La ratificació del DECRET Llei què permet la captura dels ocells fringíl•lids és l’exemple paradigmàtic de la manera de fer del govern de CIU què es caracteritza:
UN per la manca de diàleg, participació i transparència de les decisions, què pren.
DOS per la servitud als lobbys (que els han ajudat a guanyar les eleccions ) i defensen interessos en benefici d’un quants i no de la majoria
TRES per la manca de rigorositat jurídica i tècnica què anteposa els prejudicis ideològics a les constatacions científiques
Respecte al primer punt , referent a la forma com s’ha fet aquesta tramitació i què suposa una nova agressió als ja febles instruments democràtics de què disposem.
Quan aquestes modificacions ja van aparèixer al juny amb la llei òmnibus es van presentar gran quantitat d’al.legacions, després va continuar en el Projecte de Llei de Promoció de l’activitat econòmica amb tràmit d’urgència, escurçant els terminis i dificultant per tant un debat tranquil amb la societat civil, però a l’endarrerir-se la tramitació de les tres hereves de l’omnibus i davant les pressions del sector han optat pel tràmit del Decret Llei ( perquè si no els caçadors aquesta temporada ja la perdien) tràmit què segons l’art 64 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya només s’ha d’utilitzar “ En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, ara resulta Conseller què els moixons són la prioritat nacional número 1, devem viure en països diferents, perquè les prioritats a Catalunya ara per ara són les persones què no tenen feina, què no poden pagar la hipoteca i es queden al carrer ara mes ràpidament amb els desnonaments exprés o què esperen mesos per poder operar-se.
A l’octubre ja varen veure per on anaven les intencions del Departament , gràcies a les webs dels caçadors van provocar què fins i tot en el Diari què vostès subvencionen amb 2 milions d’euros i els hi fa de palmero durant les campanyes electorals , la periodista Pilar Rahola que com tots saben no és molt amiga nostra, en un article titulat Pelegri a la caza crítiques l’actuació del departament i digues que actuava “con nocturnidad y alevosia”
Finalment el Govern aprova el Decret llei el 15 de novembre però curiosament aquest no es publica a les actes dels acords de govern del dia junt amb els altres acords d’aquell mateix dia i també curiosament no es publica al DOGC fins el dia 21 o sigui just el dia després de les eleccions, quina casualitat ! de la mateixa manera què el President Mas anuncia més mesures en contra dels més febles, també després de les eleccions el dia 22.
Un govern què no és sincer, què amaga el què farà i que no vol debatre amb els qui no li donen la raó.
Segon : Un decret llei què es salta el funcionament normal democràtic , el diàleg i la participació d’una part de la societat civil i respon a les pressions d’uns pocs , que exerceixen de lobby, en aquest cas la Federació Catalana de Caça, les societats ocellaires i una Plataforma Tradició Ocellaire què fins i tot en l’escrit què envien a la Presidenta del Parlament parlem de “ la gran il•lusió que els va generar el govern de CIU després de l’etapa convulsa d’ICV al front del Medi Ambient amb les seves polítiques de restriccions indiscriminades contra els col•lectius què ells creien contraris als seus pensaments” ja estem com en el cas del Segarra-Garrigues, potser Conseller diputats i diputades de CIU, ara que ja no estem en campanya , en comptes de demagògia, tots podríem fer una mica de pedagogia política i els hi podrien explicar a aquests col•lectius què això de la protecció del medi ambient , de les directives europees de les aus, o de l’aigua no son manies d’Iniciativa sinó què respon a unes normes i directives europees i internacionals que cal complir.
I de pas també rebre a entitats i ONGs ambientalistes i conservacionistes amb les quals no han estat massa dialogants durant aquest procés. Posant en evidència, un cop més què amb els vots de molts governen per a uns pocs .
I en tercer lloc i entrant ja al contingut del Decret Llei i a la seva adequació normativa, un decret llei què vulnera i entrar en conflicte amb la normativa europea i espanyola , en concret amb la la Ley 42/2007 de Patrimonio Natural i Biodiversidad , amb la Directiva d’Ocells 2009/147/ i amb la jurisprudència dictada pel TJCE Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees , concretament en dues sentències. Però es que a més vostès ho saben perquè quan en l’ORDRE d’11 de febrer d’enguany van deixar derogar l’odre de juliol del 1999 q uè regulava la captura en viu, la tinença i exhibició els tècnics del departament van emetre un Informe justificant què l’autorització de la captura no s’adaptava a la normativa i per això calia derogar-la.
