dimarts, 28 de setembre del 2010

29 de setembre, vaga de la dignitat



Article publicat al TOT Tarragona.cat

ICV-EUiA dóna suport a la vaga general del dia 29 de setembre, convocada pels sindicats contra la reforma laboral. Veiem com el Govern del PSOE, amb el suport de CiU, ha aprovat una reforma laboral injusta pels treballadors i treballadores perquè retalla els seus drets, i inútil per crear ocupació, perquè facilita l’acomiadament.

El Govern central, amb el suport habitual de CiU, ha fet un gir antisocial en la seva política econòmica: l’edat de jubilació als 67 anys, la congelació de les pensions, la reducció del sou dels empleats públics, apujar l’IVA. Ara, la reforma laboral i, de manera imminent, allargant el període de càlcul per tenir opció a una pensió... Sembla difícil que, després de tot això, Zapatero pugui tornar a mirar a la cara als treballadors.

Els mateixos que s’han beneficiat del model de la bombolla immobiliària, els especuladors, la CEOE i els bancs, reclamen ara una política de retallades, volen fer passar per l’adreçador a la majoria, als treballadors i treballadores, els autònoms i també les petites i mitjanes empreses. La vaga convocada per a aquest dimecres és la vaga dels que no han creat la crisi, però l’estan pagant. El govern del PSOE actua en nom dels mercats, i intenta argumentar que la retallada social seria impopular però necessària, perquè no hi ha alternativa. No és cert. No és veritat. Volen que ens resignem, que tinguem por. Però una retallada com la del PSOE d’ara no l’ha fet ningú més a Europa.

Sortir de la crisi no serà fàcil, ni ràpid. Però podem fer-ho amb idees que la dreta desconeix i el PSOE ha abandonat: una sortida a la crisi justa i solidària. Per dignitat, el 29 de setembre, tothom a la vaga!

dimecres, 22 de setembre del 2010

Mauthausen, en la memòria i permanent reflexió



Amb motiu de la inauguració de l'Exposició "“MAUTHAUSEN. L’UNIVERS DE L’HORROR” a la Sala Dolors Martí dels Serveis Territorials del Departament d'Interior, Participació i Relacions institucionals a Tarragona, unes reflexions que m'agradaria compartir amb tots i totes.

La brutalitat dels camps d’extermini nazis, és i ha de ser un tema de permanent reflexió ja què ens interroga sobre la condició humana, sobre com una societat en principi civilitzada pot esdevenir en una experiència històrica d’una inhumanitat absoluta. Però, aquesta reflexió que desitgem permanent, sovint enfoca el punt d’observació en la conducta i brutalitat exercida pel feixisme governant, que es centra en els anys de la segona guerra mundial; però en molt poques ocasions s’atenen les raons que van permetre aquesta barbàrie.
Breument vull centrar-me en aquest període previ a la Segona Guerra Mundial. La perversió dels camps d’extermini ens dona l l’oportunitat de constatar la decadència moral del poble que permeté, fins i tot per les urnes i amb l’esquer d’un discurs xenòfob, l’arribada al poder de Hitler i el partit nazi.

A gran trets el feixisme i la segona guerra mundial van ser conseqüència d’una gran crisi del capitalisme, la del crac del 29. La humanitat no va conèixer els camps d’extermini fins l’entrada en ells de les tropes aliades. Les democràcies occidentals portaren una política d’apaivagament suïcida davant de les agressions dels estats feixistes. L’abandonament de la II República amb la política de “no intervenció”, les concessions que arribaren als acords de Munic, on el conservador britànic Chamberlain i el francès Daladier oferiren en safata a Xtecoslovàquia; el desprestigi de la Societat de nacions davant l’agressió de Mussolini a Etiòpia (pensaven els demòcrates ingenus que aquest, Mussolini, no seguiria a Hitler a causa d’una discrepància menor sobre el futur d’Austria); o les quatre lleis de neutralitat imposades a Roosvelt pel aislacionista senat Nord Americà, que evità l’ajut als xinesos en la seva guerra amb el Japó imperialista, etc, etc, etc. La història va ser inevitable i l’horror d’aquell procés colpeix permanentment la humanitat.

