra aquesta xacra.

Però a vegades necessitem que siguin els altres també els que reconeguin la tasca feta i en facin difusió. En aquest sentit, la setmana passada vam tenir la satisfacció que l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) lliurés el Premi de Bones Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista en una campanya de comunicació institucional al departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya pel Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. L'encarregada de recollir el premi va ser l’Alba Garcia, directora del Programa. Tot plegat un passet més per demostrar que anem fent camí en una matèria com aquesta.

Violència de gènere, passos endavant i molt camí per recórrer

Hi ha cops que la reflexió i els arguments poden semblar pobres davant una realitat tan dura i terrible com és la violència de gènere. Sobretot si acaben de succeir episodis tan colpidors com el de Tarragona en que han perdut la vida tres persones. En dies com aquestos resulta dur parlar de prevenció i fer balanç de les actuacions fetes. Hem de pensar, però, que informant sobre els canals i els serveis estem contribuint a evitar nous casos. Queda molt camí per recórrer per eradicar aquesta violència però cal ser conscients que ja hem començat a donar passos. Potser insuficients però que van en la bona línia.

Durant aquest mandat -i per parlar només de l'àmbit que he conegut de manera més propera atès que la violència de gènere s'ha treballat de manera transversal- la lluita contra la violència masclista ha esdevingut una prioritat del Departament d'Interior. Aquest objectiu s’ha materialitzat en la creació d’un programa de seguretat específic per garantir una millor intervenció en matèria d’atenció, protecció i seguretat vers les dones. A través del programa s’ha estandaritzat a tot el territori l’atenció a les dones que pateixen violències i s’han tractat d’una manera específica alguns tipus, com per exemple la mutilació genital femenina en la qual s'han assolit els objectius marcats. Actualment, a totes les comissàries hi ha una unitat d’atenció a la víctima i més de 300 agents s’han format com a especialistes en l’atenció a les persones víctimes.

Per la meva experiència personal en el món de l’educació, un dels aspectes que em sembla més encertats de les polítiques dutes a terme són les actuacions de prevenció adreçades als col•lectius joves. Un exemple és l'edició de materials de reforç com els còmics que ajuden en les xerrades que els agents realitzen als instituts per prevenir aquestes situacions entre els més joves. Perquè la lluita contra la violència passa necessàriament per canviar les pautes de les generacions de demà.

Amb la convicció que el treball fet va en la bona línia, expressar un desig que sé molta gent comparteix, especialment en dies com aquests en que hem viscut tant de prop un cas de violència. El que volem, tots i totes, és que un dia el marc simbòlic de la diada del 25 de novembre no sigui necessària perquè l'eradicació de la violència masclista sigui ja una fita acomplida. Perquè sigui realitat, continuarem treballant.