En el Preàmbul del Decret Llei vostès amb una sèrie de piruetes dialèctiques intenten justificar la necessitat extraordinària i urgent de modificar la llei de protecció dels animals vigent, especialment l’art. 34. 2 i la modificació de l’annex i les raons extraordinàries i urgents d’autoritzar un règim de captures per aquest any per tal de poder avançar cap a la reproducció en captivitat d’aquestes espècies què seria la solució satisfactòria i alternativa a la captura en viu segons la normativa actual.
A nivell europeu aquestes especies què regula el Decret Llei el pinsà , la cadernera, el verdum i el passerell no son considerades especies cinegètiques i per tant l’autorització s’ha de fer per l’article 9 de la Directiva d’Aus que marca les excepcions
Però com queda pales en les mateixes sentències i en l’Informe del Ministerio de Medi Ambiente del 2010 què serveix de base per a les directrius sobre la captura de fringíl•lids del medi natural que aproven totes les CCAA, per acollir-se a aquesta excepcionalitat de, de l’article 9 de la Directiva d’Aus s’ha de demostrar que no hi ha cap altre mètode alternatiu, cap solució satisfactòria i en aquest cas la cria en captivitat si és una solució satisfactòria com dicta la Sentencia de 8 de juliol del 1987 contra Bèlgica i tot i en el cas que aquesta cria en captivitat comportes problemes de consanguinitat al creuar de forma endogàmica els exemplars, caldria demostrar
- Que la diversitat genètica de la població captiva és insuficient per evitar la consanguinitat
- Què no es poden aplicar altres solucions com l’intercanvi d’exemplars d’altres poblacions captives de la Unió Europea o entre granges del mateix país,
I si tot i amb això no es poguessin garantir aquestes solucions alternatives satisfactòries l’autorització de la captura en viu s’hauria de sotmetre a tots les limitacions previstes a la normativa, això vol dir entre altres coses què el nombre d’exemplars que es poden capturar ha de ser el que es fixi objectivament per pal•liar els inconvenients de la consanguinitat i sempre dins dels límits de les petites quantitats.
Com recull el TJCE en dues preguntes que se li van adreçar i que recull una segons sentència de 1996.
I aquí és on també el Decret Llei i concretament l’article 2 què estableix el règim de captures per al 2011 vulnera la llei fixant un nombre màxim de captures de 60.246 exemplars, 75 % mascles i 25 % femelles, sense un informe previ de l’estat d’aquestes poblacions i sobretot sense conèixer aquestes necessitats objectives que facin possible la cria en captivitat què se suposa què és el què ha de permetre la modificació de la llei què avui discutim
Així doncs perquè 60.000 i no 30.000 o 70.000 ? en base a quin criteri científic o tècnic ? En base a quin informe emès pels òrgans competents ?
Segons l’Institut Català d’Ornitologia des de l’any 2000 a excepció del pinsà les altres tres espècies estan perdent població des de l’any 2000 i poden quedar reduïdes a la meitat durant els pròxims 20 anys amb el prejudici per als ecosistemes doncs aquests ocells són importants per la cadena tròfica son aliment de rapinyaires com els esparvers, falcons, xoriguera i petits mamífers i rèptils i a l’estiu en l’època de cria es mengen els insectes. Però és què a més per poder fixar quotes autonòmiques l’article 58 de la Llei Estatal de Patrimonio Natural y Biodiversidad exigeix que es fixi abans un nivell màxim a l’estat de captures, nivell que no està fixat.
Aquesta constatació de pèrdua de població tampoc justifica l’eliminació d’aquestes espècies de l’Annex d’espècies protegides de la Llei de Protecció dels animals.
I per acabar pel que fa a aquest article 2 del Decret Llei el Govern torna a deixar en mans de la Federació Catalana de Caça, com també ha fet en el cas de la pesca continental la gestió de les autoritzacions, la distribució i repartiments dels exemplars a capturar , amb uns requisits mínims per als titulars de les autoritzacions i què suposen un greuge comparatiu amb el sistema d’anellament científic i l’acreditació dels anelladors, a més d’obrir la porta al furtivisme difícil d’evitar.
Per tot l’exposat , per la discrepància jurídica, per la forma de tramitació, pel contingut referit al nombre de captures autoritzables i altres aspectes què són molt millorables ICV-EUiA hem votat en contra de la convalidació d’aquest Decret Llei i atès què el Conseller ha comunicat què es la seva intenció què es tramiti com a Projecte de Llei, si el Projecte de Llei es manté en els mateixos termes ho portarem al Consell de Garanties Estatutàries.
Per altra part com què creiem què aquest Decret Llei incompleix la Directiva d’Aus i la legislació estatal ho DENUNCIAREM a la Comissió Europea i si un cop més la Comissió torna a obrir expedient sancionador al Govern de Catalunya per vulnerar una directiva referent al medi Ambient, esperem què el Conseller d’Agricultura i Medi Natural n’assumeixi les conseqüències.
