Quan em vaig enamorar d'en Jordi Dauder

Sempre l’havia trobat guapu, atractiu per dins i per fora, al seu físic l’acompanyaven unes idees què jo compartia i comparteixo, el seu compromís valent amb els què pateixen les desigualtats, la seva radicalitat contra el poder i l’esglesia, ... Però he de confessar que em vaig enganxar a Nissaga de poder, la única sèrie de TV3 què he seguit i amb deler. En aquella època feia classes a Tarragona a l’Insti Vidal i Barraquer i com què sempre sortíem tardíssim, dinava al bareto del Leo, i tenien posada la novel.la com deien ells. El personatge què interpretava el Jordi, la relació incestuosa amb la seva germana, també impressionant la Vilarasau, em va enganxar, ell era capaç de transmetre el desig i la passió com pocs actors. Desig, passió, voluntat què posava en totes les coses de la vida i sobretot en totes les causes més perdudes, que menys i a les què donava suport.
Després del “subidon “ de Nissaga , la meva relació ja va ser per sempre i l’he anat seguint al teatre, en el què ha escrit, fossin poemes o contes, en les seves intervencions públiques i he vist com anava envellint sense perdre res de la seva bellesa, ans al contrari aprofundint la mirada, endolcint la veu i el gest.
Ahir va marxar i ens queda la seva obra, les seves paraules i sobretot les seves idees, com ell deia “la revolució encara està per fer” així que tenim molta feina i el trobarem molt a faltar.
http://www.jordidauder.com/multimedia/video.php?video=4