Allò que millor explica el caràcter violent del feixisme ho tenim en els camps d’extermini. Com la desigualtat inherent al sistema capitalista la trobem en veure aflorar fenòmens en principi marginals, com els ghettos urbans a les nostre grans ciutats opulentes. I la crisi econòmica actual reforça un fenomen recurrent: el parany del racisme. La por i la incertesa pel futur genera un brou pervers: avui tenim la noticia de l’entrada de l’extrema dreta xenòfoba al parlament suec (el que era un paradigma de societat avançada i de l’estat del benestar); l’atac racista als gitanos romanesos pel president la la República Francesa; i per no anar tant lluny les passejades per Badalona dels líders del nacionalisme conservador i espanyol . En un moment de crisi el racisme esdevé reclam i cal actuar davant d’ell amb coratge i no caure amb els errors de les democràcies occidentals davant del feixisme.

Però en parlar dels camps d’extermini cal recordar també que Mauthausen també va voler exterminar la disidència política, i per això van morir i sofrir tants republicans catalans i espanyols, entre ells gent propera de les nostres contrades.
Per això m'agrada que aquest tipus d'actes serveixin també per reivindicar la seva memòria : van ser persones que saberen oposar-se, oferint les seves vides, a la barbàrie, què encara avui els què sobreviuen com la Neus Català , mantenen els seus principis i ideals essent per a tots i totes nosaltres un exemple perenne de dignitat.

dijous, 16 de setembre del 2010

Valors què fan ciutat vs fonamentalisme catòlic



Aquest any, la Diada de Catalunya per a mi ha estat diferent, a més d’assistir com cada any als actes més institucionals, he tingut la sort de compartir amb l’alcalde, regidors/es, veïns i veïnes de Cambrils un esdeveniment especial.
En el Parc del Pescador, un espai emblemàtic de la ciutat, l’ajuntament ha instal•lat 5 monòlits senzills de ferro, associats a la data de l’11 de setembre i què representen valors què fan ciutadania. Cinc estructures què esdevenen espais de memòria democràtica i que fan pedagogia de ciutat donant noms als carrers què creuen el Parc i recordant d’alguna manera les darreres paraules de Salvador Allende abans de ser assassinat.
Els cinc espais són :
L’Alameda Salvador Allende
Torres Bessones Promenade
Avinguda de la Pau
Passeig Lluís Companys
Rambla 11 de setembre

Davant d’aquestes iniciatives què aposten per la convivència, pels valors laics i democràtics, què han d’impregnar la vida civil, les declaracions de l’arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol, membre de l’Opus Dei, cridant a la desobediència de la llei de l’avortament, em semblen encara més inadmissibles i em reforcen amb la necessitat de seguir lluitant per la verdadera laïcitat de l’estat i les institucions.

Amb veu de dona: la lluita per l'oportunitat de viure






Tinc la sort i l'honor de conèixer la Carme Casas, una companya, amiga i mirall que exemplifica de manera magistral allò que ens transmet l'exposició i el treball "La lluita per l'oportunitat de viure. Les dones durant la segona República, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia" que es pot veure fins el 29 de setembre al Centre de Lectura de Reus. Un treball fruit de la col·laboració entre el Memorial Democràtic i l'Institut Català de les Dones.
Com altres dones de la seva generació a la Carme li va tocar viure un període especialment intens de la nostra història (1931-1978) i precisament l'exposició és una proposta perquè aquestes dones parlin amb veu pròpia i ens relatin la seva experiència. Aquestes veus ens expliquen el pas d'un sistema de govern republicà que posà fi a la monarquia i que va crear un nou marc que va fer possible experimentar noves maneres de viure, tant personalment com col•lectivament, i que la guerra civil estroncà. Després de la llarga nit del franquisme, cal recordar que les dones també ens vam implicar activament per la construcció d'una nova societat, fet que sovint s'oblida. Des d'una visió democràtica i plural, és temps que recordem aquestes aportacions. Us convido, doncs, a que disfruteu d'unes fotos i uns textos que em semblen rellevants per conèixer la nostra pròpia història.

divendres, 10 de setembre del 2010

11-29 de setembre : decidim el futur.


