L’atrafegada vida d’una diputada del territori d’un grup petit però valent o de com Asterix va resistint a l’aldea gala.

Foto a la Plaça la Font de Tarragona 22 maig 2012

Escric aquestes línies, no perquè tingui un moment de respir, suposo que com teràpia i justificació amb mi mateixa per l’estat de semiabandonament en que tinc darrerament aquest blogg.

Què voleu què us digui companys, per escriure es necessita temps i certa tranquil·litat d’esperit i no tenir altres urgències i és un error perquè potser , de vegades,  l’urgent no ens deixa treballar amb allò important i  acabem apagant focs, què al final poden ser d’encenalls o fins i tot de vanitats.

L’esclavatge , més enllà de la feina parlamentària i organitzativa, què suposa piular al twitter anar mantenint el facebook, respondre correus és també una trava a l’hora de poder dedicar-me al blogg, en el meu cas s’afegeix a més que el trajecte des de Perafort  ( Estació Camp de Tarragona) fins Barcelona és curt i què si em trobo altres parlamentaris què venen de Lleida o també de Tarragona comentem la situació o aprofitem per avançar feina.

El cert és què des del 14 de maig què vaig penjar la tertúlia de Catalunya Radio sobre els correbous, tema per cert d’actualitat amb la proposta de Reglament del Departament a la qual ICV-EUiA hem presentat al·legacions, fins avui han passat moltes coses sobre les què m’hagués agradat escriure.

Visites al territori, algunes programades i altres, desgraciadament forçades com la feta a Rasquera per l’incendi que va cremar 3.000 hectàrees de la Serra de Cardo, el primer dels nostres fòrums territorials fet a Tarragona i en el que vàrem poder confrontar amb la societat civil alternatives polítiques i nous models, intervencions en diferents Comissions del Parlament i una especialment grata a la Facultat de Pedagogia de la Universitat Autònoma, manifestacions al carrer per retallades educació, viatge llampec a Madrid per parlar de la Política Agrària Comunitària i finalment Brussel·les amb en  Raul Romeva i el Grup Verd ALE. Debats totes intensos, converses, propostes, trobades amb la gent i les ganes de poder escriure sobre algun d’aquests temes però no trobar l’espai-temps per a fer-ho. De totes formes sigui d’una forma o d’altra em comprometo amb mi mateixa i amb les persones què teniu la voluntat de llegir-me a anar-ne parlant si no de totes aquestes qüestions si de les què pugui, en la mesura què pugui.