Article publicat 10 de setembre al diari Més de Tarragona

Celebrem aquest Onze de Setembre sota l’ombra ominosa de la sentència del Tribunal Constitucional que ens ha escapçat l’Estatut i ha clausurat de manera abrupta la via autonomista que, tots plegats, recorríem des dels temps de la transició. És legítim, doncs, preguntar-nos què cal fer ara. Des d’ICV-EUiA responem amb un mètode, i un objectiu: Tenim dret a decidir, i volem el federalisme d’un estat plurinacional. A parer nostre, les institucions catalanes han de presentar una proposta de reforma constitucional com la via més coherent per recuperar tot l’Estatut i resoldre l’encaix de Catalunya a l’Estat.

Si la resposta a obrir el procés de negociació de la reforma constitucional és negativa, les forces polítiques catalanes estaríem plenament legitimades per impulsar l’exercici del dret a decidir. Si en l’actual marc constitucional no és possible una sortida política, jurídica i constitucional a les legitimes reclamacions de la societat catalana s’haurà constatat la impossibilitat de resoldre el conflicte obert per la sentència a través dels mecanismes actualment previstos i serà necessari donar veu a la ciutadania per decidir el camí a emprendre. La decisió que prengui la ciutadania serà un mandat per al Parlament i el Govern de Catalunya que haurà de posar en marxa les actuacions polítiques i jurídiques necessàries per assolir els objectius fixats per la consulta popular. És cert, el dret a decidir alguns ho associen a la idea d’independència. Crec que és hora de començar a fer una lectura federal d’aquest dret. Federalisme i autodeterminació no poden ser conceptes oposats en tant que federalisme és democràcia i és autogovern.

Penso que el federalisme és el model que reflecteix millor el nostre país i la seva complexitat. Hi ha, a més, una “ètica del federalisme” que consisteix en el gust per la convivència dels qui són diversos i la passió pels projectes compartits. El federalisme no és només una tècnica política i jurídica, és un projecte que es basa en uns ideals i valors coherents. Uns ideals i valors radicalment democràtics: la llibertat, la solidaritat i la fraternitat, la tradició republicana i laica. Uns principis antics però plenament actuals i vàlids per fer compatible diversitat i unitat, en una Catalunya, en un Estat espanyol i en una Europa complexos i interdependents.

No és el moment de resignar-se, però tampoc resoldria res una fugida endavant exclusivament retòrica. Tocant de peus a terra, hem de saber articular la complexitat de l’estat i de la societat amb les nostres legítimes aspiracions, que no s’esgoten només en la qüestió nacional. Els partits polítics catalans som determinants al Congrés. Té sentit avui apuntalar les mesures econòmiques del PSOE que retallen drets socials, quan el mateix PSOE encara no ha concretat cap mesura per recuperar el nostre autogovern? ICV-EUiA va proposar a la resta de forces polítiques catalanes un acord perquè cap projecte de llei rellevant fos aprovat al Congrés fins que recuperéssim l'Estatut. CiU ens ha contestat permetent la congelació de les pensions i la reforma laboral.

És per això que celebrem l’Onze de Setembre invocant el dret a decidir, però sense oblidar que el 29 de setembre hi ha vaga general. La coincidència de la crisi amb l’atzucac nacional ens obliga a obrir un nou temps polític, on l’autodeterminació i les opcions d’esquerres han d’avançar plegades, si realment volem un futur millor.


  © Blogger templates Brooklyn